La CUP i UCFR denuncien «assetjament policial» en barris de Terrassa

En un comunitat, la formació exigeix la "desmilitarització" de la ciutat

L'Ajuntament de Terrassa va anunciar el reforç policial amb antidisturbis en algunes zones.
L'Ajuntament de Terrassa va anunciar el reforç policial amb antidisturbis en algunes zones. | Josep Maria Montaner
Redacció
04 de maig del 2021
Actualitzat a les 17:36h
El grup municipal de la CUP a Terrassa denuncia "assetjament policial" en barris de Terrassa. Dies enrere, l'Ajuntament anunciava la presa de mesures davant d'un augment de l'incivisme en "zones localitzades", així com un acord comú amb els Mossos d'Esquadra que els anticapitalistes critiquen perquè "no tenen intenció d'acostar-se a la gent", sinó que crearan "més violència i pors".

Aquesta mesura, apunten, estaria recollint "abusos policials amb insults racistes, identificacions racialitzades, escorcolls i desnonaments, intimidació a aquell que sembli racialitzats, indefensions per barreres lingüístiques o persones obligades a signar papers que no entenen mitjançant la intimidació".

Segons la formació apunta en un comunicat, aquesta situació s'estaria donant en barris com Ca n'Anglada o la Maurina, on els seus veïns "estan patint la violència estructural de la crisi econòmica agreujada per la pandèmia". Això provoca, afegeixen, falta de feina, falta d'habitatge social, abusos de màfies, inoperància de les administracions o amenaces de grups feixistes.

En aquest sentit, més enllà del reforç policial, el partit critica que sense "cap servei social, cap projecte d'habitatge social digne ni cap contacte amb grans tenidors", el govern municipal ha pactat amb cossos "especialitzats en violència física, intimidació i inculcació de la por", i recorden que manifestants han perdut ulls per les seves actuacions. En aquest sentit, creuen que cap situació d'emergència social es resol "amb violència policial", i que aquestes mesures poden produir "un esclat de més violència".

Per això, al text proposen "desmilitaritzar immediatament" la ciutat, que els serveis públics "es posin del costat de les ciutadanes", que l'Ajuntament doni suport a les polítiques de renda mínima, que els serveis socials "gestionin la problemàtica d'aquestes persones, expropiar els immobles de grans tenidors i crear i fomentar l'habitatge social digne, així com endegar programes d'ocupació.