29
d'abril
del
2021
Oriol Alba (Barcelona, 1987) és des del gener el nou secretari general de la patronal Cecot. Amb només 33 anys, entoma el repte de substituir David Garrofé, un històric que va ocupar el càrrec des de l’any de naixement d’Alba fins al desembre passat. Pren el càrrec "amb valentia però també un punt de respecte", assegura, i amb voluntat transformadora. Entre els seus objectius hi ha la transformació digital de l’entitat i establir connexió entre emprenedors millennials i la patronal.
Llicenciat en Comerç Internacional i en Ciències Empresarials i atret per una "visió transversal dels negocis" va entrar a la Cecot el 2011 a Reempresa, un projecte de compravenda de Pimes en què va coordinar un petit equip "molt jove però amb ganes de menjar-se el món". En poc temps, el sistema presumeix de salvar milers de llocs de treball a través d’unes 3.000 transaccions. Ara, vol recollir l'experiència d'aquest "màster de la vida" -i dos d'universitaris i un MBA- per mantenir la institució i els seus afiliats a primera línia tot i el canvi generacional. El context de pandèmia, celebra, "afavoreix el canvi".
- En quin moment considera que es troba la Cecot coincidint amb la seva entrada?
- La pandèmia ens permet la innovació disruptiva. La predisposició al canvi, coincidint amb la sortida de David Garrofé, s'ha accelerat per la Covid-19. Ja abans del primer confinament s'havia plantejat un canvi estructural, de modernització, i així m'ho ha fet arribar la Junta.
- Quins objectius es proposa com a secretari general de Cecot? Creu que cal una renovació tecnològica com apuntava Garrofé en una entrevista anterior?
- L'actualització tecnològica de les eines de treball és primordial, però també la digitalització de la nostra activitat: tant internament com de cara als socis i altres agents. En els últims mesos hem fet les formacions virtuals en un 80% dels casos, i això ens marca el camí per un futur a mitjà termini. Estem fent esforços per millorar en aquest sentit, necessitem la tecnologia i ens la farem nostra tant en l'àmbit intern com extern.
- Com mantenen la relació amb els afilats, en temps de pandèmia?
- Hem virtualitzat l'activitat i la relació amb els gremis i altres agents, donant prioritat a les reunions per Teams o Zoom. Abans, les reunions eren anecdòticament digitals i ara són anecdòticament presencials. De cara a un futur pròxim, volem normalitzar el model híbrid, per adaptar-nos als nous temps, però a la vega, mantenint el component presencial, el cara a cara, que atorga qualitat a les relacions personals.
- Quina és la relació amb el president i la resta de la Junta Directiva?
- Em sento apadrinat, són un grup humà amb molta experiència, que han confiat en mi per una etapa important de canvi. Tot i que ja ens coneixíem d'anys enrere, considero que van fer una aposta valenta escollint una persona jove per un càrrec de molta responsabilitat i els hi estic molt agraït. La confiança entre les dues parts és total.
- Com i quan se li va proposar ser secretari general de la casa?
- El president, que ja em coneixia de la meva etapa a Reempresa, em va convocar per transmetre'm el pas al costat de David Garrofé. Estaven rumiant candidats, i jo era un d'ells. Després del procés de selecció, a finals de novembre em van confirmar que era l'escollit. A principis de desembre vaig començar a venir a la seu per conèixer els companys i l'espai, i al gener ja vaig entrar oficialment.
- Al gener, en declaracions a aquest mitjà, David Garrofé destacava el seu perfil de "jove amb experiència". Què creu que pot aportar a la Cecot des de la Secretaria General?
- He treballat a l'empresa familiar des de petit, per després compondre el meu perfil de coneixements en camps com les finances, el comerç i les relacions internacionals, la gestió de projectes europeus, el màrqueting digital i l'emprenedoria. Des del primer moment m'interessava tenir una visió transversal dels negocis per treballar en una entitat com la Cecot i vetllar pels interessos de tot un sector, i no d'una sola empresa.
Aquí hi vaig entrar amb 23 anys, al capdavant d'un projecte de Reempresa per trobar solucions a problemàtiques amb què es trobaven empreses. Érem un grup petit i inexpert, però teníem ganes de menjar-nos el món. Aquesta experiència va suposar un màster de la vida, un aprenentatge accelerat.
