17
d'agost
del
2020
Les conclusions d'un estudi realitzat per més de 500 professionals sanitaris de 127 centres hospitalaris, distribuïts per totes les comunitats autònomes, han permès determinar quins són els principals factors que augmenten el risc de mort en els malalts de Covid-19.
La investigació, batejada com a "Covid-19 @Spain", ha estat promoguda per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) i s'ha fet amb una mostra dels primers 4.035 pacients de coronavirus ingressats des de l'inici de la pandèmia fins al 17 de març de 2020.
L'anàlisi estadística, que ha estat publicat a la revista Clinical Microbiology and Infection, posa de manifest l'existència de 17 variables que s'associen amb un major risc de mort. La més determinant és l'edat. A més edat, més possibilitats de morir. També pateixen un risc sensiblement major les persones de sexe masculí. Per darrere hi van la presència d'algunes malalties subjacents, algunes característiques clíniques com dificultat respiratòria o disminució de la consciència, la baixa oxigenació de la sang i algunes proves de laboratori com el quocient neutròfils / limfòcits i la funció renal.
Dins del grup de les malalties subjacents hi entrarien la hipertensió arterial, l'obesitat, la cirrosi hepàtica, una malaltia neurològica crònica, un càncer actiu i la demència.
De l'anàlisi també se'n desprèn que la mitjana d'edat dels pacients era de 70 anys i que el 25% tenia més 80 anys. Així mateix, el 61% van resultar ser homes i més del 70% tenia alguna malaltia subjacent. Més d'un 25% patia almenys tres malalties de base.
Pel que fa la simptomatologia, la febre, tos, malestar general i dificultat per respirar van ser els quadres clínics més comuns a l'hora del diagnòstic. Durant l'hospitalització, un de cada tres pacients va desenvolupar síndrome de destret respiratori agut, el 18,5% van ingressar a UCI i el 15,5% van ser sotmesos a ventilació mecànica. El 28% va morir i, de mitjana, la defunció es produïa 10 dies després de l'ingrés.
La mortalitat va ser de l'59,3% en els pacients amb distret respiratori -dificultats agudes per respirar-, de l'54,9% en aquells amb edat igual o superior als 80 anys, del 47,7% en aquells que tenien tres o més malalties subjacents, del 45,7% d'aquells sotmesos a ventilació mecànica i del 42,4% d'aquells ingressats a UCI.
Per altra banda, durant l'estudi es van detectar diferències en la mortalitat ajustada per gravetat entre les diferents zones geogràfiques, el que mostraria una homogeneïtat en la qualitat assistencial a Espanya. Fins a la data, s'han publicat tres estudis estatals de pacients hospitalitzats amb Covid-19, dos de la Xina i un de Regne Unit. En tots ells es va fer una descripció més o menys detallada dels pacients, la malaltia i l'evolució; però, en cap dels tres es va examinar el paper de les proves de laboratori en el pronòstic de la malaltia.
"Covid-19 @ Spain" compta amb un Comitè Científic integrat per investigadors clínics de diversos hospitals espanyols com l'Hospital Gregorio Marañón, l'Hospital La Paz i l'Hospital Infanta Leonor de Madrid; els Hospitals Verge Macarena i Verge del Rocío de Sevilla i l'Hospital de Bellvitge a Barcelona. El comitè compta a més amb investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III i de la Fundació SEIMC-GESIDA.
La investigació, batejada com a "Covid-19 @Spain", ha estat promoguda per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) i s'ha fet amb una mostra dels primers 4.035 pacients de coronavirus ingressats des de l'inici de la pandèmia fins al 17 de març de 2020.
L'anàlisi estadística, que ha estat publicat a la revista Clinical Microbiology and Infection, posa de manifest l'existència de 17 variables que s'associen amb un major risc de mort. La més determinant és l'edat. A més edat, més possibilitats de morir. També pateixen un risc sensiblement major les persones de sexe masculí. Per darrere hi van la presència d'algunes malalties subjacents, algunes característiques clíniques com dificultat respiratòria o disminució de la consciència, la baixa oxigenació de la sang i algunes proves de laboratori com el quocient neutròfils / limfòcits i la funció renal.
Dins del grup de les malalties subjacents hi entrarien la hipertensió arterial, l'obesitat, la cirrosi hepàtica, una malaltia neurològica crònica, un càncer actiu i la demència.
De l'anàlisi també se'n desprèn que la mitjana d'edat dels pacients era de 70 anys i que el 25% tenia més 80 anys. Així mateix, el 61% van resultar ser homes i més del 70% tenia alguna malaltia subjacent. Més d'un 25% patia almenys tres malalties de base.
Pel que fa la simptomatologia, la febre, tos, malestar general i dificultat per respirar van ser els quadres clínics més comuns a l'hora del diagnòstic. Durant l'hospitalització, un de cada tres pacients va desenvolupar síndrome de destret respiratori agut, el 18,5% van ingressar a UCI i el 15,5% van ser sotmesos a ventilació mecànica. El 28% va morir i, de mitjana, la defunció es produïa 10 dies després de l'ingrés.
La mortalitat va ser de l'59,3% en els pacients amb distret respiratori -dificultats agudes per respirar-, de l'54,9% en aquells amb edat igual o superior als 80 anys, del 47,7% en aquells que tenien tres o més malalties subjacents, del 45,7% d'aquells sotmesos a ventilació mecànica i del 42,4% d'aquells ingressats a UCI.
Per altra banda, durant l'estudi es van detectar diferències en la mortalitat ajustada per gravetat entre les diferents zones geogràfiques, el que mostraria una homogeneïtat en la qualitat assistencial a Espanya. Fins a la data, s'han publicat tres estudis estatals de pacients hospitalitzats amb Covid-19, dos de la Xina i un de Regne Unit. En tots ells es va fer una descripció més o menys detallada dels pacients, la malaltia i l'evolució; però, en cap dels tres es va examinar el paper de les proves de laboratori en el pronòstic de la malaltia.
"Covid-19 @ Spain" compta amb un Comitè Científic integrat per investigadors clínics de diversos hospitals espanyols com l'Hospital Gregorio Marañón, l'Hospital La Paz i l'Hospital Infanta Leonor de Madrid; els Hospitals Verge Macarena i Verge del Rocío de Sevilla i l'Hospital de Bellvitge a Barcelona. El comitè compta a més amb investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III i de la Fundació SEIMC-GESIDA.