21
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
10:31h
Dues voltes al món sol, sense escales i sense ajudes. És la fita que Didac Costa, bomber del parc de Terrassa, va completar el passat 13 de febrer després de finalitzar 20è a la seva segona cursa de vela al voltant del món, Vendée Globe. Amb sortida i arribadaa Les Sables-d'Olonne (França), acabava la travessia en 97 dies, sis hores i 27 minuts, superant el registre aconseguit quatre anys abans, en què ho va fer en 108 dies i 19 hores.
Setmanes després de convertir-se en la primera persona de tot l'estat espanyol a completar dues Vendée Globe -el 2017 va ser el primer català a finalitzar-ne una-, el regatista català atén a LaTorre per parlar dels riscos de l'oceà afrontats en solitud, conèixer els secrets i els millors i pitjors moments d'una de les travessies més dures del món i saber quins d'on ve i quins reptes afronta en un futur.
- Ha estat més de tres mesos sol a alta mar. Què li passa pel cap en aquells moments?
- Tot està relacionat amb la navegació: saps que durant la travessia vius per la nau i pel seu correcte funcionament. Fer el vaixell et treu molt temps, i en això es basa una competició com aquesta. La resta de temps s'ocupa en dormir, menjar i molt menys sovint, per relaxar-se llegint o escoltant música.
- Que significa "fer el vaixell"?
- Pot significar dur la vela adequada i ben situada per treure el màxim rendiment possible, fer el manteniment i supervisió per evitar o reparar avaries, definir la ruta segons la previsió meteorològica, o compartir l'experiència enviant fotos i cròniques a l'organització.
- Com estava connectat amb l'exterior durant la travessia?
- Tenim connexió a internet i també de satèl·lit. Diàriament connectem amb l'equip de terra, i més esporàdicament amb l'organització, la família i els amics. Utilitzem mètodes com la trucada, la videotrucada o el correu electrònic.
- Portava algun passatemps?
- Tan sols portava diversos llibres i música. Els moments de tranquil·litat són pocs, i quan les condicions meteorològiques i del vaixell ho permeten, aprofites més aviat per descansar tant com pots.
- Quantes hores dormia? Aleshores el vaixell avançava igualment?
- Els períodes són curts, de 20 minuts o mitja hora tant de dia com de nit: si s'acumulessin diverses hores dormint, un canvi sobtat de vent et podria desviar i fer perdre molt de temps. Per això, desconnectem pocs minuts en unes petites migdiades que tenen un valor incalculable per curtes que siguin. Tot i això, el vaixell sempre avança gràcies al control automàtic, on pots introduir el rumb que vols.
- I l'alimentació, com la gestionava?
- Portava menjar liofilitzat (sense aigua) empaquetat en sobres, organitzat per setmanes i ben classificat per no portar més pes del necessari a sobre. L'aigua la potabilitzem del mar, i s'utilitza tant per cuinar com per beure.
- Quines estances tenia el vaixell, el One Planet One Ocean?
- És un vaixell de fibra de carboni que està buit per dins. Té una única estança on hi ha els aparells electrònics, l'equipatge, queviures i un petit puf que serveix de matalàs.
- El One Planet One Ocean és un veler amb història. Què ens en pot explicar?
- És un vaixell de 18 metres d'eslora que data de l'any 2000. Aleshores era dels més ràpids, i va quedar segon a la Vendée Globe. De mica en mica ha quedat antiquat, i malgrat que queda obert a modificacions, no és el mateix. Té més de 20 anys i diverses voltes al món, de manera que en una futura edició, m'agradaria fer-ho amb una nau més moderna que em brindi més opcions.
- D'on li sorgeix la passió per la vela? A quantes competicions similars ha participat?
- El meu pare navegava amb un vaixell, i ja de petit vaig fer cursets en clubs i escoles de vela. També em vaig aficionar a seguir les competicions més importants per televisió, i somiava en poder participar-hi algun dia. Ara ja porto dues voltes al món en solitari i una en parelles, imagina't.
- A la seva segona Vendée Globe ha millorat el temps de la primera en més d'11 dies, acabant-la en 97. Com valora aquest resultat?
- Hem complert l'objectiu de baixar dels 100 dies. Volíem millorar amb escreix el temps de 108 dies aconseguit a la primera participació i gràcies a una bona preparació del vaixell ho hem aconseguit. Vam millorar la nau amb més recursos, i així vam poder prevenir unes avaries que sí que van produir-se a la primera participació i que ens van fer perdre molt de temps.