- Concorda amb Garrofé en què un dels objectius ha de ser connectar amb els nous emprenedors de la generació millennial?
- Sí. De fet, un dels meus objectius rau a apropar l'entitat a noves generacions. Aquest sector de la societat sol ser més escèptic amb el model de patronal, ja que percep diferent
el sentit de pertinença i l'atrau més una comunitat global que no pas local. L'emprenedor jove costa de fidelitzar, ja que sovint es troba en una dinàmica de canvi constant, de satisfacció imminent. Això és un repte per organitzacions com la nostra: hem d'articular propostes atractives per aquestes persones i cobrir les seves necessitats des del nostre rol. En definitiva, volem que els empresaris joves trobin sentit a entitats com la nostra.
- Què suposa arribar a ser secretari general de Cecot amb només 33 anys? Es veu preparat, després de més de 3 mesos de preparació?
- És un relleu generacional. Per posar-ho en context, David Garrofé va entrar el 1987, l'any del meu naixement! És un repte que entomo amb un punt de respecte, però amb valentia, amb la voluntat de tenir un impacte transformador. Em fa il·lusió ocupar un càrrec important en una entitat història de referència, i vull mantenir la feina ben feta pel meu predecessor, a qui li tinc molta admiració per portar una entitat a primera línia, com me l'he trobada jo.
- Com valora l'etapa de preparació i acompanyament de sis mesos iniciada al gener?
- És un temps de convivència necessari, en què es produeix una transferència de coneixement, d'experiència. Combinem estones en privat, en què em posa en context, amb rondes de presentacions a institucions públiques i privades. Es tracta de captar la temperatura a la realitat de l'entorn. Després de 34 anys al càrrec, en David té molt coneixement i una agenda immensa, és un referent que m'està ajudant molt. Té relacions amb tots els agents i forces polítiques, gràcies a una personalitat que li ha permès teixir una xarxa de contactes espectacular.
-El present era el millor moment de començar? Sense pandèmia hauria estat més fàcil?
- Partint de la base que mai és un mal moment, la situació ens ofereix l'oportunitat de fer un replantejament, d'actuar disruptivament. Els escenaris ideals no existeixen, i el context que ens toca assumir és aquest. És més, jo arribo amb ganes transformadores i em trobo amb l'equip, els sectors econòmics i el planeta disposat a canviar.
- Aquest canvi és necessari en l'àmbit global, diu?
- Hi ha grans reformes estructurals pendents. Els fons europeus han d'ajudar a reformar l'educació, la justícia, l'administració pública, la feina... Tot això, sense prejudicis ni favoritismes, potenciant la col·laboració publicoprivada i sense deixar-nos a ningú enrere. Quan d'aquí a uns anys veiem fotos estranyes de gent amb mascareta, hem de recordar els canvis positius que vam aprofitar per fer. Per què no fem que aquest episodi negatiu serveixi d'alguna cosa? No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat.
- L'última gran crisi econòmica va ser l'any 2008, amb la pandèmia estem davant d'una nova crisi amb efectes devastadors per l'economia?
- No, les crisis històriques tenen un component financer elevat. Actualment, en canvi, hi ha un excedent de liquiditat, un record a la mitjana d'estalvis a les famílies, no tots els sectors estan afectats, i s'han efectuat moltes inversions. Hi ha similituds com l'augment de la taxa d'atur o de la taxa de mortalitat, però el seu origen és totalment diferent. És una crisi social amb conseqüències econòmiques.
- Quin diagnòstic fan de l'estat actual del teixit empresarial egarenc i vallesà?
- Hi ha sectors que han crescut, altres que tenen una afectació menor, i d'altres que estan molt tocats. Per exemple, el grau de preocupació entre el comerç i l'hostaleria és enorme, i empreses d'altres sectors es troben a màxims històrics.
Actualment, preocupen les mesures de reactivació, l'augment del preu de les matèries primeres causa de l'especulació xinesa, el tancament de fronteres i l'encariment del transport, i la falta de perfils professionals per la gairebé instantània modernització dels models productius. La inestabilitat i dubtes del moment també està duent empreses a fer compres avançades per l'endarreriment de l'entrega i el preu variant, amb les conseqüències que podria tenir aquest fet en l'excés d'estoc.
- Existeix un dèficit en alguns perfils?
