Política Municipal

Així avalua l'oposició de Terrassa els dos primers anys de mandat del govern de Ballart

Els portaveus del PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa contesten les preguntes de LaTorre

per Marc Solé, Terrassa | 1 de juny de 2021 a les 20:00 |
Els portaveus de l'oposició de Terrassa, Alfredo Vega, Javier González i Meritxell Lluís. | Adrià Costa
A les eleccions municipals del 26 de maig del 2019 es confirmava la sorpresa: Jordi Ballart i el seu partit municipalista Tot per Terrassa guanyava els comicis amb 10 regidors. El 13 de juny, s'anunciava un pacte amb ERC que apartava el PSC de l'alcaldia per primer cop en 40 anys i dos dies més tard, Ballart tornava a ser batlle de la ciutat dos anys i mig després de la seva renúncia.


Ja han passat dos anys des d'aleshores, amb què s'arriba a l'equador del mandat. La pandèmia ha marcat i marcarà la legislatura, però també hi ha assignatures pendents a la tercera ciutat de Catalunya, com la crisi d'habitatge i la seguretat. En aquest context, els tres partits de l'oposició, PSC, Ciutadans i Junts per Terrassa, han contestat a les preguntes de LaTorre per avaluar la tasca del govern municipal des del maig del 2019.
 
Alfredo Vega, PSC Terrassa  
 
El portaveu del PSC Terrassa, Alfredo Vega. Foto: Adrià Costa


- Valoració de l'equador de mandat. 

- Hem de reconèixer que venim d'un darrer any extraordinari, marcat per una situació de pandèmia que ha alterat l'acció de totes les administracions públiques i que al mateix temps ha posat en el focus la capacitat dels governs de gestionar la crisi i la necessitat de lideratges forts.

En el cas de Terrassa, al llarg d'aquests dos anys hem observat un govern, gravitant al voltant del personalisme de l'alcalde, més preocupat per la foto, el "like" i el titular diari, que per gestionar la ciutat. El dia a dia ens mostra un govern coix, desequilibrat, mancat d'idees i sobrat d'ocurrències, incapaç de focalitzar i abordar els problemes i abandonar la improvisació permanent. Tant és així que malgrat disposar ara de més musculatura política i recursos, tots els grans plans estratègics aprovats durant d'aquest mandat provenen de l'anterior: el Pla Local d'Habitatge, el Pla de Prevenció de Residus i el Pla de Marketing de Turisme, entre d'altres.

En aquest sentit, tampoc sorprenen els rols adquirits per cadascun dels socis del govern bipartit. Mentre Tot per Terrassa es mostra incapaç de gestionar les principals àrees de l'Ajuntament, situat com està entre el populisme i la virtualitat, ERC agafa el timó d'una estructura inflada amb noves àrees engreixades de càrrecs de confiança que disparen la despesa pública en sous i que passat el període actual de flexibilitat en les normatives d'utilització d'estalvis, requerirà pujada d'impostos per la ciutadania.

També, hem de lamentar que en aquesta primera meitat de mandat hi ha hagut un abús de la majoria absoluta que ha provocat un retrocés en qüestions tan sensibles com la transparència i els processos de participació ciutadana, que pràcticament han desaparegut. Per no parlar de les actituds intolerables d'alguns regidors de govern insultant greument i amenaçant públicament a membres de l'oposició, provocant una situació de crispació que no s'havia vist mai en 40 anys de democràcia.

I tot això, sense oblidar episodis inaudits d'intent de tracte de favor com el de la "desaparició" de multes per saltar-se el confinament o de l'opacitat en el cas d'administració irregular de vacunes als membres del Consell de Govern del Consorci Sanitari de Terrassa, a on la ciutat es queda sense saber si s'ha produït tràfic d'influències per la negativa a donar resposta del president del Consell, el senyor Jordi Labòria, i el vicepresident, Jordi Ballart. Tot plegat un desori encapçalat pels senyors Ballart i Albert que diuen enarborar la bandera de la regeneració política quan fa més de 15 anys que són a l'Ajuntament.

- Avaluació de la gestió de la pandèmia, l'assumpció de responsabilitats i punts forts i febles.

