01
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
04
de desembre
a les
16:32h
La fotoperiodista Mireia Comas va ser detinguda el 13 d'octubre quan cobria un desnonament a Terrassa. Una agent dels Mossos d'Esquadra i la Fiscalia l'acusen d'atemptat contra l'autoritat per, presumptament, haver agredit violentament la policia fins a ser reduïda per dos efectius. Ella nega els fets, denuncia amenaces dels Mossos d'Esquadra per voler fotografiar l'acció i considera l'acusació desproporcionada. Aquest 2 de desembre, Comas s'enfronta a un judici en què se li demana un any de presó i una compensació de 170 euros per la presumpta víctima.
Amb vista al judici, LaTorre entrevista a l'advocat de la fotoperiodista, Marc Pérez. Especialista en dret penal amb 26 anys d'experiència, condueix un gabinet al centre de Terrassa. Hores abans del cara a cara amb l'acusació, es mostra confiat en l'absolució de la seva clienta i explica l'estratègia que seguiran per intentar aconseguir-la.
- Quines expectatives tenen pel judici de dimecres?
- Confiem aconseguir l'absolució per la Mireia. Volem fer valdre el context d'amenaces i de pressió policial previ a la detenció i així contrariar la versió del fiscal i l'agent, que es presenten com a acusació per acreditar un presumpte atemptat contra l'autoritat. Ens trobem amb dues versions: l'agent i la Fiscalia sostenen que la Mireia va clavar-li cops i li va donar una espenta, i per altra banda, la nostra: acceptem que va haver-hi un petit contacte físic quan ella intentava marxar d'una situació que l'estava estressant, però ràpidament va ser detinguda sense oposar resistència.
- L'agent es presenta com a acusació particular?
- Sí, hi participarà com a testimoni i alhora com a acusació particular. Es va presentar a posteriori que la Fiscalia anunciés la petició d'un any de presó i multa per la Mireia. No ha presentat cap escrit i li han rebutjat una prova: ella i la seva defensa s'hauran de basar en l'acusació del fiscal, ja que exposar nous fets constituiria una vulneració del dret a defensa.
- Què sosté la versió d'aquesta agent i de la Fiscalia?
- Diuen que la Mireia va ser molt violenta intentant fugir dels policies i a l'agent que es presenta com a acusació, la va encastar contra la paret i li va colpejar repetidament l'espatlla fins a ser reduïda i detinguda per dos agents. Suposem que mantindran aquesta versió al judici, ja que és el que diu l'atestat policial. Nosaltres sostenim que l'assetjaven dins l'edifici i l'amenaçaven de prendre-li la càmera sense que ella hagués pres cap foto. Va voler marxar, i després d'un petit contacte físic amb una agent que li va voler barrar el pas, va ser detinguda de forma exagerada per aquesta.
- On aniran a incidir, en la defensa?
- Intentarem anar a buscar contradiccions als petits detalls per constatar si el que diuen se sosté amb la resta de testimonis i amb la nostra versió. Estarem molt pendents a l'hora de comparar l'atestat policial i judicial amb les declaracions. Tots estan obligats a dir la veritat.
- L'agent va assegurar a la primera vista amb la Fiscalia que les agressions de la Mireia li havien causat una baixa de quatre dies.
- No tenim constància de cap informe mèdic sobre la baixa de quatre dies. No ens costa que s'hagi tramitat una baixa laboral; només existeix una prova pericial en què l'agent explica la seva versió al forense, i basant-se en l'explicació, aquest determina una recuperació d'un dia per les presumptes afectacions físiques que ella explica.
- Els atestats policials han de dir la veritat.
- En Dret es fa més cas a la fiabilitat que a la credibilitat, sempre tenint en compte el context, les proves i els testimonis. Al cap i a la fi, és una hipòtesi contra l'altra i el jutge haurà de decidir quina té més sentit.
- Tenen testimonis que donin suport a la versió de la seva clienta?
- Tenim un testimoni, una persona que era allà. El jutge l'ha acceptat i vindrà a declarar. És una noia que va veure tota la seqüència, i fins i tot va prendre una fotografia que també aportarem. Confiem que la seva declaració ens doni la raó.
