1 de 10
reportatge: guerra a Ucraïna

D'Ucraïna a Terrassa: «Amb el que veiem a la tele no podíem quedar-nos de braços plegats»

LaTorre conversa amb terrassencs i refugiats ucraïnesos que busquen assessorament al punt d’informació que ha habilitat l'Ajuntament

El punt d'atenció per a les persones refugiades, a les portes de l'Ajuntament de Terrassa | Lluís Tomàs
per Lluís Tomàs, Terrassa, Catalunya | 31 de març de 2022 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara fa 35 dies que Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna. Més d'un mes en què l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha comptabilitzat més de quatre milions de refugiats a causa de la guerra. Posant el focus en els afectats, la situació és encara més preocupant; la mateixa organització estima que en el moment de publicació d'aquest article hi ha 2.788 víctimes civils, 1.081 de les quals han mort, incloent-hi 93 infants.

Una catàstrofe de tal magnitud té impacte molt més enllà del lloc dels fets, arribant fins a Terrassa. L'1 de març, un miler de persones van decidir fer un clam contra la guerra a les portes de l'ajuntament. Allà, el diari LaTorre va recollir el testimoni d'ucraïnesos residents a la ciutat, exposant el drama que viuen les persones amb arrels al país eslau. Des d'aleshores, les ajudes dels egarencs per pal·liar els efectes de la invasió no s'han aturat.


Fa una setmana que l'Ajuntament de Terrassa va posar en marxa un punt d'atenció per a les persones refugiades que provenen d'Ucraïna. Un espai en què s'ofereixen ajuts entorn dels tràmits vinculats a la regularització de la situació administrativa; orientació i informació jurídica; i orientació en la gestió de tràmits com el padró, escolarització de menors, accés al sistema de salut pública o ajuts socials.

Si un passés tot un matí observant l'oficina situada a les portes del Consistori, veuria un flux d'entrades i sortides de persones ucraïneses. Aquestes sempre van acompanyades dels seus amfitrions, terrassencs que han volgut fer tot el possible per ajudar als afectats per la guerra, sent l'acollida una de les màximes expressions.


L'Olga, esperançada després d'una setmana a Terrassa


Un exemple és el cas de la Laia, qui des del primer moment tenia ben clar que "nosaltres no fem Bizum, volem acollir". És així com en qüestió de pocs dies, a través d'una veïna que tenia el contacte d'una noia que anava amb furgoneta fins a Ucraïna, l'Olga i la seva filla van arribar a Terrassa després de quatre dies de viatge.


En situacions tan crítiques com és la guerra, la barrera de l'idioma no és un impediment. El traductor de Google és l'eina que més usen, és la seva via de comunicació. Així doncs, la Laia esdevé el megàfon de la història de dos testimonis de la invasió. "L'Olga està oberta, molt agraïda, positiva, optimista. Hi veu futur i creu que ara mateix han d'estar ben lluny d'allà".
 

La Laia i l'Olga després de visitar l'oficina Foto: Lluís Tomàs


Ella no volia posar un peu a Polònia o Romania perquè "diu que el Putin està tan boig que també és capaç de tirar bombes allà i matar-los a tots". El fet de venir amb una filla de tres anys, de tenir una persona vulnerable a càrrec, fa que l'angoixa sigui encara més gran. "Aquí se sent molt tranquil·la i molt segura, això és el que m'explica".

Ara, després d'una setmana de convivència, la Laia buscava assessorament després que li concedissin una cita prèvia al punt d'atenció per a les persones refugiades. Les principals preocupacions en aquesta situació són aconseguir l'empadronament i la targeta sanitària. A més a més, valora que puguin tramitar una targeta moneder per anar al supermercat, "perquè si no sembla que les estàs infrautilitzant dient-les el que han de menjar".

De passar els estius en una família d'acollida a refugiada


Quan la Laia, l'Olga i la seva filla marxaven cap a casa, arribava l'Alba amb les quatre persones que havia acollit. L'Albina i la seva cosina, la Nastia; cadascuna darrere d'un cotxet on portaven els seus fills. La segona amfitriona no podia evitar emocionar-se quan explicava que "elles han vingut molt bé, molt fortes, nosaltres veient el que veiem a la tele no podíem quedar-nos de braços plegats".

En aquest cas, va ser l'Alba qui va contactar amb elles per Instagram perquè vinguessin. Elles ja es coneixien de fa molts anys, quan l'Albina va estar acollida durant un estiu. Amb els anys, arribada l'adolescència, va decidir que volia viure a Ucraïna. Però ara, donada la situació extrema derivada de la guerra, no va dubtar en acceptar l'ajuda, emportant-se a la seva cosina i els seus fills.

Tot i haver deixat els seus marits enrere, l'Alba admira que han arribat "conscients que venien a un lloc nou, respectant les nostres normes i tenint ganes de conèixer la nostra cultura". Ara bé, un dels punts on sorgeix el major xoc cultural és en les despeses: "jo els hi dic que ho pago tot, ja vaig assumir aquesta responsabilitat quan vaig decidir ser família d'acollida, però no volen. Representa que se senten inferiors".


Ara visiten el punt d'atenció per a les persones refugiades en cerca d'ajuda des de l'administració pública. El fill de l'Albina encara és un nadó, però el de la Nastia haurà de començar preescolar al setembre. A més a més, elles volen treballar, no obstant hauran d'esperar tres mesos fins que els hi donin la targeta de residència. L'Alba està ansiosa per ajudar-les un cop estiguin empadronades, "nosaltres mirarem de buscar-les feina dins les nostres possibilitats".

El Jordi i els vuit a casa


En Jordi també va visitar l'oficina, ho va fer a mig matí amb les mateixes preguntes que la Laia i l'Alba. En el seu cas, la guerra a Ucraïna el toca de més a prop; a casa seva tenen familiars i amics ucraïnesos. Això els ha portat a ser vuit persones vivint en un pis per quatre. Han acollit a una mare amb les seves dues filles petites i la seva neboda. Per sort, les nenes ja van a l'escola, però encara tenen pendent la regularització de l'empadronament, de la targeta sanitària i d'altres ajudes perquè s'estableixin mentre no puguin tornar a casa.

Sobre la situació de les famílies ucraïneses refugiades, el Jordi creu que "Europa és directament responsable del que està passant". Tanmateix, considera que "les famílies europees se'n facin càrrec és una solució puntual, a la llarga s'ha de traduir en seguretat i drets pels desplaçats".

La Laia, l'Alba i el Jordi són tres veïns de Terrassa que han decidit que acollir refugiats és la manera en què podien ajudar el màxim possible. Com ells segur que n'hi ha molts més. El punt d'atenció per a les persones refugiades d'Ucraïna obre dilluns i dimecres de 9 a 14 h i dijous de 15 a 18 h en el punt del voluntariat, situat a l'atri de l'Ajuntament (Raval de Montserrat, 14). El servei funciona amb cita prèvia, la qual s'haurà de sol·licitar a través del correu electrònic acollida.ucraina@terrassa.cat.
Participació