07
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
08
de juliol
del
2022
a les
12:33h
Carles Caballero i Peña (Terrassa, 1985). És l'expresident d'ERC Terrassa i regidor d'Arquitectura i Urbanisme, Medi ambient i Sostenibilitat i Energia de l'Ajuntament des del maig del 2019. Per Caballero l'emergència climàtica és clara i cal treballar conjuntament de la mà de la societat civil i les administracions per fer canvis reals en la generació i distribució de l'energia i fer-ho de manera sostenible.
En una entrevista amb LaTorre, el regidor explica quins són els reptes del futur més immediat en matèria de medi ambient de Terrassa. Transformacions com la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions o la recollida de residus porta a porta han de millorar la qualitat de l'aire i la reducció de residus perquè "ens hi va el present i el futur", apunta Caballero.
- Quina valoració fa el govern de Terrassa dels acords establerts a la Cimera pel Clima COP26 celebrada fa unes setmanes a Glasgow?
- Cada vegada que hi ha una cimera de líders mundials respecte a l'emergència climàtica, les expectatives són molt altes i els resultats no acaben responent a aquestes expectatives. Amb l'agreujant que amb l'emergència climàtica ens hi va el present i el futur. Malauradament, el poder dels ajuntaments és inexistent i fins i tot el paper de molts estats, tenint en compte quin és el repartiment de les emissions a escala mundial. Pel que fa a la Cimera, lamentar, una vegada més, aquest fracàs i constatar que malauradament en veurem les conseqüències la nostra generació.
- Què poden fer els Ajuntaments?
- Aquest i altres ajuntaments de Catalunya tenen dues fites en el calendari anual. Una és el 2030 i l'altra el 2050. Doncs bé, avui dia amb el que estem fent no complirem amb els objectius ni del 2030 ni amb els del 2050. I el problema és que les conseqüències de no fer els deures no és simplement que "no s'ha complert". Eren i són fites que tenen a veure amb la mateixa supervivència del nostre mode de vida i de les nostres societats tal com les hem conegut. I davant d'això, necessitem més accions i menys paraules. Les paraules estan escrites, hi ha documents de compromís, però sistemàticament no estem complint.
- Fa pocs dies es va presentar el Pla estratègic pel vehicle elèctric que preveu reduir el 3% de les emissions de CO₂ el 2025 perquè es calcula que es passarà dels 300 als 1.300 vehicles del parc. És suficient?
- Es podria ampliar el 3% pel que fa al CO₂. Però també es farà una reducció del 25% de les partícules contaminants. Per una banda, el diòxid de carboni, el principal accelerador del canvi climàtic, però per l'altra banda, la qualitat de l'aire que respirem -no a Glasgow- sinó aquí, a Terrassa. Segons les últimes indicacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) està lluny de respondre als límits tolerables de salut. El temps s'acaba perquè tot allò que no deixem d'emetre avui, és quelcom que respirarem els pròxims dies. En aquest sentit, la projecció del Pla estratègic del vehicle elèctric té un punt d'humil: en aquests moments hi ha 300 vehicles i passarem a 1.300 al 2025. Algunes projeccions marquen que aquesta transició de vehicles de combustibles fòssils a vehicle elèctric es podrien fins i tot ampliar.
- En roda de premsa van comentar que el trànsit rodat representa el 70% de la contaminació de la ciutat i segons un estudi de l'OMS cada any moren 50 veïns de Terrassa pel mateix fet. En quina situació es troba Terrassa pel que fa a la qualitat de l'aire?
- Fins fa un mes aproximadament, els indicadors que marcava l'OMS pel que fa a la qualitat de l'aire eren un varem concret i Terrassa superava aquests llindars tres dies l'any. Això no vol dir que la qualitat de l'aire sigui bona, però fa un mes i mig l'OMS ho va actualitzar i els va passar a la meitat d'allò que fins al moment eren els llindars de tolerància. Amb aquest canvi de criteri de l'OMS, ni Terrassa ni cap ciutat de l'àrea metropolitana compleix amb els llindars que es consideren tolerables per la salut.
- Abans de la pandèmia es va presentar un projecte per mesurar la qualitat de l'aire a través de vehicles de mobilitat personal. Quan hi haurà resultats?
- Una de les mancances que tenim com a ciutat és que només existeix una estació mesuradora de la qualitat de l'aire a Terrassa, situada a la Rambleta del Pare Alegre. També cal dir que la zona on està instal·lada és la més contaminant de la ciutat i això està bé per saber on és pitjor. Amb sensors situats en vehicles personals de lloguer tindrem un mapa complet i esperem que el puguem obtenir aquest 2022. Actualment, tenim alguns indicadors de les zones de la ciutat on estan millor i pitjor.