- Ja fa anys que existeix un forat entre la demanda de perfils i la manca de professionals en sectors, sobretot, mecanitzats. Per això, s'ha de fer un exercici de transició en què es modernitzin i digitalitzin les empreses, com es va fent, però a menys velocitat, ja que sinó, els potencials treballadors seleccionats no tenen temps de formar-se. Així evitarem que l'evolució de les empreses sigui més ràpida que la creació de perfils professionals. És feina d'entitats com Cecot i l'administració cooperar i crear formacions per evitar que aquest salt afecti la cohesió social.
- Com valora l'arribada de fons europeus per a la reactivació econòmica?
- Ens preocupa que hi ha molts titulars però poques concrecions. No en sabem gaires detalls i estem a l'expectativa. Hem presentat projectes i estem teixint aliances per crear consorcis en aquesta línia perquè tinguin més impacte en els nostres associats. A banda, posem en marxa una Oficina de Projectes Europeus que servirà de punt d'informació. Tenim experiència en la sol·licitud i justificacions de fons europeus i volem ajudar a canalitzar l'accés, tenir a les empreses al dia sobre l'adjudicació d'ajudes.
- Creu que l'empresariat és prou reivindicatiu davant l'Estat?
- S'han fet moltes reivindicacions i de moltes maneres. Els empresaris han estat comprensius i s'han adaptat quan els ho han demanat, però s'han manifestat per mostrar la disconformitat amb decisions que no compartien. Nosaltres, de fet, hem canalitzat moltes d'aquestes reclamacions.
- El col·lectiu s'ha sentit abandonat els darrers mesos?
- Sí, es troba poc connectat a l'administració, que ha demostrat poca sensibilitat i coneixement de la realitat que es viu a les empreses. No s'ha comptat amb nosaltres per decidir restriccions que ens afectaven, i això ha provocat encara més inestabilitat.
- Quines perspectives té Cecot? Quan es produirà la reobertura?
- La vacunació és clau: si a l'estiu tenim el 70% de la població immunitzada, es produirà l'obertura comercial i la reactivació econòmica definitiva. Palpem les ganes de sortir, l'optimisme, però les pròximes setmanes seran decisives. Tot i això, estem atents a l'aparició de possibles soques que alteri la millora, i ens trobem en un escenari de prudència.
- Quina opinió li mereix la Declaració de Martorell signada dies enrere per vuit alcaldes, també el de Terrassa, per crear l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità i "deixar de ser el pati del darrer de Barcelona"?
- El valorem molt positivament. Hi ha un dèficit històric de trobada, de coordinació, entre aquests municipis. És una bona notícia que busquin objectius comuns, que estudiïn quina relació volen amb Barcelona i amb la resta de Catalunya. Ara, el compromís polític ha de servir per concretar accions, que no es quedin en una declaració i se li doni continuïtat.
- Quin potencial té aquest arc metropolità, per a la Cecot?
- La divisió en arcs la considerem un error de forma. Les relacions entre ciutats i amb Barcelona no són lineals. Per això, preferim una divisió en nodes (divisions que sovint coincideixen amb les comarques) en què cada un té unes necessitats específiques. Els arcs no responen a una realitat social i econòmica, i creiem que contraposen els voltants de Barcelona amb Barcelona.
- I en el cas concret del Vallès Occidental i Terrassa?
- És primordial que les dues capitals, Terrassa i Sabadell, es mirin cara a cara per potenciar les aliances en clau de Vallès. Hi ha una voluntat manifesta dels alcaldes, Jordi Ballart i Marta Farrés, perquè així sigui, fet que aplaudim i pel que ens posem a la seva disposició. Cal que es reforci la identitat vallesana, començant per les dues ciutats principals, per presentar la comarca com un node que es miri Barcelona de tu a tu.
- Cecot és un dels principals impulsors de FEMVallès. Quines són les reclamacions de l'entitat?
- N'ostentem la presidència i ens sembla una eina important per demanar millores en la infraestructura i mobilitat, així com reivindicar el paper en l'àmbit públic i privat duna comarca potent com la nostra. És una entitat en què tot just m'estic introduint per conèixer-la a fons, però per ara et puc dir que el Quart Cinturó s'ha de finalitzar com abans millor. Per a nosaltres seria ideal la coexistència de la marca "FEM" en altres comarques, com el Garraf i el Maresme, que donaria una visió de 360 graus al projecte, i li donaria pes territorial per traçar projectes a gran escala.
