Toni Masana: «L'increment del preu de l'habitatge fa que a Vacarisses s'estigui perdent l'arrelament»

Antoni Masana i Ubach (Vacarisses, 1972) és llicenciat en Història per la UAB i alcalde d'aquest municipi del Vallès Occidental des del 2015, quan ERC va entrar per primera vegada al govern local. L'any 2019 els veïns van revalidar la seva confiança i ara es planteja tornar-se a presentar, per enllestir alguns projectes que han quedat al calaix per la pandèmia.

En una entrevista amb LaTorre, precisament Masana explica que "hem perdut dos anys". Recorda quins han estat els pitjors moments de la Covid al municipi i fa un repàs dels projectes i situacions que viu Vacarisses i a les quals el seu equip de govern treballa per posar-hi solució. La clara aposta per la sostenibilitat i el tancament definitiu de l'abocador de Coll Cardús, marcaran el pas de Masana al capdavant d'una vila ancorada entre les serres de Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

- Durant la Festa Major una persona va intentar atropellar-ne d'altres amb un cotxe. Què va fallar? Tenen alguna novetat al respecte?

- No va fallar res. Hi havia efectius doblats de la Policia Local, hi havia una patrulla dels Mossos d'Esquadra, a més a més ja fa temps que tenim vetlladors, un punt lila; però es va desbordar tot. Hi havia molta gent, gent vinguda de fora, amb deutes pendents d'altres històries que havien anat passant. De baralles n'hi havia hagut però una persona amb un cotxe passant tres vegades intentant atropellar gent, no. Es va passar una línia vermella. Sabem que dels cinc detinguts n'hi ha quatre de Vacarisses que van participar en la barallada, però no eren dels que van venir a buscar merder. Aquests estan pendents de judici i la cinquena que és la del cotxe. Jo ho vaig dir als Mossos que m'agradaria diferenciar una mica entre els que van detenir per una baralla i, que potser es van acabar enfrontant als Mossos, però el que em preocupa és que allà hi havia gent coneguda i aquestes persones ni se les va detenir, ni els va passar res.

- La setmana passada van aprovar les ordenances fiscals pel 2022. Com els afecta la sentència del Tribunal Constitucional sobre les plusvàlues?

- Ens afecta i molt perquè després de l'IBI és la segona font d'ingressos que tenim. Aquest any ens representarà -si no ho podem modificar- uns 750.000 euros d'un pressupost de 9,5 milions. Estàvem acabant d'enllestir el pressupost per aprovar-lo però de moment ens estem esperant a veure si surt alguna solució. Al final el que es carreguen és la fórmula de càlcul. De totes maneres, ja se sabia que s'acabaria així perquè no es va fer res abans i ara ha arribat quan tots estem tancant els comptes pel 2022.

- Si finalment no poden comptar amb aquests 750.000 euros, de quina manera es veuria perjudicat Vacarisses?

- Estem creuant els dits per disposar-los. A més a més a Vacarisses amb la pandèmia ha crescut la població i havien pujat les plusvàlues. D'aquests diners una part les volíem fer anar a inversions però una altra va a despesa corrent i hauríem de fer retallades importants.

- S'incrementa la taxa de residus, la de l'aigua i el preu de les piscines. No era possible congelar aquests impostos?

- Els vam congelar l'any passat. D'escombraries hauríem de pagar 170 euros i s'està pagant 70. Això és fruit dels anteriors governs que es pensaven que els diners queien del cel. Tenim la taxa d'escombraries més baixa de tota la comarca, aplicant l'IPC pugem entre un i dos euros el cost del servei. I amb el tema de l'aigua és el mateix. Teníem uns impostos molt baixos i el que hem fet ha estat regular-los amb l'IPC. El tema de la piscina sí que ho hem reformulat una mica perquè era un desgavell. S'ha apujat el preu de les entrades individuals perquè venia molta gent de fora. També el carnet familiar i hem fet un abonament de 15 dies, etc. Però seguim sent el més barat de la comarca.
 
- Amb la posada en marxa del porta a porta van doblar la fracció de recollida selectiva fins al 82%. Es mantenen en aquestes xifres?

- Nosaltres ara estem al voltant del 84%. Ara vam fer una campanya pel tema de l'orgànica perquè la gent faci servir bosses orgàniques, que les regalem. I així generar menys impropis. Les últimes dades que tenim ens trobem en el 98%. El porta a porta és un sistema de recollida que el dia a dia has de fer campanyes. És un model d'èxit igual que Ullastrell i ara comencen Rellinars, Sentmenat, Sant Llorenç Savall, etc. Ara necessitaríem que ciutats grans com Terrassa o Sabadell s'impliquessin i fessin alguna prova pilot.

