12
de maig
del
2022
L'accés a un habitatge és cada vegada una problemàtica més gran de les ciutats de l'entorn de Barcelona. Recentment, els alcaldes i alcaldesses dels nou municipis que conformen l'associació Arc Metropolità -Terrassa, Sabadell, Rubí, Granollers, Mollet, Mataró, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú- van fer un clam unitari per acabar amb les ocupacions il·legals i conflictives. Consideren que calen mesures legals, millors instruments per a l’actuació policial i més recursos per lluitar contra els dèficits habitacionals a les ciutats.
En el text, reconeixen que les desigualtats són el factor clau en l'accés a l'habitatge i que això comporta a vegades situacions conflictives quan les màfies ocupen pisos per vendre les claus a les famílies. En un reportatge de Planta Baixa, la membre de la PAH Terrassa, Yésika Caro, manifesta que "si hi ha aquestes màfies és perquè hi ha una necessitat que l'administració no està cobrint".
Una situació a la qual es veuen abocades moltes famílies per no trobar-se al carrer. És el cas d'una veïna de la ciutat que en el mateix reportatge explica que fa sis anys que viu en un pis ocupat pel qual va pagar 400 euros per les claus. "Visc amb por per si ve la policia a fer-me fora o a tapiar el pis". No té ingressos suficients per pagar un lloguer en el mercat lliure i espera que la SAREB em faci un lloguer social.
Caro recorda que a la ciutat hi ha al voltant de quatre desnonaments diaris. Segons dades de l'Ajuntament de Terrassa, des del mes de gener fins al juliol del 2022 hi ha assenyalats 266 llançaments a ocupacions i 124 més a l'Oficina d'Intermediació Hipotecària i d'endeutament per lloguer (OFIMEH).
Tot això fa que a Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya amb més població, hi hagi 111 famílies que esperen un pis amb un informe favorable a la taula d'emergència. Segons dades a les quals ha tingut accés LaTorre, aquesta xifra és la meitat de totes les famílies que estan en la mateixa situació si es comptabilitzen els nou municipis de l'Arc Metropolità (220). Però Terrassa, amb 111 supera de llarg la cocapital Sabadell (11), Granollers (25) o Rubí (14).
Una de les eines per lluitar contra el dèficit habitacional a les ciutats és posar a disposició de les famílies vulnerables pisos buits de grans tenidors com bancs o fons voltors en règim de lloguer social. Actualment, entre els nou municipis de l'Arc Metropolità acumulen 3.891 pisos buits de grans propietaris. A Terrassa, l'any 2019 es va fer un cens de pisos buits a la ciutat i n'hi havia 1.733 però sense especificar la propietat.
En el text, reconeixen que les desigualtats són el factor clau en l'accés a l'habitatge i que això comporta a vegades situacions conflictives quan les màfies ocupen pisos per vendre les claus a les famílies. En un reportatge de Planta Baixa, la membre de la PAH Terrassa, Yésika Caro, manifesta que "si hi ha aquestes màfies és perquè hi ha una necessitat que l'administració no està cobrint".
Una situació a la qual es veuen abocades moltes famílies per no trobar-se al carrer. És el cas d'una veïna de la ciutat que en el mateix reportatge explica que fa sis anys que viu en un pis ocupat pel qual va pagar 400 euros per les claus. "Visc amb por per si ve la policia a fer-me fora o a tapiar el pis". No té ingressos suficients per pagar un lloguer en el mercat lliure i espera que la SAREB em faci un lloguer social.
Caro recorda que a la ciutat hi ha al voltant de quatre desnonaments diaris. Segons dades de l'Ajuntament de Terrassa, des del mes de gener fins al juliol del 2022 hi ha assenyalats 266 llançaments a ocupacions i 124 més a l'Oficina d'Intermediació Hipotecària i d'endeutament per lloguer (OFIMEH).
Tot això fa que a Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya amb més població, hi hagi 111 famílies que esperen un pis amb un informe favorable a la taula d'emergència. Segons dades a les quals ha tingut accés LaTorre, aquesta xifra és la meitat de totes les famílies que estan en la mateixa situació si es comptabilitzen els nou municipis de l'Arc Metropolità (220). Però Terrassa, amb 111 supera de llarg la cocapital Sabadell (11), Granollers (25) o Rubí (14).
Una de les eines per lluitar contra el dèficit habitacional a les ciutats és posar a disposició de les famílies vulnerables pisos buits de grans tenidors com bancs o fons voltors en règim de lloguer social. Actualment, entre els nou municipis de l'Arc Metropolità acumulen 3.891 pisos buits de grans propietaris. A Terrassa, l'any 2019 es va fer un cens de pisos buits a la ciutat i n'hi havia 1.733 però sense especificar la propietat.