memòria històrica

Terrassa instal·larà 11 «Stolpersteine»: el record immortal pels veïns deportats als camps nazis

Les plaques, situades al terra, identifiquen la casa on van viure aquestes persones abans de l’exili de 1939

per A.M, Terrassa, Catalunya | 30 de juliol de 2021 a les 10:50 |
Les llambordes «Stolperstein» es col·locaran a l'octubre. | Cedida
El pròxim mes d'octubre onze terrassencs deportats als camps de concentració nazi tindran el seu record immortal a la ciutat on van néixer. Així ho ha anunciat l'Ajuntament de Terrassa que instal·larà les primeres Stolpersteine (llambordes commemoratives) a la ciutat, com a mostra de reconeixent als veïns deportats. 

Des d'aquet dijous es poden veure al Castell Cartoixa de Vallparadís exposades en una vitrina acompanyada d’un plafó explicatiu. La funció d’aquestes llambordes és fer aturar els vianants, provocar el seu interès i promoure el record.


En aquest sentit, la regidora de Memòria Històrica, Ona Martínez, ha explicat que "en el moment que estem vivint, amb moviments totalitaris que blanquegen el feixisme i que promouen la xenofòbia, és més important que mai que no oblidem, que no es repeteixi la història".

Les primeres 11 llambordes que s'insal·laran a la ciutat són les de Josep Cirera Mayol; Joan Gras Puigmartí; Félix Izquierdo García; Josep Julià Bruguera; Bernardo A. Martínez Castillo; Àngel Olivares Gallego; Ramon Pere Moragues; Martí Puig Ferrer; Joaquim Sala Prat; Agustín San José Calasanz i Juan Sánchez Martínez. 


Què són les Stolpersteine?


Les Stolpersteine o “les llambordes per ensopegar” són unes peces elaborades per l’artista alemany Gunter Demnig que simbolitzen un homenatge a les persones deportades als camps de concentració nazi.

Les llambordes se situen, si és possible, davant del darrer domicili on la persona homenatjada va viure lliurement. Es tracta d’un memorial viu i dinàmic que pretén treure les víctimes de l’anonimat. És per això que les peces tenen una placa de llautó on hi ha gravat a mà el nom, l’any de naixement, de deportació i d’assassinat, si s’escau, de la persona en qüestió.

L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica la placa: Com es deia? Quan va néixer? Quan va morir? On vivia? On i quan fou deportada? Demnig va començar aquesta iniciativa l’any 1996 i, a dia d’avui, hi ha més de 75.000 Stolpersteine arreu del món. Catalunya acull el projecte des de 2017 i ja en té 184 repartides en 29 municipis.

El Memorial Democràtic és qui coordina el projecte i la col·locació de les llambordes en aquells municipis que ho demanen. Les 61 Stolpersteine que hi ha a Sabadell la converteixen en la ciutat que més en té de l’Estat.  

Mapa interactiu


En paral·lel a aquest projecte, l’Ajuntament acaba de posar en marxa el mapa interactiu de la Memòria Democràtica de Terrassa, que es pot veure a la web de l'Ajuntament. Es tracta d’un nou mòdul de l’e-map municipal, que se superposa als ja existents, i que mostra els espais de la ciutat vinculats a fets rellevants des de la Segona República fins a la Transició Democràtica, així com la localització de plaques commemoratives o la futura ubicació de les Stolpersteine.

La informació s’organitza en capes independents (una per a cada període històric, una altra per a les plaques i una darrera per a les Stolpersteine) que es poden activar o desactivar per separat per facilitar la visualització. En clicar cada geolocalització apareix una fitxa amb informació relacionada.

 

Participació