Entrevista

«Després d'un any frustrant, el repte principal és tornar a posar-nos la camisa i fer castells»

Parlem amb la presidenta dels Castellers de Terrassa, Elisabeth Arpal, per conèixer la situació actual de la colla, que ha hagut de celebrar el seu 40è aniversari l'any de la pandèmia

per Marc Solé , Terrassa, 31 de desembre de 2020 a les 16:00 |
Arpal és presidenta dels Castellers de Terrassa des del 2018. | Roger Navarro
El 2020 ha estat l'any de la pandèmia. Ningú no es podia imaginar que la Covid-19 irrompria amb la força amb què ho ha fet, copsant portades fins al dia d'avui i limitant l'activitat, així com el contacte presencial entre persones. Encara menys s'ho esperaven els Castellers de Terrassa, que enguany celebraven el seu 40è aniversari, amb un programa replet d'activitats que han hagut d'adaptar a la nova realitat.

Per a conèixer en quin moment arriba la colla a les quatre dècades d'existència, com han sortejat la pandèmia per celebrar-los, o quins són els reptes més immediats després de gairebé 10 mesos sense castells, hem parlat amb la seva presidenta, Elisabeth Arpal (Terrassa, 1992). Va entrar a la colla el 2016, durant els assajos pel Concurs de Tarragona, i el novembre d'aquell any es va guanyar la camisa a la Diada de la colla. El 2018 en va esdevenir vicepresidenta i un any després aconseguia fer-se'n càrrec. Assegura que dirigeix l'agrupació "escoltant a tothom i tenint en compte cada un dels seus membres".


- Com van néixer els Castellers de Terrassa?

- La colla va néixer el 1980, amb uns primers assajos a la Masia Freixa. Tot i això, ja es coïa la seva creació a finals de 1979, amb algunes reunions. La primera actuació va tenir lloc a Can Palet, a la primavera, i a la Festa Major de Terrassa d'aquell any es va estrenar la camisa blau turquesa.


- Ja existia una colla castellera a Terrassa. Per quins motius van néixer els Castellers?

- Hi havia gent amb ganes de fundar una altra colla amb uns valors concrets: ens identifiquem amb la inclusivitat, amb un paper rellevant de la dona que hem practicat des dels inicis i amb una influència important i innegable de l'Emili Miró, el nostre principal impulsor. A més, donem protagonisme a la canalla i prioritzem la seguretat de tots abans d'aixecar un castell a la babalà.

- No existien aquests valors, fins aleshores, a la ciutat?

- Sembla que els impulsors que van creure convenient crear una segona colla consideraven que aquests valors no s'hi tenien prou en compte.

- En quin moment arriba a aquest aniversari, l'entitat?

- Estem en un moment intermedi: veníem un d'un gran final de temporada el 2016, moment en què va costar fer un nou salt qualitatiu a causa de la davallada de membres. Actualment els Castellers el formen unes 150 persones actives, que fa uns anys havien arribat a gairebé 250. Tot i això, ens trobem en un nivell estable, immersos en una època en què mantenim els castells que hem aconseguit en els últims anys, com el 3 i el 4 de 8, el 2 de vuit amb folre.

- Seguiran els actes de celebració? I la Diada Castellera ajornada?

- Abans de l'arribada de la pandèmia, els actes de celebració ja estaven programats del maig del 2020 al maig del 2021. Tot i això, no farem un 40+1; si cal, ja celebrarem el 45è. Ens queden molts anys per celebrar i no pretenem allargar-ho gaire més del previst, creiem que així perdia l'essència. Com a molt, planegem celebrar la Diada de Castells i el Festival de Música previst per la primavera.
 

Arpal assegura que "no es fustiguen" i manifesta "les ganes" que la colla encara té per celebrar els 40 anys. Foto: Roger Navarro


- A les acaballes del 2020, es troben satisfets amb la celebració dels 40 anys?

- És evident que no: ens hauria agradat tenir la possibilitat de gaudir plenament l'any, ja que teníem activitats molt treballades i amb molta feina al darrere. Havíem planejat un viatge a l'octubre, un festival al maig i una diada espectacular al juny, que no s'han pogut celebrar.

El 2020 ha estat frustrant: preparar un calendari especial i que et trobis una pandèmia pel mig no es trobava en els nostres plans. Tot i això celebrem que els nostres companys de colla s'han mostrat molt units i han agraït a la junta que no hagi perdut l'esperança malgrat la situació adversa.

- La pandèmia ha reforçat el vincle entre els integrants de la colla? S'ha mantingut la cohesió?

