Sostenibilitat

L'ONU posa nota a Terrassa: quins són els punts forts i febles de la ciutat?

L'informe valora amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població

per Sergi Baixas, 4 de desembre de 2020 a les 20:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Terrassa ha estat una de les 14 ciutats catalanes escollides per l'ONU per analitzar el seu assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en matèries de salut, educació, treball digne, reducció de les desigualtats, ciutats i comunitats sostenibles i accions pel clima. 

Aquestes dades es faran servir com "eina pràctica per a la gestió municipal", de manera que serveixi als ens locals a identificar les prioritats i dificultats en la implementació de l'Agenda 2030. La resposta aprovada el 2015 a la necessitat internacional de disposar d'un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat.


Feina per fer a Terrassa

Així doncs, en clau local, l'informe valora amb notes altes l'evolució que s'ha fet en els objectius per la salut i benestar de la població amb una esperança de vida de 81 anys -on s'apunta al baix rati de defuncions per causes de malalties o drogues-. També es valora positivament la biodiversitat i protecció dels ecosistemes terrestres. 


En altres àmbits, l'ONU considera que la tendència és correcte, però millorable. Aquest és el cas, per exemple, en la lluita contra la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones o en la reducció de la taxa d'atur que, segons indiquen, es troba en el 23,71%; malgrat observar-se un bon indicador de creixement en la taxa anual del PIB per càpita dels terrassencs (5.18%).

L'informe assenyala que, en l'àmbit de les desigualtats, l'1% de la població més rica arreplega el 7,65% de la riquesa de la ciutat i un índex de dependència situat en el 38,83% de la població. En aquest sentit, s'insta a combatre per reduir el percentatge de la població en risc de pobresa que situen en un 25,4%. Unes xifres que s'enfilen de forma alarmant en el cas de la pobresa infantil fins al 31,9%. Aquí, també es destaca els deures pendents a Terrassa per rebaixar la taxa de criminalitat i de tràfic de drogues.

En el camp dels objectius establerts per garantir una educació de qualitat, consideren que s'hi podria incidir més tenint en compte les justes despeses en aquest àmbit i que només un 28,18% de la població té algun tipus d'educació superior. L'estudi també creu que es podrien dedicar més esforços per augmentar els nivells de sostenibilitat basats en l'energia renovable i per la construcció de més habitatges de protecció oficial.

Un dels punts pitjors valorats és el de "fam zero", que fa referència a la capacitat d'autoabastiment. L'informe apunta a un elevat preu general dels aliments i que la taxa de treballadors en el sector agrari (1,32%), les explotacions agràries i la superfície de cultius al municipi és molt baix; sumant-se a un pobre índex d'agricultura ecològica. 

També lamenten la manca de projectes de cooperació i desenvolupament per aconseguir tots aquests objectius prèviament citats i el molt millorable sistema de reciclatge de residus de la ciutat. Pel que fa als apartats relacionats amb accions pel clima i l'abastiment de l'aigua, l'informe no en recull de dades. 

Què és l'Agenda 2030? 

El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta amb 17 objectius (ODS) i 169 fites a assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible respon a la necessitat internacional de disposar d’un marc consensuat per afrontar els reptes globals de la humanitat. La complexitat, la globalitat i la complementarietat d’aquesta agenda va més enllà de les eines que s’han aprovat els darrers 50 anys.

L’Agenda 2030 aborda cinc grans àrees claus, conegudes com les cinc "P": persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Els Objectius de Desenvolupament Sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l'ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l'accés a la justícia i les institucions responsables. 

Les Nacions Unides han fet una crida directa a tots els estats membres a formular com més aviat millor unes respostes nacionals ambicioses per a la implementació general de l’Agenda, que facilitin la transició cap als ODS. Amb l’aprovació del Pla nacional per a l’Agenda 2030, Catalunya respon a aquest mandat i entoma el compromís amb el desenvolupament sostenible.

L'exministra espanyola Leire Pajín, actual presidenta de REDS -la branca espanyola de la xarxa de Nacions Unides Sustainable Development Solutions Network (SDSN)- assenyala que el "70,9% de la població de l'Estat viu en àrees urbanes" i per això considera que "els alcaldes han de tenir la capacitat de guiar-nos cap a un futur inclusiu i sostenible" ja que sense ells, "aconseguir l'assoliment de l'Agenda 2030, seria impossible". 

 

Participació