20
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
10:53h
Després de 34 anys al càrrec, David Garrofé deixa de ser el secretari general de la patronal Cecot aquest 2021. Ho va comunicar a l'abril, en plena pandèmia, però fins al pròxim juny acompanyarà Oriol Alba, el seu substitut des de l'1 de gener. Assegura que la seva marxa "era prou transcendent perquè la pandèmia no l'influís" i manifesta la confiança envers el seu successor.
Garrofé rep LaTorre a la seu de l'entitat i fa un sincer repàs de la seva llarga trajectòria, parla dels seus inicis, i recorda els episodis que més l'han marcat, per bé i per mal, durant més de tres dècades a l'entitat, que representa 45.000 empreses catalanes. També aprofita i analitza el context marcat per la Covid-19, demana més col·laboració als governs i situa la innovació tecnològica com a clau per tirar endavant Cecot, les empreses i el país.
- Diu adeu la patronal després de 34 anys com a Secretari General. En quin moment la deixa?
- Cecot es troba en un moment de consolidació i de maduresa. Portem un gran recorregut gràcies a un gran equip dirigit per uns grans presidents, i actualment és un referent en el mapa empresarial català.
- Parlem dels seus inicis; com i quan va entrar a formar part de Cecot?
- Va ser l'any 1987, acabat de llicenciar amb 23 anys, es va confiar en mi pel que aleshores era un repte impactant. Jo era un rara avis: durant vint anys, a les reunions, sempre era el més jove! Aleshores la casa era petita, amb sis treballadors i pel que fa al context, el moment era complex: hi havia crisi econòmica i la viabilitat del model era un problema.
- Com ha evolucionat, durant aquests 34 anys, la patronal?
- Durant el mandat d'Eusebi Cima (1988 - 2005), es va entrar a un procés d'obertura, de reestructuració i presentació a entitats i institucions. Es va fer un gir innovador, en què la prioritat era donar-se a conèixer i provocar una expansió. Així, d'una organització petita ens hem convertit en un actor important en la defensa dels interessos de l'empresari davant les administracions públiques.
- Per quin motiu la deixa?
- Per motius personals i professionals: em toca prendre el control de l'empresa familiar. No és un negoci molt gran, és unipersonal, però requereix molta atenció. Cecot mereix una total dedicació de 365 dies a l'any; és molt apassionant perquè pots ajudar a molta gent, però és incompatible amb la tasca de dirigir una empresa.
- Quan i per què va prendre aquesta decisió?
- El meu pare és gran, té 87 anys, i el meu germà va morir fa un any i mig. Arriba un moment en què t'adones que et toca, que no hi ha ningú més. És una qüestió que sempre et ronda el cap, però aquests motius han estat l'accelerador. Ho vaig considerar a principis del 2020, i a l'abril ho vaig comunicar al president.
- Té la sensació que deixa la patronal en un dels anys més difícils per a les empreses que representen?
- Si apliquem la memòria històrica, aquesta institució s'ha sobreposat amb èxit a tres crisis gravíssimes, la més dura la del 2008, de la que encara patim les conseqüències. La situació actual és preocupant, però la pandèmia ataca els sectors que comporten contactes personals i en canvi, hi ha àmbits que funcionen correctament o encara millor que abans. Hi ha una part dramàtica perquè moltes empreses estan patint, però en el conjunt de l'economia, no es pot comparar amb les crisis anteriors.
- Va plantejar-se retardar la seva decisió a causa de la pandèmia?
- El procés mental de prendre la decisió final va sorgir –i va progressar- abans de la pandèmia. Era una qüestió prou transcendent perquè la situació actual no la condicionés. Com que no sabia fins quan s'allargaria aquest context, vaig avisar amb vuit mesos d'antelació, i aleshores va començar el procés de substitució.
- En aquests 34 anys, amb quins moments es queda? Quines són les fites més importants que ha aconseguit la patronal en aquest període?
