02
de març
del
2022
Noel Duque (Lleida 1983) és tècnic superior en Integració Social i el tinent d'alcalde de Drets Socials de l'Ajuntament de Terrassa. Després d'uns anys com a regidor amb el PSC, Duque es va sumar al projecte de Tot per Terrassa, amb Jordi Ballart al capdavant, amb qui treballen per transformar la ciutat i fer-la més justa i equitativa. Terrassa, igual com moltes grans ciutats, és víctima de l'emergència habitacional i les desigualtats a l'hora d'accedir a un sostre.
Centenars de persones s'han vist obligades a ocupar els últims anys per no poder fer front a les hipoteques o lloguers, moltes vegades abusius. Els bancs, a través dels fons voltor, s'han quedat amb les propietats i han iniciat ordres de desnonament per fer fora els inquilins i posar els immobles a disposició del mercat immobiliari. Parlem de la situació amb Duque qui fa una radiografia de la situació a la ciutat i una enèrgica crida al govern espanyol per legislar, d'una vegada per totes, en favor del dret a l'habitatge.
- Com definiria la situació que es viu a Terrassa en relació amb l'habitatge?
- El tema de l'habitatge és un retrat de l'especulació i la desigualtat que hi ha. A les ciutats grans arriba molta gent amb expectatives de tenir un projecte de vida decent i després s'adonen que és quasi impossible de fer realitat perquè no poden fer front als lloguers i per això es produeixen les ocupacions. Un fenomen que si hi hagués lloguers socials, desapareixeria ràpidament. Si no hi hagués pisos de bancs buits que es neguen a firmar un lloguer social amb l'Ajuntament, no proliferarien les màfies que venen claus, no es deteriorarien els habitatges i no hi hauria ocupacions que després provoquen els desnonaments que tenim a la ciutat. En una paraula és difícil però et diria que és una injustícia.
- Un dels lemes que s'han fet més populars per defensar el dret a l'habitatge ha estat "gent sense casa i cases sense gent", quants pisos buits té notificats l'Ajuntament de Terrassa?
- L'any 2019 es va fer un cens de pisos buits a la ciutat 1.733 en general de qualsevol classe de propietat. Representa un 1,85% del parc d'habitatge total i estan concentrats en els barris del Centre, Ca n'Aurell, Ègara i Ca n'Anglada.
- De quants habitatges disposa l'Ajuntament?
- Actualment, hi ha 2.806 habitatges de titularitat pública i privada que gestiona l'Ajuntament i Generalitat. Aquí es contemplen tots els projectes relacionats amb habitatge. Per exemple, de titularitat pública n'hi ha 1.666 entre l'allotjament temporal d'urgència (12); la Mesa d'Emergència (117); adaptats per a persones amb mobilitat reduïda (32); dotacions per a més de 65 anys (46); o masoveria urbana (2), entre d'altres. Si parlem de titularitat privada, però amb gestió pública en total n'hi ha 771, 488 dels quals són a través de la borsa de mediació amb petits propietaris on l'Ajuntament ofereix unes condicions millors que el mercat ordinari. Aquí també es contemplen els 280 habitatges cedits per entitats financeres que gestiona l'Agència d'Habitatge de Catalunya.
- Són suficients?
- No, per res del món. Crec que n'hauríem de tenir 4.000 més. Seria ideal tenir 6.000 pisos disponibles, tot i que sabem que és molt difícil, cap ciutat té un percentatge així.
- La Mesa d'Emergència compta amb 117, però estan tots plens. Quins recursos té l'Ajuntament per donar un sostre a les famílies considerades vulnerables?
- A banda dels pisos, que efectivament estan tots plens, tenim allotjament temporal d'urgència per situacions extrema (12) que són de Serveis Socials i són l'alternativa a l'hotel o l'alberg. Per molts pegats que posem i busquem solucions puntuals, l'estructura ens menja. Precisament el divendres passat vam aprovar en el ple municipal una proposta de resolució feta per nosaltres (Tot per Terrassa) però que va rebre el suport de tots els partits polítics de l'Ajuntament (PSC, ERC, Cs i Junts) per exigir al govern espanyol solucions en relació amb el lloguer social i als desnonaments a les ciutats de més de 100.000 habitants. L'objectiu és tenir un pla de xoc per aconseguir lloguer social. A partir d'aquí posant nom a la problemàtica, cal buscar solucions en forma de lleis i si ha de ser que els fons voltors donin pisos a demanda que ho facin, en lloc de donar-los ajudes. No entenc com des de l'Estat no es pot obligar a complir amb un dret com és l'habitatge. Continuarem posant pegats, però és una sagnia.