- Quines són aquestes zones?
- Al nord de la ciutat, per la seva proximitat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, té millors indicadors que el sud, per la proximitat a l'autopista C-58. Les zones de la ciutat on hi ha avingudes sempre, sempre, tenen pitjors indicadors de la qualitat de l'aire que les zones de la ciutat amb el trànsit de pas reduït o inexistent, com és el cas de la zona de vianants. Vam poder fer un experiment que es va dir confinament i que era impensable. El que es va aprofitar per fer va ser mesuraments parcials de diverses zones de la ciutat que ens donen unes dades irrefutables: Terrassa durant el confinament va tenir els millors indicadors de qualitat de l'aire des que es tenen registres -fa uns 50 anys-.
- Des del mes de juliol a Terrassa està en marxa la zona de vianants, prèvia a la futura Zona de Baixes Emissions que s'haurà de fer efectiva abans del 2023. Terrassa s'adherirà a l'actual normativa que ja han posat en pràctica Barcelona i Sant Cugat?
- Justament fa pocs dies totes les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya ens vam reunir amb el director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat. La reivindicació que va fer Terrassa i a la qual s'hi va unir Sabadell o Granollers i Mollet -les grans ciutats de la segona corona metropolitana- va ser que s'estableixi un marc normatiu únic regulador de les ZBE per qüestions pràctiques i per la millora de la qualitat de l'aire. Cal unificar indicadors per totes les ciutats perquè no té sentit que Barcelona prengui una decisió en temes de mobilitat i ho faci sola. La Generalitat es va comprometre a fer una tercera cimera nacional per la qualitat de l'aire. S'ha posat el 2025 com a data límit de circulació de vehicles sense etiqueta ambiental, que a Terrassa representa el 38% del parc mòbil. Però crec que el missatge no està arribant per la diferència entre Barcelona i la segona corona metropolitana on ens trobem.
- A les ciutats que ja s'ha implantat la ZBE, les rondes han marcat la frontera, a Terrassa serà igual? Quan es posarà en marxa?
- Ja s'està treballant amb la ZBE de Terrassa i s'està seguint el model de ciutats on fa més d'una dècada que s'han implantat. Pel que fa a la data, tenim l'obligació de fer-ho el 2023, abans no ho crec perquè aquestes són mesures que, pel seu abast, requereixen molta informació i diàleg amb els veïns. No crec que estiguem en posició d'avançar-nos al que ens diu la llei.
- Què passarà amb aquelles persones que s'han de canviar el vehicle?
- Tenim mesurat que cada dia es fan 700.000 desplaçaments de menys d'1,5 km a Terrassa. És un sense sentit perquè signifiquen 10 minuts caminant. Som poc conscients de les distàncies de la nostra ciutat, que és molt compacte i que té una extensió menor que qualsevol districte de Barcelona. És una qüestió de costums. A vegades es diu que Terrassa no és plana, d'acord, però té una diferència de cotes de 20 metres entre el punt més alt i el més baix, amb l'accepció d'alguna zona concreta. A això cal sumar-hi que Terrassa té sis estacions de tren.
- Terrassa lidera l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) per impulsar una transició energètica democratitzadora. Amb què s'ha treballat des de l'assemblea constituent del passat mes de febrer?
- Des d'aleshores s'han fet totes les tasques necessàries per donar-li cos legal a l'associació. Actualment, ja és la tercera associació municipalista de Catalunya, som més de 100 municipis i representem a més de tres milions de persones i les adhesions no paren d'arribar. Esperem aquest pròxim mes de desembre poder dotar-nos de recursos humans.
- Quins serveis ofereix en els municipis que s'adhereixen?
- Per exemple, un servei recent va ser un conflicte que tenia un municipi de la Noguera de menys de 2.000 habitants amb Endesa. No és el mateix tracte el que ofereixen les grans empreses de l'oligopoli a un municipi petit que a l'AMEP. A més a més aquesta associació està expressament creada per combatre l'oligopoli de l'energia i incidir en el debat públic al voltant de la necessitat d'un subministrament d'energia públic, ciutadà i democràtic.
- Quin marge de maniobra hi ha per acabar amb aquest oligopoli?
- Europa, com sempre, aporta la modernitat en aquest país. Actualment, és un problema legal perquè hi ha una directiva europea, la 2018/2001 que estableix la normativització de les comunitats energètiques i diu que "qualsevol ciutadà o entitat UE pot esdevenir agent del sector energètic". Això és molt important perquè la llei espanyola del sector elèctric distingeix entre els quatre processos en el cicle integral de l'electricitat: generació, transport, distribució, comercialització. Europa diu que tothom pot participar en qualsevol dels quatre processos mentre que a l'estat espanyol la generació la tenen les grans empreses; el transport el té una empresa pública - Red Eléctrica de España-; la distribució la tenen en un 98% quatre empreses, és a dir, l'oligopoli; i la comercialització és l'únic liberalitzat, però que a la pràctica representa un 4% del preu final.
