13
de gener
del
2021
Actualitzat
el
14
de gener
a les
18:19h
Aquest dimecres 13 de gener es va celebrar un judici per a resoldre la situació de dues famílies monomarentals vulnerables de Terrassa. Segons el Consell d'Entitats d'Acció Ciutadana i d'Espai Drets, "el judici de la vergonya". En una concentració a les portes dels Jutjats aquest mateix matí, les dues entitats locals de defensa dels drets humans han reivindicat, una vegada més, la necessitat que l'Ajuntament s'impliqui en la resolució d'un conflicte social per garantir el dret a l'habitatge.
En declaracions als mitjans, la membre del Consell d'Entitats, Dolors Frigola, ha denunciat que tant la persona jutjada, l'Hermínia Tapia com la mateixa entitat han rebut "silenci administratiu" per resoldre un cas de vulneració de drets fonamentals. "Cal treballar a partir d'un codi ètic", han reclamat a l'Ajuntament que "hauria de ser exemple dels drets humans i socials com a institució democràtica".
Per la seva banda, la testimoni citada al judici i representant d'Espai Drets, Sònia Aguilera, també ha insistit en el fet que "tot i enviar cartes i peticions formals" a l'Ajuntament i al tinent d'alcalde de Serveis Socials, Noel Duque, "l'única resposta l'hem rebut a través del Facebook personal", lamenta indignada. Segons Aguilera, que ha fet acompanyament a l'Hermínia, "hem pogut constatar que hi ha manca d'informació a Serveis Socials".
De la mateixa manera ho ha fet la representant de Casal de la Dona, Mercè Gómez, qui s'ha mostrat sorpresa de la resposta de l'Ajuntament "que es defineix com una institució feminista". Ha insistit que en aquest cas hi ha discriminació de gènere i de classe.
De fet, l'advocat del Consell d'Entitats, Joan Tamayo, ha explicat a LaTorre que el judici "no ha entrat a analitzar el fons de la situació" i farà una sentència "formal". A més ha denunciat que la jutgessa no ha deixat intervenir els testimonis. Ara caldrà esperar la sentència les pròximes setmanes. No obstant això, ha insistit en el fet que "la solució al conflicte no hauria de ser judicial" i esperen que l'Ajuntament faci algun pas per resoldre-ho.
Precisament aquest mateix dimarts al matí hi havia agendada una reunió amb els representants polítics que les entitats socials van declinar a través d'una carta a l'alcalde, Jordi Ballart i a Duque perquè no consideraven "oportú" assistir a la reunió mentre no es resolgui un conflicte que "vulnera de forma directa i flagrant" els drets socials de dues famílies monomarentals.
Sense oportunitat de mediació de la Síndica
El cas es remunta l'any 2019 quan les dues famílies es van adreçar a la Síndica perquè les feien fora dels habitatges corresponents. Una d'elles, la Isidora, va aconseguir un contracte amb el propietari de l'immoble -el Banc Santander-, a través de la Taula d'Emergència Habitacional. Al mateix moment, l'altre dona, l'Hermínia, va veure que aquest pis estava buit i el va ocupar per no quedar-se al carrer. Aleshores l'Ajuntament va dir-li a l'Hermínia que havia de marxar del pis però sense donar-li una alternativa habitacional, denúncia la Síndica, Isabel Marquès.
Marquès va voler fer una mediació entre les parts que no va ser acceptada pel Consistori egarenc. La Síndica també ha denunciat que el judici és per petició de possessió de la finca i "només fan intervenir les dues famílies vulnerables" excloent-hi tant el Banc de Santander com representants de polítiques locals d'habitatge.
En declaracions als mitjans, la membre del Consell d'Entitats, Dolors Frigola, ha denunciat que tant la persona jutjada, l'Hermínia Tapia com la mateixa entitat han rebut "silenci administratiu" per resoldre un cas de vulneració de drets fonamentals. "Cal treballar a partir d'un codi ètic", han reclamat a l'Ajuntament que "hauria de ser exemple dels drets humans i socials com a institució democràtica".
Per la seva banda, la testimoni citada al judici i representant d'Espai Drets, Sònia Aguilera, també ha insistit en el fet que "tot i enviar cartes i peticions formals" a l'Ajuntament i al tinent d'alcalde de Serveis Socials, Noel Duque, "l'única resposta l'hem rebut a través del Facebook personal", lamenta indignada. Segons Aguilera, que ha fet acompanyament a l'Hermínia, "hem pogut constatar que hi ha manca d'informació a Serveis Socials".
De la mateixa manera ho ha fet la representant de Casal de la Dona, Mercè Gómez, qui s'ha mostrat sorpresa de la resposta de l'Ajuntament "que es defineix com una institució feminista". Ha insistit que en aquest cas hi ha discriminació de gènere i de classe.
De fet, l'advocat del Consell d'Entitats, Joan Tamayo, ha explicat a LaTorre que el judici "no ha entrat a analitzar el fons de la situació" i farà una sentència "formal". A més ha denunciat que la jutgessa no ha deixat intervenir els testimonis. Ara caldrà esperar la sentència les pròximes setmanes. No obstant això, ha insistit en el fet que "la solució al conflicte no hauria de ser judicial" i esperen que l'Ajuntament faci algun pas per resoldre-ho.
Precisament aquest mateix dimarts al matí hi havia agendada una reunió amb els representants polítics que les entitats socials van declinar a través d'una carta a l'alcalde, Jordi Ballart i a Duque perquè no consideraven "oportú" assistir a la reunió mentre no es resolgui un conflicte que "vulnera de forma directa i flagrant" els drets socials de dues famílies monomarentals.
Sense oportunitat de mediació de la Síndica
El cas es remunta l'any 2019 quan les dues famílies es van adreçar a la Síndica perquè les feien fora dels habitatges corresponents. Una d'elles, la Isidora, va aconseguir un contracte amb el propietari de l'immoble -el Banc Santander-, a través de la Taula d'Emergència Habitacional. Al mateix moment, l'altre dona, l'Hermínia, va veure que aquest pis estava buit i el va ocupar per no quedar-se al carrer. Aleshores l'Ajuntament va dir-li a l'Hermínia que havia de marxar del pis però sense donar-li una alternativa habitacional, denúncia la Síndica, Isabel Marquès.
Marquès va voler fer una mediació entre les parts que no va ser acceptada pel Consistori egarenc. La Síndica també ha denunciat que el judici és per petició de possessió de la finca i "només fan intervenir les dues famílies vulnerables" excloent-hi tant el Banc de Santander com representants de polítiques locals d'habitatge.