- Un dels requisits per formar-ne part és tenir la situació administrativa regulada, una normativa que invisibilitza molta gent i que en alguna ocasió s'ha manifestat a favor de canviar-ho. Per què no es fa?
- La proposta de resolució que hem aprovat inclou que les mesures s'han de fer des de totes les ciutats perquè hi hagi un equilibri territorial i perquè la gent tingui les mateixes oportunitats arreu. Són decisions que em semblen bé però s'han de prendre conjuntament i alhora tenir habitatge disponible perquè no em serveix de res tenir acceptar gent ràpidament però tenir una llista d'espera desorbitada.
- Quina valoració fa de la nova llei antidesnonaments aprovada pel Parlament? Córrer el risc de ser tombada com l'anterior?
- Tenim la por que arribi el tribunal de torn i la tombin. Estem preparats perquè s'apliqui, ens ha fet molta il·lusió la seva aprovació perquè ens pot ajudar a protegir moltes famílies. Però sempre tenim aquell dubte que quan arribin als espais on el govern central no acaba d'aconseguir que s'alineïn amb els drets dels més vulnerables, que torni a passar el mateix que amb l'anterior i es tiri enrere per un defecte de forma o pel que ells vulguin. Això passa quan les lleis protegeixen les propietats privades i els fons voltors. I amb uns pressupostos de ciutat i no podem donar una casa a tothom qui ho necessita.
- Pel que fa a les alternatives per aconseguir habitatge, a Terrassa s'ha parlat d'ampliar el parc públic d'habitatge amb tempteig i retracte. També va ser la primera ciutat a multar als bancs amb pisos buits. Funcionen aquests mecanismes?
- S'estan obrint expedients als bancs, tot i que són procediments molt lents i costosos, donen resultats a llarg termini i no s'assoleixen més pisos. També és important tenir en compte la desconfiança immobiliària per no dir-li racisme immobiliari. Encara que l'Ajuntament garanteixi una assegurança de pagament o fins i tot encara que la Generalitat sigui el titular del lloguer, costa molt que ens lloguin pisos. Per mi això és tristíssim.
- Parla del projecte Reallotgem de la Generalitat?
- Quan va arribar vaig pensar: "Això és una meravella!" Es paguen 18 mesos de cop al propietari. El contracte va a nom de la Generalitat i hi ha una garantia de pagament absoluta. Hem fet 40 contactes i hem firmat dos contractes i dos més estan en procés. Mentrestant la gent no deixa de llogar els seus pisos en el mercat immobiliari ordinari. La gent té por i això com a societat ens retrata bastant perquè els fons voltors prefereixen tenir un pis buit que de lloguer social però molts petits propietaris també. Estem en un estat que no protegeix als vulnerables i socialment no es confia.
- Una de les alternatives és pagar un hostal o hotel a les famílies. Quants diners s'han invertit els últism anys en aquesta solució d'urgència?
- Durant l'any 2021 l'Ajuntament ha gastat 403.750 euros en solucions d'urgència per a famílies desnonades com ara hostals, hotels i pensions. L'any 2020 aquesta xifra va ser menys de la meitat (147.270) i l'any 2019, de 161.009 euros. Això es deu perquè la propietat privada no vol signar lloguers socials. Com a institucions no estem aconseguint convèncer la propietat privada que ajudar a les persones vulnerables surt a compte ni en l'àmbit econòmic ni moral els encaixa. A més a més, la sensació de tenir famílies en hostals és de poca protecció per això necessitem que els 403.750 euros no vagin a pensions, sinó a habitatge.
- En molts casos les famílies es veuen obligades a ocupar, com a alternativa per no quedar-se al carrer.
- Ningú prefereix ocupar però és cert que hi ha ocupacions per necessitat i aquestes són les que s'han de protegir i s'acabarien amb lloguers socials. Per molt que cada promoció tingui un 30% d'habitatge de lloguer social, cosa que trobo molt bé, els habitatges ja els tenim, però estan buits. Només que d'aquests es posessin la meitat per lloguer social (500) buidaríem la mesa d'emergència.