- En 34 anys ens hem caracteritzat per la capacitat d'innovació. Hem sigut eficaços davant dels reptes, i això és satisfactori. Vam aconseguir el segon fax de la ciutat el 1987; vam assessorar les empreses en l'arribada d'internet, vam crear l'Estatut de la Microempresa i el programa Reempresa, un dels més guardonats del món, del que se n'han beneficiat milers de persones a l'atur.
També em quedo amb els set anys de demandes a Enagás i a l'Estat pel Cas Castor tot demanant el retorn de milions d'euros dels consumidors, que en un principi havien de ser destinats al manteniment d'altres instal·lacions de gas. Aquesta lluita contra l'abús forma part de l'ADN Cecot.
L'últim episodi que m'omple especialment d'orgull és l'acord amb Salut pel cribratge massiu més de 50.000 treballadors. En definitiva, sempre que hem demostrat la nostra capacitat per afavorir la competitivitat i la igualtat d'oportunitats entre empreses, i això és molt agraït.
- Quins han estat els moments més durs de la seva etapa a Cecot?
- Destacaria les crisis dels anys 80, els anys 90 i la del 2008, però també la caiguda d'un sector sencer, com va passar amb les llanes de labors en una ciutat tèxtil com Terrassa; així com l'amenaça d'ETA contra alguns dels nostres socis, i la pandèmia actual, que ens ha plantejat una situació totalment nova. D'altra banda, una constant difícil, que no pas un moment, es dóna quan et topes de cara amb la lentitud i incapacitat de flexibilitat de l'administració, amb les devastadores conseqüències que pot tenir per a les empreses i els treballadors. 
- Es queda amb alguna espina clavada?
- Hi ha una espina generacional (riu). M'hauria agradat fer una transformació cap a un model de gestió més digital. En ple segle XXI afavoriria la patronal en organització i en servei, i és un dels reptes pendents. Esperem que faci el pas el meu successor, l'Oriol Alba.
-Com ha canviat el teixit empresarial amb els seus 34 com a secretari general?
- M'ha demostrat una gran capacitat d'adaptació. És espectacular com ens sobreposem a les crisis, que són episodis tristos que generen molts problemes, però també porten a la renovació. Si una cosa he après en aquest període, és que el canvi ens produeix por, però a la vegada genera moltes oportunitats. A més, vull destacar que en conjunt, puc afirmar que el nivell de benestar col·lectiu ha pujat. Ara bé, hem de procurar que no empitjori. Davant dels pronòstics, vull manifestar la meva preocupació per la distribució de la riquesa, ja que el món no la té ben enfocada. Necessitem una visió més àmplia que repercutirà positivament a tots els nivells.
- Oriol Albà és, des de l'1 de gener del 2021, el nou Secretari General de Cecot. Com s'ha escollit el seu substitut?
- Un cop vaig anunciar la meva voluntat de marxar, el comitè executiu va contactar amb diversos candidats i per mi, l'elecció de l'Oriol és un encert total. S'ha valorat la seva joventut i la seva experiència, així com el llarg recorregut que té per endavant.
A mi em van agafar amb 23 anys, l'any que precisament ell va néixer, pel que trobo molt interessant que se li doni aquesta oportunitat: estic convençut que aconseguirà connectar amb els nous emprenedors de la generació millennial i aconseguirà modernitzar l'entitat.
- Amb quins reptes es troba?
- Ha de repensar el nou model d'entitat, digital com he dit, i una estructura que caldrà tenir per donar resposta a les empreses en el context actual. És jove i confio que ho aconseguirà sense problemes, coneix bé els empresaris i inversors de la seva generació i les seves necessitats.
- Fins quan i com l'assessorarà?
- El president m'ha demanat que em quedi fins al 30 de juny. En aquest període jo l'acompanyaré i presentaré a socis i institucions. Estem parlant d'una agenda d'unes 3.000 persones, pel que venen uns mesos de molta feina. Volem una transició ràpida, però creiem que aquest acompanyament i introducció és important; jo me'l prenc com una gran responsabilitat.
- Després d'una trencadissa amb Foment, Cecot va tornar a l'organització. Quins van ser els motius de l'expulsió? Quin balanç fan de la relació amb Foment?
