13
de març
del
2021
Actualitzat
a les
12:46h
L'Arxiu Històric de Terrassa ha publicat "Històries Morboses" un estudi sobre les epidèmies històriques que van afectar la ciutat. El repàs conté 11 documents que contenen novetats desconegudes de malalties infeccioses, des de la Pesta Negra de 1348 a l'epidèmia de febre tifoide del 1809.
La recerca va començar durant el període de confinament del 2020, i s'ha contrastat informació amb les fonts originals que es troben a la documentació notarial de l'antic Ajuntament de Terrassa.
Entre les principals descobertes, l'estudi recull referències de la greu afectació de la Pesta Negra, de la qual gairebé no hi havia cap informació. S'ha conegut, per exemple, que personalitats com Blanca de Centelles o el prior de la Cartoixa de Vallparadís van morir per aquesta causa. També s'han estudiat amb més precisió els brots de pesta de 1589 i 1652, estudiats fa més de 50 anys per l'historiador Salvador Cardús.
L'estudi també destapa les mesures de prevenció de la societat, com confinaments domiciliaris, territorials, així com consells de les autoritats. També s'han descobert mesures més extremes, com la tapiació de persones malaltes o els aldarulls al carrer. També s'ha confirmat que a causa del brot de febre tifoide del 1809, Terrassa va perdre entre un 20 i un 30% de la seva població de 3.000 persones en només set mesos.
El títol “Històries Morboses” té un doble sentit, i és que “morbus” en llatí era la paraula utilitzada per denominar genèricament a les malalties. Durant tota l’època medieval i moderna, “morbo” és utilitzat sempre amb aquest sentit. El llibre es pot obtenir de manera gratuïta a la seu de l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental fins que s’esgotin les existències. Quan no en quedin, es podrà consultar digitalment a aquest enllaç.
La recerca va començar durant el període de confinament del 2020, i s'ha contrastat informació amb les fonts originals que es troben a la documentació notarial de l'antic Ajuntament de Terrassa.
Entre les principals descobertes, l'estudi recull referències de la greu afectació de la Pesta Negra, de la qual gairebé no hi havia cap informació. S'ha conegut, per exemple, que personalitats com Blanca de Centelles o el prior de la Cartoixa de Vallparadís van morir per aquesta causa. També s'han estudiat amb més precisió els brots de pesta de 1589 i 1652, estudiats fa més de 50 anys per l'historiador Salvador Cardús.
L'estudi també destapa les mesures de prevenció de la societat, com confinaments domiciliaris, territorials, així com consells de les autoritats. També s'han descobert mesures més extremes, com la tapiació de persones malaltes o els aldarulls al carrer. També s'ha confirmat que a causa del brot de febre tifoide del 1809, Terrassa va perdre entre un 20 i un 30% de la seva població de 3.000 persones en només set mesos.
El títol “Històries Morboses” té un doble sentit, i és que “morbus” en llatí era la paraula utilitzada per denominar genèricament a les malalties. Durant tota l’època medieval i moderna, “morbo” és utilitzat sempre amb aquest sentit. El llibre es pot obtenir de manera gratuïta a la seu de l'Arxiu Històric de Terrassa - Arxiu Comarcal del Vallès Occidental fins que s’esgotin les existències. Quan no en quedin, es podrà consultar digitalment a aquest enllaç.