- Quants desnonaments s'han executat durant els últims anys a Terrassa?
- L'últim any (2021) a Terrassa hi va haver 995 desnonaments aproximadament i en vam parar 812 es van suspendre o ajornar des de polítiques socials d'habitatge. Però hem de ser realistes i això és angoixant perquè d'aquí a uns mesos tindran una nova ordre de desnonament. A més a més, cal ser conscients que tot i els llançaments aturats, hi ha 183 famílies que s'han quedat al carrer.
- Una de les queixes de les plataformes en defensa de l'habitatge és la falta de presència municipal en els desnonaments. Quan està prevista la posada en marxa de la unitat antidesnonaments, i què suposarà?
- Ho hem de presentar a la PAH a la pròxima reunió. Posarem una persona que anirà als desnonaments per donar suport emocional in situ a la família que té una ordre de llançament. A partir d'aquí el fet que tinguin un vincle de Serveis Socials en el moment, les coses aniran més coordinades i les famílies se sentiran menys desemparades. Tot això ho volíem fer amb les entitats del Tercer Sector, però no ho hem pogut derivar. De tota manera, mirarem que en el futur sigui així perquè són elles les que tenen un control absolut del territori, saben en tot moment quan hi ha un desnonament, treballen amb les famílies a través de les entitats socials i és una xarxa molt potent. La persona que s'incorporarà no podrà parar un desnonament perquè el jutjat actua ordres però sí que podem fer acompanyament.
Tot i això, insisteixo que a la vegada que s'estan fent actuacions en el territori cal fer canvis d'arrel i això no ho podem fer nosaltres. Si algú té la clau per solucionar els problemes d'habitatge a la ciutat, que vingui que m'ho expliqui i jo dimiteixo en 10 segons i li cedeixo el lloc perquè s'hi posi i ho faci. Perquè per mi l'habitatge és el problema més gran ara mateix perquè sense un sostre ningú es pot plantejar ser feliç en cap moment. Per sort el plat a taula el podem garantir d'una altra manera. Jo no pararé d'intentar-ho i accepto que podem fer les coses millor i que anem lents a vegades però si us plau, hem de pressionar als de dalt.
- Quina relació té amb les plataformes en defensa de l'habitatge de Terrassa?
- La relació és bona, sento agraïment i admiració per la feina que fan aquestes plataformes. Fan la seva funció de pressionar l'Ajuntament i jo el que faig és escoltar i traslladar-ho als equips tècnics. Per mi són referents perquè estan a peu de carrer. L'avenç que s'ha fet des de l'Ajuntament de Terrassa amb els 812 desnonaments aturats és per la pressió de la PAH, el Colectivo sin Vivenda, etc. La burocràcia no té ànima, en canvi, un moviment social en té i molta.
- Fa un any a Badalona, fa poques setmanes a Montcada i Reixac han mort persones que malvivien en barraques o naus abandonades. Quants assentaments tenen comptabilitzats a Terrassa i en quina situació es troben les persones que hi viuen?
- Hem fet un treball del qual em sento orgullós. Quan vam entrar a l'Ajuntament l'any 2019 hi havia uns 140 joves en diversos assentaments i no s'estava treballant el tema. A partir de la nau del carrer de la Poetessa Caparà i la feina de l'entitat Terrassa Sense Murs, ens va posar les piles a tots.
- Quin seguiment o servei se'ls dona?
- A partir d'allà vam crear projectes amb Creu Roja per cobrir les seves necessitats, treure'ls de la nau i treballar en altres assentaments. Actualment, a Terrassa n'hi ha 12 i inclouen naus, horts, solars, pàrquings, habitatges abandonats sense subministraments. Hi ha 124 joves sense llar, molts dels quals treballen en el projecte 360 de la Generalitat. Eren invisibles i ara ja no ho són. Tots els assentaments de la ciutat estan controlats per Creu Roja i 79 estan vinculats a Serveis Socials. La majoria són xavals extutelats que als 18 anys el sistema els ha expulsat.