- I això amb la nova normativa pot canviar?
- I tant! L'estat espanyol està en vies de transposar amb la llei europea. Actualment, la normativa espanyola és una oda a l'oligopoli de quatre. Però es pot canviar també perquè d'acord amb la llei europea jo -com a ciutadà- tinc el dret de generar i consumir energia a casa meva i regalar o vendre els excedents i això, a efectes pràctics, és una comunitat energètica.
- Precisament a Terrassa s'està treballant en la creació de comunitats energètiques, quins passos es faran en aquest sentit?
- Una altra de les coses que ha de fer l'AMEP és assessorar els municipis petits en la transició energètica cap a una energia justa i democràtica, és a dir controlada pels ajuntaments o pels mateixos ciutadans. Pel que fa a Terrassa, nosaltres tenim quatre vies per tal de fer realitat comunitats energètiques. La primera que s'està treballant és que l'Ajuntament crea una instal·lació de fotovoltaica en un equipament o edifici municipal i és el consistori qui impulsa la creació d'una comunitat energètica amb la distribució de l'energia en un radi de 500 metres, d'acord amb la llei actual. De fet, aquest 2022 tindrem una gran instal·lació en un equipament municipal. La segona opció és la que jo anomeno de "celestina" on l'Ajuntament incentiva a altres institucions -públiques o privades- perquè aquestes creïn una comunitat energètica amb la seva pròpia instal·lació i se'n puguin beneficiar. En aquest sentit durant el mes de desembre signarem un conveni per formalitzar la creació d'aquest pacte.
La tercera via és que una institució privada faci la instal·lació en un edifici de la seva propietat o en un de públic i l'Ajuntament s'encarrega de facilitar-li entitats o col·lectius que se'n poden beneficiar del seu radi. Finalment, la quarta és que en edificis d'habitatge públics, és l'Ajuntament qui fa la rehabilitació energètica amb la instal·lació de les plaques fotovoltaiques i des del consistori constituïm els veïns en comunitat energètica. Com que per la tipologia dels veïns, que en general tenen risc d'exclusió o són vulnerables, des de l'Ajuntament ja paguem els seus serveis bàsics; amb la creació d'una comunitat energètica podem fer una gestió intel·ligent de la gestió de l'energia. Això també tenim previst fer-ho.
- Quan s'han d'adherir a la llei europea?
- L'estat espanyol ho ha de fer aquest 2022. Igualment, intentaran mantenir l'oligopoli. Si ells creen les grans plantes de generació d'energia verda, ells seguiran tenint un control de la font primària. I les estan fent quan els convé pels seus interessos i no quan són necessàries. Per això és important la directiva europea i el fet que et converteix a tu en agent del sistema i que les institucions generin energia perquè sigui generació pública.
- Matadepera, Ullastrell o Vacarisses han demostrat que el porta a porta és eficient amb dades de recollida selectiva que arriben a més del 80%. La tercera ciutat més gran de Catalunya es troba en el 39%, es planteja posar-la en pràctica?
- El porta a porta és l'opció a seguir a Terrassa. Ja hi ha hagut una ciutat de dimensions considerables que ha instal·lat el porta a porta i ha passat d'un 30 al 70% de recollida selectiva. El que va passar, però és que el 30% que no va respondre, va generar molts més problemes que el no compliment de la recollida selectiva amb els sistemes tradicionals de contenidors. És a dir, la gent que no recicla actualment, ho llença a la resta, però en el porta a porta, què fa amb els residus? Doncs els deixa al carrer perquè no té una altra opció, ja que deixa d'haver-hi contenidors. Això passa perquè en un porta a porta, la ciutadania esdevé proactiva en la separació de residus.
- Quan s'implantarà?
- L'Ajuntament té una subvenció demanada a l'Agència Catalana de Residus per començar a implantar el porta a porta on és més fàcil per la seva tipologia d'habitatges: a les urbanitzacions. Terrassa començarà a implantar el porta a porta abans que acabi el mandat. Tenim un estudi per saber les següents zones de la ciutat consolidada on podria continuar i seria en edificacions amb dues famílies -planta i pis-.
- I com es pot traslladar aquesta metodologia als grans edificis de la ciutat?
- Imaginem-nos una de les torres de Can Jofresa on hi ha 16 pisos amb quatre habitatges per planta. Allà on s'ha fet, a la planta baixa hi ha tots els contenidors. Però això requereix canvis de realitats físiques que no podràs abordar en cinc anys. Igualment, es farà una instauració progressiva del porta a porta deixant pel final el més complex.