- Com va ser la preparació física i psicològica per aquesta experiència?
- La preparació del vaixell m'ha ocupat la majoria del temps. A banda, feia dos o tres dies a la setmana de manteniment físic, amb activitats com anar a córrer o al gimnàs. En canvi, preparació psicològica no n'hi ha hagut: em sentia fort i confiat per l'experiència que tenia després de dues voltes al món, la Vendée Globe de fa quatre anys i la Barcelona World Race de fa sis anys.
- Ha estat el millor aficionat en aquesta edició. Ha plantejat dedicar-se a la disciplina professionalment?
- És difícil, però si mai arribés l'oportunitat, m'encantaria. Durant un període de més de dos anys vaig poder-m'hi dedicar exclusivament, però per qüestions de patrocinadors i recursos no ha estat possible allargar-ho. Actualment ho compagino amb la meva ocupació de bomber, que també m'encanta.
- Quins van ser els majors obstacles a alta mar?
- A banda de les avaries, hi ha moments en què les condicions meteorològiques són molt adverses i has d'estar molt atent, fet que desgasta molt. Busquem zones amb el vent més fort possible i a vegades et pot crear situacions difícils. A banda, com a fet extraordinari i molt més inesperat, em vaig endur un bon ensurt quan vaig xocar amb una balena a l'Atlàntic.
- Quines són les anècdotes o moments que més recorda durant aquells tres mesos?
- La sortida i l'arribada són el més gratificant, la primera perquè és un punt d'inflexió després de mesos de preparació, un premi, i la segona perquè és la confirmació d'un esforç titànic que arriba a la fi, amb la satisfacció i orgull que suposa. A més, a mig recorregut tinc molt bon record del pas pel Cap d'Horn, a l'extrem sud de Xile. És un moment especial perquè veus terra després de superar el Pacífic sud, la zona més difícil, i ja queda menys d'un mes per acabar perquè entres a l'Atlàntic. Et dóna molt impuls per acabar i ja ho comences a veure tot coll avall.
- Va celebrar Nadal i Cap d'Any? On el va agafar l'entrada del 2021?
- Sí, ja sabia que per aquestes dates assenyalades seria a alta mar i vaig anar-hi preparat. A més, el meu aniversari és el 22 de desembre, així que van ser tres celebracions en pocs dies. Pel meu aniversari era al sud d'Austràlia, i l'1 de gener ja passava Nova Zelanda. Portava pastís, embotit i torró, menjar que entra molt bé després d'una dieta molt regular.
- Què és el més gratificant d'experiències com la Vendée Globe?
- Són projectes que requereixen molt d'esforç, i en el cas d'un aficionat són molt difícils de completar. Per a mi, el fet de començar i acabar la cursa ja és molt satisfactori, un premi.
- I el més dur?
- És una cursa molt llarga i solitària, la tensió és constant en un vaixell molt gran i en unes situacions molt dures. L'experiència t'esprem i t'obliga a donar-ho tot.
- Quins objectius es marca pel futur més immediat i a llarg termini?
- M'encantaria poder participar en una tercera Vendée Globe, si pogués ser amb millors condicions, tant de vaixell com de preparació, per competir amb més eficàcia. Em proposo aconseguir-ho en un període de, com a molt, quatre anys.
- El fet de ser bomber l'ha ajudat a afrontar les situacions més adverses o de risc?
- La meva feina també dona peu a situacions d'acció, imprevistos i tensió. Tot i que són ocupacions diferents, les guàrdies de 24 hores et preparen per activar-te ràpidament i prendre decisions en un instant.
- Com va ser la reincorporació a la feina? Li va costar situar-se?
- Vaig agafar ràpidament el ritme de terra. Els primers dies tens un record constant de l'experiència que acabes de viure, però era plenament conscient que tornava a la rutina. Al cap de sis dies ja vaig fer la primera guàrdia, i des d'aleshores em vaig reincorporar a la roda amb normalitat.
- Com és la sensació d'arribar a terra ferma després de 97 dies a alta mar?
- És molt bona, molt bonica. Després de tants dies hi ha moltes ganes d'arribar. Són tres mesos sol, en condicions molt adverses, per la qual cosa l'arribada és especial; un moment de retrobament i de satisfacció. Els últims dies es fan llargs quan notes que et queda poc per arribar, la impaciència va aflorant a mesura que t'acostes i et notes cansat.