- El president va oferir a l'Antoni Abad una vicepresidència, fet que demostra una diferència de tarannà entre el president actual i l'anterior. Ens hi sentim molt còmodes i estem contents, hi col·laborem en diversos projectes i la comunicació és molt fluida.
Pel que fa a la nostra expulsió, mai vam entendre'n les causes. Es van voler forçar arguments per castigar el nostre president i de rebot, la patronal. Volem pensar que no hi va haver motivacions polítiques.
- S'ha encetat una forta controvèrsia entre els agents socials (patronal i sindicats) i el Consell de Cambres arran del projecte de Llei de Cambres. Tenen una posició presa?
- Fa molts anys que aquest tema genera tensions i malestar. S'ha de resoldre amb una reforma profunda i consensuada perquè no torni a canviar. Aquesta situació no és bona per cap de les parts: és un disbarat que no hi hagi una entesa i sempre lluitarem pel consens.
- Què n'espera de les pròximes eleccions, siguin quan siguin?
- En primer lloc, que es facin tan aviat com sigui possible: tenir un govern estable ha de ser una prioritat. La provisionalitat no és bona, i menys en un context com l'actual. No podem consentir que, a causa d'un marc legal desactualitzat, s'hagin de suspendre les eleccions per culpa de la taxa de contagis. Apostem per uns comicis més digitals i menys presencials, però primer s'hauria de modificar la llei. Al segle XXI, aquest ajornament és inadmissible: hi ha països on s'està votant telemàticament i a més, amb tecnologia catalana.
-El procés sobiranista tal com l'hem conegut, s'ha acabat?
- Això ho veurem després de les pròximes eleccions. Com a patronal no és un tema que estigui a la nostra agenda, però confiem que ens entendrem sigui quin sigui el nou govern, com hem fet sempre. Això sí, volem que ens escoltin més, i aquest és un dels nostres reptes guanyi qui guanyi.
- Cecot s'ha mostrat partidària del dret a decidir i a favor de l'alliberament dels presos polítics, quin és el paper de la patronal en la plana política?
- Sempre hem defensat que el conflicte existent només es pot solucionar amb política. És de sentit comú, i així ho diuen els experts d'arreu. Judicialitzar la qüestió només porta a l'enquistament. Pel que fa al dret a decidir, Cecot vol ser consultat permanentment i sobre qualsevol tema; tal com vam manifestar anys enrere, la qüestió sobiranista catalana és una d'aquestes i no ens fa por que es posi sobre la taula.
- Els últims anys, el Vallès ha vist com la indústria ha anat canviant i diverses empreses han fet Expedients de Regulació d'Ocupació com Delphi a Sant Cugat, Continental, Teyco, etc. Quin és l'estat de la indústria vallesana?
- Veiem que el mapa empresarial continuarà movent-se. Aquelles empreses que perden la innovació, com ja passava abans, tenen més risc de tancament. Animem als empresaris a innovar permanentment, ja que els temps, ara més que mai, són molt més canviant. A banda, l'efecte pandèmia ha canviat els hàbits dels consumidors, i això es tradueix en caigudes i repunts de producció molt dispars en funció del sector. La prioritat ha de ser que les empreses no tanquin: mantenir la gallina viva perquè pongui més ous. Sense empreses no hi ha feina, pel que és primordial defensar-les i deixar de banda una suposada sobreprotecció del treballador, que castiga a qui li dóna feina i acaba perjudicant l'assalariat.
- Cecot ha liderat la plataforma Fem Vallès per donar impuls a la regió metropolitana més enllà de Barcelona. En quin punt es troba?
- Es tracta d'un programa molt transversal, amb molts participants. És un model fluid, molt viu, amb reunions i diàlegs constants amb les institucions. És un projecte que coneix molt bé el territori, amb unes propostes concretes sempre avalades pels experts.
- Aquest 2020, han notat els governs del seu costat?
- Pel que fa al govern català, hem notat desconcert, però voluntat d'apropament. Tot i això s'ha donat una manca d'efectivitat per falta de recursos. D'altra banda, l'Estat ha plantejat bones mesures com afavorir la liquiditat i els ERTO, sort n'hem tingut, però no ha utilitzat les polítiques fiscals ni s'ha volgut endeutar per salvar més empreses.