- És obvi que la gestió de la pandèmia no ha estat fàcil per ningú. A Terrassa hem hagut de lamentar més de 500 morts malgrat el gran esforç realitzat pels treballadors del sistema sanitari, als quals no estarem mai prou agraïts, i el bon comportament de la ciutadania en general complint les recomanacions de les autoritats sanitàries. Com a principal grup de l'oposició vam tenir clar, des del primer moment, que havíem d'estar al costat de l'equip de govern, oferint suport i col·laboració, però vàrem trobar poca receptivitat i escassa comunicació.

"No és normal que una situació de crisi com l'actual, el batlle dediqui més hores a mostrar-se a les xarxes socials que a teixir els consensos polítics i socials necessaris per tirar endavant la ciutat"

No se'ns van consultar accions que vam considerar desmesurades com la compra d'un milió de mascaretes i la bonificació indiscriminada, sense criteris socials, de la factura de l'aigua per valor de mig milió d'euros. Ho vàrem dir aleshores i ho reiterem ara, creiem que les grans decisions havien d'anar consensuades i dirigides a ajudar les persones més necessitades, a les famílies vulnerables, i deixar de banda els personalismes i evitar imatges populistes de l'alcalde repartint mascaretes pel carrer mentre al Servei d'Atenció Domiciliaria es desbordava per manca de recursos.

I finalment, hem vist com el menyspreu practicat sistemàticament envers l'oposició i els agents socioeconòmics de la ciutat per un govern liderat des de la por i la desconfiança, no han permès teixir els consensos necessaris per aprovar el Pla de Xoc que el moment històric exigia.

- Si no hagués esclatat la pandèmia a Terrassa hi hauria o podria tenir...

- No ho sabem. El Govern va aprovar un Pla de Mandat molt genèric, sense focalitzar eixos prioritaris ni establint cap sistema d'indicadors que permetés valorar i/o avaluar-lo objectivament. Ara, dos anys després d'haver iniciat el mandat, a remolc d'Europa i del govern de Madrid es comença a treballar l'Agenda Urbana, però veient l'acció de govern d'altres administracions locals del nostre entorn, percebem que anem tard i actuant de forma dispersa.

- De cara als dos anys restants de mandat, què n'esperen?

- Principalment, esperem un gir de 180 graus en l'actitud de l'alcalde. No és normal que una situació de crisi com l'actual, el batlle dediqui més hores a mostrar-se a les xarxes socials que a teixir els consensos polítics i socials necessaris per tirar endavant la ciutat. Desitgem que abandoni el frontisme i lideri la recuperació. I en aquest sentit, des del PSC, ja hem proposat la creació d'una Regidoria per a la Reconstrucció de la Ciutat liderada per l'alcalde, ja que veiem imprescindible en un moment com l'actual que emprengui la iniciativa i entomi responsabilitats directes.

Les conseqüències socioeconòmiques que ens ha deixat la pandèmia a la nostra ciutat són imprevisibles i es sumen a un índex d'atur per sobre de la mitjana de Catalunya. Des del Govern de l'Estat s'han flexibilitzat els límits de la despesa de les administracions locals i això fa que en l'actual pressupost municipal pel 2021 ja es disposin de 17 milions d'euros més per mitigar la situació actual. Terrassa té grans potencialitats: un bon teixit econòmic i molta cultura emprenedora, de coneixement i d'innovació.

Però cal apuntar bé, i apostar decididament per mesures socials, de promoció de l'activitat econòmica, de la formació dels joves i de l'ocupació. I sobretot, aprofitar les oportunitats i els recursos econòmics que arribin d'Europa amb voluntat d'estimular el canvi de model econòmic. Per això reclamem un lideratge fort que, més enllà de les notes de premsa diàries, treballi per cohesionar tots els actors i impulsar decididament la tercera ciutat de Catalunya.

- Quines solucions necessita Terrassa en matèria d'habitatge? I de seguretat?