Centenars de persones s'han vist obligades a ocupar els últims anys per no poder fer front a les hipoteques o lloguers, moltes vegades abusius. Els bancs, a través dels fons voltor, s'han quedat amb les propietats i han iniciat ordres de desnonament per fer fora els inquilins i posar els immobles a disposició del mercat immobiliari. Parlem de la situació amb Duque qui fa una radiografia de la situació a la ciutat i una enèrgica crida al govern espanyol per legislar, d'una vegada per totes, en favor del dret a l'habitatge.
- Com definiria la situació que es viu a Terrassa en relació amb l'habitatge?
- El tema de l'habitatge és un retrat de l'especulació i la desigualtat que hi ha. A les ciutats grans arriba molta gent amb expectatives de tenir un projecte de vida decent i després s'adonen que és quasi impossible de fer realitat perquè no poden fer front als lloguers i per això es produeixen les ocupacions. Un fenomen que si hi hagués lloguers socials, desapareixeria ràpidament. Si no hi hagués pisos de bancs buits que es neguen a firmar un lloguer social amb l'Ajuntament, no proliferarien les màfies que venen claus, no es deteriorarien els habitatges i no hi hauria ocupacions que després provoquen els desnonaments que tenim a la ciutat. En una paraula és difícil però et diria que és una injustícia.
- Un dels lemes que s'han fet més populars per defensar el dret a l'habitatge ha estat "gent sense casa i cases sense gent", quants pisos buits té notificats l'Ajuntament de Terrassa?
- L'any 2019 es va fer un cens de pisos buits a la ciutat 1.733 en general de qualsevol classe de propietat. Representa un 1,85% del parc d'habitatge total i estan concentrats en els barris del Centre, Ca n'Aurell, Ègara i Ca n'Anglada.
- De quants habitatges disposa l'Ajuntament?
- Actualment, hi ha 2.806 habitatges de titularitat pública i privada que gestiona l'Ajuntament i Generalitat. Aquí es contemplen tots els projectes relacionats amb habitatge. Per exemple, de titularitat pública n'hi ha 1.666 entre l'allotjament temporal d'urgència (12); la Mesa d'Emergència (117); adaptats per a persones amb mobilitat reduïda (32); dotacions per a més de 65 anys (46); o masoveria urbana (2), entre d'altres. Si parlem de titularitat privada, però amb gestió pública en total n'hi ha 771, 488 dels quals són a través de la borsa de mediació amb petits propietaris on l'Ajuntament ofereix unes condicions millors que el mercat ordinari. Aquí també es contemplen els 280 habitatges cedits per entitats financeres que gestiona l'Agència d'Habitatge de Catalunya.
"No entenc com des de l'Estat no es pot obligar a complir amb un dret com és l'habitatge. Continuarem posant pegats, però és una sagnia"
- Són suficients?
- No, per res del món. Crec que n'hauríem de tenir 4.000 més. Seria ideal tenir 6.000 pisos disponibles, tot i que sabem que és molt difícil, cap ciutat té un percentatge així.
Duque assegura que els ajuntaments sols no poden fer front a l'emergència en matèria d'habitatge. Foto: Adrià Costa
- La Mesa d'Emergència compta amb 117, però estan tots plens. Quins recursos té l'Ajuntament per donar un sostre a les famílies considerades vulnerables?
- A banda dels pisos, que efectivament estan tots plens, tenim allotjament temporal d'urgència per situacions extrema (12) que són de Serveis Socials i són l'alternativa a l'hotel o l'alberg. Per molts pegats que posem i busquem solucions puntuals, l'estructura ens menja. Precisament el divendres passat vam aprovar en el ple municipal una proposta de resolució feta per nosaltres (Tot per Terrassa) però que va rebre el suport de tots els partits polítics de l'Ajuntament (PSC, ERC, Cs i Junts) per exigir al govern espanyol solucions en relació amb el lloguer social i als desnonaments a les ciutats de més de 100.000 habitants. L'objectiu és tenir un pla de xoc per aconseguir lloguer social. A partir d'aquí posant nom a la problemàtica, cal buscar solucions en forma de lleis i si ha de ser que els fons voltors donin pisos a demanda que ho facin, en lloc de donar-los ajudes. No entenc com des de l'Estat no es pot obligar a complir amb un dret com és l'habitatge. Continuarem posant pegats, però és una sagnia.
- Un dels requisits per formar-ne part és tenir la situació administrativa regulada, una normativa que invisibilitza molta gent i que en alguna ocasió s'ha manifestat a favor de canviar-ho. Per què no es fa?
