28
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
12:07h
Aprovada definitivament la modificació puntual del Pla de Millora Urbana (PMU) de l’àmbit de l’AEG de Terrassa. El govern de Terrassa ha aprovat la modificació en el ple municipal del mes de gener i l'oposició s'ha abstingut. El tràmit aprovat és el pas definitiu per convertir aquesta antiga zona industrial en un projecte residencial de més de 60.000 metres quadrats a càrrec d'Acciona Inmobiliaria, propietària majoritària del sòl.
El regidor d'urbanisme, Carlos Caballero, ha exposat que aquesta aprovació "dona compliment al compromís amb la ciutadania de revitalitzar antics vapors de Terrassa" i ha posat l'exemple del que s'està fent també al Vapor Cortès i a Sala i Badrinas. Deprés d'aquesta aprovació, l'empresa té previst tramitar la documentació i l'avantprojecte necessari per començar les obres d'urbanització i edificació l'any 2023.
Aquests terrenys de l’antiga fàbrica de l’AEG, situats al barri d’Ègara, formen part d’un sector d’iniciativa privada, segons recull el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Està delimitat per l’avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores i del Periodista Grané. Amb l'aprovació definitiva es vol donar "nous usos per revitalitzar els teixits de l’entorn del barri d'Ègara, conservar edificis patrimonials i crear noves reserves de sòl per a espai lliure públic i equipaments", defensa el regidor d’Urbanisme i Arquitectura, Carles Caballero.
Edificis més baixos i 213 habitatges de protecció oficial
La Modificació del PMU que ara es tramita no canvia l’edificabilitat total del sector, com tampoc el nombre total d’habitatges ni la proporció de sostre residencial i dels usos terciaris. Es preveu la construcció de 785 habitatges, 213 dels quals seran de protecció oficial.
Però sí que augmenta les reserves de sòls destinades a equipaments, perquè la parcel·la tingui façana a la carretera de Castellar, suprimeix l’obligatorietat d’implantar un sistema de recollida pneumàtica de residus i redueix l’alçada màxima admesa dels edificis que donen a l’avinguda de Jaume I perquè tinguin una imatge més homogènia i integrada i augmenti l’assolellament de l’interior del sector i de l’escola Nova Electra. També s'ha ampliat del 12 al 20% l'espai destinat a zona verda.
Així doncs es preveuen tres grans zones. La primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada, i on es concentrarà habitatges i activitat comercial. Lla segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana. I la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.
Transformació d'antigues fàbriques
A principis del segle XX Terrassa va experimentar una gran proliferació d'indústries i naus d'empreses que s'instal·laven a la ciutat. Ara, moltes d'elles es mantenen dempeus -degradades- i en desús. És per això que s'estan recuperant aquests espais per transforma-los en usos actuals i mantenir els espais històrics.
Precisament, aquest és un dels projectes estratègics que s’ha desenvolupat aquest mandat per tal de reconvertir els buits urbans que hi ha dins la trama urbana. Per fer-ho, l’Ajuntament ha propiciat l’actualització del PMU de l’any 2006, amb l'objectiu de dinamitzar la zona del nord-est de la ciutat, amb l’enderroc de les edificacions que no estaven protegides; la construcció de l’escola Nova Electra i la preservació i rehabilitació dels immobles de valor patrimonial que hi ha dins l’àmbit, i també la urbanització parcial dels carrers del Moviment Obrer i dels Motors.
"En aquest mandat hem treballat per tenir una ciutat urbanísticament cohesionada i una de les línies d’actuació ha estat transformar els antics vapors industrials, com hem fet amb Sala i Badrinas". Segons Caballero "aquestes antigues indústries, que estaven pendents de desenvolupar urbanísticament a la ciutat i trencaven la cohesió interna dins els barris".
La proposta que el ple aprovarà també recull l’informe de les al·legacions rebudes durant els dos mesos en què el document va estar en exposició pública, obert després que la Junta de Govern del 2 de juliol de 2021 aprovés inicialment la proposta. Pel desenvolupament futur d’aquest àmbit, encara queda pendent l’aprovació dels projectes de reparcel·lació i la nova urbanització, que es preveu es faci en el decurs d’aquest any.