- Hem trucat a tots els membres de la colla, preguntant si faltava alguna ajuda com aigua calenta o menjar. Alguns membres s'han quedat sense feina i els volíem donar suport. A banda, ens hem mantingut molt actius a xarxes, i quan ens hem pogut trobar, s'ha fet palesa la il·lusió i gratitud de tothom. Som una família.


- Quines han estat les trobades presencials, des del març?

- A l'estiu, quan va baixar la incidència de la Covid-19, vam obrir el local alguna tarda. Per Festa Major vam fer un àpat junts i vam fer una simulació de la diada, però sense castells: hi havia gralles i es va fer entrega de camises, i al juny també vam omplir el Raval de Montserrat per substituir la Diada suspesa.

En canvi, per la Diada de l'Avi Emili vam anul·lar totes les activitats, i a la Diada de la Colla vam celebrar una taula rodona i una petita activitat perquè es retrobessin els més menuts. Com he dit abans, prioritzem la salut, i ho hem tingut en compte des del mes de març.

- Com viuen la paradoxa d'un any tan assenyalat hagi estat el de menys activitat pels Castellers?

- No ho relacionem. Ens queden les ganes de celebrar les activitats i no ens fustiguem, ja que no és culpa nostra. Assimilem la situació i recordem que l'activitat castellera és secundària per darrere de la família, la salut i la feina dels nostres membres. No retraiem res a ningú i esperarem per celebrar els 40 anys, que s'ho valen.

- Com resumirien aquest 2020?

- El 2020 era un any amb moltes expectatives que se n'ha anat a norris, fet que ens fa ser conscients de la importància d'aprofitar moments que no valoràvem tan anteriorment.

- Amb quins moments es queden, d'aquests 40 anys?

- Ens quedem amb la primera vegada que s'ha aconseguit qualsevol fita, com la pujada del pilar format per dones al balcó de l'Ajuntament, la més recent. També valorem el compliment de les petites filosofies que componen els pilars fundacionals de la colla, com són la seguretat o "arribar els primers i marxar els últims" de les places. També destaquem l'actuació a Montserrat amb altres colles el 2018.

En l'àmbit dels castells, guardem un gran record del 3 de 8 a la diada del 2013, del 2 de 8 amb folre del 2016, del 3 de 9 de fa 25 anys, o el fet de ser la primera colla a descarregar el pilar de 6 en el primer intent.

- Quins són els castells que han marcat un abans i un després dels Castellers de Terrassa?

- Són varis, per diferents motius: al 9 de 7 del 2016 érem moltíssima gent, el 2 de 8 amb folre és un castell espectacular i un els que més hem repetit -l'últim, el 2016-, i el 3 de 9 va ser una fita història que va deixar empremta: és el castell més gran que hem carregat mai i va coincidir amb l'adquisició del local actual, el 1995.

- Quina història té aquest local d'assaig?

- Primer s'assajava a la Masia Freixa, després a centres cívics, com el del Bon Aire, així com a la Casa del Poble, posteriorment tancada per perill d'ensorrament. Era el 1995. Aleshores es va decidir sumar esforços per adquirir en propietat el local actual, situat al carrer Pasteur: ens vam hipotecar i membres van donar la cara pels avals, fins que fa uns cinc anys es va acabar de pagar.
 

Arpal es mostra optimista per la tornada a les places però remarca la "importància de la seguretat en els valors de la colla. Foto: Roger Navarro


- Com recorda l'última actuació que van fer? Quina va ser?

- Va ser a Esparreguera, a mitjans de febrer. Som els padrins de la seva colla, i és una data assenyalada: sol ser un dia familiar i del que en guardem un gran record. Vam esmorzar i dinar junts, i alguns dels nostres membres van caminar més de tres hores fins allà. Abans, durant el 2020 només havíem actuat en una ocasió, a finals de gener, a la Mitja Marató de Terrassa.

- Quins reptes encaren de cara al futur més immediat?

- Actualment, el nostre repte principal és que els membres tornin a la seu social a fer castells i a posar-se la camisa. Fa nou mesos que el nostre local és tancat, amb trobades esporàdiques i sense castells. Esperem que la il·lusió dels membres es trobi intacte, i si és així, els castells que aconseguim seran benvinguts. Volem tornar amb força i ho veiem possible perquè hi ha moltes ganes.

- Quan confien tornar a les places?

- Es plantegen tres escenaris possibles: o a l'estiu, o a l'octubre, o en el pitjor dels casos, no actuar durant el 2021. Tenint en compte l'arribada de la vacuna, nosaltres treballem amb la idea de començar a practicar a l'abril o al maig i portar algun castell a Festa Major, tot i que som conscients que és una previsió molt optimista i no podem assegurar que es compleixi. Als castells és impossible mantenir la distància, es basa en el contacte.

 

Participació