Setmanes després de convertir-se en la primera persona de tot l'estat espanyol a completar dues Vendée Globe -el 2017 va ser el primer català a finalitzar-ne una-, el regatista català atén a LaTorre per parlar dels riscos de l'oceà afrontats en solitud, conèixer els secrets i els millors i pitjors moments d'una de les travessies més dures del món i saber quins d'on ve i quins reptes afronta en un futur.
- Ha estat més de tres mesos sol a alta mar. Què li passa pel cap en aquells moments?
- Tot està relacionat amb la navegació: saps que durant la travessia vius per la nau i pel seu correcte funcionament. Fer el vaixell et treu molt temps, i en això es basa una competició com aquesta. La resta de temps s'ocupa en dormir, menjar i molt menys sovint, per relaxar-se llegint o escoltant música.
- Que significa "fer el vaixell"?
- Pot significar dur la vela adequada i ben situada per treure el màxim rendiment possible, fer el manteniment i supervisió per evitar o reparar avaries, definir la ruta segons la previsió meteorològica, o compartir l'experiència enviant fotos i cròniques a l'organització.
- Com estava connectat amb l'exterior durant la travessia?
- Tenim connexió a internet i també de satèl·lit. Diàriament connectem amb l'equip de terra, i més esporàdicament amb l'organització, la família i els amics. Utilitzem mètodes com la trucada, la videotrucada o el correu electrònic.
- Portava algun passatemps?
- Tan sols portava diversos llibres i música. Els moments de tranquil·litat són pocs, i quan les condicions meteorològiques i del vaixell ho permeten, aprofites més aviat per descansar tant com pots.
Costa va reincorporar-se a la feina sis dies després de completar la seva segona Vendée Globe. Foto: Roger Navarro
- Quantes hores dormia? Aleshores el vaixell avançava igualment?
- Els períodes són curts, de 20 minuts o mitja hora tant de dia com de nit: si s'acumulessin diverses hores dormint, un canvi sobtat de vent et podria desviar i fer perdre molt de temps. Per això, desconnectem pocs minuts en unes petites migdiades que tenen un valor incalculable per curtes que siguin. Tot i això, el vaixell sempre avança gràcies al control automàtic, on pots introduir el rumb que vols.
- I l'alimentació, com la gestionava?
- Portava menjar liofilitzat (sense aigua) empaquetat en sobres, organitzat per setmanes i ben classificat per no portar més pes del necessari a sobre. L'aigua la potabilitzem del mar, i s'utilitza tant per cuinar com per beure.
- Quines estances tenia el vaixell, el One Planet One Ocean?
- És un vaixell de fibra de carboni que està buit per dins. Té una única estança on hi ha els aparells electrònics, l'equipatge, queviures i un petit puf que serveix de matalàs.
- El One Planet One Ocean és un veler amb història. Què ens en pot explicar?
- És un vaixell de 18 metres d'eslora que data de l'any 2000. Aleshores era dels més ràpids, i va quedar segon a la Vendée Globe. De mica en mica ha quedat antiquat, i malgrat que queda obert a modificacions, no és el mateix. Té més de 20 anys i diverses voltes al món, de manera que en una futura edició, m'agradaria fer-ho amb una nau més moderna que em brindi més opcions.
- D'on li sorgeix la passió per la vela? A quantes competicions similars ha participat?
- El meu pare navegava amb un vaixell, i ja de petit vaig fer cursets en clubs i escoles de vela. També em vaig aficionar a seguir les competicions més importants per televisió, i somiava en poder participar-hi algun dia. Ara ja porto dues voltes al món en solitari i una en parelles, imagina't.
El "One Planet One Ocean", de 18 metres d'eslora i creat el 2000, és el veler amb què Costa ha fet història. Foto: Cedida - Marc González Aloma
- A la seva segona Vendée Globe ha millorat el temps de la primera en més d'11 dies, acabant-la en 97. Com valora aquest resultat?
- Hem complert l'objectiu de baixar dels 100 dies. Volíem millorar amb escreix el temps de 108 dies aconseguit a la primera participació i gràcies a una bona preparació del vaixell ho hem aconseguit. Vam millorar la nau amb més recursos, i així vam poder prevenir unes avaries que sí que van produir-se a la primera participació i que ens van fer perdre molt de temps.
- Com va ser la preparació física i psicològica per aquesta experiència?
