21
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
18:35h
L'Ana Jorge Castillo és de Terrassa, té 36 anys i des del 2006 treballa a MútuaTerrassa. Actualment, és infermera de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) i ha estat la guanyadora de la cinquena edició del concurs de St. Jordi promogut per l'entitat.
El conte, En Víctor i la consola convida a reflexionar sobre la conveniència de fer un ús responsable dels dispositius tecnològics entre els infants. En una entrevista amb LaTorre, l'autora explica com ha estat el procés de creació i què ha volgut transmetre amb aquesta història.
- Abans de guanyar aquesta edició, ja s'havia presentat altres anys, s'esperava ser l'escollida?
- Cada any des de MútuaTerrassa proposen una temàtica. Jo em vaig presentar a la de l'autisme i també al de foment de la ciència en els infants però en els dos casos ho vaig enfocar des d'un punt de vista més fantàstic i relacionat amb Sant Jordi. Aquesta vegada, però, he fet una història realista.
- El protagonista de la història i addicte als dispositius mòbils té vuit anys, encara un nen...
- El llibre va dirigit a infants de cinc a deu anys. Vaig agafar la franja de vuit anys perquè els nens i nenes que ho llegeixin es poden sentir identificats i a més, és una edat on fan servir les consoles tot i que de més petits ja estan amb els mòbils i les pantalles.
- En el llibre parla de comportaments com l'angoixa o l'obsessió, molt més relacionats amb joves o adults.
- Tot i que el text ha de ser entenedor està bé que els nens aprenguin nous conceptes i paraules com aquestes que ens poden sonar més del món dels adults.
- Què ha estat el més difícil a l'hora d'escriure el conte?
- El més complicat va ser el final perquè havia de ser curt i l'havia d'acabar d'alguna manera que acabés bé i que s'entengués, que tingués un final arrodonit.
- Quin és el principal error que cometen les famílies en relació amb les tecnologies i dels fills?
- És un tema complicat però els nens han de jugar entre ells, aprendre a jugar sols amb coses que no siguin pantalles (televisió, jocs, telèfon, etc). Per exemple pintar, llegir... Entenc que sigui un recurs fàcil perquè si estàs cansat o estàs treballant a casa és fàcil dir-los que mirin la tele o deixar-les un telèfon però s'ha de limitar amb horaris o estones.
- Com se sap si un infant està enganxat a les tecnologies? Com es pot detectar?
- Quan veus que l'infant comença a limitar les seves rutines com per exemple que no fa els deures, que a classe no es concentra perquè està pensant en el joc, quan no surt de casa per jugar.
- Què cal fer si es dona el cas?
- Primer començaria posant límits per veure si es recondueix i s'allibera de l'obsessió, però si la cosa és més greu, s'ha de consultar un expert.
- En el llibre el Víctor té vuit anys però de més gran aquesta addicció es pot convertir en dependències del mòbil i d'apostes amb diners?
- Sí, clar si es comença tan jove de més gran és molt probable que es converteixi de més gran en addiccions a altres tecnologies o substàncies i que ho acabin deixant tot de banda.
- Les il·lustracions les ha fet la dibuixant sabadellenca Carme Sala Villaplana, és com s'ho imaginava?
- Jo vaig enviar el text i la il·lustradora va fer un treball espectacular. Algunes il·lustracions són tal qual les tenia jo al cap i d'altres m'ha sorprès, però m'ha agradat molt, les imatges són molt boniques. Em feia molta il·lusió un llibre il·lustrat.
- Vostè treballa a l'UCI. Mirant amb perspectiva, com s'han viscut aquests dos anys de pandèmia?
- Bastant malament. Era tot un caos, teníem molta angoixa al principi perquè no sabíem res. I teníem molta por de contagiar-nos entre nosaltres o a la família perquè només hi havia gent amb Covid, ja no hi havia pacients ni infarts, ni accidents, que és el més habitual en una Unitat de Cures Intensives.
- Què va ser el més dur?
- El més dur va ser que no paraven d'arribar malalts cada dia, no teníem prou espai i ja no sabíem on posar-los. A més no hi havia prou material ni respiradors. I en sortir, anaves a casa i l'únic que podies fer era donar-hi voltes.
- Com s'han viscut les diferents onades?
- Al principi vam poder dividir les UCI amb neta i bruta per diferenciar els malalts de covid amb els que no ho eren. Però quan s'omplia la bruta era un horror perquè temíem que pogués tornar a començar tot.
- Quins perfils de malalts de Covid hi ha hagut a l'UCI amb la variant òmicron?
- O gent amb tractaments d'immunodeprimits que tot i vacunar-se no li han fet efecte o gent que no es vol vacunar. Encara n'hi ha molta i de totes les edats ja sigui per teories de conspiracions, perquè no hi creuen o perquè no hi confien.
