16
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
17
de desembre
a les
12:34h
La nit de dimarts a dimecres ha estat la primera nit en un pis per a 16 joves migrants que habitaven una nau abandonada al barri egarenc de Sant Pere Nord. L'Ajuntament de Terrassa ha cedit habitatges de protecció oficials a aquests nois. Terrassa Sense Murs, que vetlla pels drets de refugiats i persones migrants i ha acompanyat els darrers mesos a aquests joves, assegura que el pròxim pas és "el pa, treball i papers" per aconseguir "uns futurs dignes".
La mateixa entitat solidària, que vetlla pels drets de les persones migrants i refugiades, ha fet l'anunci del reallotjament i ha celebrat que "per fi hi ha una mica de llum al final del camí". Tanmateix, recorden que només és un "granet de sorra", ja que hi ha molts altres joves en una situació similar. Per això aprofiten per a denunciar que Terrassa és una "ciutat segregada i amb racisme estructural arrelat".
Una actuació amb mesos de feina al darrere
Amb vista a aquesta actuació, LaTorre s'ha posat en contacte amb el quart tinent d'alcalde i regidor de Serveis Socials, Noel Duque, qui ha explicat com es va gestar el trasllat d'aquests joves, que tenen entre 18 i 25 anys i l'Ajuntament coneix des del maig del 2019. En aquell moment, explica Duque, "se'ls va proporcionar immediatament ajuda en menjar, higiene i tota mena de suport". Fins i tot, anunciat al confinament del març, se'ls hi hauria oferit dormir a l'Andana de la Creu Roja, proposta que van rebutjar.
En relació amb el reallotjament, el regidor assegura que "no ve condicionat ni accelerat pel cas de Badalona", sinó per un estudi del servei d'Urbanisme "de fa un parell de mesos" que va dictaminar que l'edifici on residien els joves era perillós pel risc d'esfondrament. En la mateixa direcció, explica que "es tracta d'un procés complex, ja que no es pot aconseguir un pis d'un dia per l'altre".
Els habitatges, de propietat municipal, havien estat cedits temps enrere a una entitat, que els va abandonar enguany. Un cop lliurats, "faltaven unes petites obres per recondicionar-los". Ja arreglats, van ser traslladats aquest dimarts. Duque celebra l'actuació i la posa com a "exemple i precedent" per a futures accions, tot recordant que "estan oberts a aconseguir solucions" per a persones en situació similar, que l'Ajuntament de Terrassa xifra en unes 150 a la ciutat. Tanmateix, creu que fa falta un pla a nivell català, amb la col·laboració de la Generalitat, per a dur a terme reallotjaments com aquest a la ciutat i també en altres municipis on hi viuen persones en condicions semblants.
El quart tinent d'alcalde detalla que la nova residència dels joves són dos pisos connectats, situats a Can Palet, amb llits per a vuit persones en tots dos casos. Les zones comunes són compartides. Les condicions pels nous inquilins són clares: se'ls cedeix el pis gratuïtament a canvi "d'un bon comportament i una participació activa en el projecte que pretén rellançar la seva vida". Ja estaven empadronats a la nau, i ara seran empadronats al pis. Des del maig del 2020, segons Duque, 600 de les 800 peticions de padró de persones en situació irregulars han estat resoltes amb èxit.
El regidor declara a aquest mitjà que es tracta de pisos d'emergència, "que no són per sempre". Així i tot, insisteix que "sense alternatives no se'ls traurà d'allà". Per això, desitja que els joves traslladats "consolidin la seva vida en tots els nivells" i quan estiguin preparats, sense imposar-los un marge de temps "puguin guanyar-se la vida dignament".
Polèmica dies enrere
La setmana passada, una comitiva d'Urbanisme va desplaçar-se fins a la nau on vivien els joves per demanar-los abandonar el lloc davant el perill d'esfondrament de l'edifici. El grup anava acompanyat per la Policia Municipal, que va avisar de l'actuació a la Policia Nacional.
El cos espanyol va actuar motu proprio detenint a quatre dels joves al·legant "situació irregular", segons el mateix Duque, qui lamenta els arrestos assegurant que "encara es pregunta per què es van produir, tenint en compte tota la feina que hi havia al darrere". En aquest sentit, remarca que el govern municipal "aposta per una altra manera de fer les coses".
El regidor recorda que l'Ajuntament va demanar que es posessin en llibertat als joves, pas que es va donar poques hores després. Tot i això, aquesta detenció, afegeix Duque, va catapultar el trasllat, ja que, tot i que tenien una setmana per abandonar el local, l'actuació "va augmentar la por i va minar comprensiblement la confiança dels joves", que van pressionar per disposar del pis com abans millor. Des d'aquest dimarts, tindran un sostre digne on podran viure sense por de ser desallotjats, un primer pas per integrar-se en una societat que no els ho fica fàcil.