- Principalment, necessitem una llei, que ja s'està treballant al Congrés, que situï el dret a l'habitatge com una necessitat vital i que creï les condicions necessàries per a protegir les persones vulnerables perquè no es quedin al carrer. Per això, cal augmentar el parc d'habitatge públic que permeti donar resposta a l'emergència habitacional i incrementar l'habitatge a preu assequible per a joves i famílies amb rendes baixes que queden exclosos del mercat immobiliari. En aquest sentit és molt important que es comenci a implementar ja el Pla Local d'Habitatge treballat amb ampli consens durant el mandat passat i del qual no en sabem res més. I és evident que la dimensió del problema traspassa les competències municipals i exigeix negociació i cooperació entre totes les administracions.

En relació amb la seguretat observem que la percepció d'inseguretat als nostres barris ha anat creixent darrerament. Cada cop hi ha menys policies a Terrassa. Nosaltres vam deixar una convocatòria de noves places de policia municipal just abans de finalitzar l'anterior mandat, però la ràtio continua sent molt insuficient. A més, els agents municipals s'estan veient en moltes vegades sobrepassats a causa de la falta d'efectius, situacions que a vegades produeixen que els membres de la policia municipal siguin agredits i vegin en perill la seva integritat física. A més d'augmentar la presència de la policia municipal a través de la convocatòria de noves places i el reforç d'algunes unitats especials, com la USOP, que s'encarrega de mantenir l'ordre públic, cal també exigir a la Generalitat que augmenti la presència de Mossos d'Esquadra a Terrassa. No obstant això, a Terrassa hem vist un govern municipal més preocupat per amenaçar a un sindicat policial que va denunciar deficiències en materials de protecció individual, que de defensar al cos.


La seguretat és un dels pilars de la llibertat, però la veritable seguretat té arrels més profundes que tenen a veure amb les desigualtats, la igualtat d'oportunitats, la participació , la transparència i molts altres valors democràtics. Cal conjugar mesures de seguretat però, sobretot, aplicar polítiques de justícia, de cohesió social i d'equitat. Terrassa té espais a on les desigualtats, ja sigui en termes de renda, d'ocupació o de formació estan es troben són el doble que en d'altres. Cal abocar recursos per corregir aquesta situació, que segurament no donen vots, però que són imprescindibles per garantir la pau social i la veritable llibertat.

 
Javier González, Ciutadans  
 
El portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Terrassa, Javier González. Foto: Adrià Costa

- Valoració de l'equador de mandat.

- La nostra valoració parteix de dades i enquestes fetes als últims anys i de les prioritats dels pressupostos municipals a mig mandat, finalment cal ressenyar les intervencions fetes per diverses entitats en el debat sobre l'estat de la ciutat del passat mes de març que corroboren tot l'anterior en un sentit negatiu.

La preocupació fonamental de la ciutadania té a veure de manera general amb les obres i el manteniment urbà, seguretat en la via pública, immigració, mobilitat i desenvolupament
econòmic. A tall d'exemple, les qüestions que ja van suspendre els ciutadans l'any 2018 són aquelles relacionades amb el civisme, la neteja i el manteniment urbà. Hi ha elements per pensar que això continua sent així el 2021, com ho demostra una enquesta feta per OSUR, una entitat que s'ocupa de fer un baròmetre de satisfacció dels serveis públics en l'àmbit de tot l'estat espanyol, que coincidia amb una enquesta feta a Terrassa l'any 2019 en el fet que la neteja i el manteniment urbà havien empitjorat en relació amb l'any anterior.

Els pressupostos municipals de 2020 i 2021 en relació amb el manteniment urbà ha anat reduint-se per part de l'equip de govern. Pel que fa a la neteja, cal reconèixer que en l'últim pressupost s'ha fet un esforç important, però es tracta d'un dèficit històric, amb mancances evidents de material i de recursos humans. Les referències esmentades als baròmetres demostren, doncs, que la situació no només no ha millorat, sinó que hi ha elements de judici per pensar que ha empitjorat, i no només per la Covid-19. Tal i com jo mateix vaig assenyalar en el transcurs del Ple extraordinari sobre l'estat de la ciutat dirigint-me al Govern "no utilitzi la pandèmia per justificar les seves males polítiques i la manca d'eficiència en el seu desplegament".

