sentència de l'1-O

El TC avala dividit la condemna per sedició contra Rull

L'alt tribunal desestima el recurs d'empara de l'exconseller contra la sentència de l'1-O i obre la porta perquè porti el cas al Tribunal d'Estrasburg

per Bernat Surroca, 11 de maig de 2021 a les 15:45 |
Josep Rull, abans d'entrar a Lledoners. | Junts per Catalunya
De nou, sense unanimitat. El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat dividit la condemna de deu anys i mig de presó que el Tribunal Suprem va imposar a l'exconseller de Territori Josep Rull pel delicte de sedició. Hi ha hagut dos vots particulars a la sentència, que es farà pública en els pròxims dies, dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, considerats del sector progressista i que ja van discrepar del criteri del a majoria en el cas de Jordi Turull. D'aquesta manera, Rull ja pot portar la causa de l'1-O al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), la nova etapa que afronta a partir d'ara l'independentisme.

La majoria de l'alt tribunal considera que no s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva en relació al principi de legalitat i consideren prou motivada la decisió del Tribunal Suprem. La condemna, diu el TC, estava justificada perquè Rull va participar activament posant les bases que van propiciar la mobilització ciutadana encaminada a celebrar el referèndum prohibit. Així, segons l'alt tribunal, Rull va impedir el "normal funcionament de l'Estat" que actuava en la defensa de la legalitat i va participar tant en la convocatòria com en la realització de l'1-O tot i haver estat advertit prèviament de la "il·legitimitat constitucional" de la votació. 


En les pròximes setmanes el TC es pronunciarà sobre la resta de presos polítics i difícilment podrà mantenir la unanimitat. A mesura que vagin sortint les resolucions de l'alt tribunal, les defenses aniran portant el cas a Estrasburg de manera esglaonada. El primer pas serà l'admissió a tràmit, que trigarà uns mesos, i si s'admet el termini per resoldre pot arribar als quatre anys. El camí és llarg i complex, però els afectats confien que es faci justícia i s'acabi anul·lant la sentència de Manuel Marchena. Les resolucions del TEDH són "d'obligat compliment", però el tribunal no té capacitat coercitiva per fer-les aplicar als estats. 


Estrasburg funciona per sales i un cop s'admet a tràmit la demanda passa a una sala de set jutges que es pronuncia sobre el fons i acaba dictant sentència després d'un intercanvi d'arguments entre les parts i, molt probable en aquest cas, una vista. Un cop es dicta sentència, es pot presentar recurs a la Gran Sala. Si no, es converteix en ferma. 

Els advocats plantejaran diverses vulneracions de drets en el procediment viscut Espanya des de 2017, des de qüestions procedimentals fins a qüestions de drets substantius. Els primers fan referència, per exemple, a la competència del Tribunal Suprem en el cas del procés: la sala segona podia jutjar l'1-O? Era competent per jutjar tots els acusats, o només aquells que eren aforats en el moment dels fets? Els segons suposen qüestions més de fons, que tenen a veure amb la legalitat penal, el dret de reunió o la llibertat d'expressió.

 

Participació