02
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
15
d'octubre
a les
17:56h
En un context de convivència entre l'aparent normalitat i la Covid-19, els cribratges i les PCR tenen un protagonisme fonamental en la detecció de casos. Això sí, s'han de dur a terme en zones concretes -detectades a través de geolocalitzadors- perquè si no es detecten menys positius dels esperats.
Així ho afirma en una entrevista amb LaTorre Teresa Clanchet, directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, qui es mostra optimista sobre la situació sanitària a Terrassa, posa en relleu el paper dels CAP en la contenció de la pandèmia, situa el 2021 com a any de transició i manifesta la seva satisfacció per la gestió dels positius a les escoles.
- Com definiria la situació epidemiològica i sanitària actual a Terrassa?
- La situació és estable, no podem negar que les dades són bones. Observem com la corba es manté a la baixa però no es pot acabar la guàrdia, ja que malgrat que el nombre de casos cau, la xifra d'ingressats segueix una tendència sostinguda a l'alça, sobretot aquest mes de setembre. Les dades d'aquesta setmana són bones, però ara s'han de consolidar.
- Preveu més cribratges?
- Previsiblement se'n faran periòdicament. Tot i això, han de ser amb criteri, per pentinar carrers i zones amb forta incidència del virus. Hem vist que els cribratges massius no ens aporten massa benefici: el percentatge de positius en aquests és molt baix, proper a l'1%. Per això, treballem amb geolocalitzadors; volem conèixer les zones concretes on actuar, i un cop detectades, fer proves als seus veïns acompanyades d'un seguiment exhaustiu dels seus contactes. Aquest és el camí a seguir.
- Com valora l'assistència a aquestes campanyes? La resposta de la gent ha estat bona?
- Sí, en general tothom hi respon bé, entre la curiositat i la responsabilitat. Hem de fer veure a la població que si viuen en una zona amb molts positius, és un deure fer-se la prova. Per sort, són pocs els que s'hi neguen i la majoria de terrassencs mostren predisposició.
- Creu que s'han fet suficients cribratges fins ara?
- Treballem de forma conjunta i coordinada amb el Consorci Sanitari de Terrassa, el Departament de Salut i l'Ajuntament de Terrassa, pel que les decisions es prenen a consciència amb seny: quan creiem necessari fer un cribratge en un col·lectiu, barri o illa concrets, el fem, com ja s'ha fet a Can Palet o Ca n'Anglada, entre d'altres; fer-lo massivament ens fa perdre molt temps i no detectem tots els positius que voldríem.
- Quantes PCR es fan diàriament a Terrassa?
- Actualment ens trobem entre les 200 i 300 PCR diàries en persones amb símptomes o sospitoses. A banda, en fem a tots els contactes d'alumnes i d'usuaris de residències quan es detecta un sol cas. Són moltes, però reconeixem que som flexibles i ampliem el criteri a la mínima sospita o contacte.
- Quins motius ha d'al·legar una persona per a fer-se la PCR?
- La PCR només té sentit fer-la si una persona té símptomes o és contacte estret d'un positiu. El resultat del test dictamina si el virus està actiu a l'organisme en aquell moment, pel que no serveix de res fer-les aleatòriament. En aquest sentit, s'ha de valorar el treball dels gestors Covid, -a Terrassa n'hi ha almenys un a cada CAP- i dels referents a les escoles, que fan un control i rastreig dels contactes per a, precisament, practicar les proves a consciència i no a la babalà.
- Segons l'Organització Mundial de la Salut, cal un 5% de positius a les PCR per donar la pandèmia per controlada. Quin és el percentatge actual a Terrassa?
- Aquestes setmanes estem notant una caiguda dels percentatges: actualment ens movem entre el 5% i el 7% de positius, en funció del volum de tests que realitzem. Són unes dades molt positives i esperançadores que pretenem mantenir, i és clar, rebaixar.
- Quina ha de ser la línia d'actuació a seguir, ara que s'acosta la grip estacional?
- S'ha de contenir la malaltia, ara que arriba l'hivern. Pretenem que els casos de grip i Covid-19 no col·lapsin els hospitals, i davant el previsible augment del nombre de vacunacions, cal externalitzar la campanya. En el cas de MútuaTerrassa centrarem les vacunes i atenció de pacients amb grip en un edifici adjunt situat al carrer Castell, 25, fora de l'hospital.
-Sanitat va anunciar que 63 ciutats, entre les quals es troba Terrassa, patiran restriccions si superen 500 casos per 100.000 habitants en 14 dies, més del 10% de positius en PCR i més del 35% de llits d'UCI ocupats. Quant de lluny es troba Terrassa d'aquestes dades?
