04
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
09
de desembre
a les
12:50h
Nascuda a Jaén, tot i que amb tota una vida a Terrassa, la Felicidad Toro és la propietària del projecte gastronòmic: La Feli. Es defineix com una dona treballadora que, des de ben petita, va haver d'aprendre a cuinar més per la necessitat d'ajudar a la seva mare que per devoció. Des de llavors, la seva vida tant professional com personal ha anat arrelada amb els fogons. El seu nou negoci take away neix en part per una passió del seu fill, que és un enamorat de les hamburgueses. I l'amor, per la Felicidad -o com ella diu "carinyo"-, sempre és el més important.
Amb 61 anys al DNI, però amb 20 de vitalitat i il·lusió al cos, Toro explica en una entrevista amb LaTorre com és innovar i emprendre un negoci als seixanta. I a sobre, tot just després d'una pandèmia, que ha enfonsat l'hostaleria, un sector sobre el qual l'entrevistada és molt crítica.
- En alguna ocasió vostà ha dit que "es pot emprendre als seixanta i oferir coses noves a Terrassa". Com va detectar què li falta o què li manca a la ciutat?
- Jo crec que Terrassa necessita vida. És una ciutat que no sé per què si la compares amb Sabadell o Sant Cugat no ofereix la quantitat de possibilitats gastronòmiques que altres ciutats. La gent necessita més oferta per escollir. Jo realment no he inventat res nou, però si tracto de donar un servei més especialitzat i personalitzat.
- Empresarialment, resulta més econòmic un take away on la gent demana o ve a buscar la seva comanda però no menja?
- La veritat no és una cosa que m'hagi plantejat. L'únic que vam pensar quan vam fer el negoci és que fos per emportar perquè sincerament jo porto tota la vida darrera de la barra o servint menjar en una taula i volia provar coses noves. El tracte amb el públic canvia molt quan és per entregar que quan és per menjar in situ.
- Per què va decidir apostar per proveïdors locals?
- Perquè crec que és molt important. Sempre he pensat que s’ha de fer ciutat i la forma per fer-ho és col·laborant: comprant i consumint el producte local. A més, a Terrassa tenim proveïdors boníssims, per què hem d’anar a altres llocs?
- D'on sorgeix la idea de l'espai pet friendly?
- Nosaltres a casa sempre hem tingut mascotes i sempre les hem tractat com si fossin part de la família. Per tant, si tu vens al meu local amb ella i està ben educada, no té perquè esperar al carrer, pot entrar dins. I no només això, a la carta també oferim una tapa per ells: una botifarra de Casanovas 1906 amb galeta en forma d'os. A més d'un bol d'aigua fresca.
- Què significa que el projecte gastronòmic posa el focus en la cura de les persones?
- Quan les persones mengem alguna cosa que està bé, és saludable i està fet amb amor al final ens estem cuidant i sanant a nosaltres mateixos; sobretot en aquest temps estrany que hem viscut de pandèmia.
- L'hostaleria és un dels sectors que més s'ha vist afectat per la Covid fins al punt que molts negocis han hagut de tancar, en canvi vostè n'ha obert un. Com és muntar un restaurant després de la pandèmia?
- Òbviament és perillós, però al final les persones hem de tornar a arriscar-nos, a tenir il·lusions i a sortir perquè no ens queda un altre. Per mi és igual muntar un negoci ara, fa dos anys o d'aquí a tres perquè si tu tens inquietuds, vols fer coses noves qualsevol moment és el correcte, fins i tot després d'una pandèmia.
- Com a emprenedora reconeix que no sempre tots els projectes funcionen. Per què creu que aquest funcionarà?
- Crec que funcionarà pel simple fet de l'amor i la il·lusió que li posem. Potser després no surt, però sempre s'ha de confiar i fer tot amb alegria. Nosaltres tampoc tenim grans pretensions, només volem que la gent surti contenta i que si algun dia volen menjar-se una hamburguesa estigui bona. I això és el que comentàvem abans de la cura en les persones: intentar -en la mesura del possible- fer més feliços a la resta.
- Vostè fa més de quatre dècades que treballa a la primera línia de l'hostaleria. Com o cap a on ha evolucionat el sector?
- La cuina ha evolucionat molt. S'ha de tenir en compte que en 40 anys les generacions són molt diferents entre elles, atès que les formes de menjar i els productes han variat. Pel que fa al gremi de l'hostaleria també considero que s'ha millorat el tracte cap als cambrers, cap als cuiners i en les condicions en què treballaven. Tot i això, crec que els clients i fins i tot els empresaris a vegades no arriben a valorar com de sacrificat és aquest sector i com de complicat és tirar endavant un servei de cuina.
- Per què és tan important avui en dia que a la carta hi hagi opcions veganes i vegetarianes (plant-based)?
- Perquè cada cop més hi ha persones que decideixen aquesta opció a la seva vida i nosaltres creiem que són tan importants com la resta. És cert que en comparació són menys, però han de tenir les mateixes opcions que una persona carnívora.
