memòria històrica

Terrassa commemora la II República a la Casa Alegre de Sagrera

Els jardins acullen la mostra "Tres dies d’abril", de Memorial Democràtic i la mostra transversal "Visca la República!"

per A.M, Terrassa, Catalunya | 27 de setembre de 2021 a les 13:00 |
LLuís Companys en companyia d'altres regidors elegits al balcó del consistori. | Fundació Irla
Els jardins de la casa Alegre de Sagrera acolliran l’exposició Tres dies d’abril, que recull fotografies i testimonis sobre l’adveniment de la República. Les imatges, captades a diferents pobles i ciutats de Catalunya entre el 14 i el 17 d’abril de 1931, mostren escenes diverses del país davant d’aquell fet històric.

D’altra banda, també es pot visitar la mostra transversal Visca la República!, que assenyala els museus com a dipositaris de la memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.


Ambdues exposicions estaran a la Casa Alegre de Sagrera de Terrassa durant el mes d'octubre. L’Ajuntament de Terrassa, a través del programa de Memòria Democràtica i del Servei de Cultura, se suma així a la commemoració del 90è aniversari de la Segona República. Es podrà veure durant tot el mes d'octubre. 

L’exposició Tres dies d’abril està produïda per Memorial Democràtic, institució de la Generalitat de Catalunya dedicada a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya. Terrassa és un dels ajuntaments que han contribuït a l’exposició amb imatges dels seus fons documentals. Concretament, una fotografia presa al Raval de Montserrat procedent dels fons de l'Arxiu Històric Municipal i l'Arxiu Tobella.


En el cas de Terrassa, la mostra rep el nom de La República a l’ombra on es contextualitza la taula que es troba ubicada al menjador de les grans ocasions de la Casa Alegre de Sagrera, una peça simbòlica, procedent de la Torre Salvans, que enllaça amb l’activitat de la Presidència de la República en els darrers mesos del seu govern. L’esdevenir de la guerra va provocar canvis en la ubicació del Govern republicà: el 6 de novembre de 1936 es traslladava de Madrid a València i un any més tard ho feia a Barcelona.

En aquest darrer trasllat, el president de la República, Manuel Azaña (Alcalá de Henares, 1880 – Montauban, França, 1940), instal·là la seva residència a la Torre Salvans de Matadepera, una residència d’estiu que l’industrial Francesc Salvans es feu construir l’any 1929 i que, com molts altres edificis, havia estat confiscat per l’Ajuntament de Terrassa. El seu propietari havia estat assassinat per grups incontrolats, juntament amb el seu fill Joan i sis persones més, el 24 de juliol de 1936 en els anomenats Fets de la Barata.

El president de la República i el seu cercle més proper s’instal·laren a la casa cap a mitjan febrer de 1938 després d’uns treballs de condicionament per a la seguretat dels residents: un refugi antiaeri amb una entrada per l’interior de la casa, una base de defensa antiaèria i un búnquer per emmagatzemar l’artilleria. Aquesta va ser la seva última residència estable a l’Estat espanyol, ja que Azaña deixava la Torre Salvans el 21 de gener de 1939 i iniciava el camí de l’exili.

Tot i que el president de la República tenia el seu despatx oficial al Palau de Pedralbes, passava molt de temps a la casa de Matadepera, on va rebre diverses autoritats del món polític. Fins i tot es diu que s’hi va celebrar el consell de ministres del 5 d’abril de 1938, presidit per Juan Negrín, primer ministre de la República. Avui dia, la taula que hi havia a la Torre Salvans, i que molt possiblement s’utilitzà per celebrar un dels darrers consells de ministres de la Segona República, està situada al menjador de les grans ocasions de la Casa Alegre de Sagrera.

 

Participació