- Com es podria aplicar aquest sistema de recollida en una gran ciutat?
Hi ha models a Europa i arreu del món. Potser no amb cubells, potser amb contenidors intel·ligents, etc. El que no pots ser és que hi hagi pobles que ens hàgim posat amb això i d'altres que mirin cap a una altra banda. No pot ser que hi hagi ciutats amb el 30 o 40% de reciclatge.

"És la primera vegada que els governs local i català donem per acabat l'abocador de Coll Cardús"

- Com es troben els comptes de Vacarisses, què ens pot avançar del pressupost i les inversions pel 2022?

- Nosaltres fem un pressupost continuista i invertim més en temes d'asfaltats, voreres, posar molts diners al carrer per millorar l'entorn. Tenim pendent un nou plec de jardineria i continuar projectes que tenim enfilats.

- Com ara quins?

- Amb temes de medi ambient, per exemple, vam posar en marxa l'Oficina de Medi Ambient, que pocs municipis tenen. Per exemple, donem assessorament a tothom qui vulgui posar-se plaques solars, a qui fem una rebaixa de l'IBI. També tenim un projecte de biodiversitat per fer zones obertes per afavorir-la. O també seguim amb l'eficiència energètica amb la substició de l'enllumenat per tecnologia LED a les urbanitzacions.

- L'any 2023 tancarà definitivament el polèmic abocador de Coll Cardús. Què representarà per Vacarisses el seu tancament?

- El tema de la data és complicat. Això s'ha d'acabar amb una determinada morfologia i té un volum on hi caben unes determinades tones o metres cúbics. Actualment queden 300.000 tones i n'estan entrant al voltant de 10.000 o 15.000 al mes. Si fas el càlcul te'n vas al 2023. L'altra cosa és el ritme d'entrada de residus que fa l'empresa. Si volgués podria entrar 40.000 tones cada mes i amb mig any s'acabava i això és el que li hem demanat però no vol. Més enllà de la data, l'important de tot això, és que per primera vegada aquest govern diu que s'ha acabat. Representen ingressos? Sí, però per nosaltres l'abocador està liquidat. I l'Isaac Peraire, director l'Agència Catalana de Residus, també el dona per esgotat. No sabem si serà el 2022, el 2023 o el 2034 però per primera vegada el govern de Vacarisses i de la Generalitat diuen que s'ha acabat.

- En què repercutirà la falta d'ingressos pels cànons establerts?

- Quan vam entrar al govern, ja vam desviar els ingressos de l'abocador a inversions. Anteriors equips de govern ho van destinar a despesa corrent. Ens quedarem sense algunes inversions però el dia a dia està garantit.

- De quants diners estem parlant?

- D'uns 400.000 euros l'any aproximadament.

- L’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac preveu arribar fins a tocar de l’abocador. Això garanteix que no es pugui ampliar? 

- Ja sé que el Grup Hera buscarà noves ampliacions però la posició del govern local i català és ferma. Queda envoltat perquè al ser una explotació privada. Quan es tanqui això, l’empresa s’ha de quedar durant 25 anys per fer el segellament, amb una zona d’arbrat i ha de gestionar el tema dels gasos. L’abocador ja fa molts anys que s’hauria d’haver tancat però si tenim grans ciutats al voltant que no reciclen, hi ha d’haver abocadors. I de fet, la Unió Europea diu que l’any 2035 només el 10% dels residus poden anar a rebuig. Això vol dir que hi haurà abocadors però seran menys.  

- Una de les queixes ciutadanes són les pudors que arriben i recentment s’ha arribat a un acord amb la UPC per investigar-ho. Com van els estudis? Es tenen resultats? 

- Hi ha diversos estudis. Un de l’UPC fet amb captadors puntuals i ara en farem un amb permanents. El més important és que el que determina aquest primer estudi és que les partícules volàtils estan totes dins dels paràmetres europeus. Altra cosa és d’on ve les pudors perquè alguns diuen que són de l’abocador i altres del CTRV. Doncs amb el Consorci de Residus del Vallès s’està fent un estudi amb experts per poder determinar d’on venen aquestes pudors. I se’n farà un altre exclusivament en el CTRV. Tot això no s’havia fet mai i ho hem desplegat en quatre anys. El més important és saber que no és perjudicial per la salut i una vegada sapiguem d’on ve, poder actuar. 

- Quins beneficis en treu Vacarisses del Centre de Tractament de Residus del Vallès (CTRV)? 