"Les enquestes, la manca d'inversió i la denúncia d'entitats són arguments de pes per concloure que Pla de Mandat del govern de TxT i ERC no ha fet que millori la percepció de la ciutadania sobre els serveis municipals"

Cal afegir que durant el debat sobre l'estat de la ciutat, diverses associacions de veïns i la
mateixa Cambra de Terrassa van denunciar les mancances dels barris en qüestions
relacionades amb la vulnerabilitat social, l'educació, la salut, la participació, la neteja, la
seguretat, el transport i el manteniment; i per part de la Cambra la falta de diàleg i sintonia amb les necessitats del comerç i la petita i mitjana empresa a l'hora d'establir línies de col·laboració per lluitar contra la desocupació i la superació de la crisi econòmica.

En definitiva, les dades i les crítiques de les entitats vam posar de manifest la dissonància entre els discursos grandiloqüents dels governants i la realitat del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. No s'hi val escudar-se que les últimes dades sobre enquestes i baròmetres són anteriors a 2020, l'evolució de les dades objectives, la manca d'inversió al pressupost de 2020 i 2021 i la denúncia d'entitats són arguments de pes per concloure que l'aplicació del Pla de Mandat del Govern de Tot per Terrassa (TxT) i els independentistes d'ERC no ha fet que millori la percepció de la ciutadania amb relació a uns millors serveis públics municipals.

- Avaluació de la gestió de la pandèmia, l'assumpció de responsabilitats i punts forts i febles.

- La Covid-19 ha tingut un impacte a l'economia i en les famílies, des d'un punt de vista no només econòmic sinó també emocional. Un impacte amb unes conseqüències que encara es pateixen, i que des del punt de vista de les administracions públiques, i també des de l'àmbit privat, encara s'han de gestionar. És cert que ara s'obre un llum d'esperança, i que el camí passa per la vacunació, però he de seguir col·laborant de manera especial entre tots mentre els efectes de la pandèmia perdurin.

Sobre les mesures a aplicar, aquest debat ja s'ha mantingut tres vegades a la nostra ciutat, amb motiu del fracassat Pacte de Ciutat, quan va arribar el moment de posar en marxa un Pla de xoc, i en el debat del Pressupost de 2021. En aquestes ocasions, i en relació amb la crisi provocada per la Covid-19, tothom va tenir l'oportunitat de parlar-ne, de fer aportacions i de fer les crítiques que cadascú considerés. Però una situació excepcional necessitava una resposta excepcional i des d'aquest punt de vista assenyalar l'alt grau de col·laboració de tots els grups polítics de la ciutat per posar-nos d'acord en les mesures d'urgència, sobretot a l'àmbit social i d'altres sobre la rebaixa de la fiscalitat i ajudes als sectors més afectats per la crisi.

D'altres aspectes a considerar són les sortides de to i males pràctiques que van traslladar la polèmica al carrer per determinats insults i faltes de respecte de regidors de govern cap a l'oposició. El canvi del cartipàs donant les claus del pressupost al soci minoritari d'ERC, a més el tema de les multes "extraviades" o més recentment el cas Boladeras per incompliment del codi ètic donant un contracte a un familiar, són exemples d'una manca de seriositat que posa en evidència un projecte polític unipersonal, la simpatia de l'alcalde sembla que ho arregli tot... Volem pensar que tot plegat podria ser fruit de la pressió per la pandèmia, però no ha sigut així en altres poblacions i al final tot això sempre té un cost per a la nostra ciutat.

- Si no hagués esclatat la pandèmia a Terrassa hi hauria o podria tenir...

- A Terrassa, però com a Catalunya i la resta d'Espanya, caminàvem per una senda de
recuperació de la crisi financera. Les polítiques, malgrat la discrepància partidista, oferien una finestra d'oportunitat que des de Ciutadans ens permetia fer una crítica sobre aspectes de la promoció econòmica i d'altres de caràcter econòmic i de serveis als barris que consideraven podien millorar. El rellançament de la ciutat era possible aprofitant els actius industrials, associatius i per l'increment de la demografia. Ens permetia ser més exigents des de l'oposició, tanmateix havien de plantar els peus a terra i ajudar a pal·liar els efectes de la Covid-19.