- La proposta de resolució que hem aprovat inclou que les mesures s'han de fer des de totes les ciutats perquè hi hagi un equilibri territorial i perquè la gent tingui les mateixes oportunitats arreu. Són decisions que em semblen bé però s'han de prendre conjuntament i alhora tenir habitatge disponible perquè no em serveix de res tenir acceptar gent ràpidament però tenir una llista d'espera desorbitada.
- Quina valoració fa de la nova llei antidesnonaments aprovada pel Parlament? Córrer el risc de ser tombada com l'anterior?
- Tenim la por que arribi el tribunal de torn i la tombin. Estem preparats perquè s'apliqui, ens ha fet molta il·lusió la seva aprovació perquè ens pot ajudar a protegir moltes famílies. Però sempre tenim aquell dubte que quan arribin als espais on el govern central no acaba d'aconseguir que s'alineïn amb els drets dels més vulnerables, que torni a passar el mateix que amb l'anterior i es tiri enrere per un defecte de forma o pel que ells vulguin. Això passa quan les lleis protegeixen les propietats privades i els fons voltors. I amb uns pressupostos de ciutat i no podem donar una casa a tothom qui ho necessita.
Duque explica els mecanismes i recursos per adquirir habitatges de lloguer social. Foto: Adrià Costa
- Pel que fa a les alternatives per aconseguir habitatge, a Terrassa s'ha parlat d'ampliar el parc públic d'habitatge amb tempteig i retracte. També va ser la primera ciutat a multar als bancs amb pisos buits. Funcionen aquests mecanismes?
- S'estan obrint expedients als bancs, tot i que són procediments molt lents i costosos, donen resultats a llarg termini i no s'assoleixen més pisos. També és important tenir en compte la desconfiança immobiliària per no dir-li racisme immobiliari. Encara que l'Ajuntament garanteixi una assegurança de pagament o fins i tot encara que la Generalitat sigui el titular del lloguer, costa molt que ens lloguin pisos. Per mi això és tristíssim.
"Com a institucions no estem aconseguint convèncer la propietat privada que ajudar a les persones vulnerables surt a compte ni en l'àmbit econòmic ni moral els encaixa"
- Parla del projecte Reallotgem de la Generalitat?
- Quan va arribar vaig pensar: "Això és una meravella!" Es paguen 18 mesos de cop al propietari. El contracte va a nom de la Generalitat i hi ha una garantia de pagament absoluta. Hem fet 40 contactes i hem firmat dos contractes i dos més estan en procés. Mentrestant la gent no deixa de llogar els seus pisos en el mercat immobiliari ordinari. La gent té por i això com a societat ens retrata bastant perquè els fons voltors prefereixen tenir un pis buit que de lloguer social però molts petits propietaris també. Estem en un estat que no protegeix als vulnerables i socialment no es confia.
- Una de les alternatives és pagar un hostal o hotel a les famílies. Quants diners s'han invertit els últism anys en aquesta solució d'urgència?
- Durant l'any 2021 l'Ajuntament ha gastat 403.750 euros en solucions d'urgència per a famílies desnonades com ara hostals, hotels i pensions. L'any 2020 aquesta xifra va ser menys de la meitat (147.270) i l'any 2019, de 161.009 euros. Això es deu perquè la propietat privada no vol signar lloguers socials. Com a institucions no estem aconseguint convèncer la propietat privada que ajudar a les persones vulnerables surt a compte ni en l'àmbit econòmic ni moral els encaixa. A més a més, la sensació de tenir famílies en hostals és de poca protecció per això necessitem que els 403.750 euros no vagin a pensions, sinó a habitatge.
El tinent d'alcaldia agraeix la feina de les entitats en defensa de l'habitatge. Foto: Adrià Costa
- En molts casos les famílies es veuen obligades a ocupar, com a alternativa per no quedar-se al carrer.
- Ningú prefereix ocupar però és cert que hi ha ocupacions per necessitat i aquestes són les que s'han de protegir i s'acabarien amb lloguers socials. Per molt que cada promoció tingui un 30% d'habitatge de lloguer social, cosa que trobo molt bé, els habitatges ja els tenim, però estan buits. Només que d'aquests es posessin la meitat per lloguer social (500) buidaríem la mesa d'emergència.
- Quants desnonaments s'han executat durant els últims anys a Terrassa?
