«El món sanitari està demanant al Procicat que recomani restriccions abans de Nadal»

La Dra. Esther Calbo, directora assistencial de l'Àmbit Mèdic de la Fundació Assistencial MutuaTerrassa, considera que no s'haurien de fer dinars de Nadal amb grups de persones no convivents

La doctora Esther Calbo
La doctora Esther Calbo | Cedida
17 de desembre del 2021
Actualitzat a les 18:15h
La sisena onada ha arribat de ple a Catalunya a les portes de Nadal. La xifra de contagis no para d'augmentar i amb ell ho fan les persones que necessiten ingrés hospitalari. Malgrat l'alt nivell de vacunació i la posada en marxa del passaport Covid a la restauració, el virus segueix molt present entre la població i la ràtio de contagi és cada dia més elevada.

Per conèixer en detall la situació actual a Terrassa, LaTorre ha parlat amb la Dra. Esther Calbo, directora assistencial de l'Àmbit Mèdic de la Fundació Assistencial MutuaTerrassa. Calbo alerta que calen reduir, al màxim, les trobades amb grups de persones no convivents per evitar així, col·lapsar encara més un sistema sanitari "esgotat".

- Els casos de Covid han augmentat notablement l'última setmana a Terrassa. En quin punt es troben els hospitals i l'atenció primària?

- A l'Hospital Universitari MútuaTerrassa ens estem reorganitzant de nou davant l'increment progressiu de casos. On s'està notant més és a l'atenció primària on han crescut molt les consultes en els últims cinc dies. S'ha fet un canvi de nivell, hem pujat un esgraó molt substància ja que en l'àrea de Mútua aquesta setmana s'estan detectant 250 casos quan la setmana passada eren 80.

- S'està saturant el sistema sanitari?

- Aquest volum de casos implica una sobrecàrrega de l'atenció primària on es resolen el 98% dels casos. El 2% restant és el que arriba a l'hospital i aquí de moment ho podem contenir. Però els CAP estan tenint una pressió molt elevada.

"El dinar de Nadal és una paradigma mental, ja que és el més contraproduent que pot haver-hi amb la situació actual"

- La majoria, però, ho passen de manera lleu.

- Si augmenten els casos a la població general -encara que siguin lleus- proporcionalment també ho fan els casos d'hospitalització o els que arriben a les UCI i la mortalitat. Actualment, a l'HUMT hi ha tres pacients a l'UCI, 6 a semicrítics i 19 a planta. Però si saturem el sistema sanitari, automàticament la mortalitat augmenta. Ara a MútuaTerrassa tenim 9 llits ocupats per malalts de Covid crítics, dels 40 disponibles.

- Estem a les portes de Nadal, els preocupa la situació actual de la pandèmia?

- Fa patir molt perquè la corba fa un canvi de grau en situacions amb molta interacció social, com ha passat pel pont de la Puríssima i com el què pot passar els pròxims dies amb les festes de Nadal. Hi ha molt virus circulant i la gent no té la percepció de risc. Així com l'any passat ens vam contenir molt les famílies, la recomanació d'enguany hauria de ser la mateixa.

"Si el dinar de Nadal es fa amb grups de no convivents hauria de ser un grup reduït, ventilat, amb distància i fent servir la mascareta entre plat i plat"

- No s'haurien de fer àpats de Nadal en família?

- Estem tots esgotats, sabem que portem dos anys amargs i és molt comprensible voler fer un parèntesi social i retrobar-nos, etc. Però el dinar de Nadal és una paradigma mental, ja que és el més contraproduent que pot haver-hi amb la situació actual. Idealment, no s'hauria de fer si compartim espai amb nuclis familiars no convivents. Però si es fa, hauria de ser un grup reduït, ventilat, amb distància i fent servir la mascareta entre plat i plat.

- Quin és el missatge que donen des de l'àmbit sanitari?

