cultura

El mNACTEC repassa les pitjors pandèmies i epidèmies mundials amb una exposició inèdita

Carregada d'infografies, imatges i espectaculars objectes antics, "Epidèmies i pandèmies. L’enemic invisible" es podrà veure a Terrassa fins a finals d'any

per Marc Solé , Terrassa, 24 de març de 2021 a les 20:00 |
L'exposició es pot visitar fins a final d'any al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | ACN
L'exposició Epidèmies i pandèmies. L’enemic invisible ja es pot visitar al museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La mostra, carregada d'infografies explicatives, imatges i espectaculars objectes antics, es podrà visitar fins a finals d'any a Terrassa. 

Tal com explica el director del centre, Jaume Perarnau, l'exposició dona a conèixer un problema inherent a l'espècie humana, el qual sempre ha existit i ara ens toca viure en primera persona. D'aquesta manera, assegura que la mostra "permet entendre el moment que vivim i per què ens hi trobem".


L'espectador podrà aconseguir-ho recorrent els set àmbits de l'exposició de com la humanitat ha conviscut, lluitat i superat antigues epidèmies com la Pesta, la Pòlio, la Verola i més recentment la Grip espanyola o l'Ebola a través d'un contingut "de molt rigor i en llenguatge assequible després d'una tasca feixuga", explica Perarnau.
 

L'exposició presenta maquetes a escala de microorganismes que han causat pandèmies. Foto: ACN


Segons el director del mNACTEC, el museu tenia previst, ja abans de la Covid-19, una exposició​ a través de la recuperació del fons fotogràfic del Doctor Jaume Ferran i Clua (1851 - 1929), científic i epidemiòleg de referència del segle XIX i XX. L'arribada de la pandèmia va fer replantejar la idea, i aleshores es va decidir vehicular el seu discurs, les seves teories i estudis per articular aquesta exposició.

A través d'aquest fons, dipositat parcialment a l’arxiu d’imatges del mNACTEC, s’explica el procés de desenvolupament i usos de les vacunes, així com la tasca duta a terme per aquest eminent científic, que va desenvolupar la vacuna del còlera.

Així, els visitants podran conèixer les diferències entre brot, pandèmia o epidèmia, així com l'origen de la paraula "vacuna", relacionada amb les vaques, o com es duien a terme les quarantenes, desinfeccions i confinaments -conceptes a l'ordre del dia- en èpoques amb menys recursos, menys avenços tecnològics i sobretot, més desconeixement de l'enemic.
 

Xeringues reals utilitzades als segles XIX i XX es poden trobar a la mostra. Foto: Marc Solé


També s’exposen models en 3D d’una cèl·lula humana, d’un bacteri, d’un virus del tipus bacteriòfag i d’un virus del tipus coronavirus, i un simulador de cultius de microorganismes. Per últim, els visitants poden interactuar amb el joc de les vacunes per aprendre com funcionen les vacunes.

A banda dels panells informatius, imatges i dibuixos impactants, i les maquetes a escala de bacteris i virus, a l'exposició s'hi pot trobar material real, emprat en segles anteriors en contextos similars a l'actual.

Gràcies a la cessió del Museu d'Història de la Medicina, l'exposició compta amb peces originals entre les quals destaca un carro de desinfecció utilitzat a Catalunya a finals del segle XIX o un pulmó d'acer (amb una funció similar a la dels respiradors) utilitzat fins a mitjan segle XX.
 

El pulmó d'acer i el carro de desinfecció (al fons) són dues de les peces més destacades de l'exposició. Foto: Marc Solé

 

Participació