- La crisi i el distanciament amb Foment es pot donar per conclòs? Se senten bé a Foment?
- El nostre president, Antoni Abad, m'ha traslladat que la relació es troba en millor moment que mai. Des del canvi de presidència hem notat un canvi notori i en tornem a ser membres, i a més el mateix Abad n'és vicepresident. Ens hi sentim còmodes, ja que constatem la cordialitat i la voluntat de cooperació.
- Mantenen interlocució amb altres entitats econòmiques, com el Cercle d'Economia o Pimec?
- Tenim un sentit transversal i tenim relació amb totes les organitzacions. Concretament, amb aquestes institucions que esmenta, tot i que hi coincidim a Foment, no hi ha projectes concrets, però sí que hi tenim una relació cordial com hi és amb la resta d'agents socioeconòmics del territori.
- Comparteixen l'esperit de l'acte unitari patronal que es va produir després dels incidents arran de la detenció de Pablo Hasél?
- Era un bon moment per fer un missatge unitari. L'acció volia donar doble resposta: per una banda preteníem condemnar els aldarulls, però també volíem demanar la necessària formació de Govern. Trobem relació directa entre la crispació social i la manca de mesures de reactivació i la inestabilitat al Govern després de la inhabilitació de Quim Torra.
- Cecot s'ha mostrat partidària del dret a decidir i a favor de l'alliberament dels presos polítics. Quin és el paper de la patronal en el terreny polític?
- Ens decantem sempre per la qualitat democràtica. No ens fa por preguntar-nos, escoltar la societat i ser conseqüents amb la decisió de la majoria. Ens preocupa l'existència de presos polítics i exiliats, ja que no ajuda a la bona entesa entre Catalunya i l'estat espanyol per aconseguir polítiques comunes.
- Quins efectes econòmics té aquest conflicte?
- La crispació social i política és evident. La distància afectiva creix, i és difícil teixir aliances i compromisos. Ens trobem en un moment en què ens juguem molt, en què molta gent ho està passant malament: és important donar prioritat a afers que creen consens, com la reactivació econòmica. Trobar punts d'entesa pot ajudar a la pacificació, i evitar la radicalització malgrat la diferència d'idees.
- El procés sobiranista tal com l'hem conegut, s'ha acabat?
- Dos dels partits que l'han protagonitzat estan buscant un acord. Per ara, és difícil fer-ne un diagnòstic, però si acaben pactant, l'itinerari que proposin respondrà aquesta pregunta. El full de ruta dependrà de les parts signants, però és primordial que formin govern per assegurar l'estabilitat a molts àmbits.
- Què significa pel teixit empresarial català no comptar amb un govern estable?
- La pregunta seria "què no pot suposar?". Ens trobem en un moment de màxima incertesa, i la provisionalitat és letal pel progrés. Ens trobem davant d'una falta de coordinació a l'administració per donar resposta a les necessitats socials i econòmiques. La formació de Govern permetria establir un pressupost, una estabilitat parlamentària i executiva. Sense això, és molt difícil combatre la situació que vivim.
- Han parlat amb tots els grups parlamentaris per desencallar la situació?
- Estem fent una ronda de trobades amb tots els grups menys un, en què traslladem la nostra preocupació per la necessitat de Govern i un paquet de mesures, Cecot Up&Go, per a la reactivació econòmica. A banda, hem fet trobades amb consellers en funcions i en tenim altres a l'agenda; la nostra voluntat de cooperació és total.
- Què demanen al futur govern?
- Que potenciï la col·laboració publicoprivada per obrir un marc de cogovernança amb un paper decisiu als agents socials i econòmics. Que les persones afectades puguin alçar la veu a l'hora d'aplicar mesures restrictives però també d'obertura. El 2020 no s'ha comptat amb l'opinió del món empresarial i fóra bo corregir-ho.
Llicenciat en Comerç Internacional i en Ciències Empresarials i atret per una "visió transversal dels negocis" va entrar a la Cecot el 2011 a Reempresa, un projecte de compravenda de Pimes en què va coordinar un petit equip "molt jove però amb ganes de menjar-se el món". En poc temps, el sistema presumeix de salvar milers de llocs de treball a través d’unes 3.000 transaccions. Ara, vol recollir l'experiència d'aquest "màster de la vida" -i dos d'universitaris i un MBA- per mantenir la institució i els seus afiliats a primera línia tot i el canvi generacional. El context de pandèmia, celebra, "afavoreix el canvi".