- La preparació del vaixell m'ha ocupat la majoria del temps. A banda, feia dos o tres dies a la setmana de manteniment físic, amb activitats com anar a córrer o al gimnàs. En canvi, preparació psicològica no n'hi ha hagut: em sentia fort i confiat per l'experiència que tenia després de dues voltes al món, la Vendée Globe de fa quatre anys i la Barcelona World Race de fa sis anys.
- Ha estat el millor aficionat en aquesta edició. Ha plantejat dedicar-se a la disciplina professionalment?
- És difícil, però si mai arribés l'oportunitat, m'encantaria. Durant un període de més de dos anys vaig poder-m'hi dedicar exclusivament, però per qüestions de patrocinadors i recursos no ha estat possible allargar-ho. Actualment ho compagino amb la meva ocupació de bomber, que també m'encanta.
- Quins van ser els majors obstacles a alta mar?
- A banda de les avaries, hi ha moments en què les condicions meteorològiques són molt adverses i has d'estar molt atent, fet que desgasta molt. Busquem zones amb el vent més fort possible i a vegades et pot crear situacions difícils. A banda, com a fet extraordinari i molt més inesperat, em vaig endur un bon ensurt quan vaig xocar amb una balena a l'Atlàntic.
- Quines són les anècdotes o moments que més recorda durant aquells tres mesos?
- La sortida i l'arribada són el més gratificant, la primera perquè és un punt d'inflexió després de mesos de preparació, un premi, i la segona perquè és la confirmació d'un esforç titànic que arriba a la fi, amb la satisfacció i orgull que suposa. A més, a mig recorregut tinc molt bon record del pas pel Cap d'Horn, a l'extrem sud de Xile. És un moment especial perquè veus terra després de superar el Pacífic sud, la zona més difícil, i ja queda menys d'un mes per acabar perquè entres a l'Atlàntic. Et dóna molt impuls per acabar i ja ho comences a veure tot coll avall.
- Va celebrar Nadal i Cap d'Any? On el va agafar l'entrada del 2021?
- Sí, ja sabia que per aquestes dates assenyalades seria a alta mar i vaig anar-hi preparat. A més, el meu aniversari és el 22 de desembre, així que van ser tres celebracions en pocs dies. Pel meu aniversari era al sud d'Austràlia, i l'1 de gener ja passava Nova Zelanda. Portava pastís, embotit i torró, menjar que entra molt bé després d'una dieta molt regular.
- Què és el més gratificant d'experiències com la Vendée Globe?
- Són projectes que requereixen molt d'esforç, i en el cas d'un aficionat són molt difícils de completar. Per a mi, el fet de començar i acabar la cursa ja és molt satisfactori, un premi.
- I el més dur?
- És una cursa molt llarga i solitària, la tensió és constant en un vaixell molt gran i en unes situacions molt dures. L'experiència t'esprem i t'obliga a donar-ho tot.
Costa,celebra la seva arribada a Les Sables-d'Olonne després de més de 97 dies de travessia. Foto: Cedida - Marc González Aloma
- Quins objectius es marca pel futur més immediat i a llarg termini?
- M'encantaria poder participar en una tercera Vendée Globe, si pogués ser amb millors condicions, tant de vaixell com de preparació, per competir amb més eficàcia. Em proposo aconseguir-ho en un període de, com a molt, quatre anys.
- El fet de ser bomber l'ha ajudat a afrontar les situacions més adverses o de risc?
- La meva feina també dona peu a situacions d'acció, imprevistos i tensió. Tot i que són ocupacions diferents, les guàrdies de 24 hores et preparen per activar-te ràpidament i prendre decisions en un instant.
- Com va ser la reincorporació a la feina? Li va costar situar-se?
- Vaig agafar ràpidament el ritme de terra. Els primers dies tens un record constant de l'experiència que acabes de viure, però era plenament conscient que tornava a la rutina. Al cap de sis dies ja vaig fer la primera guàrdia, i des d'aleshores em vaig reincorporar a la roda amb normalitat.
- Com és la sensació d'arribar a terra ferma després de 97 dies a alta mar?
- És molt bona, molt bonica. Després de tants dies hi ha moltes ganes d'arribar. Són tres mesos sol, en condicions molt adverses, per la qual cosa l'arribada és especial; un moment de retrobament i de satisfacció. Els últims dies es fan llargs quan notes que et queda poc per arribar, la impaciència va aflorant a mesura que t'acostes i et notes cansat.