10
de desembre
del
2021
Han passat tres mesos des que la Nadia i el seu fill de vuit anys van ser desnonats del pis ocupat on vivien. Aleshores l'Ajuntament de Terrassa els va atorgar una habitació d'un hostal per 30 dies. Una alternativa temporal que s'ha anat allargant fins que ha dit prou: "No podia viure amb la incertesa de no saber què passaria al cap d'uns dies".
Cada mes li deien que era l'últim, però finalment li feien una pròrroga. Des de fa un parell de setmanes la Nadia ha tornat a ocupar un pis de la ciutat i LaTorre ha entrat a la seva nova llar. "Sé que no és la solució, però no podia més".
"Ni jo ni el meu fill estàvem bé a l'hostal" i admet que psicològicament "ha estat molt dur". Sobretot pel seu fill, que constantment li preguntava quant de temps més estarien en aquella petita habitació, relata la Nadia -a peu dret- en el nou menjador sense cadires. Abans de prendre la decisió de tornar a entrar en un pis buit, a través dels Serveis Socials de l'Ajuntament la van posar en contacte amb l'Associació Coordinadora d'Ajuda Unida (ACAU) per accedir a un habitatge compartit amb altres famílies.
Va fer una entrevista i estava pendent perquè li truquessin però quan li va explicar al seu fill que era un espai amb zones compartides i horaris, es va posar a plorar i "això em va trencar el cor. Ell volia un pis, com abans". La Nadia reconeix que ho està fent tot pel seu fill, ja que si hagués estat sola, "seria molt diferent". "Davant la desesperació, és molt difícil tirar endavant", explica emocionada.
"Ell començava a tenir problemes a l'escola perquè no estava bé, no li podia oferir estabilitat, un lloc on viure i on portar els seus amics"; a l'hostal no estan permeses les visites i l'habitació és de pocs metres quadrats. La Nadia agraeix, en tot moment, el suport i el seguiment que ha rebut des dels Serveis Socials de l'Ajuntament, coneixedors de la seva nova situació.
El seu cas és un entre els centenars que la Plataforma d'Afectats pe la Hipoteca (PAH) dona suport a la ciutat. Persones que es veuen amb la necessitat d'entrar il·legalment en un habitatge per no quedar-se al carrer. "Aquí podem cuinar", expressa amb un somriure que traspassa la mascareta. Durant els tres mesos que han estat a l'hostal només han pogut menjar entrepans o escalfar plats precuinats al microones compartit, amb la despesa extra que comporten aquests productes. "Ara puc fer una olla gran de caldo i ens dura tres dies".
Regular la situació administrativa com a eina de lluita
Actualment la Nadia ha començat els tràmits per regular la seva situació administrativa i aconseguir el Número d'Identitat d'Estranger (NIE) per arrelament. Però per això cal demostrar que fa tres anys i un dia que es resideix a l'estat espanyol i ella ja ho pot acreditar.
Quan ho explica s'entreveu un bri d'esperança en la seva mirada, ja que amb el NIE tindrà més eines per lluitar i no tornar-se a quedar sense un habitatge. També podrà formar part de la Taula d'Emergència Habitacional de Terrassa per tenir un lloguer social o accedir a un contracte laboral.
Després del padró -ja en tramitació- la Nadia vol donar d'alta els subministraments energètics per deixar de tenir-los punxats i espera, a poc a poc, millorar la seva situació. No obstant això, és plenament conscient que en qualsevol moment es pot iniciar el procés per un nou desnonament i, potser, tornar a començar de zero.
Un lloc on passar el Nadal
"Et desnonen i els pisos queden tancats". La Nadia critica que el pis d'on la van desallotjar segueix buit i explica que ha anat a parar en aquest altre habitatge -propietat del Banc de Santander- perquè coneixia les persones que durant un temps van ocupar-lo. "Ells han marxat a un altre lloc i per això he pogut venir".
Les portes de la cuina, les habitacions i el lavabo estan tancades, però en el menjador -prou ampli- hi té un matalàs que fa la funció de sofà i una tauleta baixa on fan els àpats. Encara pengen tres llums -baixos- on els anteriors inquilins devien tenir una taula de menjador. Tres quadres de flors decoren una paret blanca que reflecteix la llum d'un matí ventós de desembre on, malgrat tots els malgrats, la Nadia i el seu fill podran passar, com a mínim, les festes de Nadal.