- A part d'aquesta, quins altres testimonis hi ha?
- Són quatre agents dels Mossos i el propietari del pis desnonat. L'altra detinguda també té judici, però no té res a veure amb el nostre cas.
- Quins drets considera que es violen, amb la detenció de la Mireia?
- Amb la intimidació i pressió sobre la Mireia s'hauria vulnerat el dret a la informació, malgrat que no va prendre cap fotografia. Si aconseguim provar aquest primer, també provarem l'incompliment del dret a la llibertat per detenció il·legal i injustificada.
- Mediten denunciar els Mossos per una mala actuació?
- Primer ens centrem en el judici, i depèn com acabi, no tanquem la porta a fer-ho partint d'una possible mala praxi policial per detenció il·legal o mals tractes, entre d'altres.
- En una entrevista en aquest mitjà, la seva clienta explicava que un cop detinguda, un agent va proposar alliberar-la, però un Company va afirmar que fer-ho "crearia precedent". Aquest dilema és recurrent en les actuacions policials?
- Existeixen el que en diem "falsos atemptats". Moltes vegades els mossos qualifiquen d'atemptat una simple desobediència o una falta de desconsideració. No és una actuació afortunada ni professional: si realment s'ha produït un delicte, no poden existir dubtes entre els agents. En aquest cas, diu molt de com s'ha desenvolupat i quines han estat les causes de la detenció.
- Pot ser la prova definitiva?
- Tenim precedents en què s'ha acusat una persona d'atemptat i després ha estat absolta o acusada de desobediència; però sempre rebaixant-se les pretensions de l'acusació. Qualsevol contacte físic amb un policia pot ser considerat atemptat, però s'ha de tenir en compte les maneres i el context.
- Quan es coneixerà la decisió del jutge?
- La sentència es coneixerà una setmana o deu dies després del judici, per tant, a mitjans de desembre. Després, serà el moment de presentar recursos, si una de les parts ho creu convenient.
- Presentaran recurs si el jutge es pronuncia en contra la seva clienta?
- En cas que es condemnés a la Mireia, s'han d'estudiar les raons exactes que han portat al jutge a fer-ho, i veure si efectivament s'ha vulnerat el principi de fiabilitat del que abans parlava. Tot i això, si perseguim l'absolució, ho farem fins al final: en primera instància o en segona.
Amb vista al judici, LaTorre entrevista a l'advocat de la fotoperiodista, Marc Pérez. Especialista en dret penal amb 26 anys d'experiència, condueix un gabinet al centre de Terrassa. Hores abans del cara a cara amb l'acusació, es mostra confiat en l'absolució de la seva clienta i explica l'estratègia que seguiran per intentar aconseguir-la.
- Quines expectatives tenen pel judici de dimecres?
- Confiem aconseguir l'absolució per la Mireia. Volem fer valdre el context d'amenaces i de pressió policial previ a la detenció i així contrariar la versió del fiscal i l'agent, que es presenten com a acusació per acreditar un presumpte atemptat contra l'autoritat. Ens trobem amb dues versions: l'agent i la Fiscalia sostenen que la Mireia va clavar-li cops i li va donar una espenta, i per altra banda, la nostra: acceptem que va haver-hi un petit contacte físic quan ella intentava marxar d'una situació que l'estava estressant, però ràpidament va ser detinguda sense oposar resistència.
- L'agent es presenta com a acusació particular?
- Sí, hi participarà com a testimoni i alhora com a acusació particular. Es va presentar a posteriori que la Fiscalia anunciés la petició d'un any de presó i multa per la Mireia. No ha presentat cap escrit i li han rebutjat una prova: ella i la seva defensa s'hauran de basar en l'acusació del fiscal, ja que exposar nous fets constituiria una vulneració del dret a defensa.
"Buscarem contradiccions als petits detalls per constatar si el que diuen se sosté amb la resta de testimonis i amb la nostra versió"
- Què sosté la versió d'aquesta agent i de la Fiscalia?
