Era l'any 2010 quan vuit amics de Terrassa i rodalia van començar a somiar en crear el seu propi grup de música. Aleshores tenien entre 16 i 20 anys i una il·lusió infinita per fer tot allò que es proposaven. Moltes idees i poca experiència que els va obligar a deixar-se la pell per fer realitat els somnis.
Ara, onze anys després d'aquells inicis l'Ignasi Cabanes, l'Alícia Rey, el Pep Tormos, l'Albert Bach, la Cristina Martínez, el Salvador Cañadell, l'Ana Moya i la Marta Peralta han decidit plegar. La decisió de baixar dels escenaris és compartida com també ho és l'amistat que els uneix, i que ho continuarà fent. En una entrevista amb LaTorre, diversos integrants del grup reviuen experiències i miren amb retrospectiva el que ha estat "la sort de les seves vides".
- Vam estar parlant de com estàvem cadascú amb el projecte, el que esperàvem, cap a on volíem anar i fent una mica de retrospectiva de tots aquests anys, ens hem adonat que potser estàvem en un punt que ens costava una miqueta més tirar el projecte endavant. Això no impedeix que l'amistat i tots els anys que han passat no els valorem. Una altra qüestió és que les vides canvien molt. Vam començar que teníem 17-18 anys i ara voregem la trentena, les vides no tenen res a veure.
- Us heu fet grans amb el grup, què ha suposat?
- Ha sigut molt maco. En l'àmbit musical vam anar evolucionant i canviant, vam anar posant més coses electròniques a mesura que ens fèiem grans. Ha sigut un creixement personal i musical brutal. A més a més, hem pogut complir la majoria de somnis de tocar a festivals brutals que no ens haguéssim imaginat mai. Hem treballat amb músics que ens han ajudat molt i que eren els nostres referents musicals amb 15 anys com el Mark-e de Doctor Prats o l'Arnau Vallvé de Manel. No ens haguéssim imaginat mai que tot això es pogués fer realitat. I ens hem esforçat molt, ha estat un picar pedra constant des del principi però amb una il·lusió que ens sortia de l'ànima.
- A banda del grup de música sou amics, com ha estat compartir aquest camí plegats?
- La clau d'aquest projecte és això. S'ha forjat amb esforç i una gran base d'amistat. En el món dels músics alguns han de tocar de mercenaris en un grup. La gràcia és que ens coneixem des que anàvem a l'escola i et ve de gust compartir més enllà de l'escenari. Mostra d'això és que cada estiu ens hem reservat una setmana per marxar junts de vacances. És a dir, ens veiem tot l'estiu de gira però quan tenim vacances les passem junts. Si no et portes bé en el món de la música malament rai perquè són moltes hores dedicades.
"Vam començar amb una sabata i una espardenya, no sabíem de què anava el món de la música"
- Onze anys, 4 discs, 250 concerts, 50 cançons; heu complert amb les expectatives?
- Sobradament. Hem fet coses que no ens havíem imaginat. Ens ho diuen quan vam començar al garatge dels pares del Nasi i no ens ho creiem. Vam començar amb una sabata i una espardenya, no sabíem de què anava el món de la música. Vam gravar un disc sense saber-ne, vam començar fent concerts que no sabíem ni quins cables ni micros es necessitaven. Any a any vam anar evolucionant. Vam entrar en una productora management, després en una discogràfica, el grup es va fent gran i vas tocant a llocs grans. Hem anat aprenent molt sobre la marxa. Pel que fa a expectatives, quan comences somies moltíssim, però haver tocat dos anys a La Mercè, al Canet Rock, a l'Acampada Jove... quan fas la perspectiva, és increïble.
- Sempre heu reivindicat Terrassa amb les vostres fotos, videoclips, escenaris etc. És important fer-ho?
- És la ciutat que ens ha vist créixer, hem passat per totes les sales possibles de la ciutat, és la ciutat que ens ha donat més suport i la que ens ha permès tocar a escenaris més grans com la Festa Major. Sense Sal està molt lligada a Terrassa. També és la ciutat que ens ha lligat a l'hora de tocar perquè la meitat del grup no és de Terrassa, són de Viladecavalls, Vacarisses, Ullastrell, però tots hem acabat vivint a Terrassa i un dels motius rellevants també ha estat Sense Sal. És el punt d'unió.
- Com heu viscut la pandèmia des del punt de vista musical?
- Sense Sal anava creixent i la pandèmia ens va aturar. En va fer baixar alguns marxes del cotxe. No en va deixar parats perquè de seguida amb el grup vam parlar com podíem afrontar els concerts que venien. Vam pensar a fer uns concerts itinerants dalt d'un camió per evitar aglomeracions. Finalment, la pluja no ens ho va permetre però ho teníem previst a Manresa. No vam parar de reinventar-nos tot i que va ser una frenada del projecte perquè teníem molts concerts reservats (uns 30 o 40) per l'estiu i en vam acabar fent tres. Va ser dur. Després parlant-ho amb mànagers sempre diuen que era el nostre any perquè veníem de treure La Sortida, que és el single que ens ha donat a conèixer al gran públic i quant a programació teníem molts concerts i es va tallar en sec.
