L'assassí de Mònica Borràs no pateix cap trastorn mental, segons els forenses

En el tercer dia de judici, un informe psiquiàtric de la defensa diu que “no va actuar de forma premeditada”

Jaume Badiella assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona.
Jaume Badiella assegut al banc dels acusats de l'Audiència de Barcelona. | ACN
A.M
10 de febrer del 2022
Jaume Badiella, assassí de la seva parella, Mònica Borràs, a Terrassa, no té cap trastorn mental i es pot considerar una persona “normal”, més enllà de ser molt “introvertida”, i “gens agressiva”. Aquesta és la conclusió d’un dels informes psiquiàtrics presentat en la tercera sessió del judici que s’ha celebrat aquest dijous a l’Audiència de Barcelona.

Els forenses descarten que actués de manera “impulsiva o inconscient”. Per contra, un segon informe encarregat per la defensa, ha recordat que la parella convivia en "permanent conflicte" i que l’acusat, en veure’s “desbordat” per una situació “estressant”, va actuar de manera “impulsiva”. Badiella està acusat d'assassinat amb traïdoria i acarnissament i el fiscal li demana 24 anys de presó. 

Els responsables dels dos informes psiquiàtrics han coincidit en assenyalar que l’acusat, més enllà de presentar alguns trets compatibles amb un trastorn esquizoide, no té cap malaltia mental. S’ha destacat que portava una vida social normal, que havia tingut relacions sentimentals prèvies i que, fins i tot, té la carrera d’informàtica, el que descartaria una discapacitat intel·lectual. 

No obstant això el psiquiatre de la defensa ha recordat que tot i que l’autor confés del crim ha mostrat el seu penediment, també ha assegurat que amb la mort de la dona es va sentir “alliberat” perquè posava fi a una situació estressant que s’havia traduït en vexacions i agressions. També ha recordat la manera “matussera” en què va enterrar la víctima, el que demostra que no hi va haver premeditació.

L’autor de l’informe de la fiscalia, ha recordat que tot i que la relació s’havia deteriorat molt i que l’acusat és una persona individualista que suporta bé la soledat, tenia por que la víctima el pogués abandonar i que això podria haver-lo portat a cometre el crim. En cas que fos així, però, ha insistit no hi veu un mòbil psicopatològic.