La mateixa entitat solidària, que vetlla pels drets de les persones migrants i refugiades, ha fet l'anunci del reallotjament i ha celebrat que "per fi hi ha una mica de llum al final del camí". Tanmateix, recorden que només és un "granet de sorra", ja que hi ha molts altres joves en una situació similar. Per això aprofiten per a denunciar que Terrassa és una "ciutat segregada i amb racisme estructural arrelat".
Una actuació amb mesos de feina al darrere
Amb vista a aquesta actuació, LaTorre s'ha posat en contacte amb el quart tinent d'alcalde i regidor de Serveis Socials, Noel Duque, qui ha explicat com es va gestar el trasllat d'aquests joves, que tenen entre 18 i 25 anys i l'Ajuntament coneix des del maig del 2019. En aquell moment, explica Duque, "se'ls va proporcionar immediatament ajuda en menjar, higiene i tota mena de suport". Fins i tot, anunciat al confinament del març, se'ls hi hauria oferit dormir a l'Andana de la Creu Roja, proposta que van rebutjar.
En relació amb el reallotjament, el regidor assegura que "no ve condicionat ni accelerat pel cas de Badalona", sinó per un estudi del servei d'Urbanisme "de fa un parell de mesos" que va dictaminar que l'edifici on residien els joves era perillós pel risc d'esfondrament. En la mateixa direcció, explica que "es tracta d'un procés complex, ja que no es pot aconseguir un pis d'un dia per l'altre".
Els habitatges, de propietat municipal, havien estat cedits temps enrere a una entitat, que els va abandonar enguany. Un cop lliurats, "faltaven unes petites obres per recondicionar-los". Ja arreglats, van ser traslladats aquest dimarts. Duque celebra l'actuació i la posa com a "exemple i precedent" per a futures accions, tot recordant que "estan oberts a aconseguir solucions" per a persones en situació similar, que l'Ajuntament de Terrassa xifra en unes 150 a la ciutat. Tanmateix, creu que fa falta un pla a nivell català, amb la col·laboració de la Generalitat, per a dur a terme reallotjaments com aquest a la ciutat i també en altres municipis on hi viuen persones en condicions semblants.
El quart tinent d'alcalde detalla que la nova residència dels joves són dos pisos connectats, situats a Can Palet, amb llits per a vuit persones en tots dos casos. Les zones comunes són compartides. Les condicions pels nous inquilins són clares: se'ls cedeix el pis gratuïtament a canvi "d'un bon comportament i una participació activa en el projecte que pretén rellançar la seva vida". Ja estaven empadronats a la nau, i ara seran empadronats al pis. Des del maig del 2020, segons Duque, 600 de les 800 peticions de padró de persones en situació irregulars han estat resoltes amb èxit.
El regidor declara a aquest mitjà que es tracta de pisos d'emergència, "que no són per sempre". Així i tot, insisteix que "sense alternatives no se'ls traurà d'allà". Per això, desitja que els joves traslladats "consolidin la seva vida en tots els nivells" i quan estiguin preparats, sense imposar-los un marge de temps "puguin guanyar-se la vida dignament".
Polèmica dies enrere
La setmana passada, una comitiva d'Urbanisme va desplaçar-se fins a la nau on vivien els joves per demanar-los abandonar el lloc davant el perill d'esfondrament de l'edifici. El grup anava acompanyat per la Policia Municipal, que va avisar de l'actuació a la Policia Nacional.
El cos espanyol va actuar motu proprio detenint a quatre dels joves al·legant "situació irregular", segons el mateix Duque, qui lamenta els arrestos assegurant que "encara es pregunta per què es van produir, tenint en compte tota la feina que hi havia al darrere". En aquest sentit, remarca que el govern municipal "aposta per una altra manera de fer les coses".
El regidor recorda que l'Ajuntament va demanar que es posessin en llibertat als joves, pas que es va donar poques hores després. Tot i això, aquesta detenció, afegeix Duque, va catapultar el trasllat, ja que, tot i que tenien una setmana per abandonar el local, l'actuació "va augmentar la por i va minar comprensiblement la confiança dels joves", que van pressionar per disposar del pis com abans millor. Des d'aquest dimarts, tindran un sostre digne on podran viure sense por de ser desallotjats, un primer pas per integrar-se en una societat que no els ho fica fàcil.