- Imminentment és improbable que es doni aquesta situació. Som optimistes, i si tant ciutadans com professionals ens mantenim alerta, creiem que no caldran aquestes mesures. Demanem seguir les indicacions de les autoritats, i si seguim en aquesta direcció, podem conviure amb el virus sense aplicar restriccions.
- En una entrevista amb LaTorre mesos enrere, la gerent de MútuaTerrassa, la Dra. Yolanda Cuesta, incidia en el paper "fonamental" dels CAP en la lluita contra la pandèmia. Segueix sent així?
- El treball que es fa als CAP és molt important. El nostre objectiu és evitar col·lapsar els hospitals, i des del març l'entomem amb molta responsabilitat. Aclaparem l'atenció de persones amb símptomes, el rastreig de contactes i les proves PCR, entre d'altres.
Aquesta exigència ha passat factura en la progressiva tornada a la normalitat: atenem pacients amb Covid-19 i també amb patologies cròniques que necessiten seguiment, pel que el nostre personal està fatigat pel solapament de tasques, però també compromès amb la causa. De cara a l'octubre esperem una nova dotació econòmica de Sanitat amb què reforçar el nostre equip professional.
- Com ha canviat l'atenció primària? Els CAP de Terrassa funcionen amb normalitat?
- La gent es pensa que no es visita als CAP, i això no és veritat. Sí que és cert que ha augmentat l'atenció telefònica, però en cap cas hem deixat de banda els pacients amb patologies que no siguin Covid-19. Cada mes que passa intentem treballar amb més normalitat, encara que no arribem al ritme d'abans de la pandèmia. Aquest octubre, cada pacient podrà comptar amb el seu metge referent, i els professionals seran més accessibles. El virus hi serà i això ens condiciona, però volem remarcar que fem esforços perquè tothom sigui atès.
- Esperaven un inici de curs més "catastròfic"?
- Sabíem que es detectarien casos a les escoles. El que més ens preocupava era el circuit a seguir en cas de positiu, però setmanes després en fem una valoració positiva. Un cop es detecta un cas, se'ns notifica ràpidament i truquem a les famílies per fer la PCR als companys del positiu al CAP Terrassa Sud.
D'altra banda, les PCR demostren que a Terrassa, fins ara, només el 0,6% dels contactes dels alumnes positius es contagien. Això demostra que la transmissió dels virus és als centres educatius, sinó fora. Confiem en el sistema dels grups-bombolla, i si els alumnes compleixen la quarantena, seguirem en una bona dinàmica.
- En l'àmbit estatal, per què no es realitzen més PCR en aeroports i a l'entrada de recintes?
- Si volem que es normalitzin els intercanvis entre països, territoris i espais, és el camí a seguir. S'han d'implementar i normalitzar els testos ràpids, que donen un resultat en 15 minuts. És la manera de garantir que no es descontroli una bona situació, i crec que aviat veurem aquest mètode més extès.
- I per Nadal, quines són les expectatives?
- No diem que no se celebri Nadal, però el més prudent seria fer-ho en grups reduïts i mesclant-se amb el mínim nombre de persones possibles. Fins al desembre, no creiem que les xifres actuals variïn excessivament, pel que les reunions massives seguiran sense ser recomanables. Mantenir la celebració tradicional entre diversos grups familiars seria un focus molt perillós i difícil de contenir.
-En una entrevista a LaTorre l'abril passat, assegurava el 2021 tornaria la normalitat. Ho manté?
- Ens hem de fer a la idea que el 2021 serà un any de transició, en què la Covid-19 seguirà entre nosaltres. Si l'any que ve aconseguim tenir una vacuna efectiva, i el 2022 es fa efectiva la normalitat, ens podrem donar per satisfets.
- MútuaTerrassa van engegar al juliol la unitat post-Covid-19 per a persones amb seqüeles. Quina valoració fa d'aquests primers mesos?
- Constatem que en comparació al total de positius, sortosament, molt poques persones desenvolupen seqüeles. Tot i això, s'està fent una gran feina d'atenció continuada i personalitzada. La majoria de pacients atesos han desenvolupat problemes respiratoris crònics i de coagulació, i pretenem atendre'ls degudament.
Així ho afirma en una entrevista amb LaTorre Teresa Clanchet, directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, qui es mostra optimista sobre la situació sanitària a Terrassa, posa en relleu el paper dels CAP en la contenció de la pandèmia, situa el 2021 com a any de transició i manifesta la seva satisfacció per la gestió dels positius a les escoles.
