Des de fa uns mesos que el carilló situat al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), a Terrassa, a banda dels quarts i les hores, també toca melodies clàssiques i populars en algunes franges horàries. L'encarregat de fer-ho possible és l'estudiant de piano i pedagogia a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), campanòleg i secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, Blai Ciurana. En una entrevista amb LaTorre, Ciurana, nascut a Cassà de la Selva (Gironès) fa 26 anys, explica que d'on li ve l'afició per les campanes, què és un carilló, el seu origen i tota la història que hi ha amagada darrere d'un instrument que durant molts anys va sonar en el Palau de la Generalitat. Ciurana és un enamorat de les campanes i somia que en un futur Catalunya tingui una escola de carillonistes per aprendre a tocar l'instrument de manera professional.
- Actualment estudies piano i ets campanòleg, d'on et ve l'afició?
- L'he tingut tota la vida, de ben petit. De fet m'expliquen que les primeres paraules que vaig dir van ser "nan" d'una campana i "pam" d'una porta. I quan estava fent el Batxillerat vaig decidir fer un inventari de campanes de la comarca del Gironès i actualment està en procés de publicar un llibre. A més a més quan tenia tres anys el meu pare em va regalar un llibre de la Revista de Girona que feia uns quaderns i en un d'ells que es deia Les Campanes, del Carles Sapera i hi havia una foto del carilló del Palau de la Generalitat, el de la catedral de Perpinyà i de la carillonista Anna Maria Reverté. Aleshores vam veure al diari que cada primer diumenge de mes feia concerts a Barcelona i hi vam anar. A mi m'encantava la música i les campanes i el fet de veure un instrument que fusionava la campanologia amb la música era l'instrument perfecte. Ella també està a la Confraria, tenim projectes conjunts i ella és la carillonista del Palau, toca una estoneta a les 12 i a les 18 cada dia.
- Per a qui no hi estigui familiaritzat, què és un carilló?
- És una paraula que s'ha de saber com utilitzar-la perquè té un significat, però amb el temps se li diu carilló a qualsevol cosa i no és així. El carilló és un instrument que està format per campanes afinades que estan unides a un manual -com un teclat- i un pedaler. Es toca amb les mans i amb els peus, com un piano amb tecles blanques i negres. Cada campana és una nota i un instrument es considera de concert quan té un mínim de 23 campanes. El nombre de campanes és variable, normalment volta la cinquantena, però en poden tenir fins a setanta o més. Una característica dels carillons és que poden ser transpositors a qualsevol to d'afinació, això vol dir que no sempre la nota que toques és la que sona sinó que pots tocar un do i que soni un fa, aleshores es diu que l'instrument està afinat en fa.
El carilló es toca amb els punys i els peus. Foto: Anna Mira
- Quin és el seu origen?
L'origen està a Bèlgica i Països Baixos. El primer que es va construir va ser el 1510 i antigament ve del quadrillon que eren conjunts de quatre campanes que servien per fer soneries de quarts, una melodia que serveix per acompanyar cada quart d'hora. Actualment en aquests països toca manualment amb un carillonista, però a més a més té un sistema elèctric que toca cada quart d'hora o fins i tot cada mig quart d'hora.
- Quants n'hi ha a Catalunya?
- Són els instruments més públics que existeixen perquè quan el toques el so s'escapa i ho sent tothom, és un instrument que no té limitacions espacials. Estem acostumats a escoltar música en espais tancats. Habitualment els carillons tenen un teclat d'estudi al costat, ja que amb un carilló no pots estudiar perquè ho facis bé o malament ho sent tothom. Per això també té un estudi limitat. De fet, el carilló és el meu instrument secundari i en un futur m'encantaria poder estudiar l'instrument més seriosament, però ni a Catalunya ni a Espanya no hi ha cap escola. A Catalunya actualment només n'hi ha un que és el del Palau de la Generalitat que es va construir l'any 1976 als Països Baixos i té 49 campanes.
- Deies que no s'havien de confondre alguns instruments amb carillons, quins?
- Hi ha conjunts de campanes que toquen de manera elèctrica i que a Catalunya n'hi ha bastants, com ara en el Santuari de Núria, a Riudellots de la Selva, a Viladecans n'hi ha un de 23 campanes, que és el més gran, però tenen una funció de rellotge, que toquen melodies, però està programat amb un ordinador i hi ha un electroimant que toca la campana. És com un instrument mecànic amb un so que no té un intèrpret que li dona una cadència i un sentiment.
- El del MNACTEC no és un carilló? Quin instrument és?
- No és un carilló de concert. Aquest carillonet es va posar al Palau de la Generalitat l'any 1927 perquè dos anys més tard hi havia d'haver l'exposició universal. Es va posar a la Torre Gòtica, situada en el Pati dels Tarongers tocava de manera mecànica, però també es podia fer de manera manual però amb un teclat elèctric. Aquestes campanes són fetes a Alemanya i no són perfectament afinades, són bastant imperfectes, però pels habitants de Barcelona d'aquella època eren magnífiques perquè amb elles es podien fer melodies, que fins aquell moment no s'havia vist mai ni a Catalunya ni a Espanya. Cada dia i de manera mecànica a banda dels quarts i les hores tocava a les 8 h tocaven els Goigs de Núria a les 12 h Nostre Dona de Montserrat el Llibre Vermell, a les 14 h l'Oració del Rei i finalment a les 18 h els Goigs de la Mare de Déu del Roser.