- Es va parlar de sancionar aquells que no compleixin amb la normativa de recollida. Quantes multes i per quin valor s'han imposat?
- Dins la campanya de Tolerància zero amb l'incivisme per reduir els comportaments incívics i irresponsables, des del gener de 2021 i fins al 22 de novembre de 2021 s'han fet 21.994 accions d'inspeccions, amb una estimació de 576.189 euros en sancions.
- Què significarà per Terrassa l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac?
- Significa blindar tot el nord de la ciutat de l'especulació i depredació urbanística per les pròximes generacions. Perquè som una societat de símbols i afortunadament hi ha quelcom que tothom entén i és l'expressió "parc natural". Atorguem un significat que no atorguem a la paraula sòl urbanitzable, per exemple. A més, també servirà per revalorar zones del nostre entorn natural que semblava que si no eren parc natural, no tenien valor. És la millor garantia que li podem donar a un territori per la seva conservació.
- Fa poques setmanes diverses entitats ecologistes de Terrassa van fer una marxa en contra de l'ampliació del polígon de Els Bellots II. No hi ha marxa enrere per preservar aquesta zona?
- Jo em poso en les coses positives que aportarà Bellots II a la ciutat. Entre altres coses perquè no hi ha gaires més opcions. És quelcom que he explicat a les entitats que formen part de la plataforma. Bellots és sòl urbanitzable des de l'any 2003 i té planejaments derivats i aprovats de fa molts anys i la llei, malgrat que avui vegis un turó amb blat, és una parcel·la.
- Si són parcel·les privades, l'Ajuntament les podria expropiar?
Malgrat que l'any 2003 governés un altre partit polític, tu de cara la llei sempre ets l'Ajuntament i els efectes legals d'aquestes actuacions perduren. L'Ajuntament no pot canviar unilateralment el planejament. Només ho podria fer pagant indemnitzacions al privat que ostenta la propietat total del sector pel valor de l'expectativa perduda, és a dir, pel valor de l'aprofitament urbanístic que li hagués pogut treure i que és de centenars de milers d'euros. No entro en si m'agrada o no, però com a responsable públic és no vull arruïnar quatre generacions de terrassencs o més.
Per exemplificar-ho, el pressupost total d'inversions de l'Ajuntament pel 2022 serà de 19 milions d'euros. Fa uns anys, es va comprar una parcel·la, -un camp de patates- pel qual l'Ajuntament va haver d'indemnitzar 16 milions d'euros a uns privats. Són molts diners. Hem estat 15 anys pagant de l'ordre d'un milió cada any per indemnitzar a un privat. L'execució del 100% del Parc de la República costa uns 4,2 milions d'euros, però en realitat als terrassencs ens costarà el mateix que dos trams del Parc de Vallparadís perquè el camp de patates és del nord del Centre Cívic de Francesc Macià. Amb aquests diners, podríem haver fet cinc parcs de la República. Això és el que passa amb Bellots multiplicat per mil. Seria la bancarrota de 50 anys d'Ajuntament. Sóc el regidor que ha posat sobre la taula de l'ampliació de 2.000 hectàrees del Parc Natural i Bellots II en te 94. Si jo hagués de pintar de nou el mapa de la zona no ho posaria, perquè també m'agrada i hi passejo, però la llei està feta de fa 20 anys i jo no puc parar Bellots.
- Les últimes setmanes també s'ha posat sobre la taula la possibilitat d'instal·lar dos aerogeneradors a Collserola. Hi ha la previsió d'instal·lar-ne també a l'entorn metropolità?
- El fons de la qüestió és que la regió metropolitana de Barcelona gasta el 80% de l'energia que es genera a Catalunya i hi viu el 70% de la població. Quina responsabilitat tenim la ciutadania i els territoris en la generació d'energia? Quanta energia som capaços de generar en el nostre territori ja depredat? I una vegada ens puguem respondre a aquestes preguntes que encara no podem perquè els estudis són molt escassos. El que no té sentit és que comencem la casa per la teulada i abans de tenir un estudi seriós sobre la capacitat fotovoltaica que tenen tots els taulats, o totes les infraestructures de la regió metropolitana, donem permisos perquè es facin camps solars o aerogeneradors a les Garrigues. No dic que no siguin necessaris, simplement que no sabem quants són necessaris i no sabem quina capacitat de generació que tenim. El que sí sabem és que el cost del sòl a la regió metropolitana és vint vegades que el cost de zones rurals.
En una entrevista amb LaTorre, el regidor explica quins són els reptes del futur més immediat en matèria de medi ambient de Terrassa. Transformacions com la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions o la recollida de residus porta a porta han de millorar la qualitat de l'aire i la reducció de residus perquè "ens hi va el present i el futur", apunta Caballero.