Les vacunes ens permetran a 2022 i 2023 recuperar part de l'empenta inicial i proposar
reformes a l'urbanisme, la seguretat o la millora dels barris que fa massa temps que són a la sala d'espera.

- De cara als dos anys restants de mandat, què n'esperen?

- Seguirem vigilant perquè l'acció de l'actual govern municipal no agafi com excusa una
suposada manca de recursos per incrementar la pressió fiscal i els preus dels serveis com
l'aigua, per exemple. I per altra banda que no es prioritzin d'altres polítiques que no
contribueixen al creixement de la ciutat. I pel camí, tractar de minimitzar la temptació
populista de l'alcalde que el convidi a reforçar la seva campanya electoral permanent, el
senyor Jordi Ballart és un vell conegut en aquest terreny i per això vigilarem que aquesta mena d'accions no comportin despeses innecessàries i poc fèrtils.

-Quines solucions necessita Terrassa en matèria d'habitatge? I de seguretat?

- Terrassa necessita incrementar urgentment el parc d'habitatge públic de lloguer. Això vol dir que l'administració competent en la matèria que és la Generalitat comenci a construir
habitatge públic a Terrassa, cosa que no fa des de fa més de 15 anys i que l'Ajuntament arribi a acords amb la SAREB per gestionar el seu parc d'habitatges a Terrassa, tal com ha fet en municipis com l'Hospitalet de Llobregat. També és important que el Consistori faci aflorar el parc d'habitatges buits propietat de particulars, que és el niu principal dels habitatges buits a Terrassa.

En matèria de Seguretat, creiem important incrementar la plantilla de la policia municipal. La dotació de noves places pel 2021 és insuficient, i Terrassa és una de les ciutats amb les pitjors ràtios per habitants d'Espanya. A més s'ha de dotar a la nostra policia d'un pla director que tingui en compte les autèntiques necessitats materials i humanes per desenvolupar la seva tasca i desenvolupar la policia de barri.
 
Meritxell Lluís, Junts per Terrassa  
 
La portaveu de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís. Foto: Adrià Costa

- Valoració de l'equador de mandat.

- La majoria absoluta de l'actual Equip de Govern ha empobrit la construcció d'una ciutat en comú; i no és només una qüestió numèrica sinó que és una qüestió de voluntat política. Les polítiques municipals han de ser construïdes amb la finalitat d'ajudar a resoldre les necessitats i de fer reals les potencialitats de la seva ciutadania, de les seves empreses, de les seves entitats i societat civil. I això és escoltant, consultant, construint junts però també avaluant-les junts per poder millorar-les i complementar-les. Així de senzill i així de difícil. Però malauradament, el consens no seria l'adjectiu definitori d'aquest mig mandat.

"Estem davant d'un govern especialista en els grans titulars, les frases o lemes amb més o menys enginy, però al que li costa que materialitzar fets reals"

Estem davant d'un govern especialista en els grans titulars, les frases o lemes amb més o menys enginy, però al que li costa que materialitzar fets reals. Parafrasejant un tinent d'alcalde, la pandèmia és un problema, però no pot ser l'excusa, i molts cops l'Equip de Govern l'ha utilitzat com a excusa.

- Si bé és cert que en aquest mandat s'han aprovat moltes propostes nostres, també és cert que no s'acaben d'executar mai; ja sigui perquè fan estudis que no s'acaben mai, ja sigui perquè no hi ha voluntat d'executar-les. Tenim la percepció que sempre tenen excuses per no fer-ho. Si realment no hi ha voluntat política d'executar els acords de Ple, per què els aproven?

- A banda, la mala maror entre els grups municipals de TxT i el PSC han provocat situacions molt desagradables, molt tristes i vergonyoses. Hi ha una manca de simpatia, empatia, i en algun cas d'educació, entre ambdós grups, i això ha fet enrarir l'ambient. Hem arribat a un punt que les seves relacions són de revenja política, i això no és bo per a ningú i encara menys per a la ciutadania. D'entre les diferents situacions que s'han anat produint en aquest sentit, un fet que considerem gravíssim és la filtració pública de l'informe de la síndica en el marc de la Comissió de Garantia i Seguiment del Codi Ètic.