Cada mes li deien que era l'últim, però finalment li feien una pròrroga. Des de fa un parell de setmanes la Nadia ha tornat a ocupar un pis de la ciutat i LaTorre ha entrat a la seva nova llar. "Sé que no és la solució, però no podia més".
"Ni jo ni el meu fill estàvem bé a l'hostal" i admet que psicològicament "ha estat molt dur". Sobretot pel seu fill, que constantment li preguntava quant de temps més estarien en aquella petita habitació, relata la Nadia -a peu dret- en el nou menjador sense cadires. Abans de prendre la decisió de tornar a entrar en un pis buit, a través dels Serveis Socials de l'Ajuntament la van posar en contacte amb l'Associació Coordinadora d'Ajuda Unida (ACAU) per accedir a un habitatge compartit amb altres famílies.
Va fer una entrevista i estava pendent perquè li truquessin però quan li va explicar al seu fill que era un espai amb zones compartides i horaris, es va posar a plorar i "això em va trencar el cor. Ell volia un pis, com abans". La Nadia reconeix que ho està fent tot pel seu fill, ja que si hagués estat sola, "seria molt diferent". "Davant la desesperació, és molt difícil tirar endavant", explica emocionada.
"Ell començava a tenir problemes a l'escola perquè no estava bé, no li podia oferir estabilitat, un lloc on viure i on portar els seus amics"; a l'hostal no estan permeses les visites i l'habitació és de pocs metres quadrats. La Nadia agraeix, en tot moment, el suport i el seguiment que ha rebut des dels Serveis Socials de l'Ajuntament, coneixedors de la seva nova situació.
El seu cas és un entre els centenars que la Plataforma d'Afectats pe la Hipoteca (PAH) dona suport a la ciutat. Persones que es veuen amb la necessitat d'entrar il·legalment en un habitatge per no quedar-se al carrer. "Aquí podem cuinar", expressa amb un somriure que traspassa la mascareta. Durant els tres mesos que han estat a l'hostal només han pogut menjar entrepans o escalfar plats precuinats al microones compartit, amb la despesa extra que comporten aquests productes. "Ara puc fer una olla gran de caldo i ens dura tres dies".
Regular la situació administrativa com a eina de lluita
Actualment la Nadia ha començat els tràmits per regular la seva situació administrativa i aconseguir el Número d'Identitat d'Estranger (NIE) per arrelament. Però per això cal demostrar que fa tres anys i un dia que es resideix a l'estat espanyol i ella ja ho pot acreditar.
Quan ho explica s'entreveu un bri d'esperança en la seva mirada, ja que amb el NIE tindrà més eines per lluitar i no tornar-se a quedar sense un habitatge. També podrà formar part de la Taula d'Emergència Habitacional de Terrassa per tenir un lloguer social o accedir a un contracte laboral.
Després del padró -ja en tramitació- la Nadia vol donar d'alta els subministraments energètics per deixar de tenir-los punxats i espera, a poc a poc, millorar la seva situació. No obstant això, és plenament conscient que en qualsevol moment es pot iniciar el procés per un nou desnonament i, potser, tornar a començar de zero.
Un lloc on passar el Nadal
"Et desnonen i els pisos queden tancats". La Nadia critica que el pis d'on la van desallotjar segueix buit i explica que ha anat a parar en aquest altre habitatge -propietat del Banc de Santander- perquè coneixia les persones que durant un temps van ocupar-lo. "Ells han marxat a un altre lloc i per això he pogut venir".
Les portes de la cuina, les habitacions i el lavabo estan tancades, però en el menjador -prou ampli- hi té un matalàs que fa la funció de sofà i una tauleta baixa on fan els àpats. Encara pengen tres llums -baixos- on els anteriors inquilins devien tenir una taula de menjador. Tres quadres de flors decoren una paret blanca que reflecteix la llum d'un matí ventós de desembre on, malgrat tots els malgrats, la Nadia i el seu fill podran passar, com a mínim, les festes de Nadal.