- Com definiria la situació epidemiològica i sanitària actual a Terrassa?
- La situació és estable, no podem negar que les dades són bones. Observem com la corba es manté a la baixa però no es pot acabar la guàrdia, ja que malgrat que el nombre de casos cau, la xifra d'ingressats segueix una tendència sostinguda a l'alça, sobretot aquest mes de setembre. Les dades d'aquesta setmana són bones, però ara s'han de consolidar.
- Preveu més cribratges?
- Previsiblement se'n faran periòdicament. Tot i això, han de ser amb criteri, per pentinar carrers i zones amb forta incidència del virus. Hem vist que els cribratges massius no ens aporten massa benefici: el percentatge de positius en aquests és molt baix, proper a l'1%. Per això, treballem amb geolocalitzadors; volem conèixer les zones concretes on actuar, i un cop detectades, fer proves als seus veïns acompanyades d'un seguiment exhaustiu dels seus contactes. Aquest és el camí a seguir.
Quan creiem necessari fer un cribratge en un col·lectiu, barri o illa concrets, el fem; fer-lo massivament ens fa perdre molt temps i no detectem tots els positius que voldríem"
- Com valora l'assistència a aquestes campanyes? La resposta de la gent ha estat bona?
- Sí, en general tothom hi respon bé, entre la curiositat i la responsabilitat. Hem de fer veure a la població que si viuen en una zona amb molts positius, és un deure fer-se la prova. Per sort, són pocs els que s'hi neguen i la majoria de terrassencs mostren predisposició.
- Creu que s'han fet suficients cribratges fins ara?
- Treballem de forma conjunta i coordinada amb el Consorci Sanitari de Terrassa, el Departament de Salut i l'Ajuntament de Terrassa, pel que les decisions es prenen a consciència amb seny: quan creiem necessari fer un cribratge en un col·lectiu, barri o illa concrets, el fem, com ja s'ha fet a Can Palet o Ca n'Anglada, entre d'altres; fer-lo massivament ens fa perdre molt temps i no detectem tots els positius que voldríem.
- Quantes PCR es fan diàriament a Terrassa?
- Actualment ens trobem entre les 200 i 300 PCR diàries en persones amb símptomes o sospitoses. A banda, en fem a tots els contactes d'alumnes i d'usuaris de residències quan es detecta un sol cas. Són moltes, però reconeixem que som flexibles i ampliem el criteri a la mínima sospita o contacte.
"La PCR només té sentit fer-la si una persona té símptomes o és contacte estret d'un positiu"
- Quins motius ha d'al·legar una persona per a fer-se la PCR?
- La PCR només té sentit fer-la si una persona té símptomes o és contacte estret d'un positiu. El resultat del test dictamina si el virus està actiu a l'organisme en aquell moment, pel que no serveix de res fer-les aleatòriament. En aquest sentit, s'ha de valorar el treball dels gestors Covid, -a Terrassa n'hi ha almenys un a cada CAP- i dels referents a les escoles, que fan un control i rastreig dels contactes per a, precisament, practicar les proves a consciència i no a la babalà.
- Segons l'Organització Mundial de la Salut, cal un 5% de positius a les PCR per donar la pandèmia per controlada. Quin és el percentatge actual a Terrassa?
- Aquestes setmanes estem notant una caiguda dels percentatges: actualment ens movem entre el 5% i el 7% de positius, en funció del volum de tests que realitzem. Són unes dades molt positives i esperançadores que pretenem mantenir, i és clar, rebaixar.
- Quina ha de ser la línia d'actuació a seguir, ara que s'acosta la grip estacional?
- S'ha de contenir la malaltia, ara que arriba l'hivern. Pretenem que els casos de grip i Covid-19 no col·lapsin els hospitals, i davant el previsible augment del nombre de vacunacions, cal externalitzar la campanya. En el cas de MútuaTerrassa centrarem les vacunes i atenció de pacients amb grip en un edifici adjunt situat al carrer Castell, 25, fora de l'hospital.
-Sanitat va anunciar que 63 ciutats, entre les quals es troba Terrassa, patiran restriccions si superen 500 casos per 100.000 habitants en 14 dies, més del 10% de positius en PCR i més del 35% de llits d'UCI ocupats. Quant de lluny es troba Terrassa d'aquestes dades?
