Dos de cada tres radars a les carreteres catalanes són fixos | Josep M Montaner
Dades

On es troben els radars fixos i mòbils a les carreteres de Terrassa i a les catalanes?

Consulta en quins punts de les vies hi ha controls de velocitat per als cotxes que poden comportar multes i pèrdua de punts

Dos de cada tres radars a les carreteres catalanes són fixos | Josep M Montaner
Fins a 372 radars controlen que els vehicles no superin la velocitat màxima permesa a les carreteres catalanes. Situats en alguns dels punts més perillosos de la xarxa viària o on hi podria haver més temptativa d'excedir el límit fixat, l'objectiu explícit és prevenir conductes imprudents, però igualment també serveixen per recaptar milions d'euros cada any a partir de les multes. El següent mapa els situa en els punts on es troben, segons les dades actualitzades del Servei Català de Trànsit.
 



Al Vallès Occidental, per on creuen dues de les grans vies ràpides de Catalunya: l'AP-7 i la C-58. Això fa que la instal·lació de radars fixos s'hagin incrementat en els últims anys. A la primera, en el tram entre Cerdanyola i Santa Perpètua de Mogoda. Però és especialment a l'autopista del Vallès on, en els últims anys, han proliferat aquests aparells. Per exemple, en un trajecte entre Terrassa i Barcelona, un conductor en pot afrontar fins a tres: a l'altura de Sant Quirze, Badia -aquests dos són per tram- i a Ripollet. A més, de la part inicial de la C-17, a Montcada i Reixac, que són mòbils.  

És important complir les normes de circulació, tant pel que fa a la velocitat màxima com tota la resta, per la seguretat d'un mateix i de la resta d'usuaris de la via. Igualment, però, pot ser especialment útil planificar el viatge, tenint en compte on es troben els 242 radars fixos i on hi pot haver algun dels 130 de mòbils, per evitar que un moment de distracció amb el velocímetre acabi en sanció i pèrdua de punts. En aquest sentit, el mapa situa aquests punts i, en el cas dels radars fixos, se n'indica la velocitat màxima que controla.


Pel que fa als radars mòbils, el punt negre se situa en una posició intermèdia de l'interval de la carretera on es podria situar. Clicant sobre ells, però, es poden consultar els punts quilomètrics que representen l'inici i el final del tram en què es trobarien aquests radars. Alguns de fixos, de fet, tampoc no estan situats en una situació permanent, sinó que són de tram i el Servei Català de Trànsit marca igualment l'interval de la carretera dins del qual es controlaria la velocitat, motiu pel qual és útil també consultar la informació al punt del mapa per obtenir-ne totes les dades.

Cal tenir en compte que l'última llei de trànsit ha eliminat els 20 quilòmetres per hora de marge de què disposaven els vehicles per fer avançaments ràpids, així que ara els límits marcats ja no presenten excepcions. Així mateix, aquest mapa no inclou els radars situats per l'Ajuntament de Barcelona a les vies interiors de la capital catalana per controlar la velocitat i pacificar determinats entorns.


Participació