- Durant els mesos de pandèmia han demanat al Govern que no s'aturés l'economia malgrat les dades epidemiològiques. És possible l'equilibri entre salut i economia?
- Les administracions públiques sovint no valoren el potencial del país. No tot es pot gestionar des de Sanitat: hi ha set milions i mig de catalans disposats a combatre la pandèmia amb petits gestos, però no es compta amb ells; la desconnexió és absoluta. La veu de Sanitat és indispensable per fer un diagnòstic de la situació, però cal descarregar-la de competències, prendre el pols al país i atorgar més veu a la societat. En definitiva, hem trobat a faltar una col·laboració publicoprivada més decidida.
- Les xifres de l'atur tornen a pujar els últims mesos arreu, quines conseqüències tindrà aquesta nova crisi pel sector empresarial terrassenc?
- Les empreses s'han de posar les piles i saber llegar els canvis que ha suposat la pandèmia per estar a l'altura. El virus ha perjudicat les empreses i de retruc, al treballador, però és un episodi temporal que confiem es pugui revertir ben aviat. Ara com ara, la prioritat és que les empreses es mantinguin sense tancar i més endavant, puguin oferir feina un altre cop.
- Cecot i Salut han tirat endavant una col·laboració per fer cribratges massius a empreses i autònoms, serà la vacuna la sortida de la crisi econòmica?
- Més enllà de sanitària, serà una vacuna psicològica que creiem, influirà en tots els àmbits de l'economia. En aquest sentit, a partir de Setmana Santa esperem un canvi en positiu pel que fa a les inversions i el creixement de les empreses.
Garrofé rep LaTorre a la seu de l'entitat i fa un sincer repàs de la seva llarga trajectòria, parla dels seus inicis, i recorda els episodis que més l'han marcat, per bé i per mal, durant més de tres dècades a l'entitat, que representa 45.000 empreses catalanes. També aprofita i analitza el context marcat per la Covid-19, demana més col·laboració als governs i situa la innovació tecnològica com a clau per tirar endavant Cecot, les empreses i el país.
- Diu adeu la patronal després de 34 anys com a Secretari General. En quin moment la deixa?
- Cecot es troba en un moment de consolidació i de maduresa. Portem un gran recorregut gràcies a un gran equip dirigit per uns grans presidents, i actualment és un referent en el mapa empresarial català.
- Parlem dels seus inicis; com i quan va entrar a formar part de Cecot?
- Va ser l'any 1987, acabat de llicenciar amb 23 anys, es va confiar en mi pel que aleshores era un repte impactant. Jo era un rara avis: durant vint anys, a les reunions, sempre era el més jove! Aleshores la casa era petita, amb sis treballadors i pel que fa al context, el moment era complex: hi havia crisi econòmica i la viabilitat del model era un problema.
- Com ha evolucionat, durant aquests 34 anys, la patronal?
- Durant el mandat d'Eusebi Cima (1988 - 2005), es va entrar a un procés d'obertura, de reestructuració i presentació a entitats i institucions. Es va fer un gir innovador, en què la prioritat era donar-se a conèixer i provocar una expansió. Així, d'una organització petita ens hem convertit en un actor important en la defensa dels interessos de l'empresari davant les administracions públiques.
- Per quin motiu la deixa?
- Per motius personals i professionals: em toca prendre el control de l'empresa familiar. No és un negoci molt gran, és unipersonal, però requereix molta atenció. Cecot mereix una total dedicació de 365 dies a l'any; és molt apassionant perquè pots ajudar a molta gent, però és incompatible amb la tasca de dirigir una empresa.
- Quan i per què va prendre aquesta decisió?
- El meu pare és gran, té 87 anys, i el meu germà va morir fa un any i mig. Arriba un moment en què t'adones que et toca, que no hi ha ningú més. És una qüestió que sempre et ronda el cap, però aquests motius han estat l'accelerador. Ho vaig considerar a principis del 2020, i a l'abril ho vaig comunicar al president.
