09
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
17:36h
Jaume Badiella hauria fet servir dues armes per matar la seva parella, Mònica Borràs, l'estiu del 2018 a Terrassa. Així ho ha determinat el metge forense en la segona sessió del judici que s'ha celebrat aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona. Badiella està acusat d'assassinat amb traïdoria i acarnissament i el fiscal li demana 25 anys de presó.
En l'informe es detalla que el cos de la víctima presentava un mínim d'11 cops al clatell amb un instrument que seria la destral identificada com arma del crim, i tres talls al coll que s'haurien d'haver fet amb una arma incisiva. "La vaig atonyinar amb el primer que vaig trobar" -una destral- i que ho va fer "per desesperació", va declarar Badiella durant el primer dia de judici.
El cos es va trobar un any després, el juliol del 2019, i estava enterrat a uns 50 cm en una habitació del jardí de la casa del carrer de Volta on vivien. Amb el suport d'una empresa externa que treballa amb un georadar, van analitzar el jardí i l'habitació que hi havia al final del pati. La màquina va identificar un objecte de dimensions considerables en una part de l'habitació que estava enrajolada, amb un color lleugerament diferent al de la resta. Mentre tot això passava, l'home estava a prop, just a tocar de la façana de la casa que dona al jardí.
Els agents van treure les rajoles i van excavar uns centímetres fins que van trobar el que serien les restes de la dona. Situades a una poca fondària, entre 30 i 50 centímetres, el cos presentava un avançat estat de descomposició, amb una aparença superficial de momificació. Va ser aleshores quan l'autor dels fets va confessar el crim, ja que un any abans va ser el mateix assassí qui va denunciar la desaparició de Borràs als Mossos d'Esquadra.
"Tal i com es veu la destral, no atribuiria les lesions cervicals vistes a l'autòpsia a la destral, perquè la fulla no està en condicions per provocar aquelles lesions i perquè s'utilitza des del pal, sense fer ús de la fulla únicament per tallar", ha assenyalat el metge forense un cop ha pogut examinar l'arma del crim. Això comportaria que podria haver-se utilitzat una segona arma. No obstant, el metge no ha pogut precisar quina de les dues contusions, la del coll o la del clatell, haurien estat la causa de la mort de la dona.
La unitat policial va assumir el cas derivat des de la Unitat d'Investigació de la comissaria de Terrassa, en considerar que hi havia indicis suficients com per analitzar totes les possibilitats al voltant de la seva desaparició. Els agents van parlar amb l'entorn proper a la víctima, que va permetre determinar que darrerament havia millorat la seva relació, desgastat pel trastorn de personalitat que patia, però que la relació amb l'agressor havia anat a pitjor.
"Ell no treballava, només de manera esporàdica, tenia ingressos minsos, i de maig a juliol els comptes els tenia en negatiu, la Mònica jugava un paper important en la convivència per poder fer front a les despeses de la casa", ha assenyalat l'agent dels Mossos en la seva declaració. D'aquesta manera, apuntava a una dependència d'ell cap a ella.
En l'informe es detalla que el cos de la víctima presentava un mínim d'11 cops al clatell amb un instrument que seria la destral identificada com arma del crim, i tres talls al coll que s'haurien d'haver fet amb una arma incisiva. "La vaig atonyinar amb el primer que vaig trobar" -una destral- i que ho va fer "per desesperació", va declarar Badiella durant el primer dia de judici.
El cos es va trobar un any després, el juliol del 2019, i estava enterrat a uns 50 cm en una habitació del jardí de la casa del carrer de Volta on vivien. Amb el suport d'una empresa externa que treballa amb un georadar, van analitzar el jardí i l'habitació que hi havia al final del pati. La màquina va identificar un objecte de dimensions considerables en una part de l'habitació que estava enrajolada, amb un color lleugerament diferent al de la resta. Mentre tot això passava, l'home estava a prop, just a tocar de la façana de la casa que dona al jardí.
Els agents van treure les rajoles i van excavar uns centímetres fins que van trobar el que serien les restes de la dona. Situades a una poca fondària, entre 30 i 50 centímetres, el cos presentava un avançat estat de descomposició, amb una aparença superficial de momificació. Va ser aleshores quan l'autor dels fets va confessar el crim, ja que un any abans va ser el mateix assassí qui va denunciar la desaparició de Borràs als Mossos d'Esquadra.
"Tal i com es veu la destral, no atribuiria les lesions cervicals vistes a l'autòpsia a la destral, perquè la fulla no està en condicions per provocar aquelles lesions i perquè s'utilitza des del pal, sense fer ús de la fulla únicament per tallar", ha assenyalat el metge forense un cop ha pogut examinar l'arma del crim. Això comportaria que podria haver-se utilitzat una segona arma. No obstant, el metge no ha pogut precisar quina de les dues contusions, la del coll o la del clatell, haurien estat la causa de la mort de la dona.
La unitat policial va assumir el cas derivat des de la Unitat d'Investigació de la comissaria de Terrassa, en considerar que hi havia indicis suficients com per analitzar totes les possibilitats al voltant de la seva desaparició. Els agents van parlar amb l'entorn proper a la víctima, que va permetre determinar que darrerament havia millorat la seva relació, desgastat pel trastorn de personalitat que patia, però que la relació amb l'agressor havia anat a pitjor.
"Ell no treballava, només de manera esporàdica, tenia ingressos minsos, i de maig a juliol els comptes els tenia en negatiu, la Mònica jugava un paper important en la convivència per poder fer front a les despeses de la casa", ha assenyalat l'agent dels Mossos en la seva declaració. D'aquesta manera, apuntava a una dependència d'ell cap a ella.