04
d'abril
del
2021
La vida de Marta Bertolín va fer un gir radical el 23 de març del 2020, els primers dies de la pandèmia. Aquell dia ingressava a l'Hospital Universitari MútuaTerrassa pel seu propi peu: "Jo em trobava bé, però després em van dir que tenia l'oxigen al 50% i taquicàrdies". Havia vingut caminant uns dos quilòmetres des de casa, al barri del Torrent de Pere Parres, des d'on teletreballava amb normalitat.
Amb dècimes de febre com a únic símptoma, li van fer proves al CAP Rambla, i després de donar positiu per coronavirus, la van enviar directe a l'hospital. Primer va deixar el seu fill Gabriel amb el seu germà. La seva mare, que convivia amb ells dos, havia ingressat cinc dies abans per Covid-19, i es trobava intubada a l'UCI. Va morir el 28 de març, sense que ella pogués assistir a l'enterrament: va estar ingressada fins al 4 d'abril i després va tornar a casa per passar 15 dies més en quarantena.
Les alarmes havien saltat ràpidament, ja que la Marta pateix esclerosi múltiple latent-remitent. Tot i que abans de la Covid-19 no li impedia tenir una vida normal, els anys 2005 i 2014 havia patit dos brots en què hi veia doble. Per això té diagnosticat un 40% de discapacitat, fet amb què convivia de manera natural: treballava com a teleoperadora a la fundació Integralia de MútuaTerrassa i tenia una vida activa -encara recorda les llargues passejades per la muntanya i el camí de Ronda, una de les seves aficions-.
De l'estada a l'hospital en té un record gris: "Estava sola, acompanyada d'un lavabo i una televisió". A més, abans d'aconseguir l'alta, la seva afectació va ser greu: "Crec que vaig estar uns segons morta". Amb aquesta expressió la Marta fa referència a una caiguda d'oxigen que va patir 24 hores després d'ingressar, en què recorda: "pensava que m'explotava el cap" després de ser connectada a un respirador. Aleshores, "vaig sentir pau i alleujament", i fins i tot afirma que va veure el seu pare, mort el 2014: "Va ser quan em vaig espantar i vaig recuperar la consciència". Ara, reconeix que els metges que la van tractar li deien: "dona gràcies per poder-ho explicar".
Ara, declara sentir-se "incapacitada" un any després de sortir positiva: "És molt frustrant passar de fer-ho tot, a no poder fer res". Aquesta situació li ha portat un canvi de radical de vida, amb què ha baixat el ritme i ha après a "no planificar res". En aquest context, lamenta que "sembla que tingui 80 anys" i en té només 44. A causa dels símptomes que presenta, es pren fins a 16 pastilles diàries. Tampoc ha pogut tornar a treballar.
La llista de seqüeles neurològiques, en el seu cas, és llarga: fatiga, pèrdua d'equilibri, migranya, aparició d'hematomes, lesions als pulmons, pèrdua de memòria, incontinència, i taquicàrdies. Explica que sovint es lleva com si l'haguessin apallissat, i està inhabilitada per conduir i fer esforços: "Vaig provar de conduir, però al cap de tres minuts m'ofegava, i l'endemà em feia mal tot". També assegura que "fent dos llits m'he d'asseure" perquè té 100 pulsacions per minut, o que s'ha arribat a despertar quan dorm amb 300 pulsacions per minut.
Tot i trobar-se de baixa, assegura que vol tornar a treballar, però no té gaires esperances que li donin l'alta. Per ara, dubta: "No se si em donaran l'alta o m'atorgaran la invalidesa total". Segons la versió dels seus metges, afegeix, "és més factible la segona opció". Després de mesos entre consultes, manifesta el seu agraïment pel seguiment al personal sanitari, de qui diu que han estat molt a sobre seu a través de visites telefòniques i un seguiment exhaustiu.
Tornada a l'Empordà
La Marta es va mudar el 2001 a la Bisbal d'Empordà, on va viure amb la seva parella i on va néixer el seu fill, qui ara té 10 anys. El 2013 va tornar a Terrassa per cuidar els seus pares, i hi va viure fins al maig del 2020. El seu home es va quedar a l'Empordà tot aquest període.
El retorn a l'Empordà es va produir després d'unes proves a Vall d'Hebron; havien sorgit les primeres seqüeles derivades de la Covid-19: un mes després d'acabar la quarantena a casa, perdia per primer cop l'equilibri i tenia incontinència. Després de descartar que es tractés d'un brot d'esclerosi, el seu metge li va recomanar tornar a un lloc menys poblat, menys contaminant i amb menys incidència de Covid-19. La família es tornava a reagrupar indefinidament després de vuit anys.