David Garrofé va arribar a Cecot el 1987, acabat de llicenciar amb 34 anys. Foto: Adrià Costa
- Té la sensació que deixa la patronal en un dels anys més difícils per a les empreses que representen?
- Si apliquem la memòria històrica, aquesta institució s'ha sobreposat amb èxit a tres crisis gravíssimes, la més dura la del 2008, de la que encara patim les conseqüències. La situació actual és preocupant, però la pandèmia ataca els sectors que comporten contactes personals i en canvi, hi ha àmbits que funcionen correctament o encara millor que abans. Hi ha una part dramàtica perquè moltes empreses estan patint, però en el conjunt de l'economia, no es pot comparar amb les crisis anteriors.
- Va plantejar-se retardar la seva decisió a causa de la pandèmia?
- El procés mental de prendre la decisió final va sorgir –i va progressar- abans de la pandèmia. Era una qüestió prou transcendent perquè la situació actual no la condicionés. Com que no sabia fins quan s'allargaria aquest context, vaig avisar amb vuit mesos d'antelació, i aleshores va començar el procés de substitució.
- En aquests 34 anys, amb quins moments es queda? Quines són les fites més importants que ha aconseguit la patronal en aquest període?
- En 34 anys ens hem caracteritzat per la capacitat d'innovació. Hem sigut eficaços davant dels reptes, i això és satisfactori. Vam aconseguir el segon fax de la ciutat el 1987; vam assessorar les empreses en l'arribada d'internet, vam crear l'Estatut de la Microempresa i el programa Reempresa, un dels més guardonats del món, del que se n'han beneficiat milers de persones a l'atur.
"Les empreses que perden la innovació, com ja passava abans, tenen més risc de tancament"
També em quedo amb els set anys de demandes a Enagás i a l'Estat pel Cas Castor tot demanant el retorn de milions d'euros dels consumidors, que en un principi havien de ser destinats al manteniment d'altres instal·lacions de gas. Aquesta lluita contra l'abús forma part de l'ADN Cecot.
L'últim episodi que m'omple especialment d'orgull és l'acord amb Salut pel cribratge massiu més de 50.000 treballadors. En definitiva, sempre que hem demostrat la nostra capacitat per afavorir la competitivitat i la igualtat d'oportunitats entre empreses, i això és molt agraït.
- Quins han estat els moments més durs de la seva etapa a Cecot?
- Destacaria les crisis dels anys 80, els anys 90 i la del 2008, però també la caiguda d'un sector sencer, com va passar amb les llanes de labors en una ciutat tèxtil com Terrassa; així com l'amenaça d'ETA contra alguns dels nostres socis, i la pandèmia actual, que ens ha plantejat una situació totalment nova. D'altra banda, una constant difícil, que no pas un moment, es dóna quan et topes de cara amb la lentitud i incapacitat de flexibilitat de l'administració, amb les devastadores conseqüències que pot tenir per a les empreses i els treballadors.
Fins al 30 de juny, Garrofé acompanyarà i assessorarà el seu successor, Oriol Alba. Foto: Adrià Costa
- Es queda amb alguna espina clavada?
- Hi ha una espina generacional (riu). M'hauria agradat fer una transformació cap a un model de gestió més digital. En ple segle XXI afavoriria la patronal en organització i en servei, i és un dels reptes pendents. Esperem que faci el pas el meu successor, l'Oriol Alba.
-Com ha canviat el teixit empresarial amb els seus 34 com a secretari general?
- M'ha demostrat una gran capacitat d'adaptació. És espectacular com ens sobreposem a les crisis, que són episodis tristos que generen molts problemes, però també porten a la renovació. Si una cosa he après en aquest període, és que el canvi ens produeix por, però a la vegada genera moltes oportunitats. A més, vull destacar que en conjunt, puc afirmar que el nivell de benestar col·lectiu ha pujat. Ara bé, hem de procurar que no empitjori. Davant dels pronòstics, vull manifestar la meva preocupació per la distribució de la riquesa, ja que el món no la té ben enfocada. Necessitem una visió més àmplia que repercutirà positivament a tots els nivells.