- Quina valoració fa el govern de Terrassa dels acords establerts a la Cimera pel Clima COP26 celebrada fa unes setmanes a Glasgow?
- Cada vegada que hi ha una cimera de líders mundials respecte a l'emergència climàtica, les expectatives són molt altes i els resultats no acaben responent a aquestes expectatives. Amb l'agreujant que amb l'emergència climàtica ens hi va el present i el futur. Malauradament, el poder dels ajuntaments és inexistent i fins i tot el paper de molts estats, tenint en compte quin és el repartiment de les emissions a escala mundial. Pel que fa a la Cimera, lamentar, una vegada més, aquest fracàs i constatar que malauradament en veurem les conseqüències la nostra generació.
- Què poden fer els Ajuntaments?
- Aquest i altres ajuntaments de Catalunya tenen dues fites en el calendari anual. Una és el 2030 i l'altra el 2050. Doncs bé, avui dia amb el que estem fent no complirem amb els objectius ni del 2030 ni amb els del 2050. I el problema és que les conseqüències de no fer els deures no és simplement que "no s'ha complert". Eren i són fites que tenen a veure amb la mateixa supervivència del nostre mode de vida i de les nostres societats tal com les hem conegut. I davant d'això, necessitem més accions i menys paraules. Les paraules estan escrites, hi ha documents de compromís, però sistemàticament no estem complint.
- Fa pocs dies es va presentar el Pla estratègic pel vehicle elèctric que preveu reduir el 3% de les emissions de CO₂ el 2025 perquè es calcula que es passarà dels 300 als 1.300 vehicles del parc. És suficient?
- Es podria ampliar el 3% pel que fa al CO₂. Però també es farà una reducció del 25% de les partícules contaminants. Per una banda, el diòxid de carboni, el principal accelerador del canvi climàtic, però per l'altra banda, la qualitat de l'aire que respirem -no a Glasgow- sinó aquí, a Terrassa. Segons les últimes indicacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) està lluny de respondre als límits tolerables de salut. El temps s'acaba perquè tot allò que no deixem d'emetre avui, és quelcom que respirarem els pròxims dies. En aquest sentit, la projecció del Pla estratègic del vehicle elèctric té un punt d'humil: en aquests moments hi ha 300 vehicles i passarem a 1.300 al 2025. Algunes projeccions marquen que aquesta transició de vehicles de combustibles fòssils a vehicle elèctric es podrien fins i tot ampliar.
- En roda de premsa van comentar que el trànsit rodat representa el 70% de la contaminació de la ciutat i segons un estudi de l'OMS cada any moren 50 veïns de Terrassa pel mateix fet. En quina situació es troba Terrassa pel que fa a la qualitat de l'aire?
- Fins fa un mes aproximadament, els indicadors que marcava l'OMS pel que fa a la qualitat de l'aire eren un varem concret i Terrassa superava aquests llindars tres dies l'any. Això no vol dir que la qualitat de l'aire sigui bona, però fa un mes i mig l'OMS ho va actualitzar i els va passar a la meitat d'allò que fins al moment eren els llindars de tolerància. Amb aquest canvi de criteri de l'OMS, ni Terrassa ni cap ciutat de l'àrea metropolitana compleix amb els llindars que es consideren tolerables per la salut.
- Abans de la pandèmia es va presentar un projecte per mesurar la qualitat de l'aire a través de vehicles de mobilitat personal. Quan hi haurà resultats?
- Una de les mancances que tenim com a ciutat és que només existeix una estació mesuradora de la qualitat de l'aire a Terrassa, situada a la Rambleta del Pare Alegre. També cal dir que la zona on està instal·lada és la més contaminant de la ciutat i això està bé per saber on és pitjor. Amb sensors situats en vehicles personals de lloguer tindrem un mapa complet i esperem que el puguem obtenir aquest 2022. Actualment, tenim alguns indicadors de les zones de la ciutat on estan millor i pitjor.
"La reivindicació de les grans ciutats de la segona corona metropolitana va ser que s'estableixi un marc normatiu únic regulador de les ZBE. Cal unificar indicadors per totes les ciutats perquè no té sentit que Barcelona prengui una decisió en temes de mobilitat i ho faci sola"
- Quines són aquestes zones?
