Factoria Social de Terrassa: el renaixement de «la millor versió de les antigues caixes»

El projecte substitueix la Fundació Antiga Caixa Terrassa amb la cultura, les persones amb capacitats diverses i la gent gran com a protagonistes

Xavier Queralt, president de LaFACT, intervé a l'acte de presentació d'aquest dijous.
Xavier Queralt, president de LaFACT, intervé a l'acte de presentació d'aquest dijous. | LaFACT
17 de juny del 2021
Actualitzat a les 20:43h
Factoria Social de Terrassa. És el nou nom de la Fundació Antiga Caixa Terrassa. Un canvi d'imatge, un canvi de logo per continuar amb una entitat amb un vessant social, però també cultural. Així, la institució emprèn una nova etapa, 144 anys després del seu naixement, amb el principal d'objectiu de resoldre el deute existent i potenciar l'obra social i cultural a la ciutat i els seus voltants. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha assegurat que el projecte representa "la millor de les versions de les antigues caixes".

El projecte ha estat presentat aquest dijous a l'auditori central de La Factoria Cultural (nou nom del Centre Cultural Terrassa, CCT). A banda de Ballart, entre els més de 120 assistents s'hi trobaven l'exconsellera de Cultura, Àngels Ponsa, el president del nou ens, Xavier Queralt, entre altres personalitats com l'exconseller d'Interior, Miquel Sàmper, regidors de l'Ajuntament i l'alcalde de Matadepera, Nil López. L'acte ha estat conduït per la periodista Mònica Terribas i ha comptat amb dues actuacions a càrrec del PAR de Dansa de LaFACT.

A banda de LaFACT Cultural, la nova institució està formada per tres àmbits més: LaFACT Gent Gran (amb seu a la residència i centre de dia La Llar), LaFACT Fupar (entitat que atén persones amb malalties mentals i discapacitats intel·lectuals) i LaFACT Socioempresa, que dóna feina a persones amb discapacitat intel·lectual en diversos negocis com una floristeria, un rentador de cotxe o la neteja d'espais, entre d'altres. En aquest sentit, el logo de La FACT té tres lectures per representar els seus àmbits d'actuació: poden ser dues ballarines, un jardiner o una persona que acompanya a una altra.

El pressupost del projecte és de 15 milions d'euros, però s'espera tancar el 2023 amb 20 milions disponibles. El 2020, l'entitat va tancar amb pèrdues d'uns 120.000 euros, però s'espera que el 2022 ja sumi uns guanys d'entre 200 i 300 mil euros. El finançament, de moment, es en un 64% propi. La resta prové de l'Ajuntament de Terrassa (33%) i patrocinis (4%).

 

El nou cartell a l'entrada de la Factoria Cultural de Terrassa, a la rambla d'Ègara. Foto: Anna Mira


Mònica Terribas ha remarcat el "valor" del nou ens, i n'ha destacat l'afany –sovint anòmal- per a combatre l'atur entre persones amb discapacitat. També ha tingut un record per a Josep Rull i la resta de presos polítics, dels quals ha dit "m'agradaria que fossin aquí". El públic ha respost a aquestes paraules amb un fort aplaudiment. Per concloure, ha apuntat: "És senzill canviar la societat si ens hi impliquem tots, i LaFACT depèn de nosaltres". I per això, ha demanat a la ciutadania que "recordi" l'existència de la institució i la "faci créixer".

El president de la Factoria, Xavier Queralt, ha remarcat la "preocupació autèntica" de l'entitat perquè el progrés econòmic no deixi ningú enrere, així com "l'empatia, l'altruisme i unes ganes enormes de fer un país millor".
 

L'acte ha comptat amb dues actuacions de ballarins del PAR de LaFACT Cultural. Foto: LaFACT


En relació amb el canvi de nom de la institució, ha declarat: "Factoria per les ganes de transformar la societat, social perquè la nostra força és la societat, i Terrassa perquè és de Terrassa i al servei de la ciutat i la seva gent". L'"ambició" de LaFACT, ha afegit, comportarà una inversió de tres milions i no ha descartat arrencar nous projectes, "si es fan les coses bé".

L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha catalogat el renaixement com a "fàbrica d'inclusió i progrés" i n'ha destacat que "és respectuosa amb les arrels culturals i socials de la ciutat". A més, ha celebrat que "ha sabut reinventar-se per afrontar les necessitats culturals i socials d'una societat canviant". Per acabar, ha afegit: "En aquest exercici d'innovació hi ha una base sòlida, idees i futur".