- Diuen que la Mireia va ser molt violenta intentant fugir dels policies i a l'agent que es presenta com a acusació, la va encastar contra la paret i li va colpejar repetidament l'espatlla fins a ser reduïda i detinguda per dos agents. Suposem que mantindran aquesta versió al judici, ja que és el que diu l'atestat policial. Nosaltres sostenim que l'assetjaven dins l'edifici i l'amenaçaven de prendre-li la càmera sense que ella hagués pres cap foto. Va voler marxar, i després d'un petit contacte físic amb una agent que li va voler barrar el pas, va ser detinguda de forma exagerada per aquesta.
- On aniran a incidir, en la defensa?
- Intentarem anar a buscar contradiccions als petits detalls per constatar si el que diuen se sosté amb la resta de testimonis i amb la nostra versió. Estarem molt pendents a l'hora de comparar l'atestat policial i judicial amb les declaracions. Tots estan obligats a dir la veritat.
- L'agent va assegurar a la primera vista amb la Fiscalia que les agressions de la Mireia li havien causat una baixa de quatre dies.
- No tenim constància de cap informe mèdic sobre la baixa de quatre dies. No ens costa que s'hagi tramitat una baixa laboral; només existeix una prova pericial en què l'agent explica la seva versió al forense, i basant-se en l'explicació, aquest determina una recuperació d'un dia per les presumptes afectacions físiques que ella explica.
- Els atestats policials han de dir la veritat.
- En Dret es fa més cas a la fiabilitat que a la credibilitat, sempre tenint en compte el context, les proves i els testimonis. Al cap i a la fi, és una hipòtesi contra l'altra i el jutge haurà de decidir quina té més sentit.
- Tenen testimonis que donin suport a la versió de la seva clienta?
- Tenim un testimoni, una persona que era allà. El jutge l'ha acceptat i vindrà a declarar. És una noia que va veure tota la seqüència, i fins i tot va prendre una fotografia que també aportarem. Confiem que la seva declaració ens doni la raó.
- A part d'aquesta, quins altres testimonis hi ha?
- Són quatre agents dels Mossos i el propietari del pis desnonat. L'altra detinguda també té judici, però no té res a veure amb el nostre cas.
- Quins drets considera que es violen, amb la detenció de la Mireia?
- Amb la intimidació i pressió sobre la Mireia s'hauria vulnerat el dret a la informació, malgrat que no va prendre cap fotografia. Si aconseguim provar aquest primer, també provarem l'incompliment del dret a la llibertat per detenció il·legal i injustificada.
- Mediten denunciar els Mossos per una mala actuació?
- Primer ens centrem en el judici, i depèn com acabi, no tanquem la porta a fer-ho partint d'una possible mala praxi policial per detenció il·legal o mals tractes, entre d'altres.
- En una entrevista en aquest mitjà, la seva clienta explicava que un cop detinguda, un agent va proposar alliberar-la, però un Company va afirmar que fer-ho "crearia precedent". Aquest dilema és recurrent en les actuacions policials?
- Existeixen el que en diem "falsos atemptats". Moltes vegades els mossos qualifiquen d'atemptat una simple desobediència o una falta de desconsideració. No és una actuació afortunada ni professional: si realment s'ha produït un delicte, no poden existir dubtes entre els agents. En aquest cas, diu molt de com s'ha desenvolupat i quines han estat les causes de la detenció.
- Pot ser la prova definitiva?
- Tenim precedents en què s'ha acusat una persona d'atemptat i després ha estat absolta o acusada de desobediència; però sempre rebaixant-se les pretensions de l'acusació. Qualsevol contacte físic amb un policia pot ser considerat atemptat, però s'ha de tenir en compte les maneres i el context.
"Si perseguim l'absolució, ho farem fins al final: en primera instància o en segona"
- Quan es coneixerà la decisió del jutge?
- La sentència es coneixerà una setmana o deu dies després del judici, per tant, a mitjans de desembre. Després, serà el moment de presentar recursos, si una de les parts ho creu convenient.
- Presentaran recurs si el jutge es pronuncia en contra la seva clienta?
- En cas que es condemnés a la Mireia, s'han d'estudiar les raons exactes que han portat al jutge a fer-ho, i veure si efectivament s'ha vulnerat el principi de fiabilitat del que abans parlava. Tot i això, si perseguim l'absolució, ho farem fins al final: en primera instància o en segona.