- Al nord de la ciutat, per la seva proximitat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, té millors indicadors que el sud, per la proximitat a l'autopista C-58. Les zones de la ciutat on hi ha avingudes sempre, sempre, tenen pitjors indicadors de la qualitat de l'aire que les zones de la ciutat amb el trànsit de pas reduït o inexistent, com és el cas de la zona de vianants. Vam poder fer un experiment que es va dir confinament i que era impensable. El que es va aprofitar per fer va ser mesuraments parcials de diverses zones de la ciutat que ens donen unes dades irrefutables: Terrassa durant el confinament va tenir els millors indicadors de qualitat de l'aire des que es tenen registres -fa uns 50 anys-.
- Des del mes de juliol a Terrassa està en marxa la zona de vianants, prèvia a la futura Zona de Baixes Emissions que s'haurà de fer efectiva abans del 2023. Terrassa s'adherirà a l'actual normativa que ja han posat en pràctica Barcelona i Sant Cugat?
- Justament fa pocs dies totes les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya ens vam reunir amb el director general de Qualitat Ambiental de la Generalitat. La reivindicació que va fer Terrassa i a la qual s'hi va unir Sabadell o Granollers i Mollet -les grans ciutats de la segona corona metropolitana- va ser que s'estableixi un marc normatiu únic regulador de les ZBE per qüestions pràctiques i per la millora de la qualitat de l'aire. Cal unificar indicadors per totes les ciutats perquè no té sentit que Barcelona prengui una decisió en temes de mobilitat i ho faci sola. La Generalitat es va comprometre a fer una tercera cimera nacional per la qualitat de l'aire. S'ha posat el 2025 com a data límit de circulació de vehicles sense etiqueta ambiental, que a Terrassa representa el 38% del parc mòbil. Però crec que el missatge no està arribant per la diferència entre Barcelona i la segona corona metropolitana on ens trobem.
- A les ciutats que ja s'ha implantat la ZBE, les rondes han marcat la frontera, a Terrassa serà igual? Quan es posarà en marxa?
- Ja s'està treballant amb la ZBE de Terrassa i s'està seguint el model de ciutats on fa més d'una dècada que s'han implantat. Pel que fa a la data, tenim l'obligació de fer-ho el 2023, abans no ho crec perquè aquestes són mesures que, pel seu abast, requereixen molta informació i diàleg amb els veïns. No crec que estiguem en posició d'avançar-nos al que ens diu la llei.
- Què passarà amb aquelles persones que s'han de canviar el vehicle?
- Tenim mesurat que cada dia es fan 700.000 desplaçaments de menys d'1,5 km a Terrassa. És un sense sentit perquè signifiquen 10 minuts caminant. Som poc conscients de les distàncies de la nostra ciutat, que és molt compacte i que té una extensió menor que qualsevol districte de Barcelona. És una qüestió de costums. A vegades es diu que Terrassa no és plana, d'acord, però té una diferència de cotes de 20 metres entre el punt més alt i el més baix, amb l'accepció d'alguna zona concreta. A això cal sumar-hi que Terrassa té sis estacions de tren.
- Terrassa lidera l'Associació de Municipis per l'Energia Pública (AMEP) per impulsar una transició energètica democratitzadora. Amb què s'ha treballat des de l'assemblea constituent del passat mes de febrer?
- Des d'aleshores s'han fet totes les tasques necessàries per donar-li cos legal a l'associació. Actualment, ja és la tercera associació municipalista de Catalunya, som més de 100 municipis i representem a més de tres milions de persones i les adhesions no paren d'arribar. Esperem aquest pròxim mes de desembre poder dotar-nos de recursos humans.
- Quins serveis ofereix en els municipis que s'adhereixen?
- Per exemple, un servei recent va ser un conflicte que tenia un municipi de la Noguera de menys de 2.000 habitants amb Endesa. No és el mateix tracte el que ofereixen les grans empreses de l'oligopoli a un municipi petit que a l'AMEP. A més a més aquesta associació està expressament creada per combatre l'oligopoli de l'energia i incidir en el debat públic al voltant de la necessitat d'un subministrament d'energia públic, ciutadà i democràtic.
"Actualment, la normativa espanyola és una oda a l'oligopoli de quatre"
- Quin marge de maniobra hi ha per acabar amb aquest oligopoli?
- Europa, com sempre, aporta la modernitat en aquest país. Actualment, és un problema legal perquè hi ha una directiva europea, la 2018/2001 que estableix la normativització de les comunitats energètiques i diu que "qualsevol ciutadà o entitat UE pot esdevenir agent del sector energètic". Això és molt important perquè la llei espanyola del sector elèctric distingeix entre els quatre processos en el cicle integral de l'electricitat: generació, transport, distribució, comercialització. Europa diu que tothom pot participar en qualsevol dels quatre processos mentre que a l'estat espanyol la generació la tenen les grans empreses; el transport el té una empresa pública - Red Eléctrica de España-; la distribució la tenen en un 98% quatre empreses, és a dir, l'oligopoli; i la comercialització és l'únic liberalitzat, però que a la pràctica representa un 4% del preu final.
