entrevista

«La UAB deia que les classes s'havien de fer en espanyol i que no s'acceptaria material en català»

A NacióDigital parlem amb el professor terrassenc, Jordi Juanico, que va decidir abandonar la docència d'un màster de la UAB per no poder fer-ho en català

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 8 de novembre de 2021 a les 18:00 |
Jordi Juanico, el professor de la UAB que ha denunciat no poder fer classes en català. | Cedida
A finals de la setmana passada va esclatar un nou cas polèmic per la llengua catalana, en aquest cas a la comunitat universitària. El professor terrassenc, Jordi Juanico Sabaté, va decidir abandonar la docència d'un màster de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) perquè no li deixaven fer les classes en català. 

Juanico admet que la seva queixa a Twitter no es pensava que tindria tanta volada però en una entrevista amb LaTorre expressa que si la seva queixa serveix per canviar alguna cosa, "perfecte". El professor es mostra crític amb l'ús de la llengua catalana i assegura que amb el temps "ha perdut categoria social". 


- Dijous va fer un fil a Twitter per anunciar que deixava la docència d'un màster perquè li prohibien fer-lo en català. Què va passar? 

- Fa uns dies van enviar un correu electrònic de com havia de ser la docència d'un dels màsters on faig classes. Com que era de vacances no ho vaig llegir però en tornar, dijous, vaig veure que el mateix correu estava escrit en castellà, quan la llengua vehicular hauria de ser el català, i les indicacions pel professorat eren molt clares i directament referint-se a l'idioma. 


- Què posava en aquest correu? 

- Literalment que les classes s'havien de fer en espanyol i que no s'acceptaria material en català. El correu era molt clar i per això vaig contestar el correu explicant que decidia deixar la docència i vaig denunciar-ho a Twitter. 


- S'esperava que la seva denúncia tingués tant de ressò? 

- Jo ho vaig fer pensant que s'havia de dir, soc sensible en aquests temes perquè crec que les coses no s'estan fent bé. Però, no. No m'esperava tant ressò ni molt menys. 

- En la seva denúncia admetia que hi perdria "diners i potser prestigi acadèmic". Ha valgut la pena? 

- Vaig valorar que abans de tot això hi havia altres prioritats. No me'n penedeixo si ha servit per reconsiderar coses. 

- Ha estat així? 

- Dissabte em van respondre admetent l'error i dient que era una qüestió relacionada amb estudiants estrangers que no havien pogut venir per la pandèmia. Alhora, com que les meves classes són a finals de curs em donaven la possibilitat de fer-les en català. També m'he reunit amb la conselleria d'Universitats i la UAB i m'han donat explicacions i m'han dit que faran canvis. 

- Com ara quins? 

-  D'entrada admeten que és un error el fet que el correu estigui escrit en castellà i les maneres com s'ha fet. M'han dit que canviaran la política pel que fa a la llengua, faran més difusió de l'existència de classes gratuïtes de català per a estrangers a la universitat i m'han demanat que reconsideri la meva posició. 

- Ho està fent? 

- Sí, en aquests dies els comunicaré la decisió que prengui. 

- Satisfet? 

- Ja està bé que es moguin coses. 

- Ja fa anys que vostè fa classes de màster. No havia tingut cap problema abans? 

- Aquest màster -que no és propi de la UAB- sempre s'havia fet en català, però amb l'excusa de la Covid s'ha exigit fer-ho en castellà. Jo sempre els ho repetia les vegades que feia falta el català. Qui no l'entén és perquè no vol.

- Precisament dijous el Govern va anunciar un pla de xoc per incrementar l'ús del català a l'escola. Va aprofitar que el català està en el punt de mira per denunciar la seva situació? 

- Va coincidir en el temps. No havia vist que s'havia fet la roda de premsa del Govern quan vaig fer la piulada. 


- Què n'opina de l'ús del català? 

- Cada vegada es parla menys. El català ha perdut categoria social, sembla que s'està convertint en un idioma de reducte. No compte per l'ensenyament, ni per la investigació, ni per la docència, ni a l'oci, ni pels jocs de les escoles... etc. Sembla que parlar català no tingui la categoria o la fortalesa que havia tingut enrere. Els nens i adolescents prefereixen parlar en castellà. 

- Com valora el pla de xoc anunciat? 

- Alguna cosa s'ha de fer. Des de les institucions s'han de buscar les estratègies per revertir la situació perquè cada vegada anem a pitjor. S'han de fer accions per tornar a posar el català com a primer idioma oficial del país i no només secundari. 

 

Participació