17
d'agost
del
2020
Actualitzat
a les
17:24h
El Departament d'Agricultura de la Generalitat invertirà 3.000 milions d'euros per impulsar la bioeconomia i transformar el sector agroalimentari, forestal i marítim en els propers anys.
Per tal de fer-ho possible, posarà en marxa un total de deu projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes mundials i europees i, alhora, promoure una millor relació entre productors i consumidors.
El gruix d'aquests projectes, amb una inversió de 2.207 milions d'euros, s'executarà abans de l'any 2020, i la resta està previst que s'executi fins el 2032. L'objectiu principal és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l'aparició de noves oportunitats de negoci i nous filons d'ocupació entorn l'economia verda i l'economia blava.
Els deu projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la Covid-19.
Catalunya compta amb un sector primari amb gran capacitat de resiliència. És per això que la Generalitat creu que està en condicions de ser una potència agroalimentària. Ja durant la crisi de 2008 - 2013 les empreses de l'àmbit van fer un gran esforç per exportar i innovar, i ara el govern català vol donar-li una embranzida.
Com es distribuiran els 3.000 milions d'inversió?
Dels 3.000 milions d'euros totals, uns 1.385 es destinaran a un pla per modernitzar els regadius que permetrà un ús més eficient de l'aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
A la transició energètica i la cohesió territorial es destinaran 800 milions d'euros, 400 a cadascun dels apartats. S'apostarà per l'autoabastiment energètic amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions agràries. Es proposen diverses actuacions en l'àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci que reverteixin la tendència al despoblament.
Una de les línies de treball és inventivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en la ramaderia. Es promourà la substitució dels combustibles fòssils per la biomassa de proximitat. També es volen impulsar estructures associatives per impulsar nous models de negoci: un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives, per exemple.
Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de quinze milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia.
Es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats per un valor de quatre milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments, i també un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres.
Per tal de fer-ho possible, posarà en marxa un total de deu projectes que pretenen assolir una producció agrària alineada amb les demandes de la societat i els reptes identificats en les agendes mundials i europees i, alhora, promoure una millor relació entre productors i consumidors.
El gruix d'aquests projectes, amb una inversió de 2.207 milions d'euros, s'executarà abans de l'any 2020, i la resta està previst que s'executi fins el 2032. L'objectiu principal és garantir la qualitat de vida dels ciutadans impulsant la cohesió territorial i incentivant l'aparició de noves oportunitats de negoci i nous filons d'ocupació entorn l'economia verda i l'economia blava.
Els deu projectes formen part del Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern elaborat per fer front a la crisi derivada de la Covid-19.
Catalunya compta amb un sector primari amb gran capacitat de resiliència. És per això que la Generalitat creu que està en condicions de ser una potència agroalimentària. Ja durant la crisi de 2008 - 2013 les empreses de l'àmbit van fer un gran esforç per exportar i innovar, i ara el govern català vol donar-li una embranzida.
Com es distribuiran els 3.000 milions d'inversió?
Dels 3.000 milions d'euros totals, uns 1.385 es destinaran a un pla per modernitzar els regadius que permetrà un ús més eficient de l'aigua, adaptar els cultius al canvi climàtic i millorar les condicions socioeconòmiques a les explotacions.
A la transició energètica i la cohesió territorial es destinaran 800 milions d'euros, 400 a cadascun dels apartats. S'apostarà per l'autoabastiment energètic amb panells fotovoltaics i ACS en edificacions agràries. Es proposen diverses actuacions en l'àmbit agrícola, ramader, forestal i pesquer amb la intenció de generar més activitat econòmica i nous models de negoci que reverteixin la tendència al despoblament.
Una de les línies de treball és inventivar la producció de biomaterials, bioproductes i biocombustibles en la ramaderia. Es promourà la substitució dels combustibles fòssils per la biomassa de proximitat. També es volen impulsar estructures associatives per impulsar nous models de negoci: un banc de barques de pesca públic a través de cooperatives, per exemple.
Pla de xoc per la crisi de la Covid-19
A banda d’aquesta estratègia dissenyada per al sector agroalimentari, el Departament d’Agricultura ha mobilitzat prop de quinze milions d’euros amb ajuts directes i indirectes, que són clau a curt i mitjà termini davant l’emergència per la crisi derivada de la pandèmia.
Es preveu la compra pública d’aliments frescos a productors afectats per un valor de quatre milions d’euros, amb el propòsit de lliurar-los al Banc dels Aliments, i també un pla per al sector vitivinícola, dotat amb 5,3 milions d’euros, entre d’altres.