Crònica

«El batec d'un poble»: Rull entrega a l'Arxiu Nacional més de deu mil cartes rebudes durant el seu empresonament

L'exconseller reivindica "l'allau extraordinària de cartes que ens acaronava l'ànima i ens donava forces per seguir endavant"

per Sergi Baixas, Sant Cugat | 7 de desembre de 2020 a les 18:45 |
Josep Rull i Mariona Vingués amb les 30 caixes de correspondència rebuda | Sergi Baixas
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Rull, escortat pels tres consellers santcugatencs de la Generalitat (Damià Calvet, Jordi Puigneró i Àngels Ponsa), ha arribat aquesta tarda a l'Arxiu Nacional de Catalunya per fer entrega de més de 30 caixes plenes de cartes que ha rebut durant el seu empresonament perquè "les generacions futures sàpiguen quin era el batec d'un poble que aspirava a la seva llibertat".

A partir d'avui, al voltant de 10.500 cartes dirigides al pres polític terrassenc a les presons de Soto del Real, Estremera i Lledoners, es conservaran entre les parets de l'Arxiu i s'afegiran a la col·lecció estrenada pels exconsellers d'Interior i Justícia, Forn i Mundó: "Col·lecció de cartes dels presos i exiliats per l'autodeterminació de Catalunya". Una nova compilació, guardada i classificada fins ara per Mariona Vingués, que té l'objectiu d'aplegar i preservar en un futur la correspondència rebuda pels presos polítics i exiliats.  


Rull, que ha aprofitat un dels seus escassos dies de llibertat vigilada, ha valorat visiblement emocionat "l'allau extraordinària de cartes que ens acaronava l'ànima i ens donava forces per seguir endavant". L'exconseller explica que aquest lliurament demostrarà a les generacions futures "el batec d'un poble que aspirava a la llibertat". 
  El terrassenc, que ha comentat algunes anècdotes relacionades amb la immensa quantitat de correspondència que rebien i que havia arribat a "desbordar el sistema de correu de la presó", ha volgut recuperar un missatge reincident en la majoria de cartes: "Si junts vam ser capaços de fer l'1 d'octubre i estar a punt d'aconseguir la independència, què estem fent ara que no ens entenem?", reflexiona. Per aquest motiu, ha reclamat a l'independentisme unitat i avançar plegats cap al mateix objectiu.


En relació amb la suspensió del tercer grau per part del Tribunal Suprem per considerar-ho "prematur", Rull confessa que aquesta "ignomínia" els provoca l'efecte contrari. "Sortim més forts que mai i continuarem insubordinadament fidels a la llibertat. No ens rendirem mai", ha exclamat contundentment. "Les futures generacions se sentiran orgulloses d'aquestes onades d'esperança que reclamen que mai més ningú pugui ser empresonat o exiliat per haver defensat pacíficament les seves idees polítiques", ha conclòs. 
 

Una de les milers de cartes destinades a Josep Rull durant el seu empresonament Foto: Sergi Baixas


Per la seva banda, la consellera de Cultura Àngels Ponsa ha assenyalat que aquestes cartes demostraran el context de país en què una part important de la ciutadania ha volgut acompanyar als presos durant el seu empresonament que, a partir d'ara, es guardaran a la "casa de la memòria". "Un testimoni documental excepcional d'un temps difícil del nostre país", apunten des de l'Arxiu. 

A l'acte també hi ha participat la parella de Rull i presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils Meritxell Lluís; el Secretari General de Cultura, Lluís Baulenas; el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada; i l'exalcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa. 

Els orígens de la iniciativa 

La voluntat de creació d’aquesta col·lecció arrenca la primavera de 2018 quan per iniciativa de Laura Masvidal, esposa de Forn, l’ANC inicia els contactes amb familiars dels presos i exiliats, amb relació a la gestió de l’enorme volum de cartes que rebien aleshores a la presó i així aconseguir una correcta gestió per al seu ús i conservació futura.

Una primera reunió amb Meritxell Lluís, presidenta de l’Associació Catalana pels Drets Civils, que representa les famílies dels presos i exiliats polítics, va permetre copsar la feina de catalogació feta fins aleshores en el cas de la documentació del conseller Josep Rull i les seves necessitats. Des de l’Arxiu Nacional es van transmetre a l’associació quins eren els criteris tècnics més adients per dur-la a terme i es van facilitar eines informàtiques ajustades al cas concret per permetre que la tasca feta per les famílies fos compatible amb la seva conservació posterior a l’arxiu.

Una vegada incorporada la documentació dels consellers Mundó, Forn i Rull, amb els successius ingressos que s’incorporin a la col·lecció pròximament, el centre durà a terme el tractament arxivístic, amb l’objectiu que sigui accessible a través de la identificació de tots els corresponsals possibles.


 

 

Participació