PRIMÍCIA: MAPA

MAPA La regió sanitària de Terrassa té 85 brots actius

El conjunt de brots a Catalunya afecten a 7.395 persones, de les quals se n'ha hagut d'hospitalitzar 300 i ja n'han mort 70, i la majoria tenen origen en nuclis familiars i trobades a domicilis

per Roger Tugas Vilardell , 14 d'octubre de 2020 a les 14:00 |
Gent amb mascareta al centre de Terrassa. | Adrià Costa
A Catalunya hi ha 1.316 brots actius de coronavirus i, d'aquests, 520 tenen lloc a Barcelona (el 39,5%). Així consta en un informe del Departament de Salut amb data del 10 d'octubre que encara no s'ha fet públic i a què ha tingut accés NacióDigital. Segons les dades de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya, aquests brots han afectat 7.394 persones, a banda de 15.283 més que hi consten com a contactes.

Pel que fa a la regió sanitària nord, on es troba Terrassa, el total de brots actius ascendeix a 85 i afecta a 365 persones. D'aquestes, s'han comptabilitzat tres hospitalizacions, vuit defuncions i impliquen a 983 contactes. 


Ara bé, què és un brot? Es tracta d'un grup de, com a mínim, tres persones que no conviuen juntes i que s'han contagiat en un mateix espai -lloc de treball, acte social...- o, en el cas de les residències, un sol infectat ja es considera brot. Per tant, els brots no engloben tots els contagis que tenen lloc arreu, sinó tan sols aquells amb un mateix epicentre, els quals poden ser especialment perillosos si aquestes persones infecten ràpid altres contactes, atès que el creixement exponencial pot ser difícil de controlar.




D'aquesta manera, els 520 brots de la ciutat de Barcelona encara actius han afectat 2.056 persones -tal com es pot veure a la taula superior-, cosa que implica que, de mitjana, hi ha hagut uns quatre contagis en cadascun d'ells. En canvi, 9 brots a les Terres de l'Ebre han afectat 407 persones, el que vol dir que, de mitjana, en cadascun d'ells hi ha hagut uns 45 contagis. És el cas més extrem, però a la regió sanitària de Tarragona la ràtio també ha estat elevada: uns 9,3 infectats en cadascun dels 143 brots.

La densitat de població de Barcelona pot afavorir l'esclat de molts brots, però sembla que el nombre d'afectats no és molt elevat en cadascun d'ells. La regió metropolitana sud, amb 187, i la de Girona, amb 146, són les altres regions sanitàries amb més brots actius. Altra cosa és que els contagis derivin en situacions més o menys greus, ja que això depèn més del perfil dels afectats, per exemple, si té origen en geriàtrics o en centres educatius.

En aquest sentit, la regió de Tarragona, tot i només patir el 10,9% dels brots actius i, en ells, el 17,9% dels afectats, hi han tingut lloc el 36,3% de les hospitalitzacions i el 35,7% de les defuncions derivades d'aquests. En total, s'han hagut d'hospitalitzar 300 persones i n'han mort 70 arran dels brots actualment actius, dels quals només 14 i 4 a Barcelona, respectivament.

En canvi, la regió del Vallès és la que té controlada més contactes dels afectats pels brots actius, un 30% dels 15.283 totals, malgrat que en les dues comarques que engloba hi ha hagut el 8% dels contagis. En segon lloc, la regió de Barcelona sud suma el 19,1% dels contactes detectats i la de Girona, el 14,6%, per davant de Barcelona ciutat (14,3%).

Aquest mateix estudi determina que la principal font de brots actualment són domicilis o nuclis familiars -en trobades amb persones que no conviuen-, ja que se n'han originat 736 d'actius (el 55,9%), amb 2.927 contagis. En segon lloc, es troben les residències geriàtriques (165 brots i 910 afectats), seguides de l'ensenyament (136 brots i 705 afectats) i els centres de treball (70 brots i 893 contagis).


A quin districte de Barcelona és on hi ha hagut més brots? L'informe no fila tan prim, però es pot analitzar, en general, on hi ha la major incidència recent de contagis a la ciutat. En les dues últimes setmanes -amb un marge de quatre dies per evitar retards amb les dades-, Ciutat Vella és clarament la zona més afectada, amb una ràtio de 558,5 positius per cada 100.000 habitants, molt per davant de Sants-Montjuïc (316,7) o Nou Barris (290,8), que també se situen per sobre de la mitjana de la ciutat (276,7). En canvi, on hi ha hagut menys casos és Horta-Guinardó (218,5) i Sarrià-Sant Gervasi (225,6).



Les diferències s'eixamplen encara més si es posa el focus en les àrees bàsiques de salut. N'hi ha dues a Ciutat Vella, a la zona entre la Rambla i Paral·lel, on la incidència recent assoleix els 858,5 i els 764,5 casos per cada 100.000 habitants, molt per damunt de qualsevol altra. En canvi, a Sant Martí hi ha una àrea on tan sols se situa en els 139,4 i, a Gràcia, una altra on no s'arriba als 160. En el mapa inferior es pot trobar tota la informació al màxim nivell de proximitat.
 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada àrea bàsica de salut, es desplega el seu nom, la ràtio de positius per cada 100.000 habitants -entre el 26 de setembre i el 9 d'octubre-, el nombre de contagis absoluts, la població que hi viu i el districte on es troba. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor les àrees bàsiques de salut.

Altres notícies que et poden interessar






 

Participació