- En quin moment considera que es troba la Cecot coincidint amb la seva entrada?
- La pandèmia ens permet la innovació disruptiva. La predisposició al canvi, coincidint amb la sortida de David Garrofé, s'ha accelerat per la Covid-19. Ja abans del primer confinament s'havia plantejat un canvi estructural, de modernització, i així m'ho ha fet arribar la Junta.
- Quins objectius es proposa com a secretari general de Cecot? Creu que cal una renovació tecnològica com apuntava Garrofé en una entrevista anterior?
- L'actualització tecnològica de les eines de treball és primordial, però també la digitalització de la nostra activitat: tant internament com de cara als socis i altres agents. En els últims mesos hem fet les formacions virtuals en un 80% dels casos, i això ens marca el camí per un futur a mitjà termini. Estem fent esforços per millorar en aquest sentit, necessitem la tecnologia i ens la farem nostra tant en l'àmbit intern com extern.
- Com mantenen la relació amb els afilats, en temps de pandèmia?
- Hem virtualitzat l'activitat i la relació amb els gremis i altres agents, donant prioritat a les reunions per Teams o Zoom. Abans, les reunions eren anecdòticament digitals i ara són anecdòticament presencials. De cara a un futur pròxim, volem normalitzar el model híbrid, per adaptar-nos als nous temps, però a la vega, mantenint el component presencial, el cara a cara, que atorga qualitat a les relacions personals.
- Quina és la relació amb el president i la resta de la Junta Directiva?
- Em sento apadrinat, són un grup humà amb molta experiència, que han confiat en mi per una etapa important de canvi. Tot i que ja ens coneixíem d'anys enrere, considero que van fer una aposta valenta escollint una persona jove per un càrrec de molta responsabilitat i els hi estic molt agraït. La confiança entre les dues parts és total.
Oriol Alba va néixer el 1987 a Barcelona,però es va criar a Sant Cugat del Vallès. Foto: Adrià Costa
- Com i quan se li va proposar ser secretari general de la casa?
- El president, que ja em coneixia de la meva etapa a Reempresa, em va convocar per transmetre'm el pas al costat de David Garrofé. Estaven rumiant candidats, i jo era un d'ells. Després del procés de selecció, a finals de novembre em van confirmar que era l'escollit. A principis de desembre vaig començar a venir a la seu per conèixer els companys i l'espai, i al gener ja vaig entrar oficialment.
- Al gener, en declaracions a aquest mitjà, David Garrofé destacava el seu perfil de "jove amb experiència". Què creu que pot aportar a la Cecot des de la Secretaria General?
- He treballat a l'empresa familiar des de petit, per després compondre el meu perfil de coneixements en camps com les finances, el comerç i les relacions internacionals, la gestió de projectes europeus, el màrqueting digital i l'emprenedoria. Des del primer moment m'interessava tenir una visió transversal dels negocis per treballar en una entitat com la Cecot i vetllar pels interessos de tot un sector, i no d'una sola empresa.
Aquí hi vaig entrar amb 23 anys, al capdavant d'un projecte de Reempresa per trobar solucions a problemàtiques amb què es trobaven empreses. Érem un grup petit i inexpert, però teníem ganes de menjar-nos el món. Aquesta experiència va suposar un màster de la vida, un aprenentatge accelerat.
"Un dels meus objectius és apropar la Cecot a noves generacions d'emprenedors"
- Concorda amb Garrofé en què un dels objectius ha de ser connectar amb els nous emprenedors de la generació millennial?
- Sí. De fet, un dels meus objectius rau a apropar l'entitat a noves generacions. Aquest sector de la societat sol ser més escèptic amb el model de patronal, ja que percep diferent
el sentit de pertinença i l'atrau més una comunitat global que no pas local. L'emprenedor jove costa de fidelitzar, ja que sovint es troba en una dinàmica de canvi constant, de satisfacció imminent. Això és un repte per organitzacions com la nostra: hem d'articular propostes atractives per aquestes persones i cobrir les seves necessitats des del nostre rol. En definitiva, volem que els empresaris joves trobin sentit a entitats com la nostra.