- Imminentment és improbable que es doni aquesta situació. Som optimistes, i si tant ciutadans com professionals ens mantenim alerta, creiem que no caldran aquestes mesures. Demanem seguir les indicacions de les autoritats, i si seguim en aquesta direcció, podem conviure amb el virus sense aplicar restriccions.
"L'objectiu dels CAP és evitar col·lapsar els hospitals, i des del març l'entomem amb molta responsabilitat"
- En una entrevista amb LaTorre mesos enrere, la gerent de MútuaTerrassa, la Dra. Yolanda Cuesta, incidia en el paper "fonamental" dels CAP en la lluita contra la pandèmia. Segueix sent així?
- El treball que es fa als CAP és molt important. El nostre objectiu és evitar col·lapsar els hospitals, i des del març l'entomem amb molta responsabilitat. Aclaparem l'atenció de persones amb símptomes, el rastreig de contactes i les proves PCR, entre d'altres.
Aquesta exigència ha passat factura en la progressiva tornada a la normalitat: atenem pacients amb Covid-19 i també amb patologies cròniques que necessiten seguiment, pel que el nostre personal està fatigat pel solapament de tasques, però també compromès amb la causa. De cara a l'octubre esperem una nova dotació econòmica de Sanitat amb què reforçar el nostre equip professional.
Teresa Clanchet, directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa. Foto: Albert Alemany
- Com ha canviat l'atenció primària? Els CAP de Terrassa funcionen amb normalitat?
- La gent es pensa que no es visita als CAP, i això no és veritat. Sí que és cert que ha augmentat l'atenció telefònica, però en cap cas hem deixat de banda els pacients amb patologies que no siguin Covid-19. Cada mes que passa intentem treballar amb més normalitat, encara que no arribem al ritme d'abans de la pandèmia. Aquest octubre, cada pacient podrà comptar amb el seu metge referent, i els professionals seran més accessibles. El virus hi serà i això ens condiciona, però volem remarcar que fem esforços perquè tothom sigui atès.
"A Terrassa, fins ara, només el 0,6% dels contactes dels alumnes positius es contagien, el que demostra que la transmissió dels virus no és a les escoles"
- Esperaven un inici de curs més "catastròfic"?
- Sabíem que es detectarien casos a les escoles. El que més ens preocupava era el circuit a seguir en cas de positiu, però setmanes després en fem una valoració positiva. Un cop es detecta un cas, se'ns notifica ràpidament i truquem a les famílies per fer la PCR als companys del positiu al CAP Terrassa Sud.
D'altra banda, les PCR demostren que a Terrassa, fins ara, només el 0,6% dels contactes dels alumnes positius es contagien. Això demostra que la transmissió dels virus és als centres educatius, sinó fora. Confiem en el sistema dels grups-bombolla, i si els alumnes compleixen la quarantena, seguirem en una bona dinàmica.
- En l'àmbit estatal, per què no es realitzen més PCR en aeroports i a l'entrada de recintes?
- Si volem que es normalitzin els intercanvis entre països, territoris i espais, és el camí a seguir. S'han d'implementar i normalitzar els testos ràpids, que donen un resultat en 15 minuts. És la manera de garantir que no es descontroli una bona situació, i crec que aviat veurem aquest mètode més extès.
"Mantenir la celebració tradicional del Nadal seria un focus molt perillós i difícil de contenir"
- I per Nadal, quines són les expectatives?
- No diem que no se celebri Nadal, però el més prudent seria fer-ho en grups reduïts i mesclant-se amb el mínim nombre de persones possibles. Fins al desembre, no creiem que les xifres actuals variïn excessivament, pel que les reunions massives seguiran sense ser recomanables. Mantenir la celebració tradicional entre diversos grups familiars seria un focus molt perillós i difícil de contenir.
-En una entrevista a LaTorre l'abril passat, assegurava el 2021 tornaria la normalitat. Ho manté?
- Ens hem de fer a la idea que el 2021 serà un any de transició, en què la Covid-19 seguirà entre nosaltres. Si l'any que ve aconseguim tenir una vacuna efectiva, i el 2022 es fa efectiva la normalitat, ens podrem donar per satisfets.
- MútuaTerrassa van engegar al juliol la unitat post-Covid-19 per a persones amb seqüeles. Quina valoració fa d'aquests primers mesos?
- Constatem que en comparació al total de positius, sortosament, molt poques persones desenvolupen seqüeles. Tot i això, s'està fent una gran feina d'atenció continuada i personalitzada. La majoria de pacients atesos han desenvolupat problemes respiratoris crònics i de coagulació, i pretenem atendre'ls degudament.