- Oriol Albà és, des de l'1 de gener del 2021, el nou Secretari General de Cecot. Com s'ha escollit el seu substitut?
- Un cop vaig anunciar la meva voluntat de marxar, el comitè executiu va contactar amb diversos candidats i per mi, l'elecció de l'Oriol és un encert total. S'ha valorat la seva joventut i la seva experiència, així com el llarg recorregut que té per endavant.
A mi em van agafar amb 23 anys, l'any que precisament ell va néixer, pel que trobo molt interessant que se li doni aquesta oportunitat: estic convençut que aconseguirà connectar amb els nous emprenedors de la generació millennial i aconseguirà modernitzar l'entitat.
- Amb quins reptes es troba?
- Ha de repensar el nou model d'entitat, digital com he dit, i una estructura que caldrà tenir per donar resposta a les empreses en el context actual. És jove i confio que ho aconseguirà sense problemes, coneix bé els empresaris i inversors de la seva generació i les seves necessitats.
- Fins quan i com l'assessorarà?
- El president m'ha demanat que em quedi fins al 30 de juny. En aquest període jo l'acompanyaré i presentaré a socis i institucions. Estem parlant d'una agenda d'unes 3.000 persones, pel que venen uns mesos de molta feina. Volem una transició ràpida, però creiem que aquest acompanyament i introducció és important; jo me'l prenc com una gran responsabilitat.
Garrofé demana "descarregar" Salut i atorgar més competències al sector privat. Foto: Adrià Costa
- Després d'una trencadissa amb Foment, Cecot va tornar a l'organització. Quins van ser els motius de l'expulsió? Quin balanç fan de la relació amb Foment?
- El president va oferir a l'Antoni Abad una vicepresidència, fet que demostra una diferència de tarannà entre el president actual i l'anterior. Ens hi sentim molt còmodes i estem contents, hi col·laborem en diversos projectes i la comunicació és molt fluida.
Pel que fa a la nostra expulsió, mai vam entendre'n les causes. Es van voler forçar arguments per castigar el nostre president i de rebot, la patronal. Volem pensar que no hi va haver motivacions polítiques.
"No podem consentir que, a causa d'un marc legal desactualitzat, s'hagin de suspendre les eleccions per culpa de la taxa de contagis"
- S'ha encetat una forta controvèrsia entre els agents socials (patronal i sindicats) i el Consell de Cambres arran del projecte de Llei de Cambres. Tenen una posició presa?
- Fa molts anys que aquest tema genera tensions i malestar. S'ha de resoldre amb una reforma profunda i consensuada perquè no torni a canviar. Aquesta situació no és bona per cap de les parts: és un disbarat que no hi hagi una entesa i sempre lluitarem pel consens.
- Què n'espera de les pròximes eleccions, siguin quan siguin?
- En primer lloc, que es facin tan aviat com sigui possible: tenir un govern estable ha de ser una prioritat. La provisionalitat no és bona, i menys en un context com l'actual. No podem consentir que, a causa d'un marc legal desactualitzat, s'hagin de suspendre les eleccions per culpa de la taxa de contagis. Apostem per uns comicis més digitals i menys presencials, però primer s'hauria de modificar la llei. Al segle XXI, aquest ajornament és inadmissible: hi ha països on s'està votant telemàticament i a més, amb tecnologia catalana.
-El procés sobiranista tal com l'hem conegut, s'ha acabat?
- Això ho veurem després de les pròximes eleccions. Com a patronal no és un tema que estigui a la nostra agenda, però confiem que ens entendrem sigui quin sigui el nou govern, com hem fet sempre. Això sí, volem que ens escoltin més, i aquest és un dels nostres reptes guanyi qui guanyi.
Segons David Garrofé, la pandèmia "és dramàtica però no es pot comparar a una crisi com la del 2008". Foto: Adrià Costa
- Cecot s'ha mostrat partidària del dret a decidir i a favor de l'alliberament dels presos polítics, quin és el paper de la patronal en la plana política?