- Què suposa arribar a ser secretari general de Cecot amb només 33 anys? Es veu preparat, després de més de 3 mesos de preparació?
- És un relleu generacional. Per posar-ho en context, David Garrofé va entrar el 1987, l'any del meu naixement! És un repte que entomo amb un punt de respecte, però amb valentia, amb la voluntat de tenir un impacte transformador. Em fa il·lusió ocupar un càrrec important en una entitat història de referència, i vull mantenir la feina ben feta pel meu predecessor, a qui li tinc molta admiració per portar una entitat a primera línia, com me l'he trobada jo.
Alba és successor de David Garrofé, secretari general de Cecot entre el 1987 i el 2020 Foto: Adrià Costa
- Com valora l'etapa de preparació i acompanyament de sis mesos iniciada al gener?
- És un temps de convivència necessari, en què es produeix una transferència de coneixement, d'experiència. Combinem estones en privat, en què em posa en context, amb rondes de presentacions a institucions públiques i privades. Es tracta de captar la temperatura a la realitat de l'entorn. Després de 34 anys al càrrec, en David té molt coneixement i una agenda immensa, és un referent que m'està ajudant molt. Té relacions amb tots els agents i forces polítiques, gràcies a una personalitat que li ha permès teixir una xarxa de contactes espectacular.
-El present era el millor moment de començar? Sense pandèmia hauria estat més fàcil?
- Partint de la base que mai és un mal moment, la situació ens ofereix l'oportunitat de fer un replantejament, d'actuar disruptivament. Els escenaris ideals no existeixen, i el context que ens toca assumir és aquest. És més, jo arribo amb ganes transformadores i em trobo amb l'equip, els sectors econòmics i el planeta disposat a canviar.
"Quan d'aquí a uns anys veiem fotos estranyes de gent amb mascareta, hem de recordar els canvis positius que vam aprofitar per fer"
- Aquest canvi és necessari en l'àmbit global, diu?
- Hi ha grans reformes estructurals pendents. Els fons europeus han d'ajudar a reformar l'educació, la justícia, l'administració pública, la feina... Tot això, sense prejudicis ni favoritismes, potenciant la col·laboració publicoprivada i sense deixar-nos a ningú enrere. Quan d'aquí a uns anys veiem fotos estranyes de gent amb mascareta, hem de recordar els canvis positius que vam aprofitar per fer. Per què no fem que aquest episodi negatiu serveixi d'alguna cosa? No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat.
- L'última gran crisi econòmica va ser l'any 2008, amb la pandèmia estem davant d'una nova crisi amb efectes devastadors per l'economia?
- No, les crisis històriques tenen un component financer elevat. Actualment, en canvi, hi ha un excedent de liquiditat, un record a la mitjana d'estalvis a les famílies, no tots els sectors estan afectats, i s'han efectuat moltes inversions. Hi ha similituds com l'augment de la taxa d'atur o de la taxa de mortalitat, però el seu origen és totalment diferent. És una crisi social amb conseqüències econòmiques.
Alba considera una "aposta valenta" la seva elecció per part de la Junta. Foto: Adrià Costa
- Quin diagnòstic fan de l'estat actual del teixit empresarial egarenc i vallesà?
- Hi ha sectors que han crescut, altres que tenen una afectació menor, i d'altres que estan molt tocats. Per exemple, el grau de preocupació entre el comerç i l'hostaleria és enorme, i empreses d'altres sectors es troben a màxims històrics.
Actualment, preocupen les mesures de reactivació, l'augment del preu de les matèries primeres causa de l'especulació xinesa, el tancament de fronteres i l'encariment del transport, i la falta de perfils professionals per la gairebé instantània modernització dels models productius. La inestabilitat i dubtes del moment també està duent empreses a fer compres avançades per l'endarreriment de l'entrega i el preu variant, amb les conseqüències que podria tenir aquest fet en l'excés d'estoc.
"Ens preocupa que hi ha molts titulars però poques concrecions sobre els fons europeus"
- Existeix un dèficit en alguns perfils?
- Ja fa anys que existeix un forat entre la demanda de perfils i la manca de professionals en sectors, sobretot, mecanitzats. Per això, s'ha de fer un exercici de transició en què es modernitzin i digitalitzin les empreses, com es va fent, però a menys velocitat, ja que sinó, els potencials treballadors seleccionats no tenen temps de formar-se. Així evitarem que l'evolució de les empreses sigui més ràpida que la creació de perfils professionals. És feina d'entitats com Cecot i l'administració cooperar i crear formacions per evitar que aquest salt afecti la cohesió social.
