memòria històrica

La dignitat dels deportats als camps nazis torna a Terrassa

La ciutat ha fet un acte d'homenatge als familiars dels terrassencs el dia que es comencen a col·locar les «Stolpersteine»

per Anna Mira, Terrassa, Catalunya | 28 d'octubre de 2021 a les 13:39 |
Acte d'homenatge als terrassencs deportats als camps nazis. | Rafel Casanova BCF
El pati de la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa ha estat l’escenari per donar el tret de sortida al projecte de les Stolpersteine per mantenir el record dels terrassencs que van ser deportats en els camps de concentració nazis. Volem la pau, cantat per la Coral Institut Torre del Palau, ha estat el preludi d’un acte emocionalment intens que ha comptat amb la presència dels familiars d’aquells que van ser arrencats de casa seva durant la barbàrie del nazisme. 

En total van ser 70 els terrassencs que van ser deportats als camps d’extermini, 41 d’ells van ser assassinats i alguns ja no van tornar mai més després del seu alliberament. Aquest mateix dijous 28 d’octubre ja s’han posat les primeres llambordes davant del darrer domicili conegut dels deportats. A Europa n’hi ha un total de 60.000 i ara Terrassa se suma també al projecte. 


Tres familiars de les víctimes del nazisme, molt emocionats, han explicat les històries dels seus avis i pares. “L’1 novembre 2021 farà 80 anys de l’assassinat el meu avi Fèlix Izquierdo a Mathausen”. El seu nét, l’Àlex Cirera, ha explicat que va començar la seva recerca després de visitar l’any 2018 el camp de concentració. Entre d’altres va descobrir set cartes manuscrites cap a la seva àvia Rosa i l’1 de maig 2019 va anar de Terrassa a Gusen amb bicicleta. El fill de Joaquim Sala i Prat, ha explicat que el seu pare va ser alliberat d’un camp de concentració satèl·lit de Mauthausen. “76 anys després de l’alliberament dels camps i 43 anys després de la transició democràtica, encara esperem que el govern espanyol demani disculpes als familiars dels deportats”. Finalment, el fill de Fausto San José, l’Agustí ha explicat que el seu pare “era un home de pau” que va haver de fugir amb la família a França després de la Guerra Civil Espanyola i en un camp nazi durant cinc anys. Emocionat, el seu fill ha hagut de seguir amb el text. Fausto va escriure el llibre Retazos, amb missatges que els seus familiars han recordat als assistents. 


Present a l'acte per garantir un record immortal, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha expressat que des del Departament estan compromesos a fer més visibles les dones. "Tenim el repte de posar sobre la taula el paper de les dones en aquesta època de repressió", ha dit i ha dirigit el seu discurs als estudiants presents a qui els ha demanat que s'impliquin per fer una societat més solidària i democràtica. "No permetrem que es banalitzi el feixisme o es blanquegi", ha asseverat Ciuró qui també ha dit que "cal fer un front comú contra la lluita del feixisme que campa pels nostres carrers". 


Per la seva banda, la regidora de Memòria Històrica de Terrassa, Ona Martínez, ha manifestat que "és la nostra obligació social i moral seguir amb la tasca de recerca de la memòria històrica". També ha insistit en el fet que "cal seguir lluitant al carrer contra l’odi i el feixisme" i ha expressat que les Stolpersteine "serviran de testimoni perquè ens aturem i ens ajupim". 

Durant l’acte, el tinent d’alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament de Terrassa, Noel Duque, ha entregat un reconeixement a les persones que de manera, desinteressada, treballen per mantenir la memòria històrica i per investigar el “camí vital” dels internats als camps de concentració, tal com ha expressat l’historiador Joan Manuel Calvo Gascón. Els lliuraments han estat pel director general de Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro; el president del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT), Marcel Taló; l’historiador, Juan Antonio Linares Abad; l’historiador i professor, Manel Márquez Berrocal i el mateix Calvo Gascón qui ha posat de manifest el “comprimís permanent, com la identificació de les víctimes i els seus itineraris vitals” i ha instat al reconeixement permanent. 
 

FOTOS «Stolpersteine»: el record immortal

La portaveu del govern terrassenc, Lluïsa Melgares, ha expressat que “és una emoció, aquest acte ens ha de servir de record”. “Les Stolpersteine són petits records que ens parlen de grans persones i avui fem un pas més per la reparació, la justícia i el record”. Melgares també ha reivindicat que avui dia caldria tenir més en compte les persones refugiades i s’ha mostrat molt contundent en el perill que representa l’auge de l’extrema dreta: “Evitem els discursos d’odi a les nostres institucions, hem d’evitar blanquejar-los”. 

Finalment, la tinent d’alcalde d’Educació Teresa Ciurana, ha lliurat un reconeixement als centres educatius implicats en el projecte: Institut Can Jofresa, Institut Montserrat Roig, Institut-escola Pere Viver, l’Institut Can Roca i l’Institut Torre del Palau. Tres alumnes han parlat en nom dels estudiants. “Gràcies a la seva lluita ara tenim drets i llibertats”, han dit i han explicat que gràcies als familiars han conegut el passat que els permet entendre el present i garantir un futur just. “Avui homenatgem les veus que no van callar, recordar-los és una tasca fonamental”. 

 

Participació