El conte, En Víctor i la consola convida a reflexionar sobre la conveniència de fer un ús responsable dels dispositius tecnològics entre els infants. En una entrevista amb LaTorre, l'autora explica com ha estat el procés de creació i què ha volgut transmetre amb aquesta història.
- Abans de guanyar aquesta edició, ja s'havia presentat altres anys, s'esperava ser l'escollida?
- Cada any des de MútuaTerrassa proposen una temàtica. Jo em vaig presentar a la de l'autisme i també al de foment de la ciència en els infants però en els dos casos ho vaig enfocar des d'un punt de vista més fantàstic i relacionat amb Sant Jordi. Aquesta vegada, però, he fet una història realista.
- El protagonista de la història i addicte als dispositius mòbils té vuit anys, encara un nen...
- El llibre va dirigit a infants de cinc a deu anys. Vaig agafar la franja de vuit anys perquè els nens i nenes que ho llegeixin es poden sentir identificats i a més, és una edat on fan servir les consoles tot i que de més petits ja estan amb els mòbils i les pantalles.
- En el llibre parla de comportaments com l'angoixa o l'obsessió, molt més relacionats amb joves o adults.
- Tot i que el text ha de ser entenedor està bé que els nens aprenguin nous conceptes i paraules com aquestes que ens poden sonar més del món dels adults.
- Què ha estat el més difícil a l'hora d'escriure el conte?
- El més complicat va ser el final perquè havia de ser curt i l'havia d'acabar d'alguna manera que acabés bé i que s'entengués, que tingués un final arrodonit.
L'autora de llibre durant l'entrevista amb LaTorre Foto: Anna Mira
- Quin és el principal error que cometen les famílies en relació amb les tecnologies i dels fills?
- És un tema complicat però els nens han de jugar entre ells, aprendre a jugar sols amb coses que no siguin pantalles (televisió, jocs, telèfon, etc). Per exemple pintar, llegir... Entenc que sigui un recurs fàcil perquè si estàs cansat o estàs treballant a casa és fàcil dir-los que mirin la tele o deixar-les un telèfon però s'ha de limitar amb horaris o estones.
- Com se sap si un infant està enganxat a les tecnologies? Com es pot detectar?
- Quan veus que l'infant comença a limitar les seves rutines com per exemple que no fa els deures, que a classe no es concentra perquè està pensant en el joc, quan no surt de casa per jugar.
- Què cal fer si es dona el cas?
- Primer començaria posant límits per veure si es recondueix i s'allibera de l'obsessió, però si la cosa és més greu, s'ha de consultar un expert.
- En el llibre el Víctor té vuit anys però de més gran aquesta addicció es pot convertir en dependències del mòbil i d'apostes amb diners?
- Sí, clar si es comença tan jove de més gran és molt probable que es converteixi de més gran en addiccions a altres tecnologies o substàncies i que ho acabin deixant tot de banda.
- Les il·lustracions les ha fet la dibuixant sabadellenca Carme Sala Villaplana, és com s'ho imaginava?
- Jo vaig enviar el text i la il·lustradora va fer un treball espectacular. Algunes il·lustracions són tal qual les tenia jo al cap i d'altres m'ha sorprès, però m'ha agradat molt, les imatges són molt boniques. Em feia molta il·lusió un llibre il·lustrat.
El llibre es pot descarregar a partir del 23 d'abril a la web de MútuaTerrassa: Anna Mira
- Vostè treballa a l'UCI. Mirant amb perspectiva, com s'han viscut aquests dos anys de pandèmia?
- Bastant malament. Era tot un caos, teníem molta angoixa al principi perquè no sabíem res. I teníem molta por de contagiar-nos entre nosaltres o a la família perquè només hi havia gent amb Covid, ja no hi havia pacients ni infarts, ni accidents, que és el més habitual en una Unitat de Cures Intensives.
- Què va ser el més dur?
- El més dur va ser que no paraven d'arribar malalts cada dia, no teníem prou espai i ja no sabíem on posar-los. A més no hi havia prou material ni respiradors. I en sortir, anaves a casa i l'únic que podies fer era donar-hi voltes.
- Com s'han viscut les diferents onades?
- Al principi vam poder dividir les UCI amb neta i bruta per diferenciar els malalts de covid amb els que no ho eren. Però quan s'omplia la bruta era un horror perquè temíem que pogués tornar a començar tot.
- Quins perfils de malalts de Covid hi ha hagut a l'UCI amb la variant òmicron?
- O gent amb tractaments d'immunodeprimits que tot i vacunar-se no li han fet efecte o gent que no es vol vacunar. Encara n'hi ha molta i de totes les edats ja sigui per teories de conspiracions, perquè no hi creuen o perquè no hi confien.