Blai Ciurana entrant a l'espai on es troba el carilló del MNACTEC. Foto: Anna Mira
Hi havia una dona, la Maria Dolors Coll (1923-2006) que era pianista i compositora i l'encarregada d'aquell instrument. Un dia va llegir en una revista belga que a Espanya no hi havia cap carilló. Ella, pensant que aquell instrument ho era, es va posar en contacte i la van convidar a Bèlgica a veure realment què era un carilló de concert, que diferia del concepte que tenia la gent a Barcelona. Als anys seixanta va marxar a estudiar carilló a Bèlgica i va lluitar durant deu anys perquè l'aleshores Diputació Provincial -la Generalitat de Catalunya- hi hagués un carilló de veritat. Ho va aconseguir l'any 1976 i va fer que l'instrument tingués una identitat i estimació a la ciutat de Barcelona. En canvi, a la basílica de Sant Pasqual de Vila Real hi ha el carilló més gran d'Espanya amb 72 campanes, però la gent no se l'estima ni sap exactament què és. A Barcelona l'Anna Maria de dilluns a divendres el toca a les 12 h i a les 18 h i la gent del barri ho sap.
- Com arriba l'instrument al MNACTEC?
- Als anys noranta es va desmuntar, es va estar un temps en un magatzem i l'any 2000 es va instal·lar al museu i se'l va dotar d'un teclat de veritat. Actualment aquest carilló té tres maneres de tocar: amb el teclat i el pedaler, un sistema d'electromartells que toca els quarts i les hores de les 9 h a les 21 h i a més a més a les 10 h a les 12 a les 15 h i a les 18 h hi ha una melodia que toca de manera automàtica.
- Aquesta iniciativa de les melodies va començar la passada primavera, com sorgeix la idea?
- Exacte. Des de la Confraria, amb l'Anna Maria i el MNACTEC estem treballant per poder posar un carilló de veritat, encara que sigui petit -de 23 campanes- però que sigui un instrument ben afinat, que es puguin fer concerts. I que aquest passi a formar part del fons del museu i que tingui una funció pedagògica i experimental, que estigui a l'abast dels visitants com un element físic. La idea neix perquè feia temps que estava en desús i vam decidir renovar-lo. Vam decidir gravar 20 melodies i fer cinc programacions amb un total. N'hi ha una per cada estació de l'any i una especial per Nadal. Cada estació toca dues melodies clàssiques -a les 10 h sempre és l'estació de Vivaldi- i després dues cançons populars.
- Sí. Vam pensar que era una manera de donar-lo a conèixer i acostar l'instrument a la població. Farem una altra edició el diumenge 21 de novembre, ja que l'endemà és Santa Cecília, patrona de la música i el 24 de desembre. Sempre expliquem que les campanes no estan perfectament afinades i que, per tant, algunes notes no sonen com ho haurien de fer i també que amb 13 notes té les seves dificultats.
Aparell on es graven les melodies perquè toqui de manera elèctrica. Foto: Anna Mira
- No es pot tocar qualsevol melodia?
- Amb un carilló de concert sí, però amb aquest hi ha moltes melodies que són impracticables. Molta gent pensa que és com un piano o un orgue, però no té res a veure.
- Formes part de la Confraria de Campanòlegs i Carrillonistes de Catalunya, de què s'encarrega?
- Tenim diverses funcions, estem intentant créixer i tenim alguns projectes amb ment per construir nous carillons, ja que en tot Espanya només n'hi ha cinc. Si sumem Holanda i Bèlgica n'hi ha més de 250. També tenim la missió de catalogar i inventariar campanes, ajuntar colles de campaners. L'any 2017 vam ser els amfitrions del Congrés mundial de Campanars i Carillons que es fa cada tres anys i es va fer a Barcelona. La nostra idea és que en un futur hi ha una Escola Catalana de Carillonistes.
- Quants carillonistes hi ha a Catalunya?
- Professionals només una, l'Anna Maria Reverté. Jo no sóc professional, sóc carillonista d'instrument secundari. Si vols aprendre carilló a Espanya has de marxar. Si no hi ha instruments per ser tocats ni una escola, no hi ha futur. A llocs com Estats Units, Portugal, Austràlia o Canadà sí que tenen escoles.
- Viuen un bon moment les campanes?
- Ara portem rellotges, però durant molt de temps era el que marcaven la jornada laboral, les emergències, el foc, el peix, el temps, eren tocs civils, etc. S'ha perdut importància i valor. El fet és que hi ha recursos que li han passat al davant, li han tret importància i no depenem d'elles.
