«Paraula, matèria i imatge» és la nova exposició a LaFACT

L’obra fusiona l’art d’Agustí Penadès, les imatges de Lluís Ivern i la filosofia d’Arnau Puig

Lluís Ivern (esquerra) i Agustí Penadès (dreta) durant l'acte de presentació de l'exposició
Lluís Ivern (esquerra) i Agustí Penadès (dreta) durant l'acte de presentació de l'exposició | Cedida LaFACT
L.T.
05 de febrer del 2022
S’inaugura una nova exposició a la Factoria Cultural de Terrassa (LaFACT) sota el nom Paraula, matèria i imatge. És una obra que uneix l’art d’Agustí Penadès, les imatges de Lluís Ivern i la filosofia d’Arnau Puig. La mostra es pot visitar fins al 24 d’abril a la Sala 2 de l'espai terrassenc.
 
Els autors d’aquest projecte han volgut mostrar realitats colpidores a aquelles persones amb voluntat de descobrir-les. Fent volar la imaginació de l’espectador a partir de la premissa que l’art i la cultura esdevenen pilars on la societat pot recolzar-se en moments històricament complexos. L’exposició pretén aturar la ment per concentrar-la en la visió, contemplació i reflexió. Per això mateix, un dels requisits indispensables de l’obra és la persistència del silenci a l’interior de la sala. 
 
Agustí Penadès és un pintor i escultor de llarga trajectòria que gaudeix de nombroses exposicions arreu d'Europa. Ha treballat en pintures de grans dimensions i les seves escultures estan molt valorades el sector. Un dels trets més característics de la seva obra és la influència del sector industrial, amb l'ús de carbó, ferro colat, o fusta a les seves creacions.
 
Un altre dels artistes amb espai a l'exposició és Lluís Ivern, artífex multidisciplinari amb una obra que centra el seu interès en les empremtes gràfiques de l'ésser humà i la relació entre cultura i natura. Format en el disseny i l'edició d'art, ha dut a terme projectes fotogràfics que s'han pogut veure en diferents exposicions arreu d'Europa. És un autor reconegut amb obres que arriben fins a la Xina.
 
Per últim, Arnau Puig, mort el 2020, va ser una figura cabdal en l'art català durant la segona meitat del segle XX. Es troba entre els fundadors de Dau al Set, la mítica revista apareguda el 1948 que va suposar el trencament de la grisor artística dels anys de postguerra. Com a filòsof, fruit dels seus anys d'estada a París, va mantenir una actitud existencialista que es reflectiria a les diferents publicacions que recullen el seu pensament.