Llengua

El TSJC obliga el Govern a complir immediatament amb el 25% de castellà a les escoles

El tribunal ordena al conseller d'Educació que, en el termini de quinze dies, es materialitzi la sentència i requereix als inspectors comprovar que s'està aplicant la decisió dels jutges

Manifestació a favor de la immersió a Barcelona. | Adrià Costa
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 9 de maig de 2022 a les 16:41 |
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat aquest dilluns una interlocutòria en la qual reclama l'aplicació immediata de la sentència que fixa un 25% de castellà a les aules catalanes. En concret, el TSJC insta el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a complir amb la resolució judicial. L'exigència que se li fa al Govern és "dictar les instruccions" i "establir les garanties de control" per tal que, en el termini màxim de quinze dies, els alumnes "rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, que no podran ser inferiors al 25% en un i altre cas".

Aquesta utilització, segons el text remès pel TSJC, inclourà "com a mínim" la docència de la mateixa llengua i la d'una altra assignatura o matèria de caràcter troncal o "anàleg". També es demana a la conelleria que informi el tribunal sobre les mesures adoptades i sobre el grau de compliment executat. La interlocutòria posa el focus sobre la inspecció educativa, a qui fa responsable de vetllar perquè el 25% de castellà sigui la norma arreu de les escoles del país. Des del moment en què el Tribunal Suprem va avalar la sentència del TJSC sobre aquesta matèria, tant des del Govern com des del Parlament s'ha buscat la manera de sortejar-la o d'aplicar-la sense lesionar la immersió.


"Cal assenyalar que en el cos de la sentència es reconeix la llibertat de la Generalitat per determinar amb llibertat d'apreciació els mitjans que consideri oportuns per fer efectiu l'ús vehicular de les llengües oficials. Allò determinant en la sentència no és el mitjà, sinó el resultat. El que es condemna és una inactivitat en el dictat de normes, instruccions o actes d'aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l'ús vehicular de les llengües a l'ensenyament, o l'exercici de la potestat de control", assenyala el tribunal, que descarta les mesures reclamades per Vox per "manca de legitimació". L'extrema dreta ja ha avisat en reiterades ocasions que portarà el Govern davant dels tribunals en cas que no es doni sortida al mandat judicial.


La decisió raonada de la justícia, que ocupa quinze pàgines, enxampa l'independentisme en un moment en què no està refet el consens al voltant de la reforma de la llei de política lingüística. En un primer moment es va fer públic -fotografia inclosa a les escales del Parlament- un acord entre ERC, Junts, els comuns i el PSC-, però el partit de Carles Puigdemont -amb la seva intervenció personal- se'n va desmarcar perquè, després de les crítiques rebudes, sobretot a les xarxes socials, ja no reunia el "consens" necessari. Pocs dies després, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va instar a refer ponts mantenint el PSC dins l'equació. L'entesa va ser ordida durant mesos amb Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament, com a protagonista.

La qüestió, per ara, continua embarrancada. Ni el ple de finals de març, ni el de finals d'abril i ara tampoc el del 9 de maig -l'última data que s'havia acordat- han arribat a incloure l'acord a l'ordre del dia. De nou, tot i que es va tramitar per la via urgent, l'assumpte es va ajornar la setmana passada 15 dies més a petició de Junts, que es va despenjar de la proposta vuit hores després de signar-la i fer-se una fotografia amb ERC, PSC i els comuns. El grup presidit a la cambra per Albert Batet argumenta que "importa més el contingut que el calendari", i sempre posa l'accent en la necessitat que el consens polític vagi de la mà del social, és a dir, de les entitats.



Tres han estat els intents per portar-ho a votació del ple. El primer, quan es va signar hores abans que expirés el termini per complir la sentència del TSJC. Es va tramitar per urgència i la idea inicial era que es votés durant el ple de finals de març. Amb Junts, però, desmarcat del pacte, es va apostar per donar més marge de temps per refer l'acord i es va projectar la votació per al ple de la setmana de Sant Jordi. Aquesta data, però, també va decaure perquè Junts va argumentar que no havia pogut treballar prou un contingut que els permetés tornar a defensar la proposta. Va coincidir amb la denúncia del Catalangate que van fer Puigdemont i Oriol Junqueras a Brussel·les.

 

Participació