- També se’n treu un benefici, menys que l’abocador, i ara l’Agència Catalana de Residus ha demanat nou milions d’euros per millorar el CTRV i el primer que es farà seran dos milions d’euros per millorar els tancaments per evitar les pudors. Ens trobem en una situació que durant 20 anys va haver-hi aquest abocador, van entrar molts diners i no s’havia fet res, i per això en moltes coses anem tard. 

- En quin punt es troba la restauració de l'antiga pedrera del Mimó?

- Això està en la fase final de començar la restauració, que s'omple amb runa. Amb mig any es començarà a restaurar. Un cop s'ompli el forat també va recobert amb una capa de terres i el projecte intentarà refer la forma original que tenia la muntanya.

- L'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Montserrat preveu incloure part del terme municipal de Vacarisses, ho veuen amb bons ulls?

- Nosaltres ja fa temps que ho havíem demanat i no se'ns havia escoltat perquè érem més petitets però quan va entrar Terrassa va ser més fàcil i per nosaltres perfecte. El que proposem que el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac creixi fins a tocar amb el Parc Natural de Montserrat. D'aquesta manera pràcticament tot Vacarisses quedaria en una zona de parcs naturals. Amb això ens assegurem que no hi haurà més creixement urbanístic enfora i si hem de créixer fer-ho cap a dins.

- Quines millores s'han fet a l'R4 després del descarrilament mortal del 2018, els pressupostos generals de l'Estat contemplen inversions?

- Des d'ERC del Vallès seguim apostant per la millora de l'R4 i les esmenes que hem preparat pels pressupostos generals. Es va constituir una comissió de seguiment que ens hem reunit un cop l'any. Hi ha inversions que s'han fet, la trinxera on va haver-hi l'accident s'ha arreglat però en altres llocs segueix faltant inversió. Penso que el compromís és d'anar invertint i millorant aquesta línia. Es va acabar l'estació de Vacarisses i ara s'està fent la de Torreblanca. Són inversions molt lentes perquè des que es fan els pressupostos fins que s'executen, passen tres o quatre anys. Però nosaltres demanem més freqüències de trens perquè ens en passa un a l'hora, només que en passessin dos; ja milloraria molt per moure'ns fins a Manresa o Terrassa. Però primer cal millorar les instal·lacions. S'ha invertit però no tot el que tocava.

- En aquests moments les dades de la Covid han retrocedit i s'està tornant a una situació de "normalitat". Durant un període, Vacarisses, juntament amb Rellinars van quedar aïllades del Vallès Occidental pel que fa als moviments (per les zones sanitàries). Va ser un problema?

- Va generar molt d'enrenou perquè molta gent no tenia ni idea que formem part de la regió sanitària de la Catalunya Central. Hi va haver gent que va venir a passar el confinament aquí i no sabia que havia d'anar a Manresa. Més enllà d'aquesta anècdota, el comportament de la gent va ser exemplar i des de l'Ajuntament crec que vam aconseguir donar una bona resposta. Jo vaig venir cada dia al consistori amb els membres del govern ens vam tornar i vam fer de tot: des de regar les plantes, rebre paquets, etc. Vull destacar la ràpida adaptació al teletreball perquè aquí no tenim res de tot això i la persona que porta informàtica i els treballadors vam adaptar-nos molt bé. Políticament content de la reacció de la població, dels treballadors públics i del govern.

- Quin va ser el pitjor moment que recorda?

- El moment més complicat va ser aquí -a la sala de plens- estàvem parlant amb el comitè d'empresa per veure com organitzaven això i veies que el vaixell s'enfonsava i no sabíem que passaria Començaven a aparèixer casos de positius, la gent estava nerviosa, marxaven a casa, semblava una pel·lícula, però crec que com a país hem estat un exemple.

- Quina ha estat la principal conseqüència de la pandèmia al municipi?

- Ens ha afectat molt amb el tema del jovent, com arreu del país. La sensació aquesta dels joves d'haver-te de tancar a casa, no poder sortir, trobar-se, etc. De tot això en sortiran seqüeles psicològiques a tota la societat. M'amoïna molt i la baralla de l'altre dia crec que és fruit de tot això.

- Amb la pandèmia, moltes persones han marxat de les ciutats per buscar entorns més rurals. Vacarisses ha notat aquest èxode? Què implica? En quins aspectes?

- Es va notar molt durant el confinament, ja que hi va haver molta gent de segones residències que van venir a confinar aquí i fins i tot es va posar una mica en risc alguns serveis perquè teníem un volum molt més gran del que estem acostumats. Ha vingut a viure molta gent, estem creixent de població. No tant cases noves, però gent de segones residències i molta compravenda. Hi ha molta mobilitat, gent que marxa i que ve i s'ha accelerat amb la pandèmia.

- Quin ha estat l'increment?