- Com valora l'arribada de fons europeus per a la reactivació econòmica?
- Ens preocupa que hi ha molts titulars però poques concrecions. No en sabem gaires detalls i estem a l'expectativa. Hem presentat projectes i estem teixint aliances per crear consorcis en aquesta línia perquè tinguin més impacte en els nostres associats. A banda, posem en marxa una Oficina de Projectes Europeus que servirà de punt d'informació. Tenim experiència en la sol·licitud i justificacions de fons europeus i volem ajudar a canalitzar l'accés, tenir a les empreses al dia sobre l'adjudicació d'ajudes.
- Creu que l'empresariat és prou reivindicatiu davant l'Estat?
- S'han fet moltes reivindicacions i de moltes maneres. Els empresaris han estat comprensius i s'han adaptat quan els ho han demanat, però s'han manifestat per mostrar la disconformitat amb decisions que no compartien. Nosaltres, de fet, hem canalitzat moltes d'aquestes reclamacions.
Alba assegura arribar amb una "voluntat transformada" tant interna com externa. Foto: Adrià Costa
- El col·lectiu s'ha sentit abandonat els darrers mesos?
- Sí, es troba poc connectat a l'administració, que ha demostrat poca sensibilitat i coneixement de la realitat que es viu a les empreses. No s'ha comptat amb nosaltres per decidir restriccions que ens afectaven, i això ha provocat encara més inestabilitat.
- Quines perspectives té Cecot? Quan es produirà la reobertura?
- La vacunació és clau: si a l'estiu tenim el 70% de la població immunitzada, es produirà l'obertura comercial i la reactivació econòmica definitiva. Palpem les ganes de sortir, l'optimisme, però les pròximes setmanes seran decisives. Tot i això, estem atents a l'aparició de possibles soques que alteri la millora, i ens trobem en un escenari de prudència.
"És primordial que les dues capitals, Terrassa i Sabadell, es mirin cara a cara per potenciar les aliances en clau de Vallès Occidental"
- Quina opinió li mereix la Declaració de Martorell signada dies enrere per vuit alcaldes, també el de Terrassa, per crear l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità i "deixar de ser el pati del darrer de Barcelona"?
- El valorem molt positivament. Hi ha un dèficit històric de trobada, de coordinació, entre aquests municipis. És una bona notícia que busquin objectius comuns, que estudiïn quina relació volen amb Barcelona i amb la resta de Catalunya. Ara, el compromís polític ha de servir per concretar accions, que no es quedin en una declaració i se li doni continuïtat.
- Quin potencial té aquest arc metropolità, per a la Cecot?
- La divisió en arcs la considerem un error de forma. Les relacions entre ciutats i amb Barcelona no són lineals. Per això, preferim una divisió en nodes (divisions que sovint coincideixen amb les comarques) en què cada un té unes necessitats específiques. Els arcs no responen a una realitat social i econòmica, i creiem que contraposen els voltants de Barcelona amb Barcelona.
- I en el cas concret del Vallès Occidental i Terrassa?
- És primordial que les dues capitals, Terrassa i Sabadell, es mirin cara a cara per potenciar les aliances en clau de Vallès. Hi ha una voluntat manifesta dels alcaldes, Jordi Ballart i Marta Farrés, perquè així sigui, fet que aplaudim i pel que ens posem a la seva disposició. Cal que es reforci la identitat vallesana, començant per les dues ciutats principals, per presentar la comarca com un node que es miri Barcelona de tu a tu.
Alba considera prioritària la formació de Govern a Catalunya per garantir estabilitat i dur a terme una reactivació econòmica amb garanties. Foto: Adrià Costa
- Cecot és un dels principals impulsors de FEMVallès. Quines són les reclamacions de l'entitat?
- N'ostentem la presidència i ens sembla una eina important per demanar millores en la infraestructura i mobilitat, així com reivindicar el paper en l'àmbit públic i privat duna comarca potent com la nostra. És una entitat en què tot just m'estic introduint per conèixer-la a fons, però per ara et puc dir que el Quart Cinturó s'ha de finalitzar com abans millor. Per a nosaltres seria ideal la coexistència de la marca "FEM" en altres comarques, com el Garraf i el Maresme, que donaria una visió de 360 graus al projecte, i li donaria pes territorial per traçar projectes a gran escala.
