31
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
18:04h
La municipalització de la gestió de l'aigua està sent a molts municipis un cavall de batalla dels governs locals dels últims anys. L'any 2018 Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya, va obrir la porta a fer efectiu aquest canvi de model, després de 75 anys de concessió privada. Una decisió política i ciutadana que ha comportat fins a dotze litigis oberts de Mina contra l'Ajuntament. Aquest dilluns 31 de maig, Terrassa també ha estat l'escenari per evidenciar que la judicialització d'aquests processos no és cosa d'un ajuntament sinó que és un "abús de dret" que pateixen bona part dels municipis que es disposen a revertir les concessions privades i optar per una gestió pública de l'aigua.
Al Dipòsit de Taigua, a Can Boada, més d'una quarantena de representants de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) han denunciat l'estratègia dels concessionaris privats "amb actituds agressives" davant "d'un dret humà i un bé escàs". Diversos alcaldes i representants públics han posat de manifestat els casos flagrants d'abús amb contenciosos i querelles que estan perpetuant les empreses per tal de no perdre el control de la gestió del servei d'aigua.
La tinenta d'alcalde de Territori de l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha posat l'exemple del que ha passat a la cocapital vallesana, que té diversos processos judicials oberts tot i que l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona la raó a l'Ajuntament. "Hem de fer pinya perquè ells –empreses privades- amb els nostres beneficis de l'aigua, paguen advocats" per anar en contra de les decisions polítiques i ciutadanes.
En la mateixa línia s'ha expressat tinenta d'alcaldia de Barcelona, Janet Sanz. "El que volem reivindicar que la nova normalitat que s'ha constituït a Terrassa arribi a molts més ciutadans arreu del país". "La història de l'aigua és una història de conflicte entre els drets i els privilegis i la llei s'ha posat al costat del privilegi per beneficiar la mercantilització d'un bé humà i social". És per això que Sanz ha insistit en el fet que cal canviar el marc jurídic i fer noves lleis per defensar la sobirania ciutadana davant els interessos de mercantilització de les empreses.
El govern de Sant Cugat ha fet una ferma aposta política per municipalitzar la gestió de l'aigua coincidint amb la finalització de la concessió de Sorea. Actualment, una sentència del TSJC va determinar que la competència de l'aigua a Sant Cugat és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest sentit la seva alcaldessa, Mireia Ingla, ha expressat que "hem decidit no només no fer un pas enrere sinó treballar-ho de la mà de l'AMB. Treballem per la creació d'una empresa pública metropolitana amb la gestió de l'AMB però amb la governança pública".
A la Catalunya Central, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que des de fa 40 la gestió de l'aigua és pública a la capital del Bages i a 17 municipis de la comarca. "Exigim que es respecti l'autonomia municipal a l'hora de decidir el model de gestió. No pot ser que una multinacional que no sabem a quins interessos respon, ens porti als tribunals". Aloy ha explicat que a tot el món, el 90% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és només el 10%.
El cas d'abús es repeteix a Osona, on el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, ha afirmat que en el mandat passat es va posar en marxa el projecte d'Onaigua per prestar servei d'aigua d'una manera eficient d'una manera mancomunada a municipis petits. "Ens hem trobat que s'ha impugnat de manera sistemàtica per Agbar i Aigües de Barcelona". Rodríguez fa una crida les empreses concessionàries a retirar els contenciosos administratius que tenen contra la comarca perquè "és un projecte que no s'aturarà, estem decidits a prestar servei d'aigua perquè tenim autonomia municipal i la llei de règim local diu que l'aigua és un dret bàsic que ha de prestar els municipis".
"La judicialització forma part del nostre dia a dia", així ho ha resumit el regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Martí Terés. "Estem gestionant una empresa mixta i vam resoldre el contracte per incompliment d'inversions". Terés ha expressat que amb l'acte d'avui "veiem que no són fets puntuals sinó que hi ha una estratègia orquestrada des del darrere. Les concessionàries privades han anat a maximitzar els seus guanys".
Finalment, l'alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, s'ha sumat a les denúncies contra "l'actitud hostil dels operadors privats" qui ha assegurat que "té un efecte intimidatori i fa que alguns municipis petits vulguin ajornar la decisió de municipalitzar la gestió".
Per ara la posada en escena d'unitat i fermesa contra les empreses privades d'aigua d'arreu de Catalunya vol ser un avís per a navegants per intentar que s'aturin els processos judicials oberts i no se n'interposin de nous. Representants del món local han denunciat que alguns contenciosos s'han posat pel simple fet de fer estudis o convenis. Des de l'AMAP han expressat que "no estem davant d'un debat jurídic sinó d'abús i ganes d'entorpir un procés democràtic". "No és tant un missatge judicial si no de normalitat política perquè es pugui decidir lliure a democràticament".
