Hostaleria i inclusió laboral, de la mà als Telers de Terrassa: «Aquí ens sentim útils»

Al carrer de Sant Leopold a mig camí del passeig del Vint-i-dos de Juliol i el centre de Terrassa, hi ha un restaurant diferent. Per fora no crida l'atenció, però a dins, l'ambient i el servei fa que molts clients no dubtin a tornar-hi. Es tracta de Els Telers, on els cambrers i part de l'equip de cuina són usuaris de Prodis, fundació que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual.

I és precisament aquest personal qui fa d'un establiment d'hostaleria aparentment normal, un local d'inclusió, una oportunitat per a un col·lectiu amb moltes dificultats al món laboral. Aquest és un dels tres bars i cafeteries que la fundació egarenca obre a la ciutat. El primer va ser La Trama, al Mercat d'Independència, els Telers va engegar el passat novembre, i el tercer, el bar del Coro Vell, va obrir les portes al març.

LaTorre ha visitat aquest local per conèixer de primera mà el projecte, on hi treballen dos formadors i cinc persones amb alguna discapacitat intel·lectual, que prèviament han estudiat el curs d'hostaleria que ofereix Prodis i amb moltes ganes de treballar. L'establiment funciona dia a dia sota la batuta d'en Xavi, cuiner i cap de cuina, i en Maru, educador de Prodis, qui dirigeix la sala.
 
El local obre de dimarts a divendres de 9 a 17 h, i els dissabtes de 11 a 17 h. Ofereixen un menú econòmic per dinar a partir de les 13 h, i durant el dia funcionen com a bar i cafeteria. Els usuaris i residents del casal Anna Murià que es troba al mateix edifici, són els clients més fidels dels Telers, i els llaços s'han establert entre treballadors i la gent gran. Al complex hi viuen 46 persones, però durant el dia hi poden passar fins a 700 avis.

En el moment de la visita, en Luís i la Dolores es troben consumint a la barra. Tots dos són residents del casal, i clients habituals de l'establiment. Ell explica: "Vinc a esmorzar cada dia, i quan arribo em fan sempre el meu trifàsic" i afegeix: "M'agrada que els cambrers no transmeten presses com en altres locals". Ella destaca que el servei "és esplèndid i els cambrers són atents i agradables". El degoteig de clients és constant, i la bona sintonia entre parts és palpable. Som com una família, explica un dels cambrers, mentre serveix un cafè.
 
Un dels treballadors, en Jorge, explica a aquest mitjà que "està molt content per la oportunitat", i és que als Telers, ell i els seus companys diuen sentir-s'hi "útils". La Natàlia, que també forma part del personal, celebra que "els clients ho posen molt fàcil i són molt agraïts". A més, conclou, "no es fixen amb les nostres discapacitats i ens fan sentir molt còmodes".

En Xavi, el cuiner, explica que quan se li va presentar la oportunitat de treballar a la cuina del local, després de vuit anys d'experipencia al sector, "no m'ho vaig pensar dos cops, la vessant social del local em va motivar". Ara, explica que treballar en un "restaurant amb un valor afegit" l'ha fet obrir els ulls i"és molt plaent veure com els companys se superen cada dia".
 
Explica que la clau "és la comunicació constant", i no pot amagar la seva satisfacció perquè, diu, els treballadors "han guanyat valors i autoestima, i se'ls veu feliços i realitzats". A més, han après valors com la puntualitat, la pulcritud i l'autoestima". La vaixella, a més, està feta i decorada a mà per altres usuaris de la fundació, i es pot comprar -són peces úniques i exclusives- a la pàgina web de la Fundació.

En Maru, assegura que el local "ha trencat barreres en molts sentits i funciona millor del que ens esperàvem". A l'hora de treballar amb persones amb discapacitats, creu que la clau és "la paciència i la tranquilitat" que transmet el personal. Això, explica, "fa que la gent torni, sempre amb molta empatia" i encisada per un local "acollidor i molt seriós, però únic".