Església

Canvis a l'Església catalana amb el bisbat de Terrassa al focus

L'egarenca és una de les seus episcopals que esperen nou bisbe, juntament amb Girona i Solsona

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 1 de setembre de 2021 a les 13:59 |
Josep Àngel Saiz Meneses, exbisbe de Terrassa, amb el Papa Francesc. | ACN
L'Església catalana viu moments de canvi. En aquests moments, hi ha vàries seus episcopals que esperen l'arribada d'un nou pastor i la seva renovació redibuixarà la cúpula de la jerarquia catòlica catalana. La renúncia inesperada de Xavier Novell al bisbat de Solsona ha afegit un nou càrrec vacant als que s'han de proveir des de Roma. El Papa Francesc haurà de designar tres nous bisbes catalans. A banda del solsoní, els de les diòcesis de Girona i Terrassa. 

A més, hi ha un altre càrrec rellevant que ha de ser proveït: el d'abat de Montserrat, després que l'actual, Josep Maria Soler, presentés la renúncia al fer 75 anys. Tot indica que serà aquest setembre quan la comunitat benedictina es reuneixi per procedir en votació secreta a l'elecció del nou abat. Ja circulen noms i caldrà estar amatents a l'elecció, que donarà pistes sobre el to i el missatge en què es vol fer forta l'abadia, tan rellevant a la societat catalana, més enllà de l'àmbit explícitament catòlic. 


Terrassa: Saiz Meneses a Sevilla


La diòcesi de Terrassa espera el substitut de Josep Àngel Saiz Meneses. En aquest cas, no ha estat una jubilació, sinó un ascens: Saiz, de 65 anys, va ser nomenat arquebisbe de Sevilla l'abril passat. Tot una sorpresa per aquest prelat de Conca i format al seminari de Toledo, que va créixer a l'ombra del cardenal Ricard Maria Carles, veritable líder d'un conjunt de dirigents eclesiàstics conservadors i aliens al catalanisme. 



Sobre la sortida de Saiz Meneses es van obrir alguns interrogants. Els més malpensats van relacionar-la amb la batalla que un dia s'obrirà per la successió d'Omella. Saiz seria un nom ben vist pels sectors més conservadors i enviar-lo a Sevilla podria ser una manera d'allunyar-lo de Barcelona. Es mantindrá la mateixa línia pastoral a la seu que ha deixat? En aquests moments és el bisbe auxiliar, Salvador Cristau, qui administra la diòcesi. És un conservador més empàtic que Saiz, però ja té 70 anys. 

El darrer a afegir-se ha estat Solsona, que no estava previst. La decisió de Novell de renunciar al bàcul de la diòcesi solsonina ha agafat desprevingudes totes les sensibilitats del bisbat. Amb 51 anys, a Novell encara li quedaven 24 per posar la seva dignitat eclesiàstica en mans del Papa. Al complir els 75 anys, com manen les lleis canòniques, tot bisbe ha de presentar la renúncia a Roma, que la pot acceptar aviat o allargar el mandat del bisbe tant com ho consideri oportú. El principal interrogant és saber si el nou bisbe reprendrà la línia fermament catalanista i compromesa que li va donar el malaguanyat Antoni Deig o si Roma, escaldada després de l'etapa de Novell, optarà per un perfil gris i desideologitzat.


De moment, ha assumit el comandament a Solsona el bisbe de Vic, Romà Casanova, en qualitat d'administrador apostòlic. De Novell no se'n sap res més i a la diòcesi tot són especulacions sobre els motius que el van dur a la renúncia. Un fet estrany el d'abandonar el ramat sense donar explicacions més enllà de les raons "personals" i que ha fet que el mateix bisbe de Vic, sempre de poques paraules, expressés la seva "perplexitat"

Francesc Pardo, catalanisme suau a Girona


Nascut el 1946, Francesc Pardo va posar el càrrec a disposició del Papa el juny passat. És bisbe de Girona des del 2008, una seu episcopal que ha donat prelats carismàtics com Narcís Jubany i Jaume Camprodon. Pardo ha mantingut un perfil més discret, evitant polèmiques, mostrant un to catalanista suau. La successió a Girona assenyalarà si hi ha continuïtat en la línia catalanista de la diòcesi.


Pardo prové de la "U", com es coneixia la Unió Sacerdotal, una organització de capellans de l'arixidiòcesi de Barcelona sorgida en els anys del postconcili i que va acabar sent un poder fàctic a l'Església catalana. La "U" aplegava els sacerdots compromesos amb el progressisme del Concili i de línia catalanista. Durant els anys de l'arquebisbe Jubany, la influència del grup va ser enorme. No es pot entendre el catolicisme català dels anys setanta i vuitanta sense aprofundir en el que va ser la "U". Ara resta en una situació d'esllanguiment i el mateix Pardo la va donar per desactivada.    

Omella, un kingmaker de bisbes


En el llistat de prelats que ja han complert l'edat de presentar la renúncia, queda el nom de més pes. El cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona, va fer els 75 anys l'abril passat. En unes circumstàncies normals, estaria ja esperant la sortida. Però el cas d'Omella no té res a veure amb els anteriors. Es tracta d'un dignatari molt proper al Papa Francesc, que el va situar en la Congregació dels Bisbes, el "ministeri" pontifici que prepara els nomenaments de bisbes a tot el món. Des d'aquesta posició, Omella més aviat farà de kingmaker de bisbes.

A més, es dona un altre element: des d'inicis del 2020 és el president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el seu mandat no s'esgota fins al 2023. És molt difícil que sigui apartat de l'arquebisbat de Barcelona mentre lidera l'episcopat espanyol. Serà ell qui piloti, per tant, la renovació dels bisbats a cobrir. En el si de l'Església catalana, Omella és un "centrista", entre els nuclis conservadors que detestetn a Francesc i els sectors més catalanistes i progressius. 

De moment, en els nomenaments efectuats a Catalunya des que ell és a la Congregació dels Bisbes, fins allí on hagi pogut incidir en la decisió final del Papa, ha mostrat prudència i sensibilitat envers els diversos corrents. La designació més rellevant va ser la d'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, de línia oberta i nítidament catalanista. Els nomenaments que vindran definiran del tot el llegat d'Omella. 

 

Participació