Amb dècimes de febre com a únic símptoma, li van fer proves al CAP Rambla, i després de donar positiu per coronavirus, la van enviar directe a l'hospital. Primer va deixar el seu fill Gabriel amb el seu germà. La seva mare, que convivia amb ells dos, havia ingressat cinc dies abans per Covid-19, i es trobava intubada a l'UCI. Va morir el 28 de març, sense que ella pogués assistir a l'enterrament: va estar ingressada fins al 4 d'abril i després va tornar a casa per passar 15 dies més en quarantena.
Les alarmes havien saltat ràpidament, ja que la Marta pateix esclerosi múltiple latent-remitent. Tot i que abans de la Covid-19 no li impedia tenir una vida normal, els anys 2005 i 2014 havia patit dos brots en què hi veia doble. Per això té diagnosticat un 40% de discapacitat, fet amb què convivia de manera natural: treballava com a teleoperadora a la fundació Integralia de MútuaTerrassa i tenia una vida activa -encara recorda les llargues passejades per la muntanya i el camí de Ronda, una de les seves aficions-.
De l'estada a l'hospital en té un record gris: "Estava sola, acompanyada d'un lavabo i una televisió". A més, abans d'aconseguir l'alta, la seva afectació va ser greu: "Crec que vaig estar uns segons morta". Amb aquesta expressió la Marta fa referència a una caiguda d'oxigen que va patir 24 hores després d'ingressar, en què recorda: "pensava que m'explotava el cap" després de ser connectada a un respirador. Aleshores, "vaig sentir pau i alleujament", i fins i tot afirma que va veure el seu pare, mort el 2014: "Va ser quan em vaig espantar i vaig recuperar la consciència". Ara, reconeix que els metges que la van tractar li deien: "dona gràcies per poder-ho explicar".
Ara, declara sentir-se "incapacitada" un any després de sortir positiva: "És molt frustrant passar de fer-ho tot, a no poder fer res". Aquesta situació li ha portat un canvi de radical de vida, amb què ha baixat el ritme i ha après a "no planificar res". En aquest context, lamenta que "sembla que tingui 80 anys" i en té només 44. A causa dels símptomes que presenta, es pren fins a 16 pastilles diàries. Tampoc ha pogut tornar a treballar.
Els pares de la Marta, en Pau i la Marta, amb el seu nét, en Gabriel, que ara té 10 anys. Foto: Arxiu familiar
La llista de seqüeles neurològiques, en el seu cas, és llarga: fatiga, pèrdua d'equilibri, migranya, aparició d'hematomes, lesions als pulmons, pèrdua de memòria, incontinència, i taquicàrdies. Explica que sovint es lleva com si l'haguessin apallissat, i està inhabilitada per conduir i fer esforços: "Vaig provar de conduir, però al cap de tres minuts m'ofegava, i l'endemà em feia mal tot". També assegura que "fent dos llits m'he d'asseure" perquè té 100 pulsacions per minut, o que s'ha arribat a despertar quan dorm amb 300 pulsacions per minut.
Tot i trobar-se de baixa, assegura que vol tornar a treballar, però no té gaires esperances que li donin l'alta. Per ara, dubta: "No se si em donaran l'alta o m'atorgaran la invalidesa total". Segons la versió dels seus metges, afegeix, "és més factible la segona opció". Després de mesos entre consultes, manifesta el seu agraïment pel seguiment al personal sanitari, de qui diu que han estat molt a sobre seu a través de visites telefòniques i un seguiment exhaustiu.
Tornada a l'Empordà
La Marta es va mudar el 2001 a la Bisbal d'Empordà, on va viure amb la seva parella i on va néixer el seu fill, qui ara té 10 anys. El 2013 va tornar a Terrassa per cuidar els seus pares, i hi va viure fins al maig del 2020. El seu home es va quedar a l'Empordà tot aquest període.
La Marta, amb el seu fill i el seu home, després de la quarantena domiciliaria de 15 dies posterior a l'ingrés. Foto: Arxiu familiar
El retorn a l'Empordà es va produir després d'unes proves a Vall d'Hebron; havien sorgit les primeres seqüeles derivades de la Covid-19: un mes després d'acabar la quarantena a casa, perdia per primer cop l'equilibri i tenia incontinència. Després de descartar que es tractés d'un brot d'esclerosi, el seu metge li va recomanar tornar a un lloc menys poblat, menys contaminant i amb menys incidència de Covid-19. La família es tornava a reagrupar indefinidament després de vuit anys.