- Sempre hem defensat que el conflicte existent només es pot solucionar amb política. És de sentit comú, i així ho diuen els experts d'arreu. Judicialitzar la qüestió només porta a l'enquistament. Pel que fa al dret a decidir, Cecot vol ser consultat permanentment i sobre qualsevol tema; tal com vam manifestar anys enrere, la qüestió sobiranista catalana és una d'aquestes i no ens fa por que es posi sobre la taula.
- Els últims anys, el Vallès ha vist com la indústria ha anat canviant i diverses empreses han fet Expedients de Regulació d'Ocupació com Delphi a Sant Cugat, Continental, Teyco, etc. Quin és l'estat de la indústria vallesana?
- Veiem que el mapa empresarial continuarà movent-se. Aquelles empreses que perden la innovació, com ja passava abans, tenen més risc de tancament. Animem als empresaris a innovar permanentment, ja que els temps, ara més que mai, són molt més canviant. A banda, l'efecte pandèmia ha canviat els hàbits dels consumidors, i això es tradueix en caigudes i repunts de producció molt dispars en funció del sector. La prioritat ha de ser que les empreses no tanquin: mantenir la gallina viva perquè pongui més ous. Sense empreses no hi ha feina, pel que és primordial defensar-les i deixar de banda una suposada sobreprotecció del treballador, que castiga a qui li dóna feina i acaba perjudicant l'assalariat.
- Cecot ha liderat la plataforma Fem Vallès per donar impuls a la regió metropolitana més enllà de Barcelona. En quin punt es troba?
- Es tracta d'un programa molt transversal, amb molts participants. És un model fluid, molt viu, amb reunions i diàlegs constants amb les institucions. És un projecte que coneix molt bé el territori, amb unes propostes concretes sempre avalades pels experts.
- Aquest 2020, han notat els governs del seu costat?
- Pel que fa al govern català, hem notat desconcert, però voluntat d'apropament. Tot i això s'ha donat una manca d'efectivitat per falta de recursos. D'altra banda, l'Estat ha plantejat bones mesures com afavorir la liquiditat i els ERTO, sort n'hem tingut, però no ha utilitzat les polítiques fiscals ni s'ha volgut endeutar per salvar més empreses.
Cecot demana mantenir les eleccions el 14 de febrer assegurant que "la provisionalitat no és bona". Foto: Adrià Costa
- Durant els mesos de pandèmia han demanat al Govern que no s'aturés l'economia malgrat les dades epidemiològiques. És possible l'equilibri entre salut i economia?
- Les administracions públiques sovint no valoren el potencial del país. No tot es pot gestionar des de Sanitat: hi ha set milions i mig de catalans disposats a combatre la pandèmia amb petits gestos, però no es compta amb ells; la desconnexió és absoluta. La veu de Sanitat és indispensable per fer un diagnòstic de la situació, però cal descarregar-la de competències, prendre el pols al país i atorgar més veu a la societat. En definitiva, hem trobat a faltar una col·laboració publicoprivada més decidida.
"A partir de Setmana Santa esperem un canvi en positiu pel que fa a les inversions i el creixement de les empreses"
- Les xifres de l'atur tornen a pujar els últims mesos arreu, quines conseqüències tindrà aquesta nova crisi pel sector empresarial terrassenc?
- Les empreses s'han de posar les piles i saber llegar els canvis que ha suposat la pandèmia per estar a l'altura. El virus ha perjudicat les empreses i de retruc, al treballador, però és un episodi temporal que confiem es pugui revertir ben aviat. Ara com ara, la prioritat és que les empreses es mantinguin sense tancar i més endavant, puguin oferir feina un altre cop.
- Cecot i Salut han tirat endavant una col·laboració per fer cribratges massius a empreses i autònoms, serà la vacuna la sortida de la crisi econòmica?
- Més enllà de sanitària, serà una vacuna psicològica que creiem, influirà en tots els àmbits de l'economia. En aquest sentit, a partir de Setmana Santa esperem un canvi en positiu pel que fa a les inversions i el creixement de les empreses.