"Ens sentim còmodes com a membres de Foment, hi constatem la cordialitat i la voluntat de cooperació"
- La crisi i el distanciament amb Foment es pot donar per conclòs? Se senten bé a Foment?
- El nostre president, Antoni Abad, m'ha traslladat que la relació es troba en millor moment que mai. Des del canvi de presidència hem notat un canvi notori i en tornem a ser membres, i a més el mateix Abad n'és vicepresident. Ens hi sentim còmodes, ja que constatem la cordialitat i la voluntat de cooperació.
- Mantenen interlocució amb altres entitats econòmiques, com el Cercle d'Economia o Pimec?
- Tenim un sentit transversal i tenim relació amb totes les organitzacions. Concretament, amb aquestes institucions que esmenta, tot i que hi coincidim a Foment, no hi ha projectes concrets, però sí que hi tenim una relació cordial com hi és amb la resta d'agents socioeconòmics del territori.
- Comparteixen l'esperit de l'acte unitari patronal que es va produir després dels incidents arran de la detenció de Pablo Hasél?
- Era un bon moment per fer un missatge unitari. L'acció volia donar doble resposta: per una banda preteníem condemnar els aldarulls, però també volíem demanar la necessària formació de Govern. Trobem relació directa entre la crispació social i la manca de mesures de reactivació i la inestabilitat al Govern després de la inhabilitació de Quim Torra.
- Cecot s'ha mostrat partidària del dret a decidir i a favor de l'alliberament dels presos polítics. Quin és el paper de la patronal en el terreny polític?
- Ens decantem sempre per la qualitat democràtica. No ens fa por preguntar-nos, escoltar la societat i ser conseqüents amb la decisió de la majoria. Ens preocupa l'existència de presos polítics i exiliats, ja que no ajuda a la bona entesa entre Catalunya i l'estat espanyol per aconseguir polítiques comunes.
Oriol Alba va arribar a la Cecot el 2011, per liderar un projecte del programa Reempresa. Foto: Adrià Costa
- Quins efectes econòmics té aquest conflicte?
- La crispació social i política és evident. La distància afectiva creix, i és difícil teixir aliances i compromisos. Ens trobem en un moment en què ens juguem molt, en què molta gent ho està passant malament: és important donar prioritat a afers que creen consens, com la reactivació econòmica. Trobar punts d'entesa pot ajudar a la pacificació, i evitar la radicalització malgrat la diferència d'idees.
- El procés sobiranista tal com l'hem conegut, s'ha acabat?
- Dos dels partits que l'han protagonitzat estan buscant un acord. Per ara, és difícil fer-ne un diagnòstic, però si acaben pactant, l'itinerari que proposin respondrà aquesta pregunta. El full de ruta dependrà de les parts signants, però és primordial que formin govern per assegurar l'estabilitat a molts àmbits.
"Sense un Govern estable és molt difícil que l'administració doni resposta a les necessitats socials i econòmiques actuals"
- Què significa pel teixit empresarial català no comptar amb un govern estable?
- La pregunta seria "què no pot suposar?". Ens trobem en un moment de màxima incertesa, i la provisionalitat és letal pel progrés. Ens trobem davant d'una falta de coordinació a l'administració per donar resposta a les necessitats socials i econòmiques. La formació de Govern permetria establir un pressupost, una estabilitat parlamentària i executiva. Sense això, és molt difícil combatre la situació que vivim.
- Han parlat amb tots els grups parlamentaris per desencallar la situació?
- Estem fent una ronda de trobades amb tots els grups menys un, en què traslladem la nostra preocupació per la necessitat de Govern i un paquet de mesures, Cecot Up&Go, per a la reactivació econòmica. A banda, hem fet trobades amb consellers en funcions i en tenim altres a l'agenda; la nostra voluntat de cooperació és total.
- Què demanen al futur govern?
- Que potenciï la col·laboració publicoprivada per obrir un marc de cogovernança amb un paper decisiu als agents socials i econòmics. Que les persones afectades puguin alçar la veu a l'hora d'aplicar mesures restrictives però també d'obertura. El 2020 no s'ha comptat amb l'opinió del món empresarial i fóra bo corregir-ho.