- S'imaginava quan va començar a les cuines, als 13 anys, que part del públic rebutgés menjar un aliment tan bàsic i tradicional com és la carn?
- La veritat és que fa 30 o 40 anys no m'ho imaginava, però sí que és cert que amb el temps he anat comprenent que és important reduir el consum de carn, ja sigui per salut com medioambientalment. El problema és que estem massa acostumats a menjar aquest aliment fins al punt que si no l'ingerim no sembla que hàgim menjat. És com les postres al final de l'àpat: fa la sensació que si no les fem no hàgim acabat de menjar. El cos necessita proteïna, però no només s’obté a través del consum de carn.
- Una altra de les peculiaritats és que a Instagram és molt activa. Com d'importants són les xarxes socials en un negoci avui en dia?
- Són essencials perquè és la forma d'arribar a més gent que et conegui. Amb Instagram el públic em veu i sap qui soc perquè quan demanes una hamburguesa pots veure si aquesta t'inspira confiança de primeres i et creus el producte que es ven. És a dir, confies en el fet que el que demanis i t'arribi a casa serà el mateix que veus en les fotografies. Recordo que abans es feia publicitat als diaris, a la ràdio o amb cartells i cap t'oferia la gamma de possibilitats que comprèn una xarxa social. I això, que jo ja tinc una edat i potser em va una mica gran, però és tant fàcil i tan intuïtiu que permet que qualsevol pugui fer-ho.
- Sobre el seu restaurant vostè esmenta que "tot es fa amb molt carinyo". Quin pes té l'amor a l'hora de cuinar?
- El "carinyo" per mi és la cura que es té amb un plat i és el més important. La cuina moltes vegades és molt desagraïda pel fet que destines moltes hores elaborant un producte que després potser no agrada a la gent. Per això, penso que és vital que posis amor al que fas, encara que pugui sortir malament. D'aquesta forma ho hauràs fet de la millor manera que saps: donant el teu 100%. Sempre que cuines ho has de fer pensant que qui ho menjarà, ho gaudirà.
- Quantes hores li destina al negoci?
- Jo ara mateix li estic dedicant molt temps perquè és un projecte que acaba de començar, però no és la intenció. Precisament, la idea del take away és per poder estar menys hores que en un restaurant convencional. Amb el temps intentaré no destinar més de vuit diàries.
- Un dels motius com vostè diu era “estar més tranquila”. L'hostaleria és un sector que crema molt?
- Sí. L'hostaleria crema molt, ja que a vegades la gent és una mica egoista i vol que li serveixin tot molt ràpid, que estigui bo i que, sobretot, sigui barat. La idea de La Feli és que tu arribis aquí jo et doni la teva bossa i puguem parlar, presentar-nos com iguals.
Amb 61 anys al DNI, però amb 20 de vitalitat i il·lusió al cos, Toro explica en una entrevista amb LaTorre com és innovar i emprendre un negoci als seixanta. I a sobre, tot just després d'una pandèmia, que ha enfonsat l'hostaleria, un sector sobre el qual l'entrevistada és molt crítica.
- En alguna ocasió vostà ha dit que "es pot emprendre als seixanta i oferir coses noves a Terrassa". Com va detectar què li falta o què li manca a la ciutat?
- Jo crec que Terrassa necessita vida. És una ciutat que no sé per què si la compares amb Sabadell o Sant Cugat no ofereix la quantitat de possibilitats gastronòmiques que altres ciutats. La gent necessita més oferta per escollir. Jo realment no he inventat res nou, però si tracto de donar un servei més especialitzat i personalitzat.
- Empresarialment, resulta més econòmic un take away on la gent demana o ve a buscar la seva comanda però no menja?
- La veritat no és una cosa que m'hagi plantejat. L'únic que vam pensar quan vam fer el negoci és que fos per emportar perquè sincerament jo porto tota la vida darrera de la barra o servint menjar en una taula i volia provar coses noves. El tracte amb el públic canvia molt quan és per entregar que quan és per menjar in situ.
- Per què va decidir apostar per proveïdors locals?
- Perquè crec que és molt important. Sempre he pensat que s’ha de fer ciutat i la forma per fer-ho és col·laborant: comprant i consumint el producte local. A més, a Terrassa tenim proveïdors boníssims, per què hem d’anar a altres llocs?
- D'on sorgeix la idea de l'espai pet friendly?
- Nosaltres a casa sempre hem tingut mascotes i sempre les hem tractat com si fossin part de la família. Per tant, si tu vens al meu local amb ella i està ben educada, no té perquè esperar al carrer, pot entrar dins. I no només això, a la carta també oferim una tapa per ells: una botifarra de Casanovas 1906 amb galeta en forma d'os. A més d'un bol d'aigua fresca.
Tapa de La Feli per les mascotes Foto: La Feli
- Què significa que el projecte gastronòmic posa el focus en la cura de les persones?