- I això amb la nova normativa pot canviar?
- I tant! L'estat espanyol està en vies de transposar amb la llei europea. Actualment, la normativa espanyola és una oda a l'oligopoli de quatre. Però es pot canviar també perquè d'acord amb la llei europea jo -com a ciutadà- tinc el dret de generar i consumir energia a casa meva i regalar o vendre els excedents i això, a efectes pràctics, és una comunitat energètica.
- Precisament a Terrassa s'està treballant en la creació de comunitats energètiques, quins passos es faran en aquest sentit?
- Una altra de les coses que ha de fer l'AMEP és assessorar els municipis petits en la transició energètica cap a una energia justa i democràtica, és a dir controlada pels ajuntaments o pels mateixos ciutadans. Pel que fa a Terrassa, nosaltres tenim quatre vies per tal de fer realitat comunitats energètiques. La primera que s'està treballant és que l'Ajuntament crea una instal·lació de fotovoltaica en un equipament o edifici municipal i és el consistori qui impulsa la creació d'una comunitat energètica amb la distribució de l'energia en un radi de 500 metres, d'acord amb la llei actual. De fet, aquest 2022 tindrem una gran instal·lació en un equipament municipal. La segona opció és la que jo anomeno de "celestina" on l'Ajuntament incentiva a altres institucions -públiques o privades- perquè aquestes creïn una comunitat energètica amb la seva pròpia instal·lació i se'n puguin beneficiar. En aquest sentit durant el mes de desembre signarem un conveni per formalitzar la creació d'aquest pacte.
"Com que per la tipologia dels veïns, que en general tenen risc d'exclusió o són vulnerables, des de l'Ajuntament ja paguem els seus serveis bàsics; amb la creació d'una comunitat energètica podem fer una gestió intel·ligent de la gestió de l'energia"
La tercera via és que una institució privada faci la instal·lació en un edifici de la seva propietat o en un de públic i l'Ajuntament s'encarrega de facilitar-li entitats o col·lectius que se'n poden beneficiar del seu radi. Finalment, la quarta és que en edificis d'habitatge públics, és l'Ajuntament qui fa la rehabilitació energètica amb la instal·lació de les plaques fotovoltaiques i des del consistori constituïm els veïns en comunitat energètica. Com que per la tipologia dels veïns, que en general tenen risc d'exclusió o són vulnerables, des de l'Ajuntament ja paguem els seus serveis bàsics; amb la creació d'una comunitat energètica podem fer una gestió intel·ligent de la gestió de l'energia. Això també tenim previst fer-ho.
Imatge d'arxiu d'unes plaques fotovoltaiques Foto: Cedida
- Quan s'han d'adherir a la llei europea?
- L'estat espanyol ho ha de fer aquest 2022. Igualment, intentaran mantenir l'oligopoli. Si ells creen les grans plantes de generació d'energia verda, ells seguiran tenint un control de la font primària. I les estan fent quan els convé pels seus interessos i no quan són necessàries. Per això és important la directiva europea i el fet que et converteix a tu en agent del sistema i que les institucions generin energia perquè sigui generació pública.
- Matadepera, Ullastrell o Vacarisses han demostrat que el porta a porta és eficient amb dades de recollida selectiva que arriben a més del 80%. La tercera ciutat més gran de Catalunya es troba en el 39%, es planteja posar-la en pràctica?
- El porta a porta és l'opció a seguir a Terrassa. Ja hi ha hagut una ciutat de dimensions considerables que ha instal·lat el porta a porta i ha passat d'un 30 al 70% de recollida selectiva. El que va passar, però és que el 30% que no va respondre, va generar molts més problemes que el no compliment de la recollida selectiva amb els sistemes tradicionals de contenidors. És a dir, la gent que no recicla actualment, ho llença a la resta, però en el porta a porta, què fa amb els residus? Doncs els deixa al carrer perquè no té una altra opció, ja que deixa d'haver-hi contenidors. Això passa perquè en un porta a porta, la ciutadania esdevé proactiva en la separació de residus.
- Quan s'implantarà?
- L'Ajuntament té una subvenció demanada a l'Agència Catalana de Residus per començar a implantar el porta a porta on és més fàcil per la seva tipologia d'habitatges: a les urbanitzacions. Terrassa començarà a implantar el porta a porta abans que acabi el mandat. Tenim un estudi per saber les següents zones de la ciutat consolidada on podria continuar i seria en edificacions amb dues famílies -planta i pis-.
- I com es pot traslladar aquesta metodologia als grans edificis de la ciutat?
