Duque demana al Consell d'Entitats que «els temes particulars no dinamitin la mesa de negociació»

El Consistori assegura que si el jutge dictamina que l'Hermínia ha d'abandonar el pis "se la seguirà acompanyant per trobar una alternativa"

Concentració del Consell d'Entitats i Espai Drets a les portes dels Jutjats de Terrassa.
Concentració del Consell d'Entitats i Espai Drets a les portes dels Jutjats de Terrassa. | Anna Mira
13 de gener del 2021
Dues famílies monomarentals vulnerables s'han enfrontat aquest dimecres al matí en un judici per l'ocupació d'un habitatge social. "El judici de la vergonya" l'han anomenat les entitats locals de defensa dels drets humans de la ciutat, el Consell d'Entitats d'Acció Ciutadana i d'Espai Drets qui han lamentat que l'Ajuntament no s'hagi implicat en el cas per evitar la situació. 

En declaracions a LaTorre, el tinent d'alcalde de Serveis Socials, Noel Duque, ha manifestat que "ocupar pisos socials no és el camí". Segons ha explicat el representant municipal l'Hermínia Tapia formava part de la Taula d'Emergència Habitacional i estava en la llista per rebre un pis però se la va penalitzar en el moment que el Consistori va conèixer els fets. "Destinar pisos és una de les poques polítiques socials que podem fer des de l'Ajuntament, si les fem malbé, és contraproduent", ha afirmat. 

Duque també s'ha dirigit a les entitats que han declinat reunir-se amb l'alcalde per abordar la situació i els ha dit que la voluntat de l'Ajuntament és treballar per "millorar els mecanismes dels Serveis Socials de la mà de les entitats". És per això que els ha demanat que "els temes particulars no dinamitin la mesa de negociació" sinó que sigui un espai per afrontin i resoldre'ls. 

Amb tot, el responsable polític de Serveis Socials s'ha emplaçat a conèixer la sentència judicial però ha afirmat que si aquesta obliga a l'Hermínia a marxar del pis on viu actualment, l'Ajuntament la tornarà a admetre a la Taula d'Emergència Habitacional i li farà l'acompanyament per buscar-li una alternativa. 

Una pràctica menor però existent

A Terrassa hi ha nombrosos pisos ocupats per famílies que no tenen alternativa, bona part en mans de grans tenidors o bancs. No obstant això, alguns dels pisos que s'ocupen són de titularitat pública. Una pràctica que segons el mateix Duque és poc freqüent. Actualment l'Ajuntament en té constància de tres, comptant el de l'Hermínia. En aquest sentit Duque és contundent i assegura que "està prohibit ocupar un pis social" i si e fa "es penalitza excloent la família de la llista d'espera". 

En el cas de l'Hermínia assegura que la situació ha arribat als tribunals perquè una de les parts ha denunciat a l'altra. En aquest sentit ha recordat que darrere d'una persona que té necessitat habitacional hi ha un seguiment de Serveis Socials i una feina. "Si l'Ajuntament hagués trobat una manera amistosa de resoldre el cas, s'hagués fet però si una part vol denunciar, com administració no tenim marge legal". 

La mediació, sobre la taula 

Una de les crítiques d'aquest matí ha estat la de la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, que ha lamentat la falta de voluntat de l'Ajuntament per mediar. Duque s'ha compromès a mediar amb totes les parts per evitar que cap família es quedi sense alternativa. 

"Em sap greu que el Consell d'Entitats hagi decidit no formar part de la mesa de negociació", ha afegit Duque qui ha recordat que la millora del funcionament de Serveis Socials és un acord de ple que es va aprovar conjuntament amb les entitats. El pròxim mes de febrer s'ha de reunir el Consell Municipal i "els convido a formar-ne part perquè en surti la comissió urgent per definir el futur dels Serveis Socials de Terrassa". 

El cas es remunta l'any 2019 quan les dues famílies es van adreçar a la Síndica perquè les feien fora dels habitatges corresponents. Una d'elles, la Isidora, va aconseguir un contracte amb el propietari de l'immoble -el Banc Santander-, a través de la Taula d'Emergència Habitacional. Al mateix moment, l'altre dona, l'Hermínia, va veure que aquest pis estava buit i el va ocupar per no quedar-se al carrer. Aleshores l'Ajuntament va dir-li a l'Hermínia que havia de marxar del pis però sense donar-li una alternativa habitacional perquè se la va excloure de la Taula.