Al Dipòsit de Taigua, a Can Boada, més d'una quarantena de representants de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) han denunciat l'estratègia dels concessionaris privats "amb actituds agressives" davant "d'un dret humà i un bé escàs". Diversos alcaldes i representants públics han posat de manifestat els casos flagrants d'abús amb contenciosos i querelles que estan perpetuant les empreses per tal de no perdre el control de la gestió del servei d'aigua.
La tinenta d'alcalde de Territori de l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha posat l'exemple del que ha passat a la cocapital vallesana, que té diversos processos judicials oberts tot i que l'última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dona la raó a l'Ajuntament. "Hem de fer pinya perquè ells –empreses privades- amb els nostres beneficis de l'aigua, paguen advocats" per anar en contra de les decisions polítiques i ciutadanes.
En la mateixa línia s'ha expressat tinenta d'alcaldia de Barcelona, Janet Sanz. "El que volem reivindicar que la nova normalitat que s'ha constituït a Terrassa arribi a molts més ciutadans arreu del país". "La història de l'aigua és una història de conflicte entre els drets i els privilegis i la llei s'ha posat al costat del privilegi per beneficiar la mercantilització d'un bé humà i social". És per això que Sanz ha insistit en el fet que cal canviar el marc jurídic i fer noves lleis per defensar la sobirania ciutadana davant els interessos de mercantilització de les empreses.
El govern de Sant Cugat ha fet una ferma aposta política per municipalitzar la gestió de l'aigua coincidint amb la finalització de la concessió de Sorea. Actualment, una sentència del TSJC va determinar que la competència de l'aigua a Sant Cugat és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest sentit la seva alcaldessa, Mireia Ingla, ha expressat que "hem decidit no només no fer un pas enrere sinó treballar-ho de la mà de l'AMB. Treballem per la creació d'una empresa pública metropolitana amb la gestió de l'AMB però amb la governança pública".
A la Catalunya Central, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que des de fa 40 la gestió de l'aigua és pública a la capital del Bages i a 17 municipis de la comarca. "Exigim que es respecti l'autonomia municipal a l'hora de decidir el model de gestió. No pot ser que una multinacional que no sabem a quins interessos respon, ens porti als tribunals". Aloy ha explicat que a tot el món, el 90% de la gestió de l'aigua és pública, a Catalunya és només el 10%.
La trobada s'ha fet al dipòsit de Taigua de Can Boada, a Terrassa. Foto: Anna Mira
El cas d'abús es repeteix a Osona, on el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, ha afirmat que en el mandat passat es va posar en marxa el projecte d'Onaigua per prestar servei d'aigua d'una manera eficient d'una manera mancomunada a municipis petits. "Ens hem trobat que s'ha impugnat de manera sistemàtica per Agbar i Aigües de Barcelona". Rodríguez fa una crida les empreses concessionàries a retirar els contenciosos administratius que tenen contra la comarca perquè "és un projecte que no s'aturarà, estem decidits a prestar servei d'aigua perquè tenim autonomia municipal i la llei de règim local diu que l'aigua és un dret bàsic que ha de prestar els municipis".
"La judicialització forma part del nostre dia a dia", així ho ha resumit el regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, Martí Terés. "Estem gestionant una empresa mixta i vam resoldre el contracte per incompliment d'inversions". Terés ha expressat que amb l'acte d'avui "veiem que no són fets puntuals sinó que hi ha una estratègia orquestrada des del darrere. Les concessionàries privades han anat a maximitzar els seus guanys".
Finalment, l'alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, Imma Ferret, s'ha sumat a les denúncies contra "l'actitud hostil dels operadors privats" qui ha assegurat que "té un efecte intimidatori i fa que alguns municipis petits vulguin ajornar la decisió de municipalitzar la gestió".
Per ara la posada en escena d'unitat i fermesa contra les empreses privades d'aigua d'arreu de Catalunya vol ser un avís per a navegants per intentar que s'aturin els processos judicials oberts i no se n'interposin de nous. Representants del món local han denunciat que alguns contenciosos s'han posat pel simple fet de fer estudis o convenis. Des de l'AMAP han expressat que "no estem davant d'un debat jurídic sinó d'abús i ganes d'entorpir un procés democràtic". "No és tant un missatge judicial si no de normalitat política perquè es pugui decidir lliure a democràticament".