- Imaginem-nos una de les torres de Can Jofresa on hi ha 16 pisos amb quatre habitatges per planta. Allà on s'ha fet, a la planta baixa hi ha tots els contenidors. Però això requereix canvis de realitats físiques que no podràs abordar en cinc anys. Igualment, es farà una instauració progressiva del porta a porta deixant pel final el més complex.
- Es va parlar de sancionar aquells que no compleixin amb la normativa de recollida. Quantes multes i per quin valor s'han imposat?
- Dins la campanya de Tolerància zero amb l'incivisme per reduir els comportaments incívics i irresponsables, des del gener de 2021 i fins al 22 de novembre de 2021 s'han fet 21.994 accions d'inspeccions, amb una estimació de 576.189 euros en sancions.
- Què significarà per Terrassa l'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac?
- Significa blindar tot el nord de la ciutat de l'especulació i depredació urbanística per les pròximes generacions. Perquè som una societat de símbols i afortunadament hi ha quelcom que tothom entén i és l'expressió "parc natural". Atorguem un significat que no atorguem a la paraula sòl urbanitzable, per exemple. A més, també servirà per revalorar zones del nostre entorn natural que semblava que si no eren parc natural, no tenien valor. És la millor garantia que li podem donar a un territori per la seva conservació.
- Fa poques setmanes diverses entitats ecologistes de Terrassa van fer una marxa en contra de l'ampliació del polígon de Els Bellots II. No hi ha marxa enrere per preservar aquesta zona?
- Jo em poso en les coses positives que aportarà Bellots II a la ciutat. Entre altres coses perquè no hi ha gaires més opcions. És quelcom que he explicat a les entitats que formen part de la plataforma. Bellots és sòl urbanitzable des de l'any 2003 i té planejaments derivats i aprovats de fa molts anys i la llei, malgrat que avui vegis un turó amb blat, és una parcel·la.
- Si són parcel·les privades, l'Ajuntament les podria expropiar?
Malgrat que l'any 2003 governés un altre partit polític, tu de cara la llei sempre ets l'Ajuntament i els efectes legals d'aquestes actuacions perduren. L'Ajuntament no pot canviar unilateralment el planejament. Només ho podria fer pagant indemnitzacions al privat que ostenta la propietat total del sector pel valor de l'expectativa perduda, és a dir, pel valor de l'aprofitament urbanístic que li hagués pogut treure i que és de centenars de milers d'euros. No entro en si m'agrada o no, però com a responsable públic és no vull arruïnar quatre generacions de terrassencs o més.
Per exemplificar-ho, el pressupost total d'inversions de l'Ajuntament pel 2022 serà de 19 milions d'euros. Fa uns anys, es va comprar una parcel·la, -un camp de patates- pel qual l'Ajuntament va haver d'indemnitzar 16 milions d'euros a uns privats. Són molts diners. Hem estat 15 anys pagant de l'ordre d'un milió cada any per indemnitzar a un privat. L'execució del 100% del Parc de la República costa uns 4,2 milions d'euros, però en realitat als terrassencs ens costarà el mateix que dos trams del Parc de Vallparadís perquè el camp de patates és del nord del Centre Cívic de Francesc Macià. Amb aquests diners, podríem haver fet cinc parcs de la República. Això és el que passa amb Bellots multiplicat per mil. Seria la bancarrota de 50 anys d'Ajuntament. Sóc el regidor que ha posat sobre la taula de l'ampliació de 2.000 hectàrees del Parc Natural i Bellots II en te 94. Si jo hagués de pintar de nou el mapa de la zona no ho posaria, perquè també m'agrada i hi passejo, però la llei està feta de fa 20 anys i jo no puc parar Bellots.
- Les últimes setmanes també s'ha posat sobre la taula la possibilitat d'instal·lar dos aerogeneradors a Collserola. Hi ha la previsió d'instal·lar-ne també a l'entorn metropolità?
- El fons de la qüestió és que la regió metropolitana de Barcelona gasta el 80% de l'energia que es genera a Catalunya i hi viu el 70% de la població. Quina responsabilitat tenim la ciutadania i els territoris en la generació d'energia? Quanta energia som capaços de generar en el nostre territori ja depredat? I una vegada ens puguem respondre a aquestes preguntes que encara no podem perquè els estudis són molt escassos. El que no té sentit és que comencem la casa per la teulada i abans de tenir un estudi seriós sobre la capacitat fotovoltaica que tenen tots els taulats, o totes les infraestructures de la regió metropolitana, donem permisos perquè es facin camps solars o aerogeneradors a les Garrigues. No dic que no siguin necessaris, simplement que no sabem quants són necessaris i no sabem quina capacitat de generació que tenim. El que sí sabem és que el cost del sòl a la regió metropolitana és vint vegades que el cost de zones rurals.