- L'últim any (2021) a Terrassa hi va haver 995 desnonaments aproximadament i en vam parar 812 es van suspendre o ajornar des de polítiques socials d'habitatge. Però hem de ser realistes i això és angoixant perquè d'aquí a uns mesos tindran una nova ordre de desnonament. A més a més, cal ser conscients que tot i els llançaments aturats, hi ha 183 famílies que s'han quedat al carrer.
"Si algú té la clau per solucionar els problemes d'habitatge a la ciutat, que vingui que m'ho expliqui i jo dimiteixo en 10 segons i li cedeixo el lloc perquè s'hi posi i ho faci"
- Una de les queixes de les plataformes en defensa de l'habitatge és la falta de presència municipal en els desnonaments. Quan està prevista la posada en marxa de la unitat antidesnonaments, i què suposarà?
- Ho hem de presentar a la PAH a la pròxima reunió. Posarem una persona que anirà als desnonaments per donar suport emocional in situ a la família que té una ordre de llançament. A partir d'aquí el fet que tinguin un vincle de Serveis Socials en el moment, les coses aniran més coordinades i les famílies se sentiran menys desemparades. Tot això ho volíem fer amb les entitats del Tercer Sector, però no ho hem pogut derivar. De tota manera, mirarem que en el futur sigui així perquè són elles les que tenen un control absolut del territori, saben en tot moment quan hi ha un desnonament, treballen amb les famílies a través de les entitats socials i és una xarxa molt potent. La persona que s'incorporarà no podrà parar un desnonament perquè el jutjat actua ordres però sí que podem fer acompanyament.
"La burocràcia no té ànima, en canvi, un moviment social en té i molta"
Tot i això, insisteixo que a la vegada que s'estan fent actuacions en el territori cal fer canvis d'arrel i això no ho podem fer nosaltres. Si algú té la clau per solucionar els problemes d'habitatge a la ciutat, que vingui que m'ho expliqui i jo dimiteixo en 10 segons i li cedeixo el lloc perquè s'hi posi i ho faci. Perquè per mi l'habitatge és el problema més gran ara mateix perquè sense un sostre ningú es pot plantejar ser feliç en cap moment. Per sort el plat a taula el podem garantir d'una altra manera. Jo no pararé d'intentar-ho i accepto que podem fer les coses millor i que anem lents a vegades però si us plau, hem de pressionar als de dalt.
Noel Duque, en el seu despatx a l'Ajuntament de Terrassa. Foto: Adrià Costa
- Quina relació té amb les plataformes en defensa de l'habitatge de Terrassa?
- La relació és bona, sento agraïment i admiració per la feina que fan aquestes plataformes. Fan la seva funció de pressionar l'Ajuntament i jo el que faig és escoltar i traslladar-ho als equips tècnics. Per mi són referents perquè estan a peu de carrer. L'avenç que s'ha fet des de l'Ajuntament de Terrassa amb els 812 desnonaments aturats és per la pressió de la PAH, el Colectivo sin Vivenda, etc. La burocràcia no té ànima, en canvi, un moviment social en té i molta.
- Fa un any a Badalona, fa poques setmanes a Montcada i Reixac han mort persones que malvivien en barraques o naus abandonades. Quants assentaments tenen comptabilitzats a Terrassa i en quina situació es troben les persones que hi viuen?
- Hem fet un treball del qual em sento orgullós. Quan vam entrar a l'Ajuntament l'any 2019 hi havia uns 140 joves en diversos assentaments i no s'estava treballant el tema. A partir de la nau del carrer de la Poetessa Caparà i la feina de l'entitat Terrassa Sense Murs, ens va posar les piles a tots.
- Quin seguiment o servei se'ls dona?
- A partir d'allà vam crear projectes amb Creu Roja per cobrir les seves necessitats, treure'ls de la nau i treballar en altres assentaments. Actualment, a Terrassa n'hi ha 12 i inclouen naus, horts, solars, pàrquings, habitatges abandonats sense subministraments. Hi ha 124 joves sense llar, molts dels quals treballen en el projecte 360 de la Generalitat. Eren invisibles i ara ja no ho són. Tots els assentaments de la ciutat estan controlats per Creu Roja i 79 estan vinculats a Serveis Socials. La majoria són xavals extutelats que als 18 anys el sistema els ha expulsat.