- Avaluació de la gestió de la pandèmia, l'assumpció de responsabilitats i punts forts i febles.

- La gestió de la pandèmia i les seves conseqüències no ha estat fàcil per a ningú. Vivim una crisi d'origen diferent de totes les que hem patit fins ara i que mai ens hauríem imaginat. La intensitat d'aquesta crisi sanitària ha donat pas a una crisi social i econòmica d'abast mundial sense precedents, i amb una notable i clara incidència a la nostra ciutat.

Per tant, abans que res, des de Junts per Terrassa volem expressar la nostra solidaritat i un record molt especial per les víctimes de la Covid-19 i per totes aquelles persones que han perdut un ésser estimat i per les seves famílies. I també per totes les persones que pateixen aquesta situació de crisi sanitària, econòmica i social en primera persona.

I, d'altra banda, volem fer un agraïment especial als imprescindibles, a tots aquells que han estat i estan a la primera línia, majoritàriament dones: personal sanitari, farmacèutics, conductors de transport urbà, personal de neteja, operaris de la via pública, mestres, cossos de seguretat, transportistes, comerciants...

La crisi que ha provocat la irrupció de la Covid-19 a les nostres vides és global, mundial, però té repercussions locals i, per això, malgrat que sembli que hi hagi factors que ens superen, també se li ha de fer front a escala local. I és aquí on l'Administració local, en tant que més propera a la ciutadania, ha de ser més proactiva.

En aquest sentit, si bé és cert que el govern va fer el que va poder, també és cert que ho va fer de manera unilateral, sense comptar amb tots els grups municipals de l'oposició i fins i tot hi va haver moments en què, malgrat el nostre oferiment, semblava que qualsevol opinió no era ben rebuda, i a més, malinterpretada. L'Equip de Govern té majoria absoluta, però no va ser utilitzada intel·ligentment. En aquest sentit, crec que vam actuar amb més responsabilitat nosaltres que el mateix Equip de Govern.

- Si no hagués esclatat la pandèmia a Terrassa hi hauria o podria tenir...

- Terrassa és la tercera ciutat en població de Catalunya, però és la primera en percentatge d'atur, la necessitat d'habitatge social continua sent alarmant, el tancament de comerços i establiments de restauració ha estat importantíssim... al darrere de tot plegat hi ha el patiment de moltes famílies i persones vulnerables. La neteja, per exemple, continua sent una assignatura pendent.

Es tracta d'una crisi sanitària amb fortes conseqüències econòmiques i socials, per tant, cal fer una reflexió a fons i aprendre de la situació viscuda per avançar cap a una ciutat que posi al davant sempre a les persones. Per tant, si fem allò del "conte de la lletera", creiem que haguéssim pogut avançar en la defensa dels drets fonamentals dels terrassencs i terrassenques.

- De cara als dos anys restants de mandat, què n'esperen?

- Que es construeixi un projecte de model de ciutat compartit, no només amb tots els grups municipals sinó amb tots els agents econòmics i socials de la ciutat. Ens falta construir un projecte de ciutat que faci valdre el lideratge de Terrassa en el nostre àmbit territorial i ser-ne locomotora.

La gestió de la pandèmia requereix mirada de present i de futur. Requereix decisions efectives sanitàries, socials i econòmiques a curt i mitjà termini, pensant en el llarg termini. Ens cal construir singularitat estratègica per buscar sinergies positives amb el nostre entorn. Entre tots hem de pensar la Terrassa del 2030 i posar les bases de la Terrassa del 2040 i del 2050. Hem de repensar la ciutat i ho hem de fer aprofitant tot allò que ens ha deixat de bo la crisi del coronavirus i que ens podria servir de cara al futur: la capacitat d'adaptació que hem descobert, la solidaritat entre la ciutadania, la importància d'altres maneres de treballar, la valoració de professionals imprescindibles...

L'Ajuntament, si bé és cert que no té totes les competències per afrontar-se a aquesta emergència sol, és cabdal per ajudar la ciutat a transitar millor per aquesta dura situació, i al mateix temps, per a propiciar escenaris postcrisi que siguin més sòlids, més pròspers, més equitatiu que els anteriors.

