27
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
11:48h
Avui, dijous 27 al migdia es fa, a la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, la cerimònia de comiat d'Antonio Garcia Sellarès. Va morir dimecres 26 a primera hora amb 87 anys. A més, ho va fer justament tres dies després de finalitzar les Festes de Sant Sebastià, a les quals ell va contribuir per recuperar als anys 70.
I és que la defunció del Pintoret -sobrenom que rebia- significa la marxa d'un il·lustre representant de la Matadepera d'abans, la qual va transitar entre les darreres vinyes d'un món que ja ha desaparegut pels embats de la modernitat. El mateix alcalde del municipi, Nil López, ha volgut fer públic a les xarxes el condol a la família. "Ens vas ensenyar a estimar l'entorn en el que vivim".
Nascut l'any 1934 a Matadepera a la mateixa casa on hi va viure tota la vida, en Pintoret va deixar ben aviat l'escola per començar a treballar en una fàbrica tèxtil, però se'n va cansar i va voler seguir les passes del seu pare, que era pintor. Pel que fa al seu nom, "em venia del meu pare, perquè era baixet com jo", va declarar en una entrevista a la Gaseta fa anys. "Si hagués sigut una persona de metro setanta, hauria estat "el pintor", i si hagués estat de metro noranta li haurien dit "el pintoràs", però, al ser menut, va ser "el pintoret. I el nom va passar de pare a fill".
Des de ben jove, es va involucrar en la vida associativa del poble essent impulsor (i president durant 18 anys) de la creació de la Unió Excursionista de Matadepera, de la consolidació i pervivència de la Festa de Sant Llorenç al cim de la Mola durant 50 anys, de la recuperació de la Cavalcada de Reis i l'Agrupació Coral de Matadepera. També va ser l'impulsor de la recuperació de les Festes de Sant Sebastià (essent president de la Germandat entre 1974 i 1975), així com de la creació del cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.
Apassionat pel patrimoni i el medi natural que tan bé va conéixer i va transmetre, va publicar amb Iago Otero un llibre sobre bolets de Matadepera (2009), va ser impulsor de la Festa del Bolet i col·laborador en nombrosos escrits i publicacions municipals sobre el medi natural. Va ser també el pregoner de la Festa Major del 2008. I per iniciativa de Ramon Guinjoan, membre del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera, se li va concedir la Medalla d'Honor el setembre de 2017.
I és que la defunció del Pintoret -sobrenom que rebia- significa la marxa d'un il·lustre representant de la Matadepera d'abans, la qual va transitar entre les darreres vinyes d'un món que ja ha desaparegut pels embats de la modernitat. El mateix alcalde del municipi, Nil López, ha volgut fer públic a les xarxes el condol a la família. "Ens vas ensenyar a estimar l'entorn en el que vivim".
Ens vas ensenyar a tots a estimar l’entorn en el que vivim, a aprendre a escoltar i a viure de forma senzilla, respectant i ajudant els demés. Moltes gràcies per tot Antonio, que la terra et sigui lleu.
— Nil López (@nil_lopez) January 26, 2022
Antonio Garcia Sellarès (87) “El Pintoret” Medalla d’honor de #Matadeperapic.twitter.com/z2mD2LbjgI
Nascut l'any 1934 a Matadepera a la mateixa casa on hi va viure tota la vida, en Pintoret va deixar ben aviat l'escola per començar a treballar en una fàbrica tèxtil, però se'n va cansar i va voler seguir les passes del seu pare, que era pintor. Pel que fa al seu nom, "em venia del meu pare, perquè era baixet com jo", va declarar en una entrevista a la Gaseta fa anys. "Si hagués sigut una persona de metro setanta, hauria estat "el pintor", i si hagués estat de metro noranta li haurien dit "el pintoràs", però, al ser menut, va ser "el pintoret. I el nom va passar de pare a fill".
Des de ben jove, es va involucrar en la vida associativa del poble essent impulsor (i president durant 18 anys) de la creació de la Unió Excursionista de Matadepera, de la consolidació i pervivència de la Festa de Sant Llorenç al cim de la Mola durant 50 anys, de la recuperació de la Cavalcada de Reis i l'Agrupació Coral de Matadepera. També va ser l'impulsor de la recuperació de les Festes de Sant Sebastià (essent president de la Germandat entre 1974 i 1975), així com de la creació del cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.
Apassionat pel patrimoni i el medi natural que tan bé va conéixer i va transmetre, va publicar amb Iago Otero un llibre sobre bolets de Matadepera (2009), va ser impulsor de la Festa del Bolet i col·laborador en nombrosos escrits i publicacions municipals sobre el medi natural. Va ser també el pregoner de la Festa Major del 2008. I per iniciativa de Ramon Guinjoan, membre del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera, se li va concedir la Medalla d'Honor el setembre de 2017.