15
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
14:21h
Terrassa ja té registraddes 5.901 persones represaliades que van ser víctimes del feixisme a la ciutat, 1.662 més que l'última actualització. La dada s'ha fet pública aquest divendres 15 d'octubre, coincidint amb l’acte institucional del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista.
L'increment de persones és fruit dels últims estudis que s'han centrat en documentació dels anys 1940 i 1941, quan es va incrementar la pressió del règim contra els sectors de la població considerats enemics o perillosos. Es tracta d'una investigació molt valuosa perquè permet incorporar més noms, eliminar possibles duplicitats i aprofundir en el coneixement de cadascun dels casos: motius, penes imposades, conseqüències, etc.
Així doncs, el llistat recull els noms de les persones nascudes i/o residents a Terrassa que van ser víctimes dels aparells repressius del règim franquista i del nazisme. Està estructurat en quatre grans grups: víctimes vinculades a la llei de responsabilitats polítiques de 1939 a 1945; vinculades a processos de depuració de personal funcionari; vinculades a empresonament de persones per raons polítiques i ideològiques i; persones mortes i deportades a camps de concentració nazi.
Per la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, "recuperar la memòria de les víctimes és una responsabilitat de tota la societat però sobretot una obligació moral per a totes les institucions públiques".
Els primers llistats es van publicar l'any 2020 fruit d’anys d’investigació i l'Ajuntament, a través del programa de Memòria Democràtica i de l’Arxiu Municipal de Terrassa, i amb la col·laboració del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, es va comprometre a mantenir activa la recerca i actualitzar periòdicament aquests llistats, amb l’objectiu de procurar la reparació moral d'aquestes víctimes com a acte de justícia social.
L'increment de persones és fruit dels últims estudis que s'han centrat en documentació dels anys 1940 i 1941, quan es va incrementar la pressió del règim contra els sectors de la població considerats enemics o perillosos. Es tracta d'una investigació molt valuosa perquè permet incorporar més noms, eliminar possibles duplicitats i aprofundir en el coneixement de cadascun dels casos: motius, penes imposades, conseqüències, etc.
Així doncs, el llistat recull els noms de les persones nascudes i/o residents a Terrassa que van ser víctimes dels aparells repressius del règim franquista i del nazisme. Està estructurat en quatre grans grups: víctimes vinculades a la llei de responsabilitats polítiques de 1939 a 1945; vinculades a processos de depuració de personal funcionari; vinculades a empresonament de persones per raons polítiques i ideològiques i; persones mortes i deportades a camps de concentració nazi.
Per la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, "recuperar la memòria de les víctimes és una responsabilitat de tota la societat però sobretot una obligació moral per a totes les institucions públiques".
Els primers llistats es van publicar l'any 2020 fruit d’anys d’investigació i l'Ajuntament, a través del programa de Memòria Democràtica i de l’Arxiu Municipal de Terrassa, i amb la col·laboració del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, es va comprometre a mantenir activa la recerca i actualitzar periòdicament aquests llistats, amb l’objectiu de procurar la reparació moral d'aquestes víctimes com a acte de justícia social.