29
d'abril
del
2021
A la tercera va la vençuda. Aquest dimecres, membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Terrassa van poder reunir-se amb l'alcalde i altres representants del govern municipal, com Lluïsa Melgares o Noel Duque. Després d'una reunió al 2019 sense la presència de l'alcalde, l'entitat va efectuar un "segon intent" per comprovar el compromís polític per aplicar 10 propostes de la PAH en matèria d'habitatge.
Aquestes propostes són les anomenades "Les 10 de la PAH Terrassa", que inclouen mesures com derogar els tres anys de padró per entrar a la Taula d'Emergència, un pla de xoc per comptar amb un 20% d'habitatge social, crear una unitat especialitzada a detenir desnonaments, aturar la "bombolla" que viu el lloguer, impedir el talla de subministraments o reactivar les multes a pisos buits o mal conservats, entre d'altres.
Guillem Domingo, portaveu de la PAH, explica en declaracions a LaTorre que a la meitat del mandat, el govern municipal "ha de prendre mesures per protegir les famílies". Si no és així, afegeix, "es demostrarà que la crisi d'habitatge no era una prioritat" durant la present legislatura.
En aquest sentit, apunta que després de 10 anys de crisi d'habitatge a Terrassa, la situació es pot agreujar encara més: "Si es reprogramen desnonaments vindrà un tsunami mai vist des de l'esclat de la bombolla immobiliària". Només l'últim any, malgrat l'estat d'alarma, la PAH calcula haver intervingut en 50 desallotjaments de famílies a la ciutat.
Tal com explica Domingo a aquest mitjà, a la trobada es van manifestar dues propostes "prioritàries" entre les que formen la llista de l'entitat. Son la creació d'una Unitat Antidesnonaments i l'apliació d'un pla de xoc per augmentar la xifra de pisos d'emergència i el parc habitatge social a Terrassa.
Pel que fa a la primera proposta, Domingo apunta que "es necessiten pisos perquè no n'hi ha i les famílies es troben en un coll d'ampolla". Per això demanen "ambició i resultats visibles" a l'Ajuntament, ja que, afegeix "si hi ha compromís, existeixen moltes maneres de mobilitzar habitatge a curt termini". En aquest sentit, manifesta el regust agredolç de la PAH, ja que "necessitavem compromís amb números ferms i ens vam trobar amb una ennumeració d'actuacions".
Amb relació a la creació de la unitat de desnonaments, Domingo manifesta la seva satisfacció pel "compromís assumit pel mateix alcalde i regidors". Aquests, afegeix, haurien acceptat treballar de manera bilateralment amb l'entitat per definir les tasques d'un nou òrgul que hauria de funcionar abans del 2021, segons l'acord assolit entre les dues parts. Tot i això, assegura que "es mantindran prudents fins que no sigui una realitat".
Domingo afirma que la creació d'aquesta unitat és necessaria perque les famílies "no se senten acompanyades i sí desbordades durant l'amenaça de desnonament". A més, critica, arriba el dia del desnonament, i "ningú de l'Ajuntament arriba al lloc quan és l'hora de la veritat". Per això, consideren necessari un referent que acompanyi "abans, durant i després" del desnonament a través d'advocats i treballadors socials que negociin amb grans tenedors i els seus advocats. Això, diu, s'aconseguiria reforçant l'equip de 12 professionals que actualment treballen en aquest sentit als serveis municipals "des d'una oficina" i posant un responsable a cada districte.
Aquestes propostes són les anomenades "Les 10 de la PAH Terrassa", que inclouen mesures com derogar els tres anys de padró per entrar a la Taula d'Emergència, un pla de xoc per comptar amb un 20% d'habitatge social, crear una unitat especialitzada a detenir desnonaments, aturar la "bombolla" que viu el lloguer, impedir el talla de subministraments o reactivar les multes a pisos buits o mal conservats, entre d'altres.
Guillem Domingo, portaveu de la PAH, explica en declaracions a LaTorre que a la meitat del mandat, el govern municipal "ha de prendre mesures per protegir les famílies". Si no és així, afegeix, "es demostrarà que la crisi d'habitatge no era una prioritat" durant la present legislatura.
En aquest sentit, apunta que després de 10 anys de crisi d'habitatge a Terrassa, la situació es pot agreujar encara més: "Si es reprogramen desnonaments vindrà un tsunami mai vist des de l'esclat de la bombolla immobiliària". Només l'últim any, malgrat l'estat d'alarma, la PAH calcula haver intervingut en 50 desallotjaments de famílies a la ciutat.
Tal com explica Domingo a aquest mitjà, a la trobada es van manifestar dues propostes "prioritàries" entre les que formen la llista de l'entitat. Son la creació d'una Unitat Antidesnonaments i l'apliació d'un pla de xoc per augmentar la xifra de pisos d'emergència i el parc habitatge social a Terrassa.
Pel que fa a la primera proposta, Domingo apunta que "es necessiten pisos perquè no n'hi ha i les famílies es troben en un coll d'ampolla". Per això demanen "ambició i resultats visibles" a l'Ajuntament, ja que, afegeix "si hi ha compromís, existeixen moltes maneres de mobilitzar habitatge a curt termini". En aquest sentit, manifesta el regust agredolç de la PAH, ja que "necessitavem compromís amb números ferms i ens vam trobar amb una ennumeració d'actuacions".
Amb relació a la creació de la unitat de desnonaments, Domingo manifesta la seva satisfacció pel "compromís assumit pel mateix alcalde i regidors". Aquests, afegeix, haurien acceptat treballar de manera bilateralment amb l'entitat per definir les tasques d'un nou òrgul que hauria de funcionar abans del 2021, segons l'acord assolit entre les dues parts. Tot i això, assegura que "es mantindran prudents fins que no sigui una realitat".
Domingo afirma que la creació d'aquesta unitat és necessaria perque les famílies "no se senten acompanyades i sí desbordades durant l'amenaça de desnonament". A més, critica, arriba el dia del desnonament, i "ningú de l'Ajuntament arriba al lloc quan és l'hora de la veritat". Per això, consideren necessari un referent que acompanyi "abans, durant i després" del desnonament a través d'advocats i treballadors socials que negociin amb grans tenedors i els seus advocats. Això, diu, s'aconseguiria reforçant l'equip de 12 professionals que actualment treballen en aquest sentit als serveis municipals "des d'una oficina" i posant un responsable a cada districte.