- Amb el padró viu estem sobre els 7.300 habitants i abans de la pandèmia estàvem sobre els 6.900. El que també ha passat amb la pandèmia és que hi havia gent que vivia aquí, però no estava empadronada i durant la Covid-19 ho va fer per poder complir la normativa.
 
- També abans de la pandèmia es va decidir sancionar -amb un recàrrec de fins al 50% de l'IBI- a aquells propietaris que tinguessin habitatges buits. Quants expedients sancionadors s'han fet?

- Es farà aviat perquè s'ha fet un estudi per detectar els habitatges buits que hi ha. No n'hi ha tants, buits entesos com desocupats. Hi ha la sensació que n'hi ha molts però una bona part són de segones residències o algunes cases de famílies que han quedat buides o que venen una setmana o deu dies l'any. I els que estan desocupats són de bancs tot i que ara n'hi ha menys que abans de la pandèmia. Vam arribar a tenir unes 80 cases ocupades i ara estem en una vintena perquè ara als bancs els surt a compte vendre-les i s'estan comprant.

- Quantes n'hi ha que es podran sancionar?

- Que estiguin desocupades i que per tant, se'ls aplicarà la sanció a l'IBI unes 80, aproximadament.

- Si hi ha més demanda els preus també pugen. S'ha notat?

- Sí, el problema d'això és que ha apujat el preu de l'habitatge. Estem mirant el tema de l'habitatge social, però per poder incidir n'hauríem de tenir molts. Aquest increment provoca que els joves hagin de marxar perquè hi ha molt poc lloguer i la compra està pels núvols.

- Com afecten aquests canvis de mobilitat a les polítiques municipals?

- El problema que tenim a Vacarisses és que amb tanta urbanització, el que és la cohesió, el sentiment de pertinença és baix perquè la gent viu a casa seva i no fa vida al poble sinó a les ciutats d'on venen. I si la gent jove d'aquí ha de marxar, no hi ha arrelament. En bona part Vacarisses ja és un municipi dormitori.

- Abans de la pandèmia la seguretat era un problema greu. Hi havia diversos robatoris a cases en un mateix dia. Van instal·lar càmeres de seguretat a diversos punts del municipi. Van funcionar?

- Vam tenir una onada de robatoris forta però ara s'ha acabat. Potser en tenim algun d'esporàdic. Les càmeres de matrícula es mantenen en algun cas han servit per fer alguna investigació i ha fet un efecte dissuasiu. Hi va haver molta alarma social.

- A Vacarisses ja fa anys que es fan maniobres d'esterilització de senglars però encara són molt presents. Generen problemes al municipi?

- Seguim amb el programa d'esterilització i estem pendents que ens passin l'informe. Aquí batudes no en fem però tampoc acaben sent efectives. I sí, és un problema sobretot en algunes urbanitzacions per exemple perquè els tomben els cubells de les escombraries o perquè campen a qualsevol hora del dia i hi ha por. També és veritat que hi ha gent que els dona menjar. Nosaltres busquem un equilibri entre respectar els animals i els que defensen que cal matar-los i en alguns punts si generen conflictes posem gàbies per caçar-los.

"En bona part Vacarisses ja és un municipi dormitori i ara, després de la pandèmia, volem que la gent torni a implicar-se de la vida local"

- Quins són els reptes de la recuperació postpandèmia que afronta Vacarisses?

- Tenim tres projectes grans: la nova comissaria de policia, que està licitada; la nova coberta de la pista de Can Serra i fer una fase més de l'entorn del camp de gespa. Això són les grans obres que tenim. També volem començar la urbanització de la Creu i abans d'acabar el mandat, tenir aprovat en fase inicial el projecte d'urbanització de El Ventaiol. Entre els reptes, volem que la gent torni a implicar-se de la vida de Vacarisses.

- Quina relació política té amb el govern de Terrassa. En el seu primer mandat governava el PSC i ara la coalició de Tot per Terrassa i ERC. Han notat el canvi de color polític?

- Les relacions sempre són bones hi hagi el color que hi hagi al costat perquè moltes vegades les problemàtiques són similars. Amb Terrassa hi ha una relació molt cordial, no només amb el grup d'ERC sinó també amb Tot per Terrassa. Però està clar que ajuda que hi hagi el mateix color polític.

- Aquest és el seu segon mandat com a alcalde, té previst tornar-se a presentar?

- Jo tal com vaig dir no em volia tornar a presentar però hem de seure amb els companys de partit i decidir perquè aquest ha estat un mandat molt complicat: hem perdut dos anys i tenim alguns projectes al calaix. M'estic pensant què faig, ho vull parlar amb els companys de govern i de secció local d'ERC.