27
de novembre
del
2021
L'estudi sobre les fosses comunes de la Guerra Civil impulsat per l'Ajuntament de Terrassa ha identificat a 51 persones que no s'havien comprovat o que no constaven com que estiguessin enterrades en aquesta zona del cementiri de la ciutat. La regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, inclou l'estudi en el "seguit d'accions que està impulsant el Govern Municipal per avançar cap al ple coneixement dels fets relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme". Comenta que volen "fer justícia a les víctimes del conflicte i la repressió".
La investigació, obra de Marcel Taló i Daniel Clavería, del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), ha estat presentada a l'Arxiu Històric del municipi. En aquesta, es recullen els resultats de la recerca documental feta a les víctimes de la Guerra Civil que van ser enterrades a la fossa comuna del llavors anomenat Cementiri Nou.
Algunes de les informacions revelades a l'estudi són l'existència de dues fosses dintre de les quals van ser enterrades mínim 263 persones entre el juliol de 1936 al gener de 1939. El total de víctimes identificades en el conflicte ha estat de 194 –equivalent al 73,7%- entre les quals recentment s'han afirmat indicis per conèixer la identitat d'altres 51 persones que fins ara constaven al registre o bé eren enterrades a la fossa comuna general. Segons la recerca, a principi del conflicte bèl·lic van ser enterrades 175 víctimes i, ja cap al final, els 88 soldats ferits al front que posteriorment van morir a l'hospital militar de Terrassa.
En conclusió, 107 són els soldats republicans que han estat enterrats a la fossa comuna. 83 d'aquests han estat identificats i falten altres cinc encara per determinar. Els 19 restants han sigut enterrats a nínxols. D'altra banda, 175 han estat les víctimes de la repressió a la rereguarda, enterrades a les fosses quatre i cinc. D'aquestes 11 han estat identificades, enfront de les 64 que no. A partir de la recerca es podria donar a conèixer la identitat de 51 víctimes més.
L'estudi Les Fosses de la Guerra Civil a Terrassa ha considerat que l'exhumació no és necessària perquè la gran majoria de persones ja van ser exhumades el 1941 i perquè les fosses van ser reutilitzades posteriorment i encara no s'ha pogut concretar la seva ubicació exacta.
L'Ajuntament ha destinat 3.000 euros en l'estudi, procedents d'una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica.
La investigació, obra de Marcel Taló i Daniel Clavería, del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), ha estat presentada a l'Arxiu Històric del municipi. En aquesta, es recullen els resultats de la recerca documental feta a les víctimes de la Guerra Civil que van ser enterrades a la fossa comuna del llavors anomenat Cementiri Nou.
Algunes de les informacions revelades a l'estudi són l'existència de dues fosses dintre de les quals van ser enterrades mínim 263 persones entre el juliol de 1936 al gener de 1939. El total de víctimes identificades en el conflicte ha estat de 194 –equivalent al 73,7%- entre les quals recentment s'han afirmat indicis per conèixer la identitat d'altres 51 persones que fins ara constaven al registre o bé eren enterrades a la fossa comuna general. Segons la recerca, a principi del conflicte bèl·lic van ser enterrades 175 víctimes i, ja cap al final, els 88 soldats ferits al front que posteriorment van morir a l'hospital militar de Terrassa.
En conclusió, 107 són els soldats republicans que han estat enterrats a la fossa comuna. 83 d'aquests han estat identificats i falten altres cinc encara per determinar. Els 19 restants han sigut enterrats a nínxols. D'altra banda, 175 han estat les víctimes de la repressió a la rereguarda, enterrades a les fosses quatre i cinc. D'aquestes 11 han estat identificades, enfront de les 64 que no. A partir de la recerca es podria donar a conèixer la identitat de 51 víctimes més.
L'estudi Les Fosses de la Guerra Civil a Terrassa ha considerat que l'exhumació no és necessària perquè la gran majoria de persones ja van ser exhumades el 1941 i perquè les fosses van ser reutilitzades posteriorment i encara no s'ha pogut concretar la seva ubicació exacta.
L'Ajuntament ha destinat 3.000 euros en l'estudi, procedents d'una subvenció del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica.