27
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:22h
La primera edició del festival Límbic de creació contemporània arriba aquest cap de setmana a Terrassa, la primera ciutat escollida per acollir anualment la proposta d'Òmnium per trencar esquemes al voltant de les disciplines culturals. I si el Límbic pretén innovar amb espectacles accessibles i en català durant el divendres 27 i dissabte 28 de maig, la proposta de la Paella performada que faran Compartir Dona Gustet amb Marc Sempere-Moya (València), i Paula Grande (Catalunya) i Anna Ferrer (Menorca) no deixarà indiferent ningú.
Diumenge 28 serà la primera vegada que els tres artistes treballaran conjuntament amb una proposta creada expressament pel Límbic però que no descarten que vagi més enllà i es converteixi en un projecte en si mateix. En una conversa amb LaTorre, tots tres estan entusiasmats per dur a terme la performance i veure com reaccionarà un públic que "ha de venir obert a la proposta".
Paella performada vol ser un espai de trobada on es parli i es qüestioni la tradició. L'Anna Ferrer ho descriu com una "oportunitat per fer aquest experiment social" on el públic es trobarà amb "un viatge per les nostres reflexions sobre què és la tradició acompanyat de reflexions, música i dinàmiques participatives". Per la Paula Grande va ser una sorpresa perquè aquesta oportunitat va venir després del disc Vega, que van fer conjuntament amb l'Anna.
"Està sent molt enriquidor el procés de creació del projecte". La tradició "ens explica qui som, la nostra història i alhora ens permet reflexionar sobre allò que no ens explica la tradició, allò que es queda fora". Des del punt de vista del Marc Sempere-Moya la proposta amb l'Anna i la Paula "s'uneix molt amb la relació de la música d'arxiu i la tradicional". La cultura tradicional és de totes i la idea és abordar "la tradició, com ens afecta, com és la relació de creació personal, etc". Una mena d'homenatge, apunta.
Per què una paella?
El Marc Sempere-Moya treballa fent performance a través de les paelles, com a símbol identitari de la tradició, en aquest cas la seva, la valenciana. Ell mateix explica que treballa amb la paella "com a dispositiu ritualista per tractar temes que són difícils de generar una comunitat". La idea és posar la paella al centre i la gent al voltant, un format per generar sinergies amb el públic, explica.
L'Anna ho descriu també com un acte de simbolisme, ja que "les tradicions sempre passen al voltant d'una taula, generen comunitat". A més a més, l'acte de cuinar connecta l'ésser humà amb els ritmes, el foc, la cosa ancestral, etc. De forma similar ho explica la Paula que ho veu com un "ritual, una oportunitat de trobada i compartir amb gastronomia, creació, paraula i música".
Els autors fan una crida a la participació -oberta per a tots els públics-. Que s'atreveixin a viure aquesta experiència inclusiva. Aquesta és l'única activitat de Límbic de pagament, amb un tiquet de 7,50 euros que els assistents poden comprar a través del web del festival.
Un festival sense fronteres
Límbic pren el seu nom del sistema límbic, la part del sistema nerviós encarregada de gestionar les respostes emocionals en funció dels estímuls. És el primer festival itinerant de creació contemporània del país i de naturalesa multidisciplinària en català. Acostumats a assistir a festivals de circ, de música, de poesia o de dansa, Límbic barreja totes les arts possibles i les ofereix a la ciutadania. Precisament, l'Anna Ferrer defensa fefaentment aquesta idea de "dissoldre les fronteres entre les disciplines artístiques". "L'art és allò a través del qual mostra de quina manera cadascú veu el món i tant se val de quina manera ho faci", apunta.
"El festival Límibic és una passada i em sento molt afortunada de formar-hi part", assevera la Paula. I apunta que és molt important que hi hagi festivals i espais on es combinin diferents disciplines i llenguatges. També el Marc considera que aquesta fusió "és molt natural i molt orgànica amb la realitat que vivim". A més a més, considera que respon a les dinàmiques dels nostres temps i "pot ser un experiment molt enriquidor".
Diumenge 28 serà la primera vegada que els tres artistes treballaran conjuntament amb una proposta creada expressament pel Límbic però que no descarten que vagi més enllà i es converteixi en un projecte en si mateix. En una conversa amb LaTorre, tots tres estan entusiasmats per dur a terme la performance i veure com reaccionarà un públic que "ha de venir obert a la proposta".
Paella performada vol ser un espai de trobada on es parli i es qüestioni la tradició. L'Anna Ferrer ho descriu com una "oportunitat per fer aquest experiment social" on el públic es trobarà amb "un viatge per les nostres reflexions sobre què és la tradició acompanyat de reflexions, música i dinàmiques participatives". Per la Paula Grande va ser una sorpresa perquè aquesta oportunitat va venir després del disc Vega, que van fer conjuntament amb l'Anna.
"Està sent molt enriquidor el procés de creació del projecte". La tradició "ens explica qui som, la nostra història i alhora ens permet reflexionar sobre allò que no ens explica la tradició, allò que es queda fora". Des del punt de vista del Marc Sempere-Moya la proposta amb l'Anna i la Paula "s'uneix molt amb la relació de la música d'arxiu i la tradicional". La cultura tradicional és de totes i la idea és abordar "la tradició, com ens afecta, com és la relació de creació personal, etc". Una mena d'homenatge, apunta.
Per què una paella?
El Marc Sempere-Moya treballa fent performance a través de les paelles, com a símbol identitari de la tradició, en aquest cas la seva, la valenciana. Ell mateix explica que treballa amb la paella "com a dispositiu ritualista per tractar temes que són difícils de generar una comunitat". La idea és posar la paella al centre i la gent al voltant, un format per generar sinergies amb el públic, explica.
L'Anna ho descriu també com un acte de simbolisme, ja que "les tradicions sempre passen al voltant d'una taula, generen comunitat". A més a més, l'acte de cuinar connecta l'ésser humà amb els ritmes, el foc, la cosa ancestral, etc. De forma similar ho explica la Paula que ho veu com un "ritual, una oportunitat de trobada i compartir amb gastronomia, creació, paraula i música".
Els autors fan una crida a la participació -oberta per a tots els públics-. Que s'atreveixin a viure aquesta experiència inclusiva. Aquesta és l'única activitat de Límbic de pagament, amb un tiquet de 7,50 euros que els assistents poden comprar a través del web del festival.
Un festival sense fronteres
Límbic pren el seu nom del sistema límbic, la part del sistema nerviós encarregada de gestionar les respostes emocionals en funció dels estímuls. És el primer festival itinerant de creació contemporània del país i de naturalesa multidisciplinària en català. Acostumats a assistir a festivals de circ, de música, de poesia o de dansa, Límbic barreja totes les arts possibles i les ofereix a la ciutadania. Precisament, l'Anna Ferrer defensa fefaentment aquesta idea de "dissoldre les fronteres entre les disciplines artístiques". "L'art és allò a través del qual mostra de quina manera cadascú veu el món i tant se val de quina manera ho faci", apunta.
"El festival Límibic és una passada i em sento molt afortunada de formar-hi part", assevera la Paula. I apunta que és molt important que hi hagi festivals i espais on es combinin diferents disciplines i llenguatges. També el Marc considera que aquesta fusió "és molt natural i molt orgànica amb la realitat que vivim". A més a més, considera que respon a les dinàmiques dels nostres temps i "pot ser un experiment molt enriquidor".
Programa Límbic by naciodigital on Scribd