- Quan les persones mengem alguna cosa que està bé, és saludable i està fet amb amor al final ens estem cuidant i sanant a nosaltres mateixos; sobretot en aquest temps estrany que hem viscut de pandèmia.
- L'hostaleria és un dels sectors que més s'ha vist afectat per la Covid fins al punt que molts negocis han hagut de tancar, en canvi vostè n'ha obert un. Com és muntar un restaurant després de la pandèmia?
- Òbviament és perillós, però al final les persones hem de tornar a arriscar-nos, a tenir il·lusions i a sortir perquè no ens queda un altre. Per mi és igual muntar un negoci ara, fa dos anys o d'aquí a tres perquè si tu tens inquietuds, vols fer coses noves qualsevol moment és el correcte, fins i tot després d'una pandèmia.
- Com a emprenedora reconeix que no sempre tots els projectes funcionen. Per què creu que aquest funcionarà?
- Crec que funcionarà pel simple fet de l'amor i la il·lusió que li posem. Potser després no surt, però sempre s'ha de confiar i fer tot amb alegria. Nosaltres tampoc tenim grans pretensions, només volem que la gent surti contenta i que si algun dia volen menjar-se una hamburguesa estigui bona. I això és el que comentàvem abans de la cura en les persones: intentar -en la mesura del possible- fer més feliços a la resta.
- Vostè fa més de quatre dècades que treballa a la primera línia de l'hostaleria. Com o cap a on ha evolucionat el sector?
- La cuina ha evolucionat molt. S'ha de tenir en compte que en 40 anys les generacions són molt diferents entre elles, atès que les formes de menjar i els productes han variat. Pel que fa al gremi de l'hostaleria també considero que s'ha millorat el tracte cap als cambrers, cap als cuiners i en les condicions en què treballaven. Tot i això, crec que els clients i fins i tot els empresaris a vegades no arriben a valorar com de sacrificat és aquest sector i com de complicat és tirar endavant un servei de cuina.
Felicidad Toro entre fogons Foto: Carlos Paños
- Per què és tan important avui en dia que a la carta hi hagi opcions veganes i vegetarianes (plant-based)?
- Perquè cada cop més hi ha persones que decideixen aquesta opció a la seva vida i nosaltres creiem que són tan importants com la resta. És cert que en comparació són menys, però han de tenir les mateixes opcions que una persona carnívora.
- S'imaginava quan va començar a les cuines, als 13 anys, que part del públic rebutgés menjar un aliment tan bàsic i tradicional com és la carn?
- La veritat és que fa 30 o 40 anys no m'ho imaginava, però sí que és cert que amb el temps he anat comprenent que és important reduir el consum de carn, ja sigui per salut com medioambientalment. El problema és que estem massa acostumats a menjar aquest aliment fins al punt que si no l'ingerim no sembla que hàgim menjat. És com les postres al final de l'àpat: fa la sensació que si no les fem no hàgim acabat de menjar. El cos necessita proteïna, però no només s’obté a través del consum de carn.
- Una altra de les peculiaritats és que a Instagram és molt activa. Com d'importants són les xarxes socials en un negoci avui en dia?
- Són essencials perquè és la forma d'arribar a més gent que et conegui. Amb Instagram el públic em veu i sap qui soc perquè quan demanes una hamburguesa pots veure si aquesta t'inspira confiança de primeres i et creus el producte que es ven. És a dir, confies en el fet que el que demanis i t'arribi a casa serà el mateix que veus en les fotografies. Recordo que abans es feia publicitat als diaris, a la ràdio o amb cartells i cap t'oferia la gamma de possibilitats que comprèn una xarxa social. I això, que jo ja tinc una edat i potser em va una mica gran, però és tant fàcil i tan intuïtiu que permet que qualsevol pugui fer-ho.
- Sobre el seu restaurant vostè esmenta que "tot es fa amb molt carinyo". Quin pes té l'amor a l'hora de cuinar?
- El "carinyo" per mi és la cura que es té amb un plat i és el més important. La cuina moltes vegades és molt desagraïda pel fet que destines moltes hores elaborant un producte que després potser no agrada a la gent. Per això, penso que és vital que posis amor al que fas, encara que pugui sortir malament. D'aquesta forma ho hauràs fet de la millor manera que saps: donant el teu 100%. Sempre que cuines ho has de fer pensant que qui ho menjarà, ho gaudirà.
- Quantes hores li destina al negoci?
- Jo ara mateix li estic dedicant molt temps perquè és un projecte que acaba de començar, però no és la intenció. Precisament, la idea del take away és per poder estar menys hores que en un restaurant convencional. Amb el temps intentaré no destinar més de vuit diàries.
- Un dels motius com vostè diu era “estar més tranquila”. L'hostaleria és un sector que crema molt?
- Sí. L'hostaleria crema molt, ja que a vegades la gent és una mica egoista i vol que li serveixin tot molt ràpid, que estigui bo i que, sobretot, sigui barat. La idea de La Feli és que tu arribis aquí jo et doni la teva bossa i puguem parlar, presentar-nos com iguals.