- Voleu fer una gira de comiat bonica, a què us referiu?
- Quan una cosa saps que s'està acabant intentes gaudir-ho al màxim perquè fa pena. Potser encara ho valores més perquè ha sigut molt bonic i màgic i pujarem a l'escenari amb molts records al cap. També és important ser molt conscients del que significarà per nosaltres i tenir l'oportunitat de tenir un tancament conscient, sa i madurat de la nostra etapa.
- Serà durant els mesos d'estiu, de quants concerts es tractarà?
- Començarà a principis de juny i ens plantegem fer tot l'estiu i el concert final el 16 de desembre a la Sala Apolo. Encara s'estan tancant coses, ara és l'època de programar grups per Festes Majors. Però ja tenim tancat el Festival Bioritme (Torelló), el festival Pirata Rock (Gandia, País Valencià), La Patum (Berga), i també tocarem a Euskadi, per exemple.
- Pregunta obligada: passareu per Terrassa?
- Això encara no ho sabem, però seria molt bonic. Hi hem tocat molts anys a moltes festes majors i també entenem que hi ha moltes altres propostes musicals i que des de l'Ajuntament vulguin donar també imatge de diversitat.
Concert de Sense Sal per Festa Major de Terrassa Foto: Anna Mira
- Hi haurà algun projecte nou d'aquí a l'inici de la gira?
- Tenim una última cançó que volem treure i que és de tancament amb un to festiu i alegre. Justament estem treballant amb el videoclip, però la lletra i el vídeo serà de tancament.
- Descarteu del tot tornar a fer alguna cosa junts més endavant?
- En el moment que fem el plantejament és per tancar-ho. El que no contemplem és tornar sense ser els vuit.
- Què perd el panorama musical català sense vosaltres?
- Hi ha una cosa interessant al projecte que és la diversitat. Som quatre nois i noies, no va ser premeditat però amb el temps t'adones que les dones són la gran minoria en els escenaris i és interessant que hi hagi propostes com la nostra.
"Dedicar-se exclusivament a la música a Catalunya continua sent complicat i pocs grups poden fer-ho"
- Sempre heu dit que el vostre objectiu és que la gent s'ho passi bé, us ho heu passat bé vosaltres?
- Increïble, genial, de puta mare. Ha estat la sort i el projecte de les nostres vides fins ara. Era la manera de tenir els estius ocupats, però sempre amb la sensació d'estar de vacances. Hem tingut l'oportunitat de descobrir molts pobles i ens ho hem passat molt bé a dalt dels escenaris però també a baix i la convivència amb la gent.
- En algun moment heu pogut viure de la música o sempre s'ha compaginat amb estudis i altres feines?
- Hem viscut gràcies a la música, però no econòmicament tot i que el projecte s'ha sostingut a si mateix. Hem tingut la sort que cada estiu hem tingut concerts i l'agenda plena, però dedicar-se exclusivament a la música a Catalunya continua sent complicat i pocs grups poden fer-ho. Tots nosaltres venim de mons molt diferents i ens ho hem hagut de compaginar com hem pogut.
El grup Sense Sal de Terrassa. Foto: Cedida
- Que ha estat el millor i el pitjor d'aquesta etapa?
- El millor són tots els records i l'amistat que tenim, el fet de compartir tota aquesta aventura amb gent molt bonica. Tenir un grup de gent amb qui compartir inspiració, motivació i ganes. També conèixer altra gent i racons del país i el pitjor potser el fet de tocar molt tard -amb la pandèmia ha millorat una mica- però tocar molt tard i arribar de matinada a casa és un dels punts negatius que té el sector.
- Alguna anècdota que recordeu?
- Per mostrar que érem molt novells quan vam començar, recordo la primera bateria que va tenir l'Albert i que va portar als primers assaigs. No sabíem quina bateria calia i va venir amb tota la il·lusió del món a l'assaig i quan la vam obrir, era una bateria diminuta, com de joguina. Un dels primers concerts que vam fer, que aleshores crec que només ens pagaven la benzina, recordo que en acabar el bolo van venir veïns amb caixes plenes de préssecs, com per pagar-nos amb préssecs. A més el nostre primer disc es deia Tardes de sol i préssecs i va ser molt bo. Una altra és que quan anem junts de vacances sempre anem al mateix poble i quan arribem se sent pel poble "ja estan aquí els de Sense Sal", ja ens coneixen.
- Com descriuríeu aquests onze anys amb una paraula o frase?
- Si és una paraula: família. I una frase: per sempre i per tothom, que és una frase d'una cançó nostra.
.jpeg)