Per a fer real aquest trànsit, és evident que cal involucrar tothom, buscant el bé comú i des d'un esperit crític. Cal fer-ho des d'una participació real i efectiva, un dels grans reptes d'aquesta legislatura, i per fer-ho comptaran amb el nostre suport. Tot i això, però l'Ajuntament ha de ser conscient del seu rol de lideratge, de la seva responsabilitat a l'hora de donar impuls i de proporcionar mecanismes públics perquè aquest propòsit no sigui una entelèquia. Cal passar de les paraules als fets i apostar de forma clara i inequívoca pel treball col·laboratiu, en xarxa i des de la transversalitat i la interseccionalitat.

La ciutat no pot definir-se amb una colla d'adjectius – universitària, industrial, comercial, cultural, feminista, accessible, mediambientalista, antifeixista ...- sinó que ha de definir-se amb una colla de polítiques que ens permetin passar d'una ciutat amb universitat a una autèntica ciutat universitària, que ens permeti retornar d'una ciutat amb indústries a una ciutat veritablement i orgullosament industrial, d'una ciutat gran a una gran ciutat, etc.

El govern ha de consensuar amb la societat civil unes bases estratègiques que els siguin comunes. L'Ajuntament pren decisions per a la ciutat, però també en prenen moltes entitats, que també són mogudes per l'interès general. i, en prenen molts privats, sovint associats. Si es construeix un consens real, efectiu, sobre unes bases estratègiques comunes, aconseguirem que hi hagi sinergies entre les decisions públiques i les decisions privades. Que l'esforç i l'impuls dels uns i dels altres, sense renunciar a la seva autonomia, multipliqui els resultats.

- Quines solucions necessita Terrassa en matèria d'habitatge? I de seguretat?

- En matèria d'habitatge, en primer lloc, cal una cosa que sobrepassa l'àmbit municipal, però que té una incidència demolidora: que l'Administració que té competències per legislar, sigui la Generalitat o l'Estat espanyol, ho facin en plenitud i sense que determinats partits impugnin i bloquegin sistemàticament aquelles mesures per avançar amb el dret d'habitatge digne per a tothom. D'altra banda, cal tenir present que a Catalunya tenim les competències, però l'Estat té els recursos, i això no ajuda.

La política sobre habitatge és una política polièdrica, i no unidireccional. És una política social (ajuts) i una política urbanística crear condicions per afavorir l'oferta.

No és fàcil definir polítiques municipals d'habitatge al marge de la Generalitat i, encara avui, de l'Estat. Ara bé, un cop dit això, què podem en l'àmbit local? Doncs aplicar polítiques i mesures proactives per a garantir aquest dret. No només amb accions reactives.

Estem parlant de mesures com incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer social (adreçat a col·lectius), tant de titularitat pública com privada i el parc públic mitjançant adquisició d'habitatges gràcies a la via del tempteig i retracte, la regulació del dret a l'habitatge, bàsicament regulant el lloguer social obligatori dels grans tenidors, noves mesures de suport a les famílies per afrontar el cost del lloguer i fomentar noves formes de tinença com el cohabitatge, copropietat o la masoveria urbana. També vetllar per l'habitatge de les famílies que poden perdre'l, ja que cal buscar fórmules per ajudar als joves a independitzar-se, a les famílies que necessiten l'ajuda de l'Administració per trobar un habitatge digne o per poder-lo mantenir...

Pel que fa a la seguretat, el primer que cal és aprofundir en la coordinació entre la policia municipal i els Mossos d'Esquadra. Però perquè això sigui possible, cal que la policia municipal es doti dels mitjans humans i materials necessaris així com mitjans tecnològics per tal que puguin desenvolupar la seva tasca amb major efectivitats i transparència possible. Això passa també per treballar amb els sindicats policials l'estructuració i organització de tot el cos.

Tot plegat ens permetrà implantar una policia de proximitat i de barri a tota la ciutat esdevenint veritables agents mediadors en la resolució de conflictes entre particulars i agents per la convivència, al costat de la gent i dels seus problemes. I finalment també cal valorar la feina feta per la nostra policia, que en els moments més crítics de la pandèmia han estat a la primera línia, al peu del canó.

 

Participació