- Hem de transmetre que hi ha molt virus circulant -hi ha molts brots familiars a través dels menors no vacunats- i que aquest es transmet per vies respiratòries i a través del contacte. De manera que més de 20 minuts en llocs poc ventilats i sense mascareta, el risc d'infecció és molt alt. Tant de bo tots fóssim conscients, malauradament la situació que tenim és dolenta i té un impacte sobre el sistema sanitari. A partir del 23 de desembre a la primària haurem de desprogramar agendes de malalties cròniques, diabetis, etc. per atendre al volum de casos Covid. Cal una contenció de les interaccions socials per salvaguardar la resta de patologies no Covid.

- Quina lectura fa de l'aplicació del passaport Covid?

- Està molt bé quan el nivell de contagi és baix, però amb l'actual nivell de circulació del virus -a Terrassa estem al 13% de proves positives-, els vacunats s'infecten igualment. Quan la corba és ascendent i hi ha canvis de velocitat -com ara- hem d'intentar fer altres mesures.

- Per tant, creu que caldria posar alguna mesura més restrictiva per frenar la corba de contagis?

- El món sanitari està demanat al Procicat que augmenti les mesures poblacionals i que recomani restriccions. Sabem perfectament que és un estira i arronsa entre restauració i oci i la salut, però crec que se n'haurien de posar. Si fóssim prou conscients de la realitat, ens autoimposaríem no fer el dinar de Nadal.

- L'any passat les restriccions van arribar al gener, passat festes. Pot passar el mateix?

- Al gener? No ho sé, la necessitat és ara, ja hi és. I per experiència de les altres onades quan hi ha restriccions la corba s'aplana. Amb la pandèmia hi ha punts d'inflexió -com va passar amb Sant Joan i els festivals de música a l'estiu- i el dinar de Nadal també ho és. Amb un dia rebentes la transmissió i la setmana de després de Nadal pot ser insostenible.

- Com arriba el personal sanitari a la sisena onada?

- El món sanitari està esgotat, és la sisena vegada que fem un sobreesforç. La gent és extraordinàriament heroica amb l'atenció a les persones però tot i la resiliència que demostra, involuntàriament estàs esgotat. De fet, estem començant a treballar amb un suport psicològic pels sanitaris. Ara mateix hi ha dues realitats paral·leles. Als hospitals la situació és angoixant mentre que al carrer sembla que no passi res.

"A partir del 23 de desembre a la primària haurem de desprogramar agendes de malalties cròniques per atendre al volum de casos Covid"

- Aquesta setmana ha començat la vacunació infantil, pot fer-ne alguna valoració?

- Encara és molt aviat, però el que és cert és que tenim molts brots escolars en l'edat que no estan vacunats i estan afectant els adults convivents, tot i estar vacunats. Hem de ser conscients que el 80% dels malalts que hi ha a l'UCI estan vacunats, però tenen malalties associades o són d'avançada edat. Pel que fa a la vacunació infantil va començar amb moltes ganes i assistència. Tant de bo no decaigui. És important dir que el risc que tenen els infants dels efectes secundaris per la vacuna és inferior als efectes que tenen en contagiar-se. A més a més els ajudarà a no perdre classes i alhora contribueixen a la barrera immunitària. És un compromís social.

- Aquest dijous s'ha aprovat la 3ra dosi pels majors de 40 anys. És necessària?

- Després de sis mesos, la immunitat baixa fins a no poder predir la circulació del virus. Per tant, cal fer barreres immunològiques amb la vacuna que dificultin la transmissió.

"Si tenim els hospitals i les UCI plenes quan arribi l'Òmicron a casa nostra, no sé què farem"

- S'ha generat molta alarma entorn l'Òmicron. És realment perillosa o ens hem d'acostumar a noves variants?

- Actualment aquí tenim la variant Delta. Estem intentant detectar quins seran els seus efectes quan comenci a circular. Per fer-ho ens emmirallem amb Dinamarca, per les semblances amb Catalunya tant pel que fa a població com en vacunes. Hem de veure el comportament d'Òmicron amb la població europea, ja que Sud-àfrica és una realitat completament diferent on el 70% de la població està immunitzada per haver passat la Covid i l'esperança de vida és més baixa. Europa és un altre escenari. El què passarà no ho sabem, és una incertesa però hem d'intentar arribar a tenir l'onada més controlada perquè si tenim els hospitals i les UCI plenes quan arribi l'Òmicron a casa nostra, no sé què farem.

Arxivat a