El regidor d'urbanisme, Carlos Caballero, ha exposat que aquesta aprovació "dona compliment al compromís amb la ciutadania de revitalitzar antics vapors de Terrassa" i ha posat l'exemple del que s'està fent també al Vapor Cortès i a Sala i Badrinas. Deprés d'aquesta aprovació, l'empresa té previst tramitar la documentació i l'avantprojecte necessari per començar les obres d'urbanització i edificació l'any 2023.
Aquests terrenys de l’antiga fàbrica de l’AEG, situats al barri d’Ègara, formen part d’un sector d’iniciativa privada, segons recull el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Està delimitat per l’avinguda de Jaume I, la carretera de Castellar i els carrers de les Cosidores i del Periodista Grané. Amb l'aprovació definitiva es vol donar "nous usos per revitalitzar els teixits de l’entorn del barri d'Ègara, conservar edificis patrimonials i crear noves reserves de sòl per a espai lliure públic i equipaments", defensa el regidor d’Urbanisme i Arquitectura, Carles Caballero.
Edificis més baixos i 213 habitatges de protecció oficial
La Modificació del PMU que ara es tramita no canvia l’edificabilitat total del sector, com tampoc el nombre total d’habitatges ni la proporció de sostre residencial i dels usos terciaris. Es preveu la construcció de 785 habitatges, 213 dels quals seran de protecció oficial.
Però sí que augmenta les reserves de sòls destinades a equipaments, perquè la parcel·la tingui façana a la carretera de Castellar, suprimeix l’obligatorietat d’implantar un sistema de recollida pneumàtica de residus i redueix l’alçada màxima admesa dels edificis que donen a l’avinguda de Jaume I perquè tinguin una imatge més homogènia i integrada i augmenti l’assolellament de l’interior del sector i de l’escola Nova Electra. També s'ha ampliat del 12 al 20% l'espai destinat a zona verda.
Així doncs es preveuen tres grans zones. La primera, amb façana a l’avinguda de Jaume I, és on es preveuen els edificis amb major alçada, i on es concentrarà habitatges i activitat comercial. Lla segona, que ocupa la zona central del sector, contempla construir petits conjunts residencials d’alçada mitjana. I la tercera i última, preveu la reserva per a equipaments a la zona del carrer de les Cosidores.
Transformació d'antigues fàbriques
A principis del segle XX Terrassa va experimentar una gran proliferació d'indústries i naus d'empreses que s'instal·laven a la ciutat. Ara, moltes d'elles es mantenen dempeus -degradades- i en desús. És per això que s'estan recuperant aquests espais per transforma-los en usos actuals i mantenir els espais històrics.
Precisament, aquest és un dels projectes estratègics que s’ha desenvolupat aquest mandat per tal de reconvertir els buits urbans que hi ha dins la trama urbana. Per fer-ho, l’Ajuntament ha propiciat l’actualització del PMU de l’any 2006, amb l'objectiu de dinamitzar la zona del nord-est de la ciutat, amb l’enderroc de les edificacions que no estaven protegides; la construcció de l’escola Nova Electra i la preservació i rehabilitació dels immobles de valor patrimonial que hi ha dins l’àmbit, i també la urbanització parcial dels carrers del Moviment Obrer i dels Motors.
"En aquest mandat hem treballat per tenir una ciutat urbanísticament cohesionada i una de les línies d’actuació ha estat transformar els antics vapors industrials, com hem fet amb Sala i Badrinas". Segons Caballero "aquestes antigues indústries, que estaven pendents de desenvolupar urbanísticament a la ciutat i trencaven la cohesió interna dins els barris".
La proposta que el ple aprovarà també recull l’informe de les al·legacions rebudes durant els dos mesos en què el document va estar en exposició pública, obert després que la Junta de Govern del 2 de juliol de 2021 aprovés inicialment la proposta. Pel desenvolupament futur d’aquest àmbit, encara queda pendent l’aprovació dels projectes de reparcel·lació